Eduard Vallory, president del Centre UNESCO de Catalunya i director d’Escola Nova 21

“Tot el món ha de prendre consciència de la gravetat de la crisi global de l’aprenentatge. Cal un canvi de paradigma en la nostra manera d’ensenyar i d’aprendre, i això implica transformar l’educació, innovar i donar suport als docents”. Aquest va ser el missatge contundent de la professora Stefania Giannini, directora general adjunta per a l’Educació de la UNESCO, d’aquest juliol al High Level Political Forum de Nacions Unides, on es monitoritzen els assoliments dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Giannini, antiga rectora de la Universitat de Perusa, i després ministra d’Educació, Universitats i Recerca d’Itàlia, és ara la màxima responsable d’Educació del sistema de Nacions Unides, i lidera les accions perquè els objectius plantejats a la Declaració d’Incheon –“Educació 2030”– es compleixin: una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, amb oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom.

L’element clau és la definició ambiciosa que es fa a la Declaració de què vol dir, avui, ‘educació de qualitat’: “L’educació de qualitat afavoreix la creativitat i el coneixement i assegura l’adquisició de les competències bàsiques alfabètiques i aritmètiques, així com de competències analítiques, de resolució de problemes, i altres competències cognitives, interpersonals i socials d’alt nivell. També desenvolupa les competències que capaciten els ciutadans per dur vides sanes i plenes, prendre decisions informades, i respondre als reptes locals i globals a través de l’educació per al desenvolupament sostenible i per a la ciutadania global”.

La transformació educativa que ha de fer possible que aquesta educació de qualitat arribi a tots els infants i adolescents comporta actualitzar el sistema, fent servir el coneixement existent sobre com aprenem. Aquest és el punt de partida de les escoles i les entitats catalanes que el 2016 vam decidir posar en marxa l’aliança Escola Nova 21 per un sistema educatiu avançat.

Prop de mig miler d’escoles i d’instituts han estat treballant aquests tres anys cap a una actualització concretada en el ‘marc d’escola avançada’, fonamentat i debatut fa tres anys a la UPF al Simposi sobre Canvi Educatiu, coorganitzat des d’Escola Nova 21, la UNESCO i l’OCDE, i que consisteix en quatre elements interdependents: un propòsit educatiu enfocat a desenvolupar competències per a la vida; unes pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement de com les persones aprenem; una avaluació competencial i global, continuada i formativa, i una organització viva que s’actualitza a través de la innovació.

Actualitzar l’escola vol dir, doncs, actualitzar la seva finalitat (propòsit), concretant-la en el currículum competencial i, en conseqüència, actualitzar disruptivament les pràctiques (de quina manera s’aprèn) i amb aquestes el rol, el perfil i la formació del docent. Aquesta transformació interpel·la també a l’educació superior. Per això, el 2017 el Consell Interuniversitari de Catalunya va crear el Programa Margalida Comas de millora de la docència i l’aprenentatge a la universitat, que l’any passat va organitzar una jornada amb la directora de l’International Bureau of Education, Dra. Mmantsetsa Marope, que va assenyalar la urgència de transformar els currículums educatius de tot el món per generar aprenentatges que capacitin infants i joves per respondre els reptes d’un món en canvi accelerat i millorar-lo. “Cal reorientar els currículums perquè siguin competencials, en lloc de centrats en assignatures; i això requereix, per fer-ho possible, la transformació tant de l’ensenyament i l’aprenentatge com de l’avaluació”. Una educació de qualitat a l’altura dels desafiaments del segle XXI. Aquest és el repte, avui, de tota l’educació: de l’escola bressol a la universitat.