L’espai més representatiu és el Claustre, encara que els estudiants no el coneguin prou bé com per tenir-lo en compte com a òrgan essencial en la presa de decisions de la Universitat. Sí que és veritat, també, que els sindicats són una eina essencial a l’hora de coordinar els estudiants i fan una feina molt important.

D’altra banda, també hi ha el Consell d’Estudiants (CEUPF), que és l’òrgan que vol representar tots els estudiants de la Universitat. Per això, ha de ser el coordinador de tots els òrgans de representació estudiantil. A dia d’avui, i com passa amb el Claustre, hi ha molt desconeixement per part dels estudiants respecte en aquest espai i s’hauria de promoure la manera de fer que els estudiants s’hi impliquin més. 

L’espai més representatiu és el Claustre, encara que els estudiants no el coneguin prou bé com per tenir-lo en compte com a òrgan essencial en la presa de decisions de la Universitat.

Sí, ara sóc delegat de quart, i el primer cop que m’hi vaig presentar va ser a primer. Vaig presentar la meva candidatura perquè la gent em va incentivar a fer-ho i perquè no volia que la plaça quedés deserta. Quan una classe no té un representant, tothom se’n veu automàticament perjudicat.

Al principi, tenia petites reticències respecte en aquest càrrec. No sabia si em comportaria més feina de la que podria assumir, si seria un compromís massa gran o si tindria afectació en la meva vida acadèmica. La conclusió és que ha estat una tasca que m’ha enriquit moltíssim, perquè he pogut servir els meus companys de classe en el dia a dia.

El CEUPF és un òrgan que pren decisions en nom dels estudiants, i crec que és important conèixer tots els espais de presa de decisions i poder influir-hi. Vaig entrar-hi com a delegat, per poder portar la veu i l’experiència al Consell d’Estudiants, que és la trobada de representants de tota la Universitat.

Les comissions en què participo són el Consell Assessor de la Transparència i la Comissió de Política Lingüística. Considero que les dues són essencials. La primera és necessària per tal de democratitzar la Universitat i per poder fiscalitzar el govern i la gestió dels recursos. També per visibilitzar totes les dades que han de ser públiques i que ens permeten conèixer com funciona la Universitat. La segona comissió també és rellevant, perquè considero que la llengua és un tema prioritari. Algunes vegades, la Universitat Pompeu Fabra no fa honor al seu nom, perquè en alguns àmbits l’índex de català està molt per sota del que seria desitjable.

És una iniciativa il·lusionant, atractiva i, sobretot, ambiciosa. És un projecte de sis universitats europees, que són la de París Seine, Brussel·les Vrije, Warwick, Ljubljana, Göteborg i la Pompeu Fabra. Aquestes sis universitats han decidit formar una aliança per donar resposta a les necessitats de la societat i per preparar ciutadans que el dia de demà puguin donar resposta als desafiaments d’aquest segle.

Aquest projecte, amb un horitzó a llarg termini, l’any 2050, vol afrontar tots aquests reptes, cohesionar Europa i fer que les universitats europees siguin més competitives. Hem d’augmentar la producció acadèmica europea perquè aquest fet serà determinant per decidir qui lidera, per exemple, la quarta revolució industrial.

És una iniciativa il·lusionant, atractiva i, sobretot, ambiciosa. És un projecte de sis universitats europees que han decidit formar una aliança per donar resposta a les necessitats de la societat i per preparar ciutadans que el dia de demà puguin donar resposta als desafiaments d’aquest segle.

Cal fer una reflexió profunda sobre aquest concepte. Veient els problemes que hi ha a la Unió Europea i com de fràgil és ara mateix, cal pensar en tot allò que ens ha fet forts i explotar-ho. Així doncs, jo considero que un dels punts forts de l’educació europea és el projecte Erasmus, que ha cohesionat el continent i ha permès intercanvis d’estudiants. Aquests intercanvis han portat, al mateix temps, intercanvis socials, culturals i de recerca. Si volem ser competitius amb les universitats americanes, xineses, coreanes i japoneses cal intentar anar cap a un model que potenciï els nostres avantatges competitius. 

Compatibilitzar la llengua pròpia amb un projecte d’internacionalització ha de ser un dels temes que, ara mateix, EUTOPIA ha de tractar especialment i amb molta cura. No volem que cap llengua en surti perjudicada, ni el català ni les altres llengües pròpies de la resta d’universitats. S’ha d’estudiar com compatibilitzem les llengües, partint del punt que no podem renunciar a la pròpia.

Crec que més estudiants s’hi haurien d’implicar i crec que molts estudiants s’hi implicaran. Fins ara, el projecte s’ha estat gestant i han estat molt pocs els estudiants implicats, principalment perquè encara no s’havia definit quin havia de ser el paper dels joves en aquest projecte.

Ara, s’espera que els estudiants s’impliquin en la governança i en els diversos grups de treball que integren el projecte. Així doncs, cal que els estudiants s’hi impliquin per construir una aliança forta i per pensar sobre com volem donar resposta als desafiaments europeus que tots vivim. 

Participar en un projecte d’aquest caire et pot enriquir moltíssim, tant personalment com acadèmicament. Personalment, és molt positiu l’intercanvi amb gent d’altres universitats i formar part dels grups de treball. A més, la part acadèmica no s’oblida en cap moment, perquè els grups de treball volen donar respostes a través del coneixement adquirit a la Universitat. Per això, és important que s’hi impliquin estudiants des de primer fins a quart curs, per tal d’aportar visions i experiències diferents i poder trobar solucions transversals i representatives.