El nostre enfocament inicial és conèixer molt bé què hi ha a la UPF quant a recerca i innovació en els tres campus principals. Per a nosaltres, és vital establir una excel·lent relació amb els grups de recerca. Confiem que, de la mà de la Unitat d’Innovació - UPF Business Shuttle, ens vegin com una eina per ajudar-los, ja que és el que som. Crec que som un complement ideal per a tota la innovació i coneixement que es genera a la Universitat i que sumem esforços per intentar que aquests coneixements arribin a la societat i que hi tinguin un impacte positiu.

L’equip d’UPF Ventures té molta experiència en la creació de startups tecnològiques, ja que en vides professionals passades n’hem ajudat més de 150 en les seves fases de creació i creixement.  Això ens ha permès engegar el programa Investment Readiness, que s’enfoca cap a l’acompanyament a equips emprenedors que vulguin crear una spin off a través de les seves tecnologies desenvolupades a la UPF. Actualment, ja estem parlant amb diversos investigadors que tenen aquesta intenció i esperem que se’ns apropin molts més. Volem compartir tota la nostra experiència amb els grups de recerca que vulguin avançar per aquesta via. Treballem conjuntament amb ells per definir i implementar un pla a un o dos anys, en què els ajudarem a continuar valoritzant les seves tecnologies; finançar aquest desenvolupament; crear la seva pròpia empresa, i convertir el seu projecte en una startup atractiva per a la indústria.

“Investment Readiness i Industry Connect, iniciatives per crear noves empreses i fomentar la innovació empresarial i industrial de les ja establertes”

D’altra banda, també hem llançat el programa Industry Connect, amb el qual volem apropar empreses ja establertes als grups de recerca de la Universitat i als professors. Hi ha un munt d’empreses amb èxit que, tot i tenir una bona posició en el seu mercat, saben que necessiten innovar per no perdre aquesta posició preferent i ser superats pels seus competidors. I que reconeixen en la universitat una oportunitat per aconseguir aquesta innovació, per millorar els productes que ja tenen en cartera o per generar noves línies de negoci.

Per últim, estem organitzant unes jornades per promoure l’emprenedoria, a les quals convidarem emprenedors UPF i també investigadors que ja col·laborin amb empreses perquè comparteixin la seva experiència amb la resta i ens expliquin com ho fan i què significa per a ells el que han viscut.

La relació entre la universitat i l’empresa es gestiona, en general, a través de les oficines de transferència. Hi ha diversos tipus de connexions entre els dos mons, que van des dels projectes en col·laboració fins a la creació de spin off. I aquest patró es repeteix arreu del món, seguint diversos models, tant públics com privats.

Independentment del país o del model que se segueixi, crec que tothom que treballa en aquest àmbit està d’acord a dir que totes dues bandes tenen coses per aprendre l’una de l’altra. Hi ha moltes sinergies per trobar, i per això estem aquí.

També és cert que, en el nostre entorn, encara estem allunyats del que es fa en altres regions de referència. Els números estan millorant, però encara no és suficient. Les universitats modernes, del segle XXI, seran capaces de nodrir la indústria d’innovació, de generar llocs de feina d’alt valor afegit a través de les seves invencions i spin off, d’impulsar una societat moderna a través del coneixement. En definitiva, que les universitats referents d’aquest segle han de ser, encara més, un motor per a la comunitat que els envolta. Això ho aconseguiran mirant cap enfora, ensenyant tot el que tenen per oferir, que és molt i, adonant-se que, aquesta oferta, no és només d’excel·lència acadèmica o en recerca, si no de capacitats, coneixement i tecnologies que tenen un impacte social incomparable.

“És vital augmentar les vies de connexió per aconseguir un creixement sòlid de l’economia basat en el coneixement i la innovació”

És habitual que les tecnologies que es generen gràcies a la recerca, que són altament innovadores, necessitin d’algunes accions específiques, molt enfocades a satisfer el que vol veure la indústria. És a dir, que, en general, les empreses i els inversors necessiten que les tecnologies compleixin uns requisits determinats abans que es decideixin a incorporar-les o a invertir-hi. Les empreses i els inversors necessiten veure allò que anomenem proves de concepte, és a dir, un resultat experimental o una versió preliminar de producte que doni una bona indicació que aquella tecnologia pot funcionar o pot interessar els usuaris finals. Les proves de concepte inclouen elements com experiments en models animals rellevants, prototips experimentals o versions beta, en funció de la indústria que les busqui.

“Les empreses i els inversors necessiten veure allò que anomenem proves de concepte”

Per una altra banda, cal fer una feina prèvia important per protegir la propietat intel·lectual que es genera. Les nostres innovacions han d’estar molt ben protegides perquè les empreses i els inversors hi tinguin interès. Totes aquestes activitats ajuden a augmentar el valor del nostre coneixement i a fer-lo més atractiu per a la indústria.

Per resumir-ho, podríem identificar dos tipus d’innovació que es generen a les universitats i que són molt valuoses per a l’empresa. Per una banda, tenim les tecnologies, productes concrets que solucionen problemes reals d’una manera innovadora. Aquestes tecnologies, a vegades, estan ja prou desenvolupades per ser adquirides per una empresa i, aleshores, es llicencien directament. Però hi ha altres casos en què encara es necessiten passos addicionals per continuar desenvolupant la tecnologia fins que assoleixi un grau de maduresa suficient. És en aquests casos en què la via escollida per continuar amb aquest creixement és la creació d’una startup, on entrin diners públics i privats d’inversors i altres fonts, que financin aquest desenvolupament addicional.

