Coral Regí, directora de l’Escola Virolai de Barcelona

Als voltants del 2004 vàrem començar a replantejar-nos la nostra tasca com a Escola. El món estava canviant i Internet en va ser un detonador. Però són molts els canvis, i de més transcendència, que estan passant i que impliquen que hem de repensar ja no què fem a l’Escola i en altres institucions educatives, sinó quina és la nostra funció. Estem, per tant, davant d’un procés de transformació profund que ens està fent replantejar, partint del PERQUÈ, el què i el com i assumint que el quan és un procés continuat de reflexió i de millora: no és per tant qüestió de rellotge, sinó de brúixola. Ja no es tracta simplement de fer canvis en els models educatius, no es tracta d’innovar, no es tracta d’introduir tecnologies, ni molt menys d’incorporar-ne de noves i més matèries... Es tracta de modificar l’objectiu, el PROPÒSIT de l’educació.

Ens cal canviar el PERQUÈ, perquè ja avui i ara l’aprenentatge competencial i al llarg de la vida és un requeriment indefugible. La nova educació va d’educar persones preparades per viure els canvis com una oportunitat. No ens calen alumnes disciplinats que repeteixen el que han après. No hem d’educar per a l’estabilitat, per a l’obediència; sinó per a l’adaptació, per a l’atreviment, perquè això és el que els caldrà... Als nois i noies que surten de les nostres escoles, se’ls demanarà no el que saben, ni molt menys quin títol tenen; sinó, per sobre de tot el que saben fer i el que són capaços d’aprendre per imaginar nous reptes i fer-hi front. Hem d’educar persones que visquin el fet d’aprendre, d’actualitzar-se, de reinventar-se, de recrear-se, com el seu estil de vida, sense angoixes. Persones preparades per autogestionar la seva pròpia vida, per tenir cura d’elles mateixes, per reconèixer els seus sentiments, per estimar i respectar els altres, per poder conviure junts.

Ens cal treballar amb els nois i noies per entendre l’esforç personal com una vivència pròpia que requereix assumir els reptes per avançar en la pròpia regulació i autoexigència. Esforçar-se perquè algú t’ho mana s’ha acabat. I per sobre de tot han de ser perseverants, perquè l’errada no els pot penalitzar; és font d’aprenentatge i de creixement personal. I tinguem ben clar que aquest és l’element clau de l’èxit personal més enllà de les capacitats o l’origen social: persistència, esforç i constància a partir de la confiança en un mateix.

Hem d’avançar en un aprenentatge rellevant, vivencial, que garanteixi l’assoliment de  competències que necessitaran per continuar aprenent, i especialment totes les que els facin créixer cap a la pròpia consciència de com aprenc; perquè la reflexió personal és una de les claus! Cal que visquin l’aprenentatge com un procés que provoca més preguntes, que obre portes per continuar aprenent, que els dóna ales per ser homes i dones autònomes, competents per aprendre, per qüestionar-se la realitat amb pensament crític i divergent, per aplicar el coneixement, per generar nou coneixement en contextos nous.

I per educar en aquest context ens calen mestres i educadors que ens replantegem el nostre rol, perquè tinguem clar que la nostra funció ja no és transmetre continguts, sinó acompanyar el procés de creixement personal de l’alumne. Educadors que ajuden a descobrir els talents de cada individu, que l’estimulen per continuar aprenent. Les escoles i els educadors tampoc hem de deixar mai d’aprendre. Una escola que integra l’aprenentatge dins i fora i que requereix per tant la tasca conjunta de la família i l’entorn, del lleure, de la ciutat. L’escola s’ha de fonamentar també en el treball cooperatiu i en xarxa dels alumnes, i també dels educadors, de les famílies i les entitats que ens envolten. Requereix compartir objectius i compensar desigualtats, requereix coherència...

Molts cops vinculem la necessitat del canvi educatiu a la necessitat d’adaptar-se als nous requeriments professionals de les empreses. Evidentment, cal tenir present aquestes demandes; però el canvi educatiu ha de ser molt més profund. No és aquest un canvi per fer millors professionals, per incorporar-se al mon del treball; és un canvi per preparar-se per al MÓN, que ja és diferent!! No ha de ser un canvi maquillat en les escoles del primer món per trobar una feina millor. Ens calen totes les persones del nostre primer món, on foragitem molts joves del sistema educatiu, amb taxes elevadíssimes de fracàs escolar al nostre país... I ens cal que la nova educació arribi a tots els infants del planeta. El dret a una educació transformadora és un dret de tots els infants arreu del món.