Derivas del cine europeo contemporáneo
Derivas del cine europeo contemporáneo
- Any: 2007
- Autoria: Domènec Font i Carlos Losilla (eds.)
Sinopsi
El llibre Derivas del cine europeo contemporáneo (edició a càrrec de Domènec Font i Carlos Losilla) fou publicat en el marc de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani 2007 amb la intenció de reunir una variada i innovadora contribució assagística sobre les tendències estètiques que conformen el mosaic cinematogràfic europeu.
El cinema europeu contemporani, autèntic encreuament de cultures, està exercint avui en dia el mateix paper que en el seu moment va assumir el cinema de Hollywood. Si en els anys trenta i quaranta del segle XX cineastes com el vienès Fritz Lang, el britànic Alfred Hitchcock o el francès Jean Renoir es refugiaren als Estats Units per portar al límit una estètica inventada en els seus respectius països d’origen, avui David Lynch (Inland Empire), Abel Ferrara (Mary), Hou Hsiao-hsien (Le voyage du ballon rouge) o Nobuhiro Suwa (Une couple parfait) passen per Europa —s’ha de contemplar el continent com a lloc de pas— amb el fi d’abduir la seva història cultural i transformar-la en una altra cosa, un lloc per a la creació on tot està permès. I, a la vegada, els cineastes europeus més irreductibles recullen l’herència de la modernitat i la condueixen a aquestes línies frontereres que gaudeixen de majors nivells d’ebullició.
Per una banda, els més veterans no només segueixen el seu camí, sinó que a cada pas el reinventen: els francesos Jacques Rivette, Alain Resnais o Claude Chabrol; l’italià Marco Bellocchio; el portuguès Manoel de Oliveira... tots ells insisteixen en una espiral creativa que segueix marcant tendències. Per l’altra, els joves sorprenen dia a dia, incorporen una herència irrenunciable en el marc de nous modes d’expressió: hi ha moviments sísmics en diverses zones europees —des d’Alemanya als països de l’Est, des de Portugal a la mateixa Espanya— on ningú hagués dit, fa pocs anys, que pogués forjar-se una cosa semblant a un “nou cinema”. En fi, caòtics i impredictibles, sense rostre ni identitat, libèrrims i d’insultant vitalitat: aquests són els camins del cinema europeu actual que es cartografien a Derivas del cine europeo contemporáneo.