Després tenim el coneixement mateix. A nosaltres ens agrada saber que alguns dels nostres investigadors són autèntics experts mundials en un tema complex concret i així li fem saber a les empreses perquè aquest és un actiu molt valuós per a elles. La indústria que vol innovar ha de veure la universitat com una font de coneixement que li pot servir per engegar projectes de I+D en col·laboració o, fins i tot, incorporar l’assessorament estratègic dels professors per solucionar problemes de les seves empreses.

“La indústria que vol innovar ha de veure la universitat com una font de coneixement”

I tant! Primer, cal tenir clar que en cap cas aquesta visió més industrial o aplicada està en conflicte amb una visió més acadèmica. Totes dues visions es complementen i són parts del mateix tot. Fins i tot la recerca que està en les seves fases més inicials, a llarg termini, pot tenir un impacte que no som capaços de preveure avui en dia. Com podem saber quines tecnologies ajudaran la societat en deu, quinze o vint anys? És impossible.

A més, també cal eliminar del nostre esquema mental que quan parlem de retorn només ens referim a l’econòmic. Per exemple, les tecnologies que es generen als grups de recerca poden ser directament llicenciades a empreses innovadores ja establertes, i això ajudarà a mantenir llocs de feina qualificats. Encara un pas més enllà. Quan un investigador crea una spin off, està creant nous llocs de feina i està nodrint el teixit industrial d’innovació i talent. Més exemples: quin valor econòmic té un fàrmac que cura malalties infeccioses molt prevalents al tercer món? O quant val un programari que ajuda a millorar la resolució de les imatges? O un dispositiu mèdic per evitar infeccions durant la cirurgia? O una tecnologia de realitat virtual per millorar l’experiència en museus o canviar la manera com els nostres infants juguen avui en dia? Totes aquestes iniciatives no estan passant al MIT o a Sillicon Valley. Estan passant ara mateix a la UPF. I és clar que el valor econòmic és rellevant, però no és el més important i no és, ni molt menys, el motor que empeny aquests investigadors a transferir el seu coneixement. El que motiva la gent que es dedica a la transferència i la innovació, igual que a molts investigadors, és veure com totes aquestes solucions arriben a ajudar persones reals.

“Quan un investigador crea una spin off, està creant nous llocs de feina i està nodrint el teixit industrial d’innovació i talent”

Nosaltres volem ajudar aquests investigadors a trobar la millor manera per tenir un impacte en la societat. De passada, també creiem que, si pel camí es genera un retorn econòmic per a l’investigador i el seu grup, per a la Universitat i per a les empreses, millor que millor per assegurar que les experiències es tornin a repetir i siguin sostenibles en el temps. Però no és ni molt menys l’indicador principal que estem buscant.

Millorar la transferència de coneixement passa per apostar, de veritat, per la transferència de coneixement. I apostar per la transferència de coneixement significa destinar-hi recursos. Per tirar endavant iniciatives amb impacte cal invertir-hi diners i formar equips de primera fila que liderin aquest canvi. Aquest és un dels propers canvis estratègics que ha d’afrontar el nostre sistema acadèmic. Ja ens hem posicionat en els llocs més alts en rànquings internacionals en l’àmbit acadèmic i de recerca. Però aquests mateixos rànquings ens situen en posicions molt més mediocres quan mesuren paràmetres relacionats amb transferència. Hem de canviar això i ho aconseguirem si hi ha apostes decidides, amb recursos econòmics i de talent, destinades a fer-ho.

“Cal una tasca de comunicació molt important per explicar què és la transferència i per convèncer que és beneficiosa”

També cal una tasca de comunicació molt important per explicar què és la transferència i per convèncer que és beneficiosa. Aquesta tasca s’ha de fer en tres sentits, principalment: cap a l’investigador, cap a la indústria i cap als governs. Una comunicació adequada ajudarà a fer entendre que això de la innovació és un pas natural de la recerca i, a més, a reconèixer la feina de la gent que es dedica a gestionar aquesta innovació, que és molt important i necessària. Els equips que treballen en transferència són d’un perfil molt específic, difícils de trobar, ja que, en general, es requereix un perfil doble, és a dir, amb coneixement tècnic i amb experiència de negoci. Aquest tipus de gent és difícil de trobar i difícil d’atraure de la indústria sense un projecte engrescador per oferir-li. I l’èxit del nostre negoci depèn, en gran mesura, de la gent que s’hi dedica.

Per a mi suposa un retorn a l’entorn acadèmic molt satisfactori. Sento que, després de fer el meu doctorat i de treballar en gestió de la innovació a la UB, vaig deixar aquest món per dedicar-me a la indústria en posicions molt diverses. Això m’ha permès aprendre com funcionen els mecanismes de l’empresa. Ara puc tornar i aplicar tot el que he après en un projecte engrescador i que estic segur que tindrà un impacte important en la comunitat UPF. Estic molt orgullós de formar part d’aquesta institució.