•  
 

4. Calidoscopi

Trial and error

Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró

Painting as an art [La pintura com a art], una anàlisi de l’estètica sense precedents des de la síntesi entre la filosofia, la psicologia i l'art. Especialista en el vincle entre la ment i les emocions, concretament en les arts visuals i en la pintura, Wollheim reflexionava sobre l'acte de pintar, l'activitat de pintor en el seu estudi, contemplant una escena, un fragment del món, per traslladar-la a la tela.

Mirada, ull, cervell, anàlisi, memòria, reflexió, braç, mà, pinzell, pintura, llenç. Un moviment continu entre aquest fragment del món que observa i estudia l'artista, la matèria primera, la pintura que té en la seva paleta i que mou, barreja, transfereix a la tela amb gestos inquiets, dubitatius, precisos, deliberats, que recreen el món que contempla. Els seus ulls salten contínuament entre les dues realitats que té davant seu: l'escena i la pintura; la pintura i el món. Les dues realitats són materials, físiques, amb textura i color, tot i que una pugui ser fàcilment vista com a mera imatge. En aquest circuit entre el que mira i el que pinta, entre món i llenç, gira l'acte de la pintura. És, en definitiva, un procés d'investigació i de producció de coneixement. 

El més magnífic de l'art és que aquest procés dóna forma física i visible a una interrogació de món que no només ens permet veure’l amb els ulls d'una altra persona; sinó que crea un món nou

Marko Daniel

El més magnífic de l'art és que aquest procés dóna forma física i visible a una interrogació de món que no només ens permet veure’l amb els ulls d'una altra persona; sinó que crea un món nou que incorpora el treball transformatiu de la seva pròpia creació i el posa a disposició de les persones que entren en diàleg amb l'obra, sigui de manera individual, solitària, o social i col·lectiva. L'obra és i crea discurs. Al seu torn, s'ofereix per ser analitzada, estudiada, criticada, ampliada. La pintura és una reflexió sobre el món i en forma part.  

Una dimensió important és que el coneixement que l'art produeix no és teòric, sinó que és el resultat d'aquesta interacció entre observació i intervenció: no existeix de manera pura a la mirada o la reflexió; sinó que requereix la mà, la manipulació i la matèria. No és producte de la biblioteca sense el laboratori. Veig la mateixa relació entre teoria i praxi repetida en diverses esferes, de manera similar als processos de coneixement i recerca de la universitat. 

Aquests dies, a la Fundació Joan Miró, hem treballat una proposta per canviar algunes obres exposades en les primeres dues sales que presenten la col·lecció que l’artista va regalar a Barcelona i als seus ciutadans. Coneixem tant les que havien estat allà com les que havien sortit de les reserves per a una nova perspectiva. Tot i això, no hi havia manera d'evitar un procés de trial and error.

És necessari veure els quadres en la posició proposada, mirar-los col·locats contra la paret, per veure què funciona i què no. El que sobre el paper pot semblar una solució elegant, presentat a sales, no sempre ho és. De la realitat de l'experiència, de l’observació i dels comentaris entre els presents va sorgir la necessitat de repensar. Vàrem intercanviar les posicions de quatre llenços i van aparèixer connexions vives entre obres en diferents parets, obrint nous diàlegs entre les pintures i l'espai, i formes subtilment diferents de contemplar-les i d’entendre-les. 

Experiència, raonament, emoció. Sentir, pensar i fer. No cal anar més lluny per veure la relació entre pintura, art, cultura i universitat.