6. Des del campus

El Punktocràtor s’erigeix com el guardià del Dipòsit de les Aigües

La darrera obra que s’ha integrat en el recorregut d’UPF Art Track, de l’artista Frank Trepax, utilitza com a llenç un finestral de la façana de l’emblemàtic edifici de la UPF. En paral·lel, Alba Cros, cineasta i alumni del grau en Comunicació Audiovisual, ha rodat un documental sobre el procés creatiu del grafit.

min

El recorregut pel patrimoni artístic i cultural del campus de la Ciutadella, UPF Art Track, s’ha enriquit recentment amb una obra singular i diferent. Durant dues setmanes, l’artista Frank Trepax (pseudònim de Francesc Punsola), ha pintat el Punktocràtor —tal com ell el defineix—, amb la tècnica del grafit, a la façana de l'edifici del Dipòsit de les Aigües que dóna a la zona ajardinada. Segons l’autor, “és una obra que utilitza l’estètica del carrer per traslladar-la a un espai solemne, com és una universitat”. Assegura que no vol deixar ningú indiferent i que “és moderna, amb colors ben lligats amb l’entorn, elegant”.

L’obra s’integra literalment en el recorregut d’UPF Art Track en utilitzar com a llenç un finestral del característic Dipòsit de les Aigües, també visitable a través del circuit artístic.

El procés de creació, que va tenir lloc durant el mes de març, el va plantejar de manera oberta, amb l’objectiu que la comunitat de la Universitat s’hi acostés i interaccionés amb l’artista mentre es creava l’obra. Aquesta obertura va ser aprofitada per crear un documental, obra de la cineasta Alba Cros, sobre el procés creatiu del grafit.

Vídeo resum de l’acte d’inauguració del Punktocràtor

El resum tècnic de l’obra

  • Mural resolt totalment utilitzant aerosols de colors i reserves de cinta adhesiva de paper per fer les separacions de zones cromàtiques.

  • El suport de l’obra és pladur extrafort apte per a exteriors amb bastidor d’estructura metàl·lica.

  • La superfície pintada és d’aproximadament 16 metres quadrats.

  • S’han utilitzat els envasos gastats dels aerosols per guarnir el mural, reproduint reblons de metall fets a mà adherits sobre l’obra.

  • Esquema de l'obra

 

Reflexions de Frank Trepax sobre què ha volgut transmetre amb l'obra

Frank Trepax acabant el punktocràtor

Curiosament, aquesta obra ja tenia nom abans que la seva forma no hagués sorgit ni tan sols en la meva ment.

Va ser un estrany i interessant joc d'idees. Unes quantes persones visitàvem l'espai per considerar si podia o no ser l'adequat d'entre diverses opcions. Javier Aparicio es referia a la forma de l'arc i les seves proporcions, que es corresponen, entre altres, amb determinats retaules del Renaixement.

Quan vaig arribar al Dipòsit, la forma de l’espai ja em parlava per si sola. La fina corba del finestral ja em va fer venir al cap imatges del Renaixement, del romànic i del gòtic, i de seguida tot es va cohesionar. Va ser un procés ràpid, sense fer especulacions mentals.

D'alguna manera, a mi em van venir a la ment els frescos d'esglésies romàniques dedicats al pantocràtor, i en un intercanvi de paraules basat en una obra meva anterior que representava gràficament el pas del temps del barroc a l'actualitat, el pantocràtor va passar a ser el Punktocràtor. En aquell precís instant tots vam saber que aquesta obra, que encara no havia nascut, representaria la figura d'un Punktocràtor. Encara avui, em fa somriure el contrast entre la solemnitat de l'edifici i el nom de l'obra.

El cert és que el Punktocràtor, els mesos següents, es va anar perfilant en la meva ment com una figura revestida de la majestuositat solemne de l'entorn i del temple del coneixement que és l'edifici en el qual se situa.

He utilitzat colors elegants i de gamma suau, ja que volia transmetre la sensació de relaxament, de contemplació introspectiva, de pau i de serenor. Puc dir que el resultat gràfic ha estat sorprenent.

Totes les línies del mural busquen el rostre de l'efígie, que és l'autèntic centre neuràlgic de l'obra i que presenta, en contrast amb la resta de la figura i la seva vestidura, múltiples facetes, com si fossin les diverses cares d'una pedra o un cristall tallat per simbolitzar així la diversitat del coneixement, del pensament humà i la seva capacitat de transformar l'individu.

