Tal com remarca el Pla Estratègic de la Universitat Pompeu Fabra 2016-2025, la voluntat de la UPF és ser “una universitat urbana,centrada en els reptes que afronta Barcelona i el seu entorn urbà, que aprofiti la modernitat i la creativitat d’una ciutat oberta al món com a font d’inspiració per incidir en la transformació de la Universitat”.

El document afirma que cal situar la Universitat com un referent atractiu per al seu entorn, a partir de l’enfortiment dels lligams amb Barcelona, que és un pol d’atracció potent. I això cal fer-ho tenint en compte els grans canvis que es produeixen a la ciutat i les múltiples dimensions del fenomen urbà.

El Pla Estratègic de la UPF 2016-2025 afirma que cal situar la Universitat com un referent atractiu per al seu entorn, a partir de l’enfortiment dels lligams amb Barcelona

Són molts els projectes i les iniciatives que es porten a terme dins la Universitat en els àmbits de la docència i la recerca que exemplifiquen aquest aprofitament de la ciutat com a laboratori. Barcelona funciona com un escenari urbà que serveix per desenvolupar el coneixement en les més diverses matèries i disciplines, i que alhora redunda en el progrés de la institució.

La ciutat és en molts casos el mateix objecte dels projectes de recerca, el centre d’uns estudis de casos que, més enllà de l’escala local, aporten llum al fenomen de la globalització i de l’aprofitament de les noves tecnologies. D’aquesta manera, el coneixement sorgit d’experiències locals, ja sigui en els àmbits polític, econòmic, social, científic, tecnològic o cultural, es trasllada a altres contextos més internacionals.

Explicar la història a partir de l’evolució del paisatge urbà

“Barcelona és un cas interessant, perquè és una ciutat que et permet ensenyar totes les fases de la història de manera molt clara, perquè les evidències no s’han destruït; en tot cas, estan tapades unes sobre les altres, i això et permet veure des de la ciutat romana fins a la ciutat més moderna”, explica Antoni Luna, professor del Departament d’Humanitats.

Segons aquest investigador, “el fet que Barcelona tingui tres caps, capitalitat catalana, ciutat espanyola i ciutat europea, tres dimensions que a vegades s’interrelacionen i a vegades es posen en contrast, fa que sigui un cas molt especial. Pots explicar història de Barcelona i d’Europa a la vegada, i això és útil tant per impartir classes com per a la recerca”.

“Barcelona és un cas interessant, perquè és una ciutat que et permet ensenyar totes les fases de la història de manera molt clara, perquè les evidències no s’han destruït"

I és que el professor Antoni Luna aprofita la ciutat de Barcelona per fer diverses visites dins les seves classes de l’assignatura de Geografia Urbana del grau en Humanitats, en les quals també solen prendre part estudiants del programa UPF Sènior; per repassar la història de la ciutat en l’habitual benvinguda als estudiants d’intercanvi, o per als estudiants de batxillerat que participen en el curs Barcelona Through Your Lens: Urban Landscapes and Photographic Narratives, en el marc del Campus Júnior (aquest juliol se n’oferirà una nova edició), en què la ciutat es converteix en un plató per fer fotografies.

En l’àmbit de la recerca, la ciutat de Barcelona és l’eix sobre el qual es basa el projecte “La invenció de la ciutat: memòria, visualitat i transferència cultural a la Barcelona contemporània”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i que té els professors Antoni Luna i Isabel Valverde com a investigadors principals. L’objectiu és entendre les narratives ocultes que són presents en el paisatge urbà, veure com una metròpoli moderna ha estat capaç de convertir-se en referència mundial, a través de l’anàlisi del procés de construcció o invenció de Barcelona des del segle XIX fins al present.

“A mi, el que més m’interessa és com s’han anat construint diferents parts de la ciutat que normalment no s’expliquen. Ara estic treballant en la localització dels museus, com s’ha anat creant el discurs actual, que ha permès a Barcelona passar de ser una ciutat pràcticament sense patrimoni artístic propi a tenir una imatge internacional de ciutat plena d’artistes i de museus, com de París del sud”, afirma Antoni Luna. Altres companys seus se centren, per exemple, en la localització de les presons, els teatres o els ateneus populars, i tot plegat es recollirà en una obra que està previst que es publiqui a finals d’any.

Considerar Barcelona com un laboratori d’aprenentatge acadèmic

Lucía Conte és la directora de l’Education Abroad Program, que cada any porta més d’un miler d’estudiants, sobretot nord-americans, a trepitjar les aules de la Universitat i els carrers de Barcelona. Té molt clar que la ciutat és un reclam fonamental i que continua sent una de les destinacions més populars d’Europa per a estudiants estrangers, tot i la crisi i les diverses situacions delicades dels darrers anys; però que amb això no n’hi ha prou.

