La radiació solar, tingues-la a ratlla

Quan les temperatures són anormalment altes, durant una onada de calor per exemple, l'excés de calor pot ser un perill per a la salut pel fet de produir-se, mitjançant una major sudoració, una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l'organisme. Si aquestes sals i líquids no es reposen es pot agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació, rampes  musculars en les extremitats i l'abdomen, esgotament per calor o, si l'exposició a temperatures tan elevades es perllonga, un cop de calor.

Això pot passar perquè l'ésser humà és un organisme homeoterm; això implica que les reaccions metabòliques i els teixits profunds dels cos requereixen una temperatura constant (37 ± 0,6ºC, que se situa de mitjana entre 36,5ºC i 37,1ºC) per desenvolupar-se, i per això, el mateix organisme disposa de mecanismes molt potents d'autoregulació de la temperatura interna. Quan la temperatura corporal es desvia, positivament o negativament, més d'1ºC en valor absolut, hi ha risc per a la salut.

La temperatura interna només pot ser mantinguda si hi ha un equilibri entre la calor produïda constantment per l'organisme i la cedida o dissipada a l'ambient. Per això, és necessari que el cos estigui produint calor contínuament, que funcionin uns mecanismes que facilitin l'entrada de calor als òrgans en cas que perdin temperatura, o d'evacuació de calor si la guanyen, i mecanismes d'evacuació cap a l'exterior de la calor excedent.

El conjunt d'aquests mecanismes de termoregulació està governat per l'hipotàlem. El seu funcionament és similar al d'un termòstat. Rep informació tèrmica des d'una extensa xarxa de termoreceptors que es troben distribuïts per la pell (detectors de fred) i en les vísceres abdominals i la medul·la espinal (detectors de calor). En funció de la informació que rep, fred o calor, activa una sèrie de mecanismes fisiològics tendents a guanyar o a perdre calor, respectivament, i mantenir el punt d'equilibri tèrmic de la temperatura interna corporal en condicions normals.

Quan les temperatures són altes, el mecanisme més important és l'evaporació de la suor, ja que la suor, per evaporar-se, pren de la pell amb la qual està en contacte la calor necessària per al pas de l'estat líquid a vapor. L'eliminació de la calor es produeix només quan la suor s'evapora. Si la humitat atmosfèrica és superior al 60% i la temperatura ambiental està per sobre de 32ºC, la suor no  s'evapora i, per consegüent, la calor no es dissipa, per molt que suem, i l'únic que aconseguim és perdre líquids i sals minerals (clor, potassi, sodi, entre altres), tal com s'ha avançat.

La quantitat de suor que es pot evaporar depèn fonamentalment dels corrents d'aire i de la humitat. Com més elevada sigui la humitat a l'ambient de treball, més difícil és evaporar la suor. Per contra, com més elevada sigui la velocitat de l'aire, més elevada serà la quantitat de suor que s'evapora. Així doncs, si bé la sudoració és un mecanisme fisiològic de defensa davant la calor, la seva eficàcia es veu mediatitzada o condicionada per les condicions ambientals. Si aquestes són desfavorables, la capacitat protectora de la sudoració pot quedar invalidada.

Quan això passa, es pot produir la disminució de la capacitat de concentració i del rendiment, apatia, mal de cap i l'increment del nombre d'errors. En condicions extremes, els efectes patològics més freqüents produïts per la calor poden ser les rampes musculars en cames, abdomen o braços, sobretot si se sua molt durant una activitat física intensa, i l'esgotament per calor, quan l'exposició a la calor dura diversos dies. Juntament amb aquests efectes també es manifesten els deguts a la descompensació dels electròlits en els fluids corporals i la restauració de sals i la deshidratació associats a la pèrdua de líquids fisiològics que implica la sudoració excessiva: feblesa, fatiga, marejos, nàusees, desmais, entre d'altres.

En ambdós casos, s'ha de parar l'activitat i descansar en un lloc fresc, beure sucs lleugers i begudes esportives diluïdes en aigua i consultar al metge si les rampes musculars o la simptomatologia indicada duren més d'una hora.

