Graduats destacats

Oriol ReguéOriol Regué Sendrós (Lleida, 1991) és doctorand del Departament d’Història de Johns Hopkins University des de l’any 2016. És graduat en Història per la Universitat de Lleida (2013) i màster d’Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona(2015). Les seves principals àrees d’interès comprenen l’evolució i interrelació dels conceptes de raça, gènere, nacionalitat i ciutadania en els imperis contemporànis, l’estudi de societats colonials de règim esclavista i la interacció entre liberalisme i religió en les polítiques nacionals i imperials europees. La seva recerca es centra en l’imperi espanyol i analitza les polítiques racials i religioses desplegades a Cuba durant la primera meitat del segle XIX. Ha participat en diverses conferències internacionals presentant-hi investigació sobre la migració forçada de xinesos a Cuba, la relació entre els liberalismes espanyol i cubà i l’impacte de les migraciones transatlàntiques i del tràfic d’esclaus en societats colonials i metropolitanes. Ha estat investigador visitant de la Fundación Fernando Ortiz (La Habana, 2017) i ha rebut suport per a la recerca de la Casa de Velázquez (Madrid, 2018) i del Program of Latin American Studies (Johns Hopkins University, 2017 i 2018). Actualment segueix vinculat a la Universitat Pompeu Fabra com a membre extern del Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (GRIMSE). Per a més informació sobre la seva recerca consulteu academia.edu

montse-margarit

Montse Margarit i Noguera és llicenciada en Humanitats (2005) i màster en Història (2010) per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des del 1992 fins al 2004 va treballar al Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, fent diverses tasques de gestió. I a partir del 2005 va participar en la creació del l'Institut Català Internacional per la Pau i posteriorment al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. El Memorial Democràtic es una institució pública que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment i coneixement de la memòria democràtica a Catalunya, com a patrimoni col·lectiu que testimoni la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtics. S'ha especialitzat en la creació i producció d'exposicions, actualment hi segueix treballant en l'Àrea de continguts i publicacions.

laia_portet

Laia Portet i Codina és llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2011), màster en Història i Cultura de l'Alimentació per la Universitat de Barcelona (Premi Extraordinari de Màster, 2014) i màster en Història del Món (2013) per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Sota la direcció del professor Stephen Jacobson va dedicar el projecte final de màster a analitzar l'alimentació com element de projecció de la idea europea de civilitació en contextos colonials entre 1807 i 1869, va participar en la "Summer School on Comparative and Trans-national History: Theories, Methodology and Case Studies" organitzada pel Department of History and Civilization of the European University Institute, i va realitzar un any d'estada de recerca al Departament d'Història de l'Oxford University com a Junior Visiting Researcher (2014-2015). Actualment, gaudeix d'una beca Leverhulme i està cursant el doctorat a la Facultat d'Història de Cambridge University (2015-2018) sota la supervisió d'Emma C. Spary. La seva recerca forma part del projecte "Selling exotic plant products in Paris, 1660-1730", dins del qual analitza la importància del pensament mèdic i de la impremta en la conceptualització de l'exòtic i en la introducció de drogues i aliments colonials a la capital francesa.

Miquel de la Rosa és doctor en Història i Civilització per l’Institut Universitari Europeu de Florència. La seva tesi doctoral en història, dirigida per Lucy Riall i Ann Thomson, analitza les respostes liberals davant l’expansionisme francès de Napoleó III a Algèria, Cochinchina i Mèxic en la dècada de 1860. És llicenciat en Història (Universitat de Valladolid, 2004) i Periodisme (Universitat Pompeu Fabra, 2006), i màster en Història del Món (UPF, 2012). Ha obtingut experiència professional com a editor i redactor de discursos en nombroses institucions acadèmiques com la IESE Business School i l’Institut d’Estudis Catalans. A més del català i de l’espanyol com a llengües nadiues, els seus idiomes de treball són l’anglès, el francès i l’italià. Actualment, ensenya història global del món contemporani i història dels imperis moderns en el programa Europa-Àsia de Sciences Po, al campus de l’Havre.

Salles

Núria Sallés Vilaseca (Barcelona, 1988) és doctora en Història per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2016). Va completar el màster en Història del Món el 2011, i va realitzar el doctorat comptant amb una beca FPU finançada pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. La seva tesi, que versava sobre la formulació de la política exterior espanyola en els anys immediatament posteriors a la Guerra de Successió, fou dirigida per Joaquim Albareda. Ha realitzat estades d'investigació a París, Londres, Madrid, i Moscou, i ha col·laborat en l'organització de diverses trobades científiques internacionals. Actualment segueix vinculada al Departament d'Humanitats de la UPF com a professora associada especialista en Història Moderna i com a membre del Grup d'Estudi de les Institucions i de les Cultures Polítiques (segles XVI-XXI).

 

 

AnaSalva?