Frank Trepax davant del punktocràtor

I l'atzar, un cop més, va ser determinant i em va portar la frase del filòsof Lucreci que he reproduït en l'obra pictòrica. Aquestes paraules inspiradores em van ajudar a trobar la mirada i l’expressió del Punktocràtor feta de l'autoritat que confereix la dedicació al coneixement i la profunditat del saber.

La citació que acompanya el Punktocràtor, de l'obra del filòsof i poeta romà Lucreci (Titus Lucretius Carus, 99 a. C.-55 a. C.) De rerum natura (De la naturalesa de les coses), és la següent:

 

Sed nihil dulcius est, bene quam munita tenere

Edita doctrina sapientum templa serena,

Despicere unde queas alios passimque videre

Errare atque viam palantis quaerere vitae,

La seva traducció seria més o menys,

Però no hi ha res més grat

que posseir els temples excelsos,

guarnits pel saber tranquil dels savis

des d'on puguis distingir a altres

I veure com confusos s'extravien

I busquen, errants, el camí de la vida

 

L’obra i l’artista, vistos des d’una altra òptica

Frank Trepax i Alba Cros

Amb el rerefons de la voluntat de l’autor, que va plantejar el procés creatiu de manera oberta, es gesta una segona peça artística, en aquest cas en format de documental, que dialoga amb el grafit i amb el seu autor. Alba Cros, directora de cinema –Les amigues de l’Àgata (2015)– i alumni del grau en Comunicació Audiovisual de la UPF, es va acostar a Frank Trepax i a la concepció del Punktocràtor durant dues setmanes de manera observacional, emulant la mirada de l’espectador. La directora explica que “la peça documental que en sortirà serà bastant com un Víctor Erice amb El sol del membrillo, el referent que vaig agafar per fer-ne el seguiment. També Alan Cavallier, que anava a veure els oficis de la gent”. I afegeix que “serà com veure com es construeix tota aquesta paret amb els seus detalls i amb els micropensaments i silencis de l’artista davant la paret”.

L’objectiu del documental ha estat retratar el creixement del grafit sense saber-ne el resultat final, però jugant a imaginar com pot acabar sent. Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació, remarca que “la nostra idea quan vam decidir acompanyar el Punktocràtor d’una altra obra, era precisament dimensionar l’obra que estava generant; però dimensionar-la des d’una altra disciplina, des d’una perspectiva que no fos immediata, sinó que aportés discurs a aquella que s’estava elaborant”.

Aquesta segona proposta creativa s’integra perfectament dins el Programa de Cultura de la UPF, un projecte fet des de, per i per a la comunitat universitària; però també projectat al món. D’aquesta manera, la Universitat vol contribuir al canvi social també a través de la cultura, entenent la seva activitat natural com a centre de coneixement d’on emanen nombroses iniciatives que depassen l’entorn acadèmic i que proposen mecanismes de millora de l’entorn.

L’artista: Frank Trepax, pioner del grafit i de l’art urbà

Frank Trepax

Frank Trepax, pseudònim de Francesc Punsola, és un dels artistes pioners del món del grafit a Espanya, i especialment a Barcelona. Els seus inicis es remunten a mitjans de la dècada dels vuitanta quan, juntament amb el col·lectiu Trepax, va començar a plasmar les seves obres efímeres a les parets de la capital catalana.

El 1986 va entrar com a estudiant a l'Escola Massana de Barcelona. Aquell primer any de curs, tocant diferents branques artístiques, va conèixer en un exercici de classe la tècnica de la plantilla i l'esprai. Frank, amb altres companys de curs, van decidir portar aquest exercici de classe a la pràctica.

Malgrat que al principi havia de pintar d’amagat de la policia, que perseguia els grafiters perquè els considerava vàndals, la progressiva integració de l’estil en l’imaginari urbà va facilitar que les administracions prenguessin consciència del valor de les seves creacions. Així, va participar en la creació del primer mural autoritzat per l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1988, en una paret del carrer Jaén de Gràcia, anomenat SafariSprai, i que actualment ja no es conserva.

Grafiti SafariSprai

Frank Trepax també es caracteritza per ser un artista total. A banda de les obres en format grafit, també s’ha dedicat amb molt d’èxit a la il·lustració per a tot tipus de formats: campanyes publicitàries, portades de llibres i de discos, pictogrames per a espais públics... Darrerament, s’ha centrat en la relació entre art i natura, creant formes efímeres de gran format en platges del Baix Maresme, i esculpint gravats en pedres de diferents boscos de Catalunya.