Per saber-ne més ens hem trobat amb la Mònica Figueras, vicerectora de la direcció de projecte per al compromís social i la igualtat i la Carme Hernández, pedagoga que coordina els projectes d’innovació i transferència social. 

Actualment com es coneix la universitat?
Mònica Figueras: La societat coneix a les universitats per les seves missions tradicionals, la de la formació en educació superior i cada vegada més, per a la vessant investigadora. La UPF és un agent més en el territori, ubicada al mig de la ciutat. A diferència de les universitats que es troben aïllades en un campus. I és missió també de la universitat, la transferència de la responsabilitat social. Les universitats han de ser desenvolupadores, no només del teixit econòmic via recerca o la creació d’empreses sinó també, motor de desenvolupament cultural i social.

Com actua la universitat de cara al desenvolupament cultural i social?
Mònica Figueras: En aquest sentit i des de fa uns anys, la universitat ha volgut potenciar, amb la creació d’un vicerectorat i de diferents documents estratègics, el compromís social en aquesta dimensió de desenvolupament cultural i social. Som conscients que les nostres accions com a institucions, també afecten al global de la ciutadania, i en aquesta línia estem apostant per un treball amb objectius de desenvolupament sostenible i en una dimensió més enllà, formant als estudiants en competències per aquesta dimensió de justícia “global” que treballin amb aquesta perspectiva perquè els impactes són globals malgrat físicament s’estigui ubicat en el territori.

Com es va poder garantir el compromís social?
Mònica Figueras: Un document que per nosaltres va ser marc i punt d’inflexió, va ser el Pla estratègic, vàlid fins el 2025 i que es va crear després d’un llarg procés participatiu.
Vam estar molt contents perquè un dels eixos transversals, que impregna totes les altres funcions de la universitat, va ser el compromís social. La universitat des dels darrers governs havia apostat per aquesta via, però no deixava de ser, una decisió d’un rector o d’un equip de govern concret. Quan vam fer el Pla van participar des d’estudiants a treballadors de l’administració i serveis, professorat, també consell social, empreses, sindicats, és a dir, tots els grups d’interès van dir com volien que fos la universitat els propers anys.

Com actua el Pla estratègic?
Mònica Figueras: Aquest document, és un full de ruta entenent el compromís social no com accés social amb accions específiques (beques, programes per a estudiants amb discapacitat…) que també s’han de fer, sinó que impregni la recerca, la docència, la governança i totes les altres funcions de la universitat com a institució i com a formadora de persones.

Heu desenvolupat plans específics a partir del Pla estratègic?
Mònica Figueras: Hem desenvolupat plans específics a partir del Pla estratègic,  per exemple, el pla d’igualtat o el pla d’inclusió. Una de les iniciatives del pla d’inclusió van ser, primer, accions puntuals  emmarcades en el Raval, creiem que és la nostra especificitat, som una universitat urbana a Ciutat Vella, on tenim el Campus de la Ciutadella i el Campus del Mar a la Barceloneta i des de fa poc temps, també, el Campus del Poble Nou.

Com és ara el pla d’inclusió ?
Mònica Figueras: Teníem un pla d’inclusió però només des de la perspectiva de la diversitat funcional (persones amb algun tipus de discapacitat però específicament estudiants), fins ara s’entenia la diversitat des d’aquest única perspectiva. Amb la revisió del pla d’inclusió, se li dona més amplada, no només per als estudiants, sinó també per als col·lectius, treballadors… i a més a més, inclusió també serà tenint en compte la igualtat d’oportunitats de les persones amb risc d’exclusió socioeconòmica. Llavors, vam obrir tota aquesta via d’accions donant-li uns principis al darrera, uns agents responsables, un calendari… Es va aprovar ja fa uns dos anys, i ara estem avaluant com s’està portant el compliment d’aquestes accions que en són unes 130 d’específiques on estan implicats molts agents (Recursos humans, l’Oficina d’atenció a l’estudiant, el CLIK…).

Com intervé el Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK)?
Mònica Figueras: Aleshores, en aquesta línia de transversalització hi té molt de joc el CLIK (Centre per a l’Innovació, l’Aprenentatge i el Coneixement). Fins fa 7 o 8 anys, el focus havia estat posat en la formació contínua del professorat.
Actualment, la perspectiva és molt més àmplia, aquesta innovació no només és tecnològica sinó també social. Es tracta de fer accions internes amb perspectiva de gènere, en aprenentatge i serveis o en la convocatòria d’ajuts al professorat perquè innovi en la docència per obrir precisament tota aquesta línia social i prioritària.
Els projectes de compromís amb secundària per crear referents també s’emmarquen dins aquest centre. Estem parlant de projectes com per exemple, Horitzons iniciat el 2014 i Prometeus iniciat al 2016 que s’han anat ampliant i modificant segons les necessitats que s’han anat trobant. Al principi, l’acció que es feia era més enfocada a batxillerat però es va veure que s’havia d’actuar abans a 4t d’ESO.

