Durant els últims anys ha adquirit una rellevància renovada el desafiament gihadista vinculat a la consolidació político-militar de l'Estat Islàmic d’Irak i Llevant (ISIS) a diversos territoris del món àrab i la captació creixent de persones disposades a combatre i a cometre atemptats terroristes en el nom de la gihad. Des de la perspectiva de les relacions internacionals i del dret internacional públic el coneixement d'aquest fenomen requereix un estudi sistemàtic, en la línia del que han començat a fer alguns dels més destacats think tanks. L'objectiu del projecte és realitzar una anàlisi d'aquest desafiament des de diverses perspectives (política, jurídica, econòmica, social, etc.) per tal d’identificar i dissenyar estratègies polítiques de resposta adequades. La trajectòria de l'ISIS com a organització diferenciada d'Al Qaeda és molt recent (des de 2013), però el gihadisme no és un fenomen nou i l'experiència de les dues últimes dècades permet realitzar-ne una caracterització acurada, tot considerant les especificitats del projecte polític i l'activitat militar de l'ISIS. Aquest estudi hauria de permetre identificar i dissenyar estratègies polítiques adequades a dos nivells. D'una banda, respostes canalitzables sobretot a través de l'acció exterior dels Estats i a través de les institucions internacionals existents, principalment l'ONU. D'altra banda, el desafiament gihadista presenta singularitats a l'interior dels països europeus, i requereix de respostes específiques en el plànol de la política interna.