Amb motiu del Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual, el dia 26 d’abril es va celebrar una taula rodona al Campus de la Ciutadella per reflexionar sobre la importància de la Propietat Intel·lectual (PI) en el camp de la innovació i la transferència de tecnologia. L’acte va reunir experts procedents d’àmbits diversos, com la Tecnologia Musical, la Bioinformàtica, el capital risc, l’exercici de l’advocacia i agents de la Propietat Industrial i Intel·lectual, amb l'objectiu de debatre i identificar les claus per a una protecció efectiva en aquest àmbit en constant evolució.

Va obrir l’acte Vanesa Daza, vicerectora de Transferència de Coneixement de la UPF, explicant breument la seva experiència amb la gestió de la propietat intel·lectual en un projecte europeu col·laboratiu. Tot seguit, va donar pas a la taula rodona moderada per Brisa Burriel, coordinadora de contractes i PI a la Unitat d’Innovació de la UPF, i amb la participació de Javier García, professor titular de Dret a la UPF; Laura Furlong, cofundadora i directora científica de la spin-off Medbioinformatics Solution; Sònia Espí, gestora i promotora del Music Technology Group (MTG) del Departament d’Enginyeria de la UPF; Juan Carlos Artigas, consultor i assessor en PI a Herrero y Asociados; i Cinta Díez, analista d’inversions a Invivo Ventures. Els ponents van oferir una panoràmica completa sobre els temes clau relacionats amb la PI i la seva aplicació en àmbits d'innovació i transferència de tecnologia.

Artigas: "És imprescindible mantenir la confidencialitat fins que es decideixi el tipus de protecció, ja que una publicació en un paper pot posar en perill la novetat del producte".

En primer lloc, Artigas, va presentar diverses estratègies i consideracions relacionades amb la protecció legal de la intel·ligència artificial i el programari, fent èmfasi en la importància d'explorar i avaluar amb cura totes les opcions de protecció disponibles i adaptar l'estratègia a les necessitats específiques de cada cas. Artigas va destacar, també, la importància de no divulgar abans de tenir la certesa de quina estratègia de protecció adoptar, posant èmfasi en la novetat com a requisit fonamental per patentar programari. En paraules d'Artigas: "Si és una patent la novetat és bàsica. És imprescindible mantenir la confidencialitat fins que es decideixi el tipus de protecció, ja que una publicació en un paper pot posar en perill la novetat del producte". 

D'altra banda, Artigas va proporcionar una perspectiva detallada sobre quan pot ser beneficiós patentar, o utilitzar altres drets de propietat intel·lectual/industrial, com els drets d’autor, o el secret empresarial, basant-se en els riscos i les oportunitats associats a cada decisió. En aquest sentit, va afirmar que el coneixement obtingut per la competència mitjançant enginyeria inversa hauria de ser protegit com una patent. En contraposició, aquell coneixement que la competència no pugui obtenir mitjançant enginyeria inversa és convenient no patentar-lo, ja que la patent implica la seva divulgació. En aquests casos, Artigas recomana protegir un avantatge competitiu a través del secret empresarial, el qual també serveix per prevenir la fuga de coneixement per part dels treballadors.

De la recerca al mercat

Furlong i Espí, van compartir la seva pròpia experiència en la protecció del coneixement derivat dels resultats de la investigació duta a terme en els seus grups de recerca.

Furlong va presentar una visió completa dels desafiaments i oportunitats en el desenvolupament, protecció i comercialització de productes tecnològics en el camp de la bioinformàtica en el context europeu, amb un enfocament específic en la indústria de la salut i la intel·ligència artificial. L'empresa que lidera, MedBioinformatics, ha desenvolupat una base de dades de gestió de coneixement en el camp de la genètica de malalties per proporcionar informació detallada sobre malalties humanes, gens i variants genòmiques associades. Pel que fa a la propietat intel·lectual, va explicar el procés des de la concepció de la base de dades en el seu grup de recerca fins a la seva evolució cap a un producte comercialitzable. Va reconèixer el desafiament de protegir aquesta tecnologia, que implicava la integració de dades de múltiples fonts i l'aplicació d'intel·ligència artificial sobre articles científics protegits per drets d'autor. En un inici, desconeixien la importància de la PI, tal com va afirmar: “Quan vam començar no sabíem que s’havia de protegir i vam fer públic el nostre producte de desenvolupament en un article”. Gràcies a l’assessorament rebut per la Unitat d’Innovació de la UPF van comptar amb assessors especialitzats en propietat intel·lectual per identificar les mesures de protecció adequades i assegurar el compliment legal en recopilar dades de diverses fonts. Una combinació de llicències i secret empresarial els ha permès protegir la seva propietat intel·lectual i establir el seu model de negoci de programari com a servei (SaaS), oferint subscripcions gratuïtes a usuaris acadèmics i una versió premium per a usuaris comercials de la indústria farmacèutica i biotech. 