Però, sens dubte, l'efecte més greu de l'exposició a situacions de calor intens és el cop de calor, que consisteix en un col·lapse dels mecanismes de termoregulació de l'organisme. Es tracta d'un quadre greu que es desenvolupa quan una persona produeix una quantitat de calor que no és eliminable pel sistema de refrigeració de l'organisme bé perquè la producció de calor corporal sigui excessiva, bé perquè la temperatura ambient sigui molt elevada o bé perquè els mecanismes d'eliminació   de calor no funcionin correctament. Les conseqüències poden anar des del simple desmai fins a deixar seqüeles irreversibles i fins i tot provocar la mort. En aquest cas, els símptomes que ens poden ajudar a alertar que algú està patint un cop de calor són: una temperatura molt alta; pell vermellosa, calenta i seca; pols ràpid; mal de cap intens; nàusees; set intensa; convulsions; confusió, somnolència o pèrdua de coneixement. Davant aquests símptomes, traslladeu la persona a un indret més fresc i fosc, doneu-li aigua, mulleu-la i venteu-la. I aviseu urgentment als serveis sanitaris (112).

Sempre es tracta d'efectes aguts, és a dir, que es produeixen com a conseqüència immediata de l'exposició, pràcticament sense temps de latència, i l'organisme recupera el seu estat normal quan cessa l'exposició, amb l'excepció evident dels danys irreversibles que s'hagin pogut produir durant aquesta.

Font:  material docent de l'assignatura Salut Laboral 2 del grau en Relacions Laborals de la UPF, Canal Salut i Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat.

Les persones:

• Que practiquen una activitat física intensa.
• Amb hipertensió arterial, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties respiratòries (MPOC, bronquitis), malalties renals, malaltia de Parkinson, malaltia d'Alzheimer, obesitat o altres de cròniques.
• Amb discapacitat física o psíquica i limitacions de mobilitat o autocura.
• Que prenen medicaments especials (tranquil·litzants, antidepressius, psicòtrops o diürètics).
• Amb determinades circumstàncies socials com ara viure soles.
• Amb problemes mentals i de conducta deguts al consum de substàncies psicoactives o d'alcohol.

També tenen més risc de patir els efectes de les altes temperatures:

• Els nadons.
• Els infants més petits.
• Les persones més grans de 75 anys.
• Les persones que hagin de romandre o fer activitat física a l'aire lliure, incloses les activitats laborals.

1.  Segueix la predicció meteorològica per anticipar-te als dies més calorosos.

2.  A casa, controla la temperatura:  

• Posa cortines i/o tendals a les finestres més assolellades.

• Durant les hores de sol, tingues a les fosques les habitacions amb més radiació diürna tancant les persianes de les finestres on toca.

• Obre les finestres de casa durant la nit, per afavorir el corrent d'aire i refrescar-la.

• Estigues a les estances més fresques i evita l'aglomeració de persones en espais reduïts.

• Recorre a algun tipus de climatització (ventiladors, aire condicionat) per refrescar l'ambient. Si no tens aire condicionat, mira de passar com a mínim dues hores al dia en llocs climatitzats (centres comercials, cinemes...).

• Pren dutxes fresques d'una manera freqüent o, simplement, mulla't.

3.  Al carrer, evita el sol directe:

• Porta una gorra o un barret.
• Utilitza roba lleugera (com la de cotó), de colors clars i que no sigui ajustada, i un calçat fresc, còmode i que transpiri.
• No vagis a cos descobert, la roba protegeix el cos del sol i contribueix a l'evaporació de la suor.
• Procura caminar per l'ombra, estar sota un para-sol quan siguis a la platja i descansa en llocs frescos del carrer o en espais tancats que estiguin climatitzats.
• Cuida la pell amb protectors solars adequats i utilitza ulleres de sol amb filtres ultraviolats.
• Porta aigua i beu-ne sovint.
• Mulla't una mica la cara i, fins i tot, la roba.
• Vigila en els trajectes amb cotxe durant les hores de més sol i no hi deixis els infants amb les finestres tancades.

