5. Calidoscopio

Una visió per a les universitats per a la pròxima dècada

min
Amanda Crowfoot

Amanda Crowfoot, secretària general de l'Associació Europea d'Universitats

El canvi està en l’aire. La crisi de la covid-19 ens ha capgirat la vida, però molt abans que això passés ja hi havia una sensació palpable que els reptes actuals canvien la societat d’una manera imprevisible. El canvi climàtic i la seva contenció, per exemple, plantegen una prova històrica per a la humanitat. El canvi tecnològic ens proporciona noves possibilitats, però a la vegada una gran responsabilitat per frenar-ne els efectes negatius. I vivim temps de convulsions geopolítiques, en què Europa encara busca el seu lloc.

La European University Association (EUA) treballa per captar i donar direcció als canvis, creant una visió per a les universitats al 2030. Com es poden adaptar les universitats i com poden impulsar els canvis que estem experimentant? Al mateix temps, com podem protegir i cuidar els valors que fan de les universitats el que són: institucions de discussió oberta, crítica i basada en l'evidència.

Les universitats de la pròxima dècada no haurien de tenir murs; haurien d’estar obertes a tothom que busqui la llum a través de l’aprenentatge, així com aquells que vulguin associar-s’hi per crear coneixement. La digitalització ja ha trencat murs físics; els estudiants poden assistir a classes remotament, per treure’s un grau o per millorar les seves habilitats. Els estudiants de tot tipus també han d’estar presents al campus, en un entorn que els interpel·li i que fomenti noves maneres de pensar el món. Identificar els propòsits de la presència virtual i física i garantir-ne el dret i l’equilibri entre ells, sens dubte, serà un tema important per als líders universitaris en el futur.

Les universitats són un pont cap a la resta del món. Aporten perspectives, idees i persones a les comunitats de les quals formen part d’una manera i a una escala que cap altra institució no pot igualar.

El paper de les universitats a les seves àrees ha crescut. Cada vegada juguen un rol més important en els ecosistemes d’innovació i involucren els ciutadans de manera més sistemàtica en les seves activitats. Les universitats treballen en col·laboració amb pimes i grans empreses mitjançant pràctiques per a estudiants de grau i de postgrau, mitjançant projectes d’investigació comuns i fent un aprenentatge basat en desafiaments comuns. També participen en la mobilització de ciutadans com a socis en temes de recerca. Les universitats són un pont cap a la resta del món. Aporten perspectives, idees i persones a les comunitats de les quals formen part d’una manera i a una escala que cap altra institució no pot igualar.

Tot i això, s’han acabat els dies en què la internacionalització era un objectiu en si mateix. En un món menys obert i més insegur, cada vegada es plantegen més preguntes sobre la cooperació amb països que no comparteixen els valors d’Europa o països que veiem com a amenaces a la nostra sobirania tecnològica. La transformació tecnològica també planteja qüestions sobre l’ús del coneixement que compartim.

La pròxima dècada podria ser el moment perquè les universitats reequilibrin les seves relacions amb la seva comunitat immediata i amb la resta del món. L'obertura sempre serà nuclear com a valor universitari, però el repte important que s’ha de superar és com conservar-lo i nodrir-lo en un món tan canviant.