Giorgio Marinoni, gerent d’Edudació Superior i Internacionalització de l’Associació Internacional d’Universitats

Hilligje van’t Land, secretària general de l’Associació Internacional d’Universitats

La internacionalització de l’ensenyament superior s’ha desenvolupat a gairebé tot el món, però a diferents velocitats i maneres. Van ser principalment els centres d’ensenyament superior amb seu al món occidental els qui van iniciar aquest procés. El concepte d’internacionalització també ha estat teoritzat i debatut bàsicament per erudits occidentals, fins i tot avui en dia. Des del començament, les desigualtats geogràfiques van ser evidents en el procés d’internacionalització, des de la seva concepció teòrica fins a la seva aplicació pràctica.

El model d’internacionalització basat en una racionalitat econòmica i centrat pràcticament, si no exclusivament, en la mobilitat dels estudiants (especialment l’atracció dels estudiants internacionals) i en la recerca competitiva és intrínsecament desigual. La mobilitat estudiantil només beneficia el 2% de la població estudiantil mundial i la recerca competitiva afavoreix els centres educatius amb més recursos.

El model d’internacionalització basat en una racionalitat econòmica i centrat pràcticament, si no exclusivament, en la mobilitat dels estudiants i en la recerca competitiva és intrínsecament desigual. La mobilitat estudiantil només beneficia el 2% de la població estudiantil mundial.

La pandèmia de la covid-19 està alterant aquest model d’internacionalització alentint, o fins i tot posant en suspens, la mobilitat dels estudiants. Si això comporta reptes reals per a un model que alimenta econòmicament molts sistemes d'ensenyament superior a tot el món, també ofereix una gran oportunitat per a les institucions d'ensenyament superior per afrontar les desigualtats intrínseques del model. S’estan considerant, debatent i desenvolupant noves estratègies que se centren més en altres activitats d’internacionalització com la internacionalització del currículum/a casa (IoC/IaH), que pot proporcionar resultats i beneficis d’aprenentatge a tots els estudiants.

L’IoC/IaH requereix menys però diferents recursos que la mobilitat dels estudiants. De fet, requereix esforços innovadors de tota la comunitat acadèmica, una nova direcció estratègica quant a lideratge i la voluntat dels professors de revisar i repensar el contingut del curs i la metodologia utilitzada per impartir-lo. Al mateix temps, l'IoC/IaH no aporta els avantatges immediats (en particular financers, però no només) que aporta l'atracció d'estudiants internacionals i potser no reben l'atenció i el suport que els governs nacionals posen en la promoció de l'atracció d'estudiants internacionals.

La pandèmia de la covid-19 també ha recordat a la societat la proposta de valor dels sistemes de coneixement i la importància de la investigació universitària. Un desafiament global com una pandèmia no es pot resoldre amb solucions nacionals o locals, sinó que necessita una cooperació global en recerca. Tanmateix, malgrat això, fins i tot en la recerca d’una solució a la pandèmia, encara hi ha un model de recerca competitiva; en lloc d'unir forces, països i investigadors de tot el món participen en una carrera per ser els primers a desenvolupar una vacuna. Les mancances d’aquest model són evidents (multiplicació d’esforços, pèrdua de recursos i temps) i reforcen les desigualtats existents entre països i centres d’ensenyament superior amb recursos diferents. De nou, els països i els centres d’ensenyament superior amb millors recursos estan millor equipats per guanyar qualsevol cursa d’aquest tipus.

Malgrat l’exposició a pressions externes, serà la comunitat d’educació superior, al final, qui decidirà el destí de la internacionalització en temps de coronavirus. Centrant-se en el desenvolupament de resultats d'aprenentatge global per a tots els estudiants amb especial èmfasi en la implementació de l'IoC/IaH i en la cooperació global en recerca, la comunitat d'educació superior ofereix una gran oportunitat per corregir les desigualtats existents i per fer la internacionalització més igualitària, ètica i justa.