A Venècia ja es pateixen notablement els efectes de l’augment del nivell del mar, amb inundacions extremes i afectacions a tota la ciutat. A Catalunya aquest any hem patit una de les sequeres més greus en els darrers anys provocant la declaració de l’estat d’emergència. A Grècia, els incendis forestals són cada cop més recurrents, causant només l’estiu de l’any passat gairebé 30 morts. Amb aquests exemples veiem com el canvi climàtic i les seves conseqüències no entenen de fronteres polítiques, i seran palpables, directa o indirectament, a totes les regions d’Europa i del món.

És al voltant d’aquesta crisi que tres estudiants de la Universitat Pompeu Fabra ens vam reunir el passat abril a Venècia, per a participar en l’EUTOPIA Ideas Club: On Climate Change.

EUTOPIA és una aliança de deu universitats europees que té com a objectiu la interconnexió dels seus campus per a l’any 2030. D’aquesta manera l’Aliança cerca apropar les comunitats universitàries afavorint la mobilitat d’estudiants i docents i la difusió de coneixement entre les deu institucions membres. Encara que el projecte es troba en una fase primerenca de desenvolupament, ja s’han dut a terme algunes activitats conjuntes, com és l’EUTOPIA Ideas Club.

L’EUTOPIA Ideas Club és una iniciativa que promou el debat entre estudiants de provinents de totes les universitats de l’aliança (en concret, tres estudiants de cada universitat) per tal d’aportar idees per a resoldre una problemàtica. Pot ser un debat molt fructuós, ja que hi participen estudiants de països diferents i amb bagatges diversos. Per ara, només s’han realitzat dues sessions d’aquest projecte. En la primera, celebrada a l’Universitat de Paris-Cergy (França) l’octubre de 2022, es va tractar la diversitat i la multiculturalitat, un dels pilars de l’Aliança. La segona es va dur a terme a l’Universitat de Ca’Foscari a Venècia (Itàlia), en la qual s va debatre sobre reptes i idees per fer front al canvi climàtic. A continuació hem desenvolupat algunes de les temàtiques més recurrents durant les jornades, que encapsulen la visió global dels participants d’aquesta segona edició de l’EUTOPIA Ideas Club a la ciutat dels canals.
 

Deure amb les societats més vulnerables

Durant les sessions de debat, vam discutir al voltant de les principals problemàtiques en clau de canvi climàtic amb les quals el jovent ens sentim especialment apel·lats. Va haver-hi un gran consens al voltant de l’especial gravetat que l’escalfament global té a les àrees més vulnerables, majoritàriament concentrades al Sud Global. Així mateix, es va reconèixer la responsabilitat que els països del Nord Global tenen envers aquesta desigualtat en vulnerabilitat, generada per l’estructura postcolonial geopolítica i per ser els causants de la majoria de les emissions mundials de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH), acabant per generar un fenomen de climate apartheid. Per tant, es va concloure que és fonamental incrementar la resiliència d’aquestes regions, perquè puguin pal·liar de manera eficaç aquestes conseqüències. Com a propostes per a reduir la vulnerabilitat, es va posar sobre la taula la millora de l’accessibilitat de béns que augmentin la possibilitat de prevenció i adaptació, com ara la millora de xarxes de transport segures i sostenibles, o l’accés a tecnologies. Finalment, es va reivindicar la necessitat reconèixer el seu paper epistèmic en la lluita contra el canvi climàtic. En concret, es va manifestar la necessitat de fomentar la socialització de coneixement dels pobles indígenes, donada la seva especial vinculació amb el territori.