4.  Beu força i vigila l'alimentació:

• Beu aigua i sucs de fruita tant com puguis. Fins i tot sense tenir set, llevat de contraindicació mèdica.  
• No prenguis begudes alcohòliques i evita les molt ensucrades, el cafè i el te.
• Evita els menjars molt calents i els que aporten calories.
• Fes àpats lleugers que t'ajudin a reposar les sals perdudes per la suor (amanides, fruites, verdures, sucs, per exemple).

5.  Limita l'activitat física durant les hores de més calor:

• Evita sortir durant les hores del migdia, que és quan fa més calor.
• Redueix les activitats físiques intenses a l'aire lliure i restringeix-les a les hores més fresques del dia: abans de les 10.30 o després de les 17.30 h.

El sol emet diferents tipus de radiacions, entre les quals s'han de destacar els raigs ultraviolats i els infrarojos, responsables d'efectes beneficiosos i perjudicials sobre la pell. La radiació solar ultraviolada que arriba fins a la superfície de la pell és de dos tipus:

• Radiació ultraviolada tipus B (UVB), que té més energia però menys capacitat de penetrar la pell i només travessa la capa més superficial, l'epidermis.
• Radiació ultraviolada tipus A (UVA), que té menys energia però que penetra més profundament en la pell en travessar l'epidermis i arribar fins a la capa més profunda, la dermis.

Per fer front als efectes nocius d'aquestes radiacions sobre la pell, l'epidermis s'engruixeix (hiperqueratosi) en entrar-hi en contacte i les cèl·lules melanòcits alliberen més melanina, substància que, a més de protegir del sol, té la propietat de donar color a la pell. Però no ens hem de confondre, estar bronzejat no és un signe de salut; tot el contrari. El fet que la pell canviï de color és senyal que s'hi ha produït un dany.

Les radiacions ultraviolades tipus A actuen sobre la melanina ja existent, oxidant-la, i provoquen una pigmentació immediata de la pell que té la característica de desaparèixer molt ràpidament. És el que es coneix com a "bronzejat directe".

Les radiacions ultraviolades tipus B actuen sobre els melanòcits, activant la producció de melanina i oxidant-la, provocant el denominat "bronzejat indirecte o durador".

Quan l'exposició intensa al sol es produeix de manera continuada aquesta regulació cel·lular s'altera i poden aparèixer una sèrie de mutacions que finalment tinguin com a conseqüència el desenvolupament d'un càncer.

Així, atès que la pell té memòria i que els efectes de les radiacions són acumulatius i progressius, l'exposició solar inadequada produeix trastorns en la pell que poden manifestar-se a curt o a llarg termini.

A curt termini, l'exposició intensa a les radiacions provoca:

• Cremades, caracteritzades segons la seva intensitat per eritema o envermelliment de la pell, inflamació i per la formació de vesícules o butllofes. Són efecte de les radiacions ultraviolades B.
• Una acceleració de l'envelliment prematur i irreversible de la pell, com efecte de les radiacions ultraviolades A.
• L'aparició de taques i d'arrugues pel ressecament i la pèrdua d'elasticitat, fins i tot en les capes més profundes. Són efecte de les radiacions ultraviolades A.
• També pot produir insolacions, l'aparició de reaccions inflamatòries als ulls i alteracions de la resposta immunològica.

A llarg termini, l'evidència científica demostra que l'exposició perllongada i intensa a les radiacions ultraviolades tipus B incrementa el risc de patir càncer de pell, tant del melanoma com del no melanoma, per la seva alta capacitat de penetració en la pell.

El melanoma és el càncer de pell més agressiu. És un tumor altament invasiu per la seva capacitat de generar metàstasi. És una malaltia poc freqüent, però en els últims anys se n'ha observat un augment anual continuat dels casos, així com de la mortalitat.