“Entenem la ciutat com un laboratori d’aprenentatge acadèmic pur, una prolongació de l’aula, però també d’aprenentatge informal, de maduració personal de l’estudiant. I la seva etapa a Barcelona, on poden estar un o dos trimestres, els dóna aquest complement formatiu sobre el terreny. D’altra banda, els permet experimentar la realitat que estudien amb una visió diferent de la que tenen als seus països; els aporta una altra perspectiva. Aquí és on es complementa i s’arrodoneix la seva experiència educativa i on rau el valor de venir a estudiar a Barcelona”, assegura.

Per portar a bon port aquest propòsit, tots els programes per a estrangers, inclosa la Barcelona International Summer School (BISS), l’escola internacional d’estiu de la UPF, es considera la ciutat com un component fonamental per al desenvolupament curricular dels estudiants. “Tenim assignatures en què Barcelona és l’estudi de cas, com les basades en el fenomen smart cities, i d’altres en les quals és la protagonista de la disciplina, com ara les que se centren en la marca Barcelona, en l’àmbit de la comunicació i la publicitat”, explica Lucía Conte.

Segons la directora de l’Education Abroad Program, el que es busca és “que hi hagi una coherència entre els programes i el fet que ens trobem a Barcelona, perquè això els dóna una identitat pròpia i fa que tingui sentit que aquestes assignatures es cursin aquí”. I afegeix: “Nosaltres tenim un professorat excel·lent, que és el nostre principal actiu. Però les disciplines que ensenyem a la UPF també s’ensenyen a altres llocs: cursar l’experiència a l’estranger —a Barcelona— i en el context acadèmic que és la UPF constitueix un valor afegit. Per això demanem als professors, en la mesura del possible, que surtin de l’aula, i val a dir que ens responen amb entusiasme”.

"Busquem que hi hagi una coherència entre els programes i el fet que ens trobem a Barcelona, perquè això els dóna una identitat pròpia i fa que tingui sentit que aquestes assignatures es cursin aquí”

Els estudiants estrangers, de manera totalment integrada a les classes, poden participar activament en fenòmens que defineixen la vida científica, artística, política, cultural o social de la ciutat i interactuar amb els seus protagonistes. Per exemple, visitar una ONG per estudiar la immigració; fer treballs de recerca dirigits en laboratoris i centres capdavanters d’investigació; visitar el Parlament de Catalunya per entendre la situació política catalana, o fins i tot temes més abstractes, com recórrer el Barri Gòtic per parlar de la dimensió de la memòria històrica, en assignatures de Dret. A més, se’ls ofereix la possibilitat de cursar un programa a part, l’“experiential learning”, en què l’estudiant pot afegir sis crèdits ECTS a aquest aprenentatge a través de l’experiència a partir d’unes pràctiques en empreses o institucions de la ciutat, amb un valor afegit preprofessional.

‘Conèixer per poder estimar’, premissa del Voluntariat Lingüístic

Els estudiants matriculats a l’Education Abroad Program, però també tots els estudiants en mobilitat de la Universitat, tenen l’oportunitat de participar en una activitat extraacadèmica molt especial: el Voluntariat Lingüístic. “L’objectiu de la programació de visites i sortides del Voluntariat Lingüístic és donar a conèixer Barcelona i la resta de Catalunya als estudiants internacionals que fan una estada a la UPF. La nostra premissa bàsica és molt clara i simple: que no pots estimar allò que no coneixes”, afirma Albert Servitje, coordinador d’aquest programa d’acolliment creat el curs 2000-2001 i coordinador del Gabinet Lingüístic de la UPF.

"L’objectiu del Voluntariat Lingüístic és donar a conèixer Barcelona i la resta de Catalunya als estudiants internacionals que fan una estada a la UPF"

Segons Albert Servitje, les activitats o visites, que es fan cada dissabte, al llarg de les trenta setmanes lectives del curs acadèmic, volen cobrir el màxim nombre de llocs i d’àmbits de la cultura i de la nació catalanes, entre els quals els principals barris i punts d’interès de Barcelona (com ara l’Eixample modernista, Gràcia i el refugi antiaeri de la plaça del Diamant, la Barceloneta, Montjuïc, el Tibidabo i la serra de Collserola), una ruta per la Barcelona de Picasso i de Miró, o una altra en catamarà navegant per la costa de la ciutat, entre d’altres.