Ana Salvà és llicenciada en periodisme i ha estudiat un màster d'Història del Món a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a partir del qual ha publicat el seu projecte final sobre Hamàs en llibre electrònic. Ana s'ha especialitzat en informació internacional i ha treballat en diversos països: Índia, Tunísia, Palestina, Xina, Filipines, Cambodja o Tailàndia, on resideix actualment i des d'on col·labora principalment amb El País i Altaïr Magazine. Escriu, principalment, sobre la Dona, els Drets Humans i la política tailandesa com a conseqüència de la seva ubicació geogràfica. També ha treballat a TVE, IB3 o Europa Press i va co-fundar "Buscando Historias, un projecte multimèdia que narra les vides de persones de diversos racons d'Àsia i que va ser seleccionat pels premis del diari 20minuts com "Millor Bloc Multimèdia" de l'any 2012.

 

Sophie

Sophie Schiphorst (Schalkhaar, Països Baixos) va completar el màster en Història del Món a la UPF de Barcelona l'any 2014, després d'haver cursat estudis de periodisme als Països Baixos. A la UPF, va escriure el seu treball de fi de màster sobre el comerç interasiàtic en temps de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. En acabar el màster, va participar en un projecte de traducció per a diverses empreses, incloent-hi LocTeam i Apple. Actualment resideix a Barcelona i escriu per a diversos diaris regionals neerlandesos vinculats a De Persdienst. Així mateix, col·labora amb The Post Online i ha dut a terme diversos projectes per compte propi per a Radio 1 (radio nacional dels Països Baixos). Bona part de la seva feina es pot consultar a la seva pàgina web: www.sophieschiphorst.nl

 

 

Teresa Segura Garcia és doctorada en Història per la Universitat de Cambridge (2016). Després de llicenciar-se en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2007), es va graduar en el Màster en Història del Món en la seva primera promoció (2008). Després del màster, va obtenir una beca de la Fundació 'La Caixa' per fer el doctorat a Cambridge, amb una tesi dirigida per C. A. Bayly i Joya Chatterji. La seva tesi doctoral examina les connexions globals de l'estat de Baroda, el principat més important de l'oest de l'Índia (“Baroda, the British empire and the world, c. 1875–1939“). Un cop doctorada, va rebre finançament de la Fundació Max Weber per fer recerca al Centre for the Study of Developing Societies (CSDS) de Nova Delhi, com a investigadora postdoctoral. L'any 2017 va obtenir un contracte Juan de la Cierva del govern espanyol. Com a investigadora Juan de la Cierva, és membre del Departament d'Humanitats de la UPF. A més de desenvolupar projectes de recerca, fa classes d'història global al Grau en Global Studies i al Grau en Humanitats, i co-organitza el seminari del Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (GRIMSE). També té experiència docent a la Universitat de Cambridge i a la Universitat de Delhi. Per més informació, especialment pel que fa a publicacions i experiència en el camp de la divulgació històrica, visiteu https://tseguragarcia.com

 

Marcel A. Farnelli (@MarcelFarinelli) és doctor en història per la UPF (2013), Màster en Història de l'Món en la seva primera promoció (2008) i llicenciat en Història Contemporània per la Università degli Studi di Firenze. Ha estat becari FI de la UPF entre 2010 i 2013. La seva tesi doctoral ha estat dirigida per Enric Ucelay Da Cal, i és un estudi que analitza el procés de nation-building a les dues illes de Sardenya i Còrsega, i les múltiples tensions entre oposats nacionalismes (italià, francès, sard, cors i català) que han sorgit arran d'això, influint sobre la relació entre les dues illes. Membre de la International Island Studies Association i entre els fundadors de l'Gruppo di Lavoro sulle Piccole Isole i gli Stati Arcipelagici dell'Associazione dei Geog Italiani, és especialista en la insularitat, el procés de construcció nacional i els nacionalismes, en particular respecte a les illes de la Mediterrània, així com és expert en l'enclavament catalanoparlant de l'Alguer. Ha publicat alguns assaigs sobre la història d'aquesta localitat (El feixisme a l'Alguer, Barcelona 2010; Història de l'Alguer, Barcelona 2014), a més d'articles i capítols sobre el nacionalisme sard, el paper de la insularitat en els nacionalismes italià , francès i català, o sobre el paper de la música en la construcció de la identitat jamaicana postcolonial. Traductor, treballa en el sector turístic i és col·laborador de dos grups de recerca de la UPF: el Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies, i el Grup de Recreca en els Institucions i les Cultures Polítiques (segle XVI-XXI). Guanyador de la Borsa d'Estudi Països Catalans de l'IEC per a l'any 2018, és autor d'un bloc sobre insularitat, Sardenya i Còrsega, en el qual és possible consultar part de les seves publicacions: http://marcelfarinelli.blogspot.com/