Tractament sistèmic i transformació del sistema

Un altre dels punts tractats va ser el caire sistèmic de la crisi climàtica. És fonamental reconèixer que el sistema actual econòmic requereix una transformació envers la circularitat en tots els àmbits de consum. Un dels exemples que més es va tractar va ser el sector tèxtil, i la necessitat de virar de patrons de fast fashion a sistemes d’slow fashion, centrades en un consum durador i reutilitzable. Amb tot, aquesta transformació no pot passar només pel sector productiu, sinó que també ha d’afectar-ne a d’altres, com el de serveis. Atès que l’edició d’enguany de l’Ideas Club va tenir lloc a Venècia, es va posar l’exemple de la ciutat italiana com a exemple de saturació climàtica i social fruit del turisme massiu. Per una banda, Venècia pateix de primera mà l’augment del nivell del mar, ja que amb el fenomen d’acqua alta, els punts més baixos de la ciutat poden arribar a submergir-se fins a 110 cm. Per altra banda, els venecians, a causa de l’augment descontrolat de visitant, s’estan veient obligats a abandonar les seves llars tant per motius econòmics com de qualitat de vida.

Prevenció, mitigació i adaptació

Determinar les causes del canvi climàtic i ambiental és fonamental des d’una perspectiva de mitigació per tal d’identificar quins són els àmbits essencials i més efectius a l’hora d’actuar i proposar solucions que redueixin les emissions de GEH. Així, una part molt important del debat a l’Ideas Club va ser entorn dels sectors amb major impacte ambiental (en especial, l’alimentació, la moda i el transport) i com convé apostar per una transformació sistèmica, que no només incideixi en els patrons de consum sinó, sobretot, en l’estructura del model econòmic i que busqui consolidar solucions de decreixement.

Així i tot, i d’això en són prova els esdeveniments climàtics extrems dels darrers anys, des de la sequera d’aquest any a Catalunya fins a les cada vegada més freqüents inundacions que pateix Venècia, el canvi climàtic no és un fenomen els efectes del qual es començaran a experimentar a llarg termini. Una part important dels efectes del canvi climàtic ja és inevitable, fins i tot si no l’estem observant encara. Els fenòmens climàtics estan subjectes a models de retroalimentació i, tot i que les estratègies de mitigació poden ser efectives per prevenir escenaris climàtics molt més devastadors, també és essencial canalitzar esforços en estratègies d’adaptació, que permetin reforçar la resiliència dels ecosistemes i les comunitats arreu del món contra els efectes del canvi climàtic.

Des del sistema MOSE (MOdulo Sperimentale Elettromeccanico) a Venècia, un sistema de 78 comportes electromagnètiques que protegeixen la llacuna i la ciutat de les marees altes de l’Adriàtic; fins a les estratègies de soft-engineering (per exemple, la restauració de la vegetació a platges i zones costaneres per renovar la seva capacitat de protegir àrees interiors contra inundacions; o el Great Green Wall del Sàhara i el Sahel, un mur boscós dissenyat per frenar i revertir la desertització i la degradació de terra, alhora recuperant hàbitats naturals i les funcions d’aquests ecosistemes), la discussió a l’Ideas Club va posar èmfasi a la necessitat de desenvolupar solucions que anticipin i minimitzin els danys provocats pels efectes adversos del canvi climàtic. Aquestes solucions han de ser integradores de les comunitats tant del Nord Global com del Sud Global, reconeixent tant els impactes diversos del canvi climàtic com les diferents capacitats d’adaptació i les responsabilitats diferenciades (en l'àmbit històric i present), i fent front al risc d’exacerbar encara més les desigualtats econòmiques, socials i climàtiques.

¿Què ens vam endur de l’Ideas Club?

Les jornades de l’Ideas Club van concloure amb una posada en comú i sistematització de propostes en quatre vídeos breus. Atesa la complexitat i riquesa del debat, en què es van tractar una gran varietat de tòpics i des de nombroses disciplines i perspectives cultural, una de les conclusions principals que es va fer evident va ser la importància de visibilitzar les perspectives dels joves i de donar plataformes que facilitin la participació i l’activisme tant dels joves i de les futures generacions com dels sectors més vulnerables de les societats. Així doncs, es va fer palès que la crisi climàtica és una preocupació de primer ordre en el context estudiantil universitari europeu, i que l’estratègia per a combatre-la ha de passar essencialment per una transformació sistèmica, integradora, i que reconegui els drets i deures de totes les generacions i societats, existents i futures.