“Barcelona agrada molt, això és gairebé una obvietat, i aquests dies ha estat considerada en un rànquing mundial la tercera ciutat d’Europa on es viu millor, després de Londres i París, i la vuitena del món; i això és així per diverses coses, que es reforcen entre elles. Per als estudiants internacionals que hi han fet una estada, Barcelona romandrà per sempre més en el seu cor, serà una part més de la seva identitat. Quan escoltin el nom de Barcelona sentiran que aquesta va ser, en certa manera, la seva ciutat”, afirma Albert Servitje.

Entendre com es mou la gent és fonamental

Cada dia es fa més patent que la mobilitat urbana és un tema fonamental per a l’economia, la salut i el benestar dels ciutadans. Així ho entén el professor Xavier Binefa, coordinador del Grup de Recerca en Cognitive Media del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC): a partir d’un projecte de fi de carrera fet per estudiants d’enginyeria de la Universitat, en què es treia informació sobre la manera de desplaçar-se fins al campus, va portar a terme un estudi centrat en la mobilitat al 22@, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

“Al treball dels estudiants hi havia dades molt rellevants, com ara l’impacte enorme que podria tenir la bicicleta si hi hagués pàrquings suficients, ja que potser un 40% dels estudiants podrien arribar al campus del Poblenou amb aquest mitjà de transport, i aquesta va ser una de les dades que em van sorprendre. Per això vam decidir analitzar què suposaria per a la mobilitat que hi hagués el TRAM per la Diagonal i, aleshores, vam veure que l’efecte seria aclaparador. A partir d’aquí, vaig parlar amb l’Ajuntament, i vam tirar endavant aquest estudi fet a partir de 2.000 enquestes, per saber com ve la gent a treballar o a estudiar al 22@.”

A l’estudi “Recollida de dades per a l’anàlisi de les necessitats de mobilitat del 22@. Efecte de la comunicació entre xarxes tramviaires per l’avinguda Diagonal”, que Xavier Binefa va fer conjuntament amb Oriol  Martínez i Pedro Vilchez, es va descobrir que amb el TRAM hi hauria una millora substancial, tant en temps de desplaçament com en impacte ecològic (distància). Algunes de les conclusions van ser que la gent que ve amb transport públic i utilitzés el TRAM estalviaria de l’ordre de sis minuts en cada viatge, sis d’anada i sis de tornada; cada persona faria al voltant d’1,5 quilòmetres menys de recorregut per la ciutat, i això afectaria més del 30% dels treballadors del 22@; i si ens centrem en els que utilitzen el cotxe, més de la cinquena part trigarien menys si vinguessin en transport públic, bàsicament amb TRAM, amb un estalvi mitjà de quatre minuts de trajecte.

A l’estudi es va descobrir que amb el TRAM hi hauria una millora substancial, tant en temps de desplaçament com en impacte ecològic (distància)

“A l’àrea metropolitana de Barcelona moren al voltant de 3.500 persones l’any per culpa dels efectes de la contaminació, fonamentalment pel trànsit, que vol dir una mitjana de deu morts al dia; jo no sé si podríem aguantar qualsevol altra cosa que comportés pagar aquest preu tan alt en vides humanes. Si posem l’accent en el transport no contaminant i públic, aquestes xifres podrien baixar considerablement. És una realitat bastant brutal, tant que a mi i a altra gent ens ha fet pensar que la mobilitat és un tema d’una importància cabdal”, emfasitza Xavier Binefa, que també participa en la preparació d’un projecte en el marc de la Unió Europea, centrat en les tecnologies aplicades de mobilitat urbana, en què Barcelona forma part d’una candidatura, juntament amb un grup d’altres ciutats del continent, i que es resoldrà el proper juliol.

La mobilitat també és un dels àmbits que estan al centre del grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades, que s’ha començat a oferir aquest curs 2017-2018, i del qual Xavier Binefa és el coordinador. “La nostra idea és que els estudiants treballin amb dades que formin part de problemes reals, molts dels quals circumscrits a la ciutat de Barcelona. La mobilitat és un d’ells, però també l’habitatge, la salut o l’emprenedoria. Estem buscant interlocutors que tinguin dades actuals de tota mena, tant textos, números/xifres, vídeos, àudios, etc., que els nostres estudiants puguin analitzar, i a partir d’aquí, siguin capaços d’extreure informació, crear models i proposar decisions”, explica Binefa. Això s’està portant a terme a partir de la creació de grups d’estudiants que treballin amb petits projectes finançats, en el context del programa de recerca d’excel·lència María de Maeztu, en què està involucrat tot el DTIC.

