A fons
8. A fons
“El paper de la universitat pot ser central si reconeix la importància de construir comunitat amb tots els altres espais on es produeix coneixement”
Deu minuts de conversa amb Angela Y. Davis, activista política nord-americana i professora emèrita de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, són més que suficients per deixar-nos molts elements per a la reflexió profunda. El privilegi de tenir-la en directe (en pantalla) el passat mes de març, durant la seva investidura com a doctora honoris causa per la UPF, ens va permetre conversar amb ella sobre el paper de les universitats com a protagonistes de la transformació social.
Davis va ser distingida per la UPF per la seva dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual, amb valuoses anàlisis sobre la interrelació entre gènere, raça i classe social, així com la seva activa militància en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones.
Quin creu que hauria de ser el paper de les universitats en la lluita contra les desigualtats, ja sigui de gènere o de raça? I relacionat amb això, el feminisme i l’antirracisme són dues cares d’una mateixa moneda?
Bé, en primer lloc, gràcies per fer aquesta pregunta. I, com molts altres, crec que les universitats hi han de tenir un paper crucial, sobretot pel fet que les universitats són el lloc de producció de coneixement, de producció professionalitzada de coneixement.
El coneixement només és valuós en la mesura en què fomenta la transformació d’aquells aspectes dels nostres mons que promouen l’explotació i la discriminació. Per tant, les universitats haurien de ser conscients del paper que tenen en la producció i la popularització d’aquest coneixement.
El coneixement només és valuós en la mesura en què fomenta la transformació d’aquells aspectes dels nostres mons que promouen l’explotació i la discriminació
El feminisme i l’antiracisme estan molt relacionats. De fet, el feminisme que exposo no pot existir realment sense l’acompanyament d’impulsos racistes buits, tant teòricament com pràcticament. Però, per descomptat, molta gent, entre ells el doctor Martin Luther King, ha assenyalat que la justícia és indivisible, que la justícia per a un exigeix justícia per a tothom. I, en el meu context, voldria oferir una citació de Tony Morrison, que va assenyalar que "la funció de la llibertat sempre és alliberar algú altre".
Et vas perdre el discurs d’acceptació d’Angela Y. Davis com a doctora honoris causa per la UPF?
Extractes del discurs
Tot i que sóc la destinatària individual de la tasca que ha portat a designar-me amb aquest títol d’honoris causa, l’honor mai ha estat obra d’un sol individu.
La conjuntura històrica actual provoca un gran dolor i patiment en tot el món; però, al mateix temps, és un moment d’esperança i d’optimisme per al futur. Per fi està emergint una consciència col·lectiva, en defensa de la llibertat del planeta, d’un món més amable per a tots.
Per primer cop en la història de la humanitat, un gran nombre de persones de moltes parts del món estan reflexionant seriosament sobre les conseqüències estructurals del colonialisme i l’esclavitud.
El planeta està afligit pel virus de la covid-19 en un moment àlgid del capitalisme, en què la riquesa s’ha concentrat cada cop més en mans de relativament poques persones.
Les institucions que haurien de dedicar-se al benestar dels éssers humans, dels animals i de la Terra estan subordinades a les necessitats del capital i, per tant, això té un preu en la salut.
Hi ha una crisi produïda per la privatització de la salut; els llits d’hospitals buits no són considerats rendibles per les corporacions capitalistes globals que presten atenció mèdica.
La nostra història continua estant obsessionada per l’esclavitud: en pràcticament totes les conjuntures històriques en les quals hem considerat col·lectivament qüestions de justícia i democràcia ha sorgit la qüestió de l’esclavitud.
Els països del nou món es van beneficiar del capitalisme racial que es va forjar en la intersecció de les invasions colonials, els genocidis indígenes i l’esclavitud dels africans.
El moviment feminista blanc dominant als EUA té el seu origen en el moviment per abolir l’esclavitud, ja que les sufragistes van equiparar la seva retallada de drets amb els de la població esclava.
Avui en dia, quan reconeixem que “black lives matter” (les vides dels negres importen), no estem dient que simplement els negres mereixen justícia, igualtat i llibertat. Estem assenyalant que la posició de les persones negres en la societat dels EUA és un dels millors indicadors del significat de la democràcia.
Desmantellar el racisme estructural en la policia, les presons, el sistema de salut, l’educació, el treball i l’habitatge és un esforç col·lectiu per millorar la nostra societat i trencar els impediments de la democràcia.
La història de les presons i la policia sempre ha estat la història dels esforços per reformar les presons i la història dels esforços per reformar la policia.
Hauríem de ser crítics amb la manera com les dones blanques de classe mitjana han arribat a representar totes les supervivents de la violència.
L’activisme feminista ha de reconèixer la seva interdisciplinarietat, tant acadèmica com basada en els moviments socials.