El melanoma està associat a les cremades solars. El risc de cremades és més elevat quan l'exposició solar és intermitent però intensa, com és típic de les vacances. Les conseqüències són especialment greus en els nens i els adolescents, que tenen un major risc de cremades, ja que la seva pell és molt més sensible a les radiacions ultraviolades. També, les persones de pell molt blanca, d'ulls blaus o verds i cabell ros o pèl-roig que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se després de prendre el sol, tenen un risc més elevat de desenvolupar un melanoma. Entre les persones amb pell més fosca la freqüència del càncer de pell és més baixa, però s'acostuma a detectar en estadis més avançats i més greus de la malaltia.

El melanoma pot afectar persones de qualsevol edat, però la probabilitat de desenvolupar aquesta malaltia augmenta amb l'edat. La major part dels casos de càncer de pell es presenten en edats avançades de la vida. L'edat mitjana del diagnòstic és de 61 anys en homes i de 58 anys en dones.

Les persones que han tingut un melanoma tenen un risc més alt de patir un nou melanoma. D'altra banda, s'estima que entre un 5% i un 10% de melanomes es presenten en persones amb antecedents familiars d'aquesta malaltia. El risc augmenta quan hi ha més d'un cas a la família.

Els tumors epitelials, també coneguts com càncer de pell no melanoma, per la seva part, estan associats a l'exposició solar continuada i acumulada al llarg de la vida, com és el cas de les persones que fan la seva activitat laboral a l'exterior,  i apareix en els llocs del cos que hi estan més exposats (cara, coll, orelles, llavis i mans), tot i que pot aparèixer en altres parts del cos, com ara la llengua o la mucosa bucal, i pot sorgir en cicatrius o úlceres de la pell. Representen el 95% de tots els càncers de pell, si bé presenten una mortalitat baixa.

S'estima que més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infantesa i l'adolescència.

Els càncers de pell es manifesten de múltiples formes; per això, si apareix una nova lesió a la pell que no es cura (taques, crostes, nòduls, úlceres) o es produeixen canvis en les pigues de tota la vida (canvis de la mida, la forma, la textura i el color, sagnat o picor), s'ha d'acudir al dermatòleg. En especial si es detecta un o més d'aquests canvis en l'aspecte d'una piga:

• La forma d'una meitat de la piga és diferent de l'altra.
• Té un aspecte irregular amb vores borroses, dentades o desiguals.
• Presenta diversos colors.
• Presenta canvis ràpids de mida superiors als 6 mil·límetres.
• Presenta canvis sobtats d'aspecte.

Pot ser el primer senyal clínic del melanoma.

Les mesures de protecció solar per gaudir del sol de manera saludable són les següents:

• Evita l'exposició prolongada al sol i les hores de màxima intensitat, de les 12.00 a les 16.00 h, durant tot l'any i especialment durant els mesos d'estiu. Quan la teva ombra sigui més curta que tu mateix, els raigs del sol seran els més intensos del dia.
• Comença a prendre el sol de manera gradual no sobrepassant els 20 minuts el primer dia, 30 el segon i 50 a partir del tercer.
• Mou-te, no t'aturis. No és aconsellable que t'estiris i que mantinguis la mateixa posició durant hores.
• Utilitza un protector solar, o filtre solar o fotoprotector, encara que estigui ennuvolat o no faci massa calor, adequat a les característiques de la teva pell,  amb un factor de protecció a les radiacions de tipus A i B elevat i resistent a l'aigua. No utilitzis un fotoprotector obert l'any anterior i empra un de més alta protecció en les primeres exposicions. En casos especials, com embaràs, patologies cutànies, treballs a l'aire lliure, persones amb antecedents familiars de càncer i fototipus I i II, cal aplicar fotoprotectors d'alta protecció o evitar prendre el sol.
• Aplica el fotoprotector sempre sobre la pell ben seca, per tot el cos i en quantitat suficient i de manera uniforme, 30 minuts abans de l'exposició al sol, sense oblidar la cara, el coll, la calba, les espatlles, l'escot, les orelles, el nas, les mans i les empenyes. Si la pell està mullada, les gotes funcionen como una lupa i augmenten el risc que es produeixin cremades.
• Renova l'aplicació del fotoprotector periòdicament després de cada bany prolongat (més de 20 minuts), si sues molt o, en qualsevol cas, cada dues hores. Mai no s'han d'usar aquests productes per passar més estona al sol.
• Utilitza una barra fotoprotectora especial per protegir els llavis.
• Porta ulleres de sol homologades que filtrin, si és possible, el 100% de les radiacions ultraviolades tipus A i B, preferiblement amb banda lateral, per evitar l'aparició de cataractes.
• Evita els perfums i les colònies alcohòliques que contenen essències vegetals, perquè són fotosensibilitzants.
• Beu aigua per evitar la deshidratació.
• Evita prendre el sol si prens medicació fotosensible.
• Estigues majoritàriament en zones d'ombra quan facis activitats a l'aire lliure, especialment durant les hores del migdia.
• Cobreix-te el cos amb roba ampla de cotó i utilitza gorra o barrets d'ala ampla, per protegir també coll i orelles. És la millor manera de protegir la pell contra les radiacions ultraviolades quan no s'està a l'ombra. S'ha de tenir present, però, que la roba mullada protegeix menys que quan està seca. De fet, les samarretes de cotó mullades protegeixen un 50% menys que si estan seques. 

