El passat 27 d’abril de 2017 el Cicle de Conferències Investigar en Comunicació Social ICS va celebrar la seva quarta sessió de conferències, a càrrec de Jaume Guillamet i que duia com a títol “La historia, valor de presente y de futuro”. La sessió va ser organitzada des del nou Màster Universitari en Investigació en Història de la Comunicació (MUIHC), un màster online dirigit a aquelles persones interessades en l’àmbit de les ciències socials i humanes i que compta amb docents d’arreu del món, sobretot de països hispanoamericans i de llengua portuguesa. La Taula Rodona posterior a la conferència va estar constituïda per professors del MUIHC: Francesc Salgado, Jordi Xifra, Cristina Perales-García i Javier Díaz-Noci.

El professor Guillamet va iniciar la conferència citant al filòsof xinès Confucio per referir-se a l’estudi de la història de la comunicació: “estudia el pasado si quieres pronosticar el futuro”. A partir d’aquesta idea, va reflexionar sobre què entenem per present, un present accelerat en molts aspectes, i per què és important la investigació històrica. Segons Guillamet, ens permet conèixer allò que ens interessa del passat, comprendre el present i formular hipòtesis sobre el futur, que no és el mateix que fer pronòstics. A més, va fer referència a les especialitats més importants d’investigació històrica en la comunicació, que bàsicament són cinc: periodisme, comunicació social (televisió, ràdio...), publicitat, propaganda política i, finalment, Internet.

A continuació, es va donar pas a les intervencions dels membres de la Taula Rodona. Francesc Salgado, professor i historiador del periodisme, va reflexionar sobre l’era de la sobreinformació i del poc coneixement que s’està generant, tot subratllant la saturació d’estímuls als quals està sotmesa la societat. Seguidament, Cristina Perales-García va fer una explicació de l’audiovisual des del punt de vista historiogràfic, fent menció del pes que hi ha tingut la ràdio i la televisió. Finalment, Jordi Xifra va parlar de les possibilitats de l’estudi historiogràfic en la propaganda i les relacions públiques, així com Javier Díaz-Noci, que va identificar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de la investigació en la història de la comunicació dels nous mitjans.