4. Calidoscopi

Redisseny inTICgral de l'assignatura Projecte Final de Graduació

Ana Rodera

Ana Rodera, professora internacional del màster en Tecnologia i Innovació Educativa (MATIE) de la Universitat Nacional de Costa Rica (UNA) i consultora pedagògica externa del projecte EDvolució

Com podem fer aterrar la innovació educativa amb èxit en els estudis de tercer cicle? De quina manera les evidències d'aprenentatge d'un màster arriben a impactar en la resolució de reptes educatius reals?

En el màster en Tecnologia i Innovació Educativa (MATIE) de la Universitat Nacional de Costa Rica (UNA) hem observat, analitzat i personalitzat la innovació, considerant tant les demandes i les expectatives de la societat costa-riquenya vinculades als processos formatius com les habilitats requerides als professionals de l'educació del segle XXI. Aquest posicionament ens ha portat a integrar la innovació en diferents temps i amb diferents intensitats, formes i recursos, al llarg del MATIE, i afecta directament el redisseny del curs: Projecte Final de Graduació (PFG).

Entre els detonants que ens han portat a aquesta nova concepció i nou disseny de la matèria PFG, en destaquem aquests cinc:

  1. La impossibilitat d'aplicar una metodologia àgil que permetés dur a terme un projecte d'innovació educativa mediat per les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), avaluant-ne l’impacte en la generació d'aprenentatges significatius i en els processos d'ensenyament i avaluació.

  2. La falta d'un enfocament educatiu basat en competències.

  3. L'ús poc crític, ineficaç i limitat de les TIC en les propostes educatives presentades per l'alumnat.

  4. La baixa satisfacció amb l'experiència d'aprenentatge manifestada pels alumnes d'edicions anteriors.

  5. La necessitat de consolidar diverses habilitats (tant toves o soft skills com habilitats dures o hard skills) entre els estudiants, oferint una formació integral a les persones que els permetin desenvolupar-se amb èxit en entorns volàtils, incerts, complexos i ambigus (o entorns VICA).

El replantejament del PFG ens ha portat a idear i a implementar una assignatura capaç de permetre als estudiants viure en primera persona i en cadascuna de les matèries una adquisició progressiva d'habilitats de domini tècnic de determinades TIC, facilitant-los la seva integració crítica en les metodologies i les estratègies d'avaluació activa dins de les seves aules; buscar l'evolució constant del projecte plantejat a partir de la consolidació del pensament crític i del desenvolupament de la metacognició, durant les dotze setmanes del curs; augmentar les possibilitats reals de transferir ràpidament els coneixements del MATIE als contextos educatius dels professionals participants en el curs; convertir l'error, la investigació o l'atreviment en motors d’aprenentatge; compartir processos, etapes, activitats i qualsevol informació sobre el "com" es va dur a la pràctica el projecte d'innovació educativa mediat per les TIC, sense eludir els punts que s’hagin de millorar o les situacions problemàtiques o sense èxit que es van donar, per inspirar altres professionals, i unir teoria i pràctica en un projecte realista i amb impacte a curt termini sobre la comunitat educativa en la qual es desenvolupa.

Entre les novetats i les modificacions més significatives incloses en l'actual PFG, en destaquem les vuit següents:

  1. Plantejament d'un projecte basat en una necessitat, un problema o la materialització d'una idea que parteix d'un context educatiu real.

  2. Establiment d'una ràtio màxima de 15 estudiants per docent.

  3. Divisió del PFG en quatre lliurables que adopten diferents formats (informe final o article d'investigació, vídeo documental, presentació i portafoli digital).

  4. Acompanyament proper, continu i personalitzat per part de la professora de la matèria (quatre reunions virtuals i comunicació via correu electrònic o mitjançant els fòrums al llarg del trimestre).

  5. Aplicació d'instruments-guia del PFG, des dels seus primers passos (fitxa d'idees preliminars, fitxa d'avantprojecte o article de revisió bibliogràfica...) fins a la verificació de les diferents fases incloses en cada un dels quatre lliurables (checklists de validació d'elements, rúbriques d'avaluació de lliurables...).

  6. Llistat de recursos actualitzats i concisos relacionats amb l'òptima ideació i elaboració dels entregables agrupats en un marcador social col·laboratiu.

  7. Treball transversal de la competència digital al llarg de tots els cursos del mestratge (generació d'entorns virtuals d'aprenentatge, disseny de línies de temps per al treball per projectes, ús d'eines de gestió de projectes, edició d’infografies per presentar resultats, ús d'imatges i de vídeos interactius per exposar temes...), evidenciant els seus possibles usos en situacions d'ensenyament-aprenentatge i avaluació.

  8. Divisió de l’assignació de la nota final del PFG en dues parts: qualificació del docent de l'assignatura (50%) i valoració del comitè avaluador del PFG (50%).