Espí va compartir l'experiència del Music Technology Group (MTG), un grup de recerca dedicat a les tecnologies aplicades al so i a la música, molt potent en transferència de coneixement, ja compta amb 4 spin-offs i manté actius diversos acords de llicència i projectes amb la indústria. Amb més de 40 investigadors, el grup treballa en àrees com instruments digitals, educació musical i tecnologies de salut i benestar i utilitza un model d'innovació oberta i llicències duals, llicenciant tecnologies per a ús comercial, i oferint llicències obertes per a tecnologies que poden ser utilitzades sense finalitat comercial. 

Sònia Espí: Des de la Universitat s’han de desenvolupar tecnologies o ajudar la indústria a crear tecnologies que siguin més justes i més ètiques.

En el seu discurs, Espí també va posar èmfasi en la necessitat de desenvolupar tecnologies més ètiques i transparents en el camp de la intel·ligència artificial i la música. Les empreses tenen interessos privats i poden tendir a mantenir ocults aspectes rellevants com les dades d'entrenament dels models. Tal com afirmava: “Des de la Universitat s’han de desenvolupar tecnologies o ajudar la indústria a crear tecnologies que siguin més justes i més ètiques”.

La protecció de la propietat intel·lectual, clau per atraure inversors

Díez va aportar la visió del sector inversor en la transferència de coneixement. La propietat intel·lectual exerceix un paper crític en els projectes de transferència de tecnologia a les universitats, especialment en àrees d'investigació i desenvolupament de teràpia i fàrmacs. En aquests camps, la innovació científica està estretament lligada a una estratègia eficaç de protecció de la propietat intel·lectual, la qual és vital per atraure inversors i garantir el finançament dels projectes. El cost i el temps de desenvolupament d'un fàrmac és molt elevat i una patent ofereix millor protecció, i en aquest sentit, Díaz recomanava les patents de plataforma, un tipus de patent que cobreix una tecnologia fonamental o una plataforma sobre la qual es poden desenvolupar diverses aplicacions, variants o extensions. Aquest tipus de patents són preferibles per als inversors, ja que ofereixen una cobertura més completa i poden ser més valuoses en termes d'impacte i potencial comercial. Díez va destacar, també, la importància creixent de la IA en projectes de l’àmbit de la salut, fins ara terreny reservat a la patent, en els que potser s’haurien de començar a valorar altres formes de protecció adaptades a aquestes tecnologies i que també fossin atractives pels inversors.

Equilibri entre regulació i innovació

García va abordar dues idees principals durant les seves intervencions. En primer lloc, va destacar la importància de la regulació europea en matèria de tecnologia i intel·ligència artificial, assenyalant la necessitat de trobar un equilibri entre protegir els drets i garantir la innovació. Va subratllar la diferència entre el marc regulador europeu i l'americà, i com aquest pot afectar la comercialització de productes tecnològics, com el de MedBioInformatics. Va citar l'èxit del Reglament General de Protecció de Dades (GDPR) com a exemple de regulació europea que s'ha convertit en un estàndard mundial, i va destacar iniciatives com el European Health Data Space com a passos importants en aquesta direcció. 

Javier García: "És essencial regular amb sensibilitat per fomentar la innovació sense posar traves excessives als desenvolupadors".

En segon lloc, va reflexionar sobre la necessitat de trobar un equilibri entre regulació i innovació, criticant la manca d'innovació tecnològica a Europa en comparació amb altres regions. Va instar a regular sense frenar la innovació i va subratllar la importància d'assegurar l'accés a dades per a la recerca, especialment per a les empreses petites i emergents. En resum, va advocar per una regulació sensible que consideri l'impacte en la innovació, especialment en el context de les pimes que tenen dificultats per accedir a dades per a la recerca: "És essencial regular amb sensibilitat per fomentar la innovació sense posar traves excessives als desenvolupadors".