Quan el mico va trobar la guineu: la traïció sense fi
Benvinguts a l’exposició Quan el mico va trobar la guineu: la traïció sense fi, una invitació a reflexionar sobre com la humanitat ha renunciat a la seva pròpia animalitat i ha degradat els individus de les altres espècies a una categoria inferior, convertint-los en simples objectes al servei de les necessitats i desitjos humans.
Els artistes Ruth Montiel Arias i Carlos Alba ens presenten aquesta separació i discriminació com una traïció que, com totes les traïcions, comporta una càrrega de vergonya i incomoditat que sovint ens impulsa a amagar-la o negar-la. Tanmateix, amagar una traïció no en frena les conseqüències negatives; al contrari, les intensifica, ja que la manca de reconeixement impedeix abordar-ne les causes i reparar el dany causat. Aquesta exposició pretén, precisament, revelar aquesta traïció per destapar-la, anul·lar l'efecte del silenci que la perpetua i obrir vies per reflexionar i transformar la nostra relació amb els altres animals.
Per això, els artistes ens conviden a establir un diàleg entre dues narratives visuals i conceptuals que, tot i semblar diferents, es connecten profundament, especialment en el context de l'explotació i la interdependència entre animals humans i no humans. EL 2% de Ruth Montiel Arias i I’ll Bet The Devil My Head de Carlos Alba exploren la capacitat potencial de superar els límits de les relacions de poder i les jerarquies entre espècies, qüestionant les fronteres entre humans i animals.
A EL 2%, Ruth Montiel Arias ofereix una anàlisi de l'explotació sistemàtica dels animals, centrant-se en els primats no humans. Mitjançant una sèrie d'intervencions visuals i narratives, l'artista altera les dinàmiques de dominació i estabilitat, obligant els espectadors a reflexionar sobre les nostres relacions amb els individus d'altres espècies. Així, se’ns presenta una eina per qüestionar la normalització de les economies d'explotació i la dominació cultural interespècie.
Per la seva banda, Carlos Alba, a I’ll Bet The Devil My Head, utilitza mètodes autobiogràfics i documentals per construir una narrativa que explora les estructures socials que configuren les nostres percepcions i relacions amb els altres animals, en aquest cas, amb les guineus. Alba retrata les relacions entre humans i no humans en entorns urbans, mostrant com aquestes interaccions estan condicionades per oportunitats, connexions culturals i barreres sistèmiques.
El que tenen en comú aquests dos projectes és la seva capacitat per revelar les complexitats de l'explotació animal i la responsabilitat humana des de diferents perspectives. Montiel Arias aborda aquestes qüestions des d’una perspectiva macro, mentre que Alba ho fa des d’una perspectiva micro, observant experiències específiques com a reflexos de sistemes més amplis. Juntes, les seves obres conviden el públic a habitar un espai de contemplació compartida, on històries personals i paisatges globals s’entrellacen, qüestionant les nocions de dominació i coexistència entre animals no humans i humans.
Reunim aquí, doncs, dues aportacions de dos artistes i activistes en la defensa dels animals que obren un territori discursiu que ens desafia no només com a públic, sinó també com a participants de les estructures socials, econòmiques i polítiques que sostenen aquest sistema de dominació i explotació.
El silenci i l’oblit que fins ara han envoltat aquesta dominació i explotació —aquesta traïció que l’exposició denuncia— han contribuït a perpetuar un sistema que les successives etapes de la història de la humanitat no han fet més que exacerbar. Per als altres animals, les conseqüències són terribles. Però per als animals humans, també.
Per als altres animals, aquest sistema d’explotació consumeix la vida de bilions d’éssers cada any a través de la indústria alimentària, l’experimentació científica, l’entreteniment, la moda, el tràfic d’espècies exòtiques, la caça o la medicina tradicional, entre d’altres. Els dos exemples d’aquesta exposició són reflexos clars d’aquest sistema. En el cas dels primats no humans, això implica la destrucció dels seus hàbitats, la caça, el confinament, l'exhibició i l'experimentació, principalment. Pel que fa a les guineus, perseguides i estigmatitzades històricament per raons culturals, econòmiques i simbòliques, ara, a més, són criminalitzades per acostar-se massa a nosaltres, entrant a les ciutats.
Per a l’espècie humana, aquest acte de traïció envers els animals ha modelat profundament la nostra relació amb el món natural i amb nosaltres. Aquesta relació destructiva comporta conseqüències devastadores, com la destrucció mediambiental, l’augment dels problemes de salut pública i el foment de la violència. També ens confronta amb un greu problema de consciència.
Enfrontar les divisions jeràrquiques i discriminatòries que hem creat entre animals humans i no humans ens porta a plantejar qüestions profundes sobre el lloc que ocupem i l’impacte que tenim en totes les formes de vida. D’aquí en sorgeix una oportunitat: una oportunitat per adoptar una mirada oberta, crítica i reflexiva, i per sumar-nos a una conversa que afecta no només els animals, sinó també els valors i l’ètica que defineixen la nostra societat.
Us convidem a endinsar-vos en aquest viatge de reflexió i descobriment, amb l’esperança de transformar no només la manera com veiem els altres animals, sinó també com ens veiem a nosaltres mateixes.
Núria Almiron, UPF-Centre For Animal Ethics
