Presentació

La UPF ha celebrat aquest curs acadèmic el seu 25è. aniversari, una efemèride que ha commemorat amb un ampli programa d’activitats que, entre d’altres, ens han permès mostrar a la societat en general la tasca que fem a la UPF. La festa dels treballadors de la UPF, oberta a tot el personal docent i d’administració i serveis, posa final a la celebració d’aquest aniversari.

Vull remarcar aquesta activitat de cloenda perquè la UPF no hagués pogut assolir els èxits i la posició que avui ocupa a Europa sense la col·laboració, l’esforç i el treball de tota la comunitat universitària. Em consta que han estat anys complicats per a tots els treballadors i treballadores de la Universitat –malgrat els esforços que hem fet per mantenir l’estabilitat de la plantilla, pagar les nòmines puntualment i tancar el pressupost en equilibri–, i per això vull agrair la col·laboració de tothom. Tanmateix, ara no podem defallir. Com sabeu, en aquests tres anys en què he estat al capdavant d’aquesta institució hem posat en marxa un conjunt de projectes agosarats i ambiciosos que exposaré breument. En l’àmbit de la docència, hem definit un nou model docent singular i més personalitzat, a més de treballar en noves titulacions innovadores i altament internacionalitzades en l’àmbit del grau; pel que fa a la recerca i a la política científica, a banda dels excel·lents resultats atresorats en diverses convocatòries competitives, hem fet també una avaluació de l’activitat recercadora de la Universitat que ens ha dotat, per primera vegada en la nostra història, d’una diagnosi acurada de l’estat de la investigació d’una institució que es defineix a si mateixa com a “intensiva en recerca”; hem apostat també per un model de govern i de gestió transparent i hem definit i posat en marxa una reforma organitzativa que ens ha de permetre simplificar estructures, evitar duplicitats i optimitzar recursos; i, per acabar, hem culminat l’elaboració d'un Pla Estratègic de la UPF a deu anys vista, que s’ha concretat amb un pla d’actuacions fins al final d’aquest mandat, i que ha estat fruit de la participació de tota la comunitat universitària així com d’algunes persones feliçment externes a aquesta.

No m’estendré a parlar de tots aquests projectes i indicadors, que trobareu detallats en la memòria que segueix aquestes ratlles. Però heu de saber que tots tenen una doble cara. Dues cares perquè, d’una banda, han de ser objectius que ens permetin millorar la institució des de dins; és a dir, són objectius que ens han de permetre fer funcionar millor la Universitat, guanyar en productivitat i eficiència, contribuir encara més al benestar social i al progrés científic del país. D’altra banda, són activitats que han de tenir també la seva cara a l’aparador de la Universitat, que ens han de servir per mostrar-nos al món com una universitat que fa i sap fer les coses de manera diferent. Ho he repetit en nombroses ocasions durant aquests tres anys: la UPF té necessitat de ser coneguda arreu, s’han de notar les coses bones que fa la nostra Universitat perquè, si no, no es fa palès i no és prou evident que és una universitat infrafinançada a la vista dels resultats que obté. Ho he dit en moltes ocasions també: davant d’un sistema públic que finança les universitats fonamentalment per la seva mida i no tant pels seus resultats i d’un marc normatiu que constreny les universitats i les decisions que podem prendre sobre el nostre funcionament, és a dir, davant la manca d’estímuls externs, la UPF ha d’esdevenir un estímul per ella mateixa. Si volem mantenir els estàndards de qualitat de la UPF, que dobla i fins i tot triplica alguns indicadors de qualitat docent i de recerca de les universitats del nostre entorn, hem de ser capaços de millorar i de visualitzar encara més aquesta diferència.

Durant els últims anys, la fama de la UPF al món ha millorat amb molta rotunditat. Tant en la perspectiva local com en la internacional ha passat de ser una universitat jaspiada d’esforços i mèrits a ser vista com una institució compacta de primera qualitat. Els reptes, ara, ens els hem de formular en aquesta escala i hem de renovar tots els instruments que fins ara fèiem servir per mesurar-nos.

En síntesi, aquests tres darrers anys han estat un període de treball, esforç i exigència durant el qual, amb l’equip de direcció, hem intentat formular projectes i iniciatives que ens distingeixen com una institució diferent. L’any que resta d’aquest mandat ha de ser el de reflexió, el d’una reflexió col·lectiva, amb consultes menys formalitzades, menys estereotipades, més basades en el coneixement de quin és el grau d’esforç personal de la comunitat per assolir els bons resultats que hem obtingut en aquest temps i fer, naturalment, les correccions que siguin necessàries. Sense ànim d’estendre’m més en aquesta presentació, compto amb la vostra confiança per ser capaç de mesurar críticament la distància que em separa de la meva paraula.

 

Jaume Casals Pons
Rector