La recerca també s’imbueix d’aquesta dimensió més social?
Mònica Figueras: A Europa s’ha començat a treballar amb el que s’anomena RRI (Responsible research & innovation) o introduint com objectius de temàtiques de desenvolupament sostenible i la recerca estigui més connectada a les necessitats socials per a la societat i amb la societat. Recentment, com a prova pilot, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades  ha aprovat uns incentius anomenats Trams de transferència on es considera la recerca amb impacte social per visibilitzar i valorar en el seu currículum la recerca i docència vinculada al territori.

En quin moment es canvia el concepte d’innovació?
Carme Hernández: És important reforçar la idea de com es va canviar de paradigma del que es considerava innovació identificada amb tecnologia i canvi en la manera de fer classes,  amb un canvi substancial en l’enfocament de la innovació, va coincidir amb el nou equip de govern i es va començar a entendre la innovació com una eina més àmplia i molt més global, enfocada vers a integrar noves maneres d’aprendre dins i fora de l’aula i l’impacte amb l’entorn, nous entorns d’aprenentatge. I aleshores, prenent com a referència les línies estratègiques del Pla, era molt clar que s’havia de donar resposta, per tant, ens vam haver d’imbuir d’aquesta nova filosofia a l’hora de fer tots els plans i marcar tots els objectius del nostre propi centre. De què s’entenia per formació de professorat, de què s’entenia per acompanyament de l’estudiant, de què s’entenia per tutoria, de com avaluar, com connectar amb la comunitat i l’entorn, etc.

Quina és la missió del CLIK?
Carme Hernàndez:  El CLIK és un instrument que a la UPF impulsa la innovació a partir de l’establert en el marc del Pla estratègic dintre de la docència, la recerca i la transferència social i de coneixement. La innovació està en el com s’aprèn i la manera en com desenvolupar coneixement dins de l’entorn que ens envolta. Utilitzant noves eines i també concebent aquesta manera de fer diferent. Pel que fa a la innovació social abans no es considerava un àmbit innovador, era una manera de fer d’uns quants i el fet de que en el Pla estratègic inclogués el compromís social ens va fer repensar com ho havíem de recollir perquè el nostres titulats, professorat, personal totes les persones implicades en la comunitat  fomentés i incidís aquest compromís social amb l’entorn proper i llunyà.

De quina manera la UPF fomenta la innovació?
Carme Hernàndez: Formant al professorat perquè amb perspectiva de compromís social, de sostenibilitat, de perspectiva de gènere, d’impacte amb l’entorn… impulsant eines i estratègies i línies d’innovació educativa alineades amb aquest paradigma, l’impuls de metodologies d’aprenentatge enfocades amb la transferència social, també es pot innovar en noves maneres d’aprendre per exemple i fomentant l’adaptació i connexió amb l’alumnat que ve de secundària.

Quin és el mecanisme de connexió amb l’alumnat de secundària?
Carme Hernàndez: La connexió amb la secundària és una necessitat, connectar el trànsit entre etapes educatives garanteix la coordinació. D’altra banda la universitat pot oferir referents universitaris a un entorn on aquests referents són escassos, per exemple.  Aquesta és una manera de posar en valor el talent de noies i nois qui sovint tenen un imaginari on la universitat no hi és present. Així mateix, tenint en compte que la UPF està ubicada a Ciutat Vella i Sant Martí, entorns amb un elevat % d’immigració, de baix % de referents universitaris, on l’impacte de les accions de transferència social tenen un elevat valor. En els darrers temps hi ha voluntat comuna amb altres iniciatives sociopolítiques municipal i local per promoure i fomentar aquestes accions específiques a la secundària.

Quins són els inicis d’aquest canvi de mentalitat a la universitat?
Carme Hernàndez: En el 2008 aproximadament, comencen els primers canvis del pla d’estudis amb el Pla Bolonya (Espai Europeu d’Educació Superior) i comencen a donar-se canvis en la manera d’ensenyar i aprendre. El professor, ja no només exposa i l’alumne, no només escolta. Aleshores, neix un programa d’Introducció a la Universitat, una mena de curs d’introductori, que més enllà de les accions de benvinguda té una voluntat de ser formatiu, integrat en el pla d’estudis que desenvolupa unes competències que volien afavorir l’adaptació, el trànsit i evitar l’abandonament com són les competències contextuals,  metodològiques i digitals. Vam observar, llavors, que disminuïa l’abandonament i afavoria el rendiment dels estudiants resultant-ne unes dades rellevants. Els docents i tècnics de la UPF de la biblioteca, del centre per a la innovació i del servei d’activitats a la comunitat implicats en aquest curs vam veure que podien transferir aquest model a la comunitat. Si el curs, havia afavorit evitar l’abandonament, adaptant-lo a l’alumnat de secundària arribarien a la universitat en millors condicions i expectatives. Promovent aquest canvi d’hàbits per anar a la universitat i estar en millors condicions una vegada s’està a dins. Vam presentar un projecte pel curs 2014-2015 al Consell Social, un projecte d’activitats solidàries que és el que després seria el projecte Horitzons.

Com neix el Projecte Horitzons?
Carme Hernàndez: El projecte neix per donar resposta a l’escassetat de referents universitaris de l’alumnat dels instituts. El primer institut que ens va obrir les portes va ser el Milà i Fontanals, i actualment ja estem presents als cinc instituts del districte de Ciutat Vella i un a Mataró (de la mà del centre adscrit Tecnocampus). El projecte es basa fonamentalment en el voluntariat universitari. Són estudiants de grau que van als instituts, des de la UPF fem la selecció, formació, acompanyament, es faciliten eines, pautes, material, etc. S’ha establert una sinergia entre els estudiants universitaris i els dels instituts, i a l’hora de tutoria, és a dir, en horari curricular, estan treballant en un programa de desenvolupament competencial compartint experiències, vivències, maneres d’afrontar els estudis i les dificultats que es poden anar trobant a tota l’aula per tant es una acció col·lectiva i amb el vistiplau del centre. En total són 7 sessions a l’institut i es tanca amb una cloenda que es fa a la universitat on es reuneixen tots els instituts que hi participen al voltant d’una gimcana on es plantegen una sèrie de reptes i treballen totes les competències que han anat treballant durant l’any com: cercar espais, parlar amb estudiants, recollir les mostres que validen que han assolit aquell repte, treballant de manera col·lectiva entre diferents instituts guiats pels seus referents universitaris en el que participa personal de tota la universitat i la cloenda a l’auditori de la universitat on expliquen la seva experiència. Fem avaluació abans i després de la seva experiència i de les expectatives personals per poder cercar les beques i ajuts més adients en cada cas.

En aquesta línia de projectes, heu comentat abans que hi ha un altre projecte que apareix posteriorment?
Carme Hernàndez: Sí, al 2015 la UPF és una de les universitats implicades en el projecte Prometeus, al Raval. Ens afegim al projecte aportant la nostra experiència en el projecte Horitzons, comprometent-nos a repensar com fer les tutories per tal de vetllar i fer un seguiment de l’alumnat quan arriba a la universitat perquè no es produeixi l’abandonament. El període d’adaptació ha de ser molt ràpid i els hàbits i la manera d’afrontar els estudis ha de ser molt directa.
Llavors, tenim per una banda, el treball que es fa amb el primer de batxillerat del projecte Horitzons i de l’altra, el treball de seguiment que es fa a la universitat amb el projecte Prometeus amb un sistema de beques-salari (2 cada curs per Ciutat Vella) que permet complementar els estudis amb l’entrada d’uns diners que l’estudiant podria aportar a la seva família si treballés.

El projecte es va regulant, ampliant i complementant?
Carme Hernàndez: Sí, vam observar que s’havia de fer una actuació a l’estiu entre tercer i quart d’ESO que es fa durant els mesos de juliol i setembre per tal de que no abandonin abans d’arribar al batxillerat fent un curs del Campus Júnior, “La universitat i tu”,  que les universitats ofereixen, fent activitats esportives, de periodisme… encarades a poder tastar diferents àrees de coneixement en forma de taller, d’una forma molt lúdica guiades i elaborades per professorat universitari i provar si és allò el que els pot agradar. Són un total de 20 places que s’articulen al voltant de fomentar certes expectatives amb tallers específics de diferents àrees de coneixement d’enginyeria, de comunicació visual, de l’àmbit de l’economia i l’empresa, i es tanca amb un taller d’oratòria per articular la paraula com a element que els pot ser útil per poder presentar els seus propis treballs de síntesi a la ESO i de recerca a batxillerat.

I per tancar el cercle, heu pensat amb algun projecte més?
Carme Hernàndez: El projecte Guiatge té la voluntat d’integrar les universitats i els instituts adreçats a alumnat de tercer i quart de la ESO i primer de batxillerat amb l’objectiu de fomentar una ciutadania participativa i crítica. El projecte està format per professorat que està fent recerca, aquesta recerca la comparteix amb l’alumnat dels instituts a través d’unes microconferències que seran exemples de treballs de recerca que neixin d’una necessitat per poder fer aplicacions a l’entorn, al barri. Amb els referents de comunicació audiovisual i ciències polítiques, identificant les necessitats del barri que integren les dues perspectives, la de l’investigador i el del jove estudiant, al final presenten una proposta a l’Audiència Pública de l’Ajuntament de Barcelona.

Fuente: https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/upf-clik_841779