L'aplicació de productes fotoprotectors per a les radiacions ultraviolades tipus A i B poden ser útils per protegir la pell dels raigs del sol. No obstant això, no protegeixen al 100%. És per això que per evitar les cremades solars es recomana l'ús de fotoprotectors juntament amb l'ombra o la roba.

Així mateix, les persones de pell molt blanca que tenen dificultats per bronzejar-se i facilitat per cremar-se quan prenen el sol han d'extremar les mesures de protecció solar, ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades.

Els protectors solars o fotoprotectors contenen substàncies químiques i/o físiques, denominades filtres solars, capaços d'absorbir o de reflectir les radiacions solars, protegint la pell dels seus efectes perjudicials. Els fotoprotectors actuen davant les radiacions ultraviolades tipus A i B i infraroges, però presenten diferent eficàcia protectora.

Quan es compra un fotoprotector, en forma de crema, gel o esprai, els elements que cal tenir en compte per garantir una eficàcia ajustada a la pell de cadascú són:

1. A qui va dirigit: nens o adults.

2. El fototipus cutani i el tipus de pell: normal, seca, greixosa, amb tendència acneica.

3. La zona d'aplicació: cos, cara, calba, cabell.

4. El  grau de protecció davant les radiacions. Aquest element és específic per a cada tipus de radiació:

• El grau de protecció davant les radiacions ultraviolades tipus B ve determinat pel factor de protecció solar (índex FPS), o també anomenat índex de protecció solar (IPS). Indica el nombre de vegades que el fotoprotector augmenta la capacitat de defensa natural de la pell davant l'eritema o enrogiment previ a la cremada. A Europa, en funció d'aquest índex, els fabricants de fotoprotectors els classifiquen en tipus que indiquen el grau de protecció davant la radiació, d'acord amb la taula següent:

• El grau de protecció davant les radiacions ultraviolades tipus A ve determinat per la capacitat de produir pigmentació duradora (índex PPD). En funció d'aquest índex els fabricants de fotoprotectors els classifiquen en tipus que indiquen el grau de protecció davant la radiació, d'acord amb la taula següent:

5. La resistència a l'aigua i a la suor. En funció d'aquesta variable, els fotoprotectors poden ser de dos tipus diferents:

• Water resistant, quan resisteix a l'aigua fins a 40 minuts, és a dir, quan manté la seva capacitat protectora després de 40 minuts d'immersió a l'aigua.
• Waterproof, que és més resistent i pot actuar durant més de 80 minuts un cop ha entrat en contacte amb l'aigua.

6. L'índex ultraviolat. Segons aquest índex i els fototipus cutanis més estesos en el nostre entorn, el factor de protecció solar que s'ha de triar per a una bona protecció de la radiació ultraviolada tipus B és el següent: