Les missions educativa i científica de la Universitat Pompeu Fabra deriven en una sèrie de compromisos cap a la societat que la situen com a catalitzadora de diversos processos de transformació. 

Compassant aquestes dues missions, la UPF vol contribuir al canvi social també a través de la cultura, entenent que, de la seva activitat natural com a centre de coneixement, emanen nombroses iniciatives que depassen l’entorn acadèmic i que proposen mecanismes de millora de l’entorn.

El programa de Cultura  de la UPF, doncs, vol seu un projecte fet des de, per i per a la comunitat universitària; però també projectat al món. Perquè des d’altres institucions, organismes, empreses o moviments individuals es pugui teixir una xarxa d’acció per generar i promoure la cultura. Sense distinció entre l’interior i l’exterior de l’espai universitari, establint mecanismes horitzontals i relacions il·limitades en els reptes i els objectius. Només així, la missió cultural de la Universitat esdevindrà un mecanisme de transformació real del que ens és immediat.

D’acord amb aquest propòsit, el programa  de Cultura de la Universitat es pot explicar a través d’aquests cinc elements:

La consciència que la cultura és, per damunt de tot, un exercici de pedagogia en públic, des del qual es promou el coneixement de manera oberta; però, sobretot, basada en un aprenentatge continu.

La potenciació del coneixement col·lectiu, entenent que la cultura ha de ser un agent col·laboratiu i generador de continguts d’una manera participativa i no necessàriament jerarquitzada.

L’assumpció d’una creació cultural parainstitucional. La Universitat és conscient que la producció d’obra artística i cultural segueix diversos circuits i mecanismes de generació, suport i exhibició. Per això, la UPF no proposa un programa que competeixi amb els canals estables de la indústria cultural, sinó que tracta d’impulsar, des de la recerca, l’experimentació i l’acció, altres vies de producció cultural.

La voluntat d’entendre el context de la Universitat com un aparador d’espais d’acció al servei d’una comunitat disposada a ocupar-los per dotar-los de contingut artístic i cultural.

La convicció que la cultura està al servei de la transformació social i que té un paper determinant en la responsabilitat envers l’entorn més immediat, però també envers el global.