•  
 

5. Calidoscopi

Forjar vies creatives: objectiu vital de la internacionalització

sabine Pendl

Sabine Pendl, expresidenta de l’Associació Europea per a l'Educació Internacional

L'ensenyament superior, gairebé d'un dia per l'altre a tot el món, ha canviat sota l'extrema pressió davant el brot de la covid-19. Aquells que dediquem la nostra vida principalment a la internacionalització de l’educació superior ens enfrontem, en aquest moment, a reptes en tots els aspectes de les estratègies, processos i rutines diàries. Molts de nosaltres hem confiat i hem construït la cooperació, inclosa la mobilitat física, com a eina principal per afavorir l’educació i la recerca conjunta. I ara? Les fronteres estan tancades, els avions es queden a terra, les famílies i els amics estan separats; la tecnologia és el que ens queda i en el que confiem.

L'Associació Europea per a l'Educació Internacional (EAIE), que vaig presidir fins al mes de setembre, sempre s'ha compromès a ajudar a fer del món un lloc millor mitjançant els poderosos mecanismes de l'experiència internacional i del compromís intercultural. El que passa al nostre voltant en aquest moment, fins i tot ens ha convertit en creients més forts; però també ens ha sorprès observant quins canvis poden passar en un període de temps tan curt. Com si ho haguéssim previst en una bola de cristall, el tema de la conferència d’aquest any, “Forjar vies creatives”, no hauria pogut ser de més actualitat, ja que descriu la nostra situació actual a la vida.

Per descomptat, els especialistes en educació internacional sempre s’han dedicat a trobar vies imperants i creatives per a una autèntica internacionalització integral; però el que avui gestionem ja amb molt d’èxit es concentra en tres eixos clau d’interès particular.

Participació àmplia

Sens dubte, estem treballant molt per assegurar-nos que l’educació no sigui un privilegi per a uns quants. La diversitat i la inclusió són trets distintius de tots els qui imaginem el futur i l’ara, i també formen part dels valors de l’EAIE. La situació actual també demostra de manera dramàtica que el compromís global dels nostres estudiants i educadors està cobrint aparentment tot el món. Quan les autoritats nacionals, les institucions, els col·legues i les famílies intentaven recuperar els seus amics i éssers estimats, va ser una sorpresa per a molts de nosaltres que, de vegades, el lloc segur que anomenem casa es trobés a l’altra punta del món, i el compromís per adaptar-se a una nova etapa de la vida havia estat massa ferm per canviar-lo.

Participació digital

Fins i tot abans que el brot de la covid-19 connectés milions de persones de manera virtual i pràctica amb l’estudi i el treball en línia, cada cop era més clar que el paper de la digitalització en el nostre camp creixia de manera destacada. L’immens potencial de la tecnologia per millorar les nostres possibilitats de connexió i aprenentatge es desenvolupa en el camp de l’educació internacional. Ja sigui reduint les barreres al compromís internacional o augmentant la nostra capacitat per alentir l’emergència climàtica —entre moltes altres possibilitats—, les solucions digitals estan canviant l’equilibri en el nostre camp. De fet, el potencial creatiu de noves direccions en aquesta àrea és ampli i els nostres estudiants estan molt oberts a noves metodologies. El que és evident, però, és el fet que no tots els professors i educadors estan ben preparats i formats per a aquesta nova demanda.

Participació amb impacte

Per a moltes persones pròximes al sector de l’educació internacional, el valor d’aquest treball s’ha evidenciat durant molt de temps. Avui, però, es pressiona per anar més enllà dels supòsits i proporcionar indicis clars d’impacte social i educatiu. Tant si es defineix en termes d’efectes sobre estudiants i membres del personal, sobre institucions d’educació superior, sobre comunitats locals o, de manera més àmplia, sobre les societats en general, ha arribat el moment d’anar més enllà d’anècdotes i d’afirmacions personals i d’oferir proves més objectives de resultats, especialment per a la nostra societat. És hora de deixar les nostres torres d’ivori i de relatar la història de la internacionalització amb trames a les quals més gent pugui unir-se.

La noció de forjar vies creatives ha passat a estar directament al centre de les nostres vides d’un dia per l’altre. Tanmateix, en un moment d’incertesa immensa, i fins i tot d’ansietat, és un dels marcs més útils per ajudar els educadors internacionals a centrar-se a garantir un demà més saludable per a tots nosaltres.