La integració de la totalitat de les modificacions anteriors ha estat possible gràcies al suport, la implicació i el treball col·laboratiu de la coordinadora del MATIE amb el professorat, l'agilització dels tràmits burocràtics, l'adopció d'un estat d’"experimentació beta permanent" en les diferents assignatures, la recerca d'experiències d'aprenentatge de qualitat i la reflexió crítica que es desprèn del feedback brindat pels estudiants de promocions anteriors.

L'aposta per dividir la presentació del PFG en quatre lliurables ha permès als estudiants, d'una banda, (de)mostrar habilitats diverses associades tant al domini tècnic de determinades tecnologies com a l'adquisició d'habilitats pròpies del 2020, que quedaven ocultes quan només es feia ús d'un únic lliurament de caràcter textual. I, d'altra banda, compartir amb la resta de la comunitat educativa el seu projecte, les seves troballes, els seus errors, els seus aprenentatges, les seves dificultats, etc., actuant com a inspiradors dels seus companys docents.

Abans d'entrar a treballar de ple en els diferents lliurables del PFG, els estudiants generen el seu propi cronograma de treball. Per fer-ho es valen de TIC que facilitin la gestió de projectes com Trello, Tasks de Google Calendar o Remember the Milk.

L'informe final adopta la forma d'article d'investigació, que segueix les pautes de publicació de la revista electrònica Educare. Hem seleccionat aquest format per tal que l'alumnat pugui dur a terme un procés d'investigació formal del seu projecte, des del disseny fins a la comunicació de les conclusions.

Les TIC treballades en els lliurables són, entre altres, gestors bibliogràfics (Zotero o Mendeley), marcadors socials (Wakelet o Diigo), generadors de figures (Generador de gràfics o Canva), editors de textos col·laboratius (Documents de Google Drive), eines per a la publicació i l’associació d'idees (Padlet o Coggle).

El vídeo documental permet als alumnes del PFG produir material audiovisual que inclogui diferents moments i intervencions de participants en la seva proposta d'innovació educativa mediada per les tecnologies. La creativitat, així com la gestió i la coordinació, són habilitats treballades intensament en aquest lliurable. Serveis tecnològics i aplicacions mòbils de gravació i edició de vídeos, com ara FlexClip o InShot, són utilitzats tant en la producció com en la postproducció del vídeo.

La presentació del projecte d'innovació educativa davant un comitè avaluador té una durada de 15 minuts. Els alumnes disposen d'exemples de formats de presentació àgils com PechaKucha, Ignite o Elevator Pitch per inspirar-se i preparar-se. També compten amb recursos referits a l'expressió oral o a l'organització i presentació d'informacions, que s'organitzen en un marcador social col·laboratiu. Pel que fa a les TIC susceptibles d'utilitzar-se en la configuració d'aquest lliurable trobem: plantilles de presentacions (SlidesCarnival), playlist sobre vídeos per fer presentacions eficaces, marcadors socials, repositoris d'imatges i icones gratuïts (Pixabay o Freepick), tecnologies per a l'edició col·laborativa de presentacions (presentacions de Google Drive).

El portafoli digital (o eportfolio) recull els tres lliurables anteriors, així com totes les evidències d'aprenentatge en formats variats (text, àudio, vídeo o imatge) que cada estudiant consideri pertinent incloure, per tal d'apropar al seu possible públic objectiu les diferents accions que ha dut a terme al llarg de tot el seu projecte. Algunes de les tecnologies de les quals es valen els alumnes per elaborar el seu portafoli són Pathbrite, llocs web de Google, Blogger, Wordpress.com, Medium o Evernote. Totes són intuïtives, gratuïtes i permeten inserir fàcilment informacions en diversos formats.

De les lliçons apreses en el nostre trànsit cap a la innovació del MATIE esmentem les següents: dissenyar mestratges, graus i cursos, amb l'objectiu de convertir els estudiants en agents de canvi educatius, que compten amb actituds i aptituds que els permetran generar, aplicar i transferir coneixements i ser capaços d'innovar en contextos educatius desafiants; establir sinergies positives i projectes atractius i col·laboratius entre la societat digital, els contextos empresarials i la universitat; potenciar la competència digital de l'alumnat universitari, integrant transversalment en les assignatures i de manera no intrusiva, coherent i progressiva, tecnologies que, d'una banda, acompanyin la construcció d'aprenentatges significatius i que, d'altra banda, ajudin el professorat en el disseny i l’aplicació de metodologies i estratègies d'avaluació actives, i, fer de l'elaboració dels lliurables o de les evidències d'aprenentatge una experiència gratificant, motivadora, personalitzada i útil que vagi unida a un creixement tant personal com professional de tots els estudiants.

Com a professors del segle XXI, ens toca ser transformadors: sí o sí. Implantem el xip de l'atreviment amb sentit i acceptat en els nostres contextos formatius, amb la finalitat de dotar d'atributs l'educació actual, de manera que es converteixi en una eina imprescindible en els processos d'indagació i de resolució de reptes i d'adquisició d'aprenentatges al llarg de la vida de les persones de la societat digital.

Portem massa temps parlant d'innovació; potser ha arribat el moment de passar a "fer innovació" a la universitat. No ho creieu?