La ciutat, el marc informatiu per elaborar continguts periodístics

“L’assignatura Taller de Redacció Integrada, del tercer curs del grau en Periodisme, és fruit d’un plantejament que ja es remunta a l’època en què els estudis eren una llicenciatura de segon cicle, quan ja vam detectar que la producció periodística anava cap a una redacció integrada, amb interrelació entre els diferents mitjans”, afirma el seu coordinador, Josep Rovirosa.

Aquest model, que es va implantar totalment amb el trasllat al campus del Poblenou i amb el canvi de llicenciatura a grau que va suposar Bolonya, comporta interrelacionar-se amb la ciutat de moltes maneres, segons Josep Rovirosa. El professor del Departament de Comunicació emfasitza que l’aula es converteix en un taller, una autèntica redacció periodística, on els estudiants posen en pràctica els coneixements i els continguts teòrics adquirits a través d’altres assignatures.

“El marc informatiu dels diferents productes que s’elaboren és la ciutat, a partir del seguiment d’una actualitat polièdrica, seguint el paradigma del periodisme, que diu que l’actualitat mana”, apunta Josep Rovirosa. I afegeix: “Els reportatges que treballem els fem sobre la ciutat; tot allò que passa a Barcelona és susceptible de ser material informatiu, ens serveix d’escenari. Però alhora, servim la ciutat, perquè el nostre  producte no només és un exercici que es queda a l’aula, sinó que surt a fora, ja que diferents mitjans de comunicació de Barcelona, i per tant, la seva audiència, es beneficien de la nostra feina”, reflexiona.

“Els reportatges que treballem els fem sobre la ciutat; tot allò que passa a Barcelona és susceptible de ser material informatiu"

Els mitjans per als quals s’elaboren continguts són televisió, premsa, ràdio i Internet. Entre els productes que es preparen, destaquen, en televisió, un magazín cada set setmanes, que s’emet per Betevé; en ràdio, programes que es poden escoltar a Betevé Ràdio; en premsa, el suplement Cetrencada, que s’inclou mensualment al diari El Punt Avui, i a Internet, els reportatges que es publiquen al mitjà digital Vilaweb. “Els estudiants gaudeixen sobretot de les activitats pràctiques, tot i que la part teòrica és imprescindible i necessària. En el nostre cas, la interacció entre els estudiants, els mitjans i el carrer és molt fresca”, conclou Josep Rovirosa.

Una plataforma de coneixement en bon govern i polítiques públiques

Barcelona’gov és una xarxa de centres d’investigació i formació avançada en govern i governança, que neix a finals de l’any 2014 per impulsar una plataforma de coneixement i d’excel·lència en polítiques públiques en general i més concretament en les polítiques i la gestió urbana. La xarxa, assentada a Barcelona, s’orienta especialment a professionals i actors involucrats en l’actual sistema de governança urbana i està formada per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i l’Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.

Segons Miquel Salvador, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre de la coordinació acadèmica de Barcelona’gov, “per la seva orientació i estratègia, i a través de la seva vinculació amb la ciutat, la xarxa planteja el desenvolupament d’un seguit d’accions formatives i de recerca pensades i desenvolupades a partir del referent del món local i l’entorn urbà. Això es reflecteix a l’hora de plantejar reflexions sobre polítiques públiques socials, el Govern Obert i la transparència o la projecció internacional de les ciutats, posant l’experiència de Barcelona (entre d’altres ciutats) en el focus”, destaca.

"La xarxa planteja el desenvolupament d’un seguit d’accions formatives i de recerca pensades i desenvolupades a partir del referent del món local i l’entorn urbà"

Barcelona, en aquest projecte, “representa un referent clar i reconegut on poder contrastar conceptes i experiències d’innovació en polítiques públiques i governança urbana, que permeten nodrir tant les activitats formatives com de recerca, alhora que  es potencien les sinergies entre les diferents institucions implicades”, afegeix Miquel Salvador. Així, aprenentatges derivats de l’experiència de la ciutat de Barcelona contribueixen a desenvolupar capacitats per afrontar la millora del disseny i desenvolupament de diferents iniciatives en aquest àmbit i permet als participats combinar les classes amb visites guiades per veure de primera mà alguns dels temes tractats en les sessions.

El professor Salvador destaca que els resultats dels processos de reflexió acadèmica que es porten a terme en el marc de la xarxa retornen per millorar les activitats de docència i de recerca aplicada a la UPF. “Les accions de Barcelona’gov impulsades pel nostre departament impliquen estudiants dels graus en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Filosofia, Política i Economia. En clau de recerca, la xarxa ha permès reforçar la col·laboració en diversos projectes que tenen com a referent comú les polítiques públiques i la gestió pública de la ciutat”, apunta.