•  
 

6. Especial Calidoscopi

La internacionalització, un motor imprescindible de la Universitat

Isabel Valverde, professora del Departament d'Humanitats i vicerectora per a projectes per a la internacionalització de la UPF

El binomi “universitat” i “internacionalització” ve de lluny i ens sembla inqüestionable. La circulació de professors, estudiants i investigadors entre universitats de diferents llocs del món ha afavorit sempre la disseminació d'idees, de ciència i de coneixement. En efecte, com a institució centenària que és, la universitat té una dimensió internacional que li ha estat inherent, de manera gairebé contínua, des dels seus inicis. Seria imaginable una universitat que, replegada sobre si mateixa, hi renunciés? Sens dubte, avui la resposta és un no taxatiu i inapel·lable.

En el marc contemporani de la globalització, qualsevol universitat (de les que compten) planteja la internacionalització com un motor de la seva afirmació institucional i el seu posicionament en un context de creixent competitivitat. En definitiva, per molt debatut que sigui el contingut que atorguem en aquest terme, la internacionalització contribueix al prestigi de la universitat, a la seva capacitat d'atracció i, per tant, a la seva reputació, que són, sens dubte, part del seu capital.

La internacionalització contribueix al prestigi de la universitat, a la seva capacitat d'atracció i, per tant, a la seva reputació, que són, sens dubte, part del seu capital.

En les últimes dècades, la internacionalització no només ha passat a ocupar una posició de centralitat en la vida de les universitats, deixant de ser un element marginal en l'educació superior, sinó que ha guanyat en complexitat i en densitat. Només cal assenyalar la ingent reflexió de què és objecte des d'àmbits tan diversos com l'acadèmic, el tècnic i de gestió, l'econòmic i fins i tot el polític. En aquest sentit, posem com a exemples les iniciatives geopolítiques de consolidació europea, des del projecte Erasmus (1987) fins al de les universitats europees (2019), que s'articulen al voltant del valor de la internacionalització, ara ja amb un abast global. En poc més de vint anys s'ha passat de concebre-la sobretot en termes d'intercanvi d'estudiants estrangers o de Study Abroad Programs, a plantejar aspectes com les aliances i els socis estratègics, les iniciatives de titulacions dobles o conjuntes, la internacionalització a casa, la digitalització o els rànquings globals. Amb això, sembla evident que, actualment, assistim a un canvi de paradigma del que entenem per internacionalització de la universitat. Les condicions actuals fan més urgent la necessitat de repensar-la des de perspectives crítiques, tenint en compte que l'emergència originada per la covid-19 ha fet més urgent una necessitat que, de fet, no havia nascut amb ella.

Podríem considerar que, en cert sentit, la internacionalització té una doble naturalesa, o bé que ocupa un lloc dual en l'espai institucional: es definiria en relació amb un eix horitzontal i un altre vertical, o bé seria simultàniament un element transversal i un àmbit estratègic. Si bé la internacionalització impregna els diversos àmbits de la universitat per un fenomen de capil·laritat no s’hi barreja; al contrari, respon a les seves pròpies condicions i a una dinàmica interna que té sentit en si mateixa. D'aquí la complexitat abans esmentada.

El Pla Estratègic de la UPF 2016-2025 reconeixia la internacionalització, amb encert, com un eix transversal en la projecció de la universitat en el futur. En l'actualitat, a més, estem treballant, seguint l'altre eix, en l'elaboració d'una estratègia integradora que situï la UPF com una universitat internacionalitzada competitiva en l'escena global. En aquesta estratègia, hi conflueixen necessàriament des del projecte d'universitat europea EUTOPIA i els nous plantejaments en relació amb titulacions internacionals fins als programes internacionals innovadors i la participació en xarxes de prestigi que vinculen universitats afins. Únicament un disseny estratègic articulat i orientat permetrà superar el repte estructural que suposa l'acollida i la integració entre nosaltres d'estudiants i professors d'altres països i cultures, la gestió d'un currículum acadèmic internacional, el reconeixement de l'experiència internacional com a valor formatiu ineludible, la col·laboració per fer recerca amb socis estratègics i la internacionalització de tots els estaments de la nostra comunitat, per esmentar alguns dels aspectes més rellevants.

El Pla Estratègic de la UPF 2016-2025 reconeixia la internacionalització, amb encert, com un eix transversal en la projecció de la universitat en el futur. En l'actualitat, a més, estem treballant, seguint l'altre eix, en l'elaboració d'una estratègia integradora que situï la UPF com una universitat internacionalitzada competitiva en l'escena global.

Des d'aquest punt de vista, elaborar un pla estratègic és un procés lligat a alguns malentesos de base. D'una banda, hem d’assenyalar la percepció que la internacionalització no necessita una estratègia específica perquè s’entén, en última instància, com un atribut natural d'àmbits com ara la investigació, la cooperació o el currículum del professorat. Davant d'aquesta presumpta naturalitat, gairebé automàtica, es constata que la suma de col·laboracions discretes, malgrat la seva excel·lència i la qualitat de les relacions, no arriba fins allà on sí que ho fa una política internacionalitzadora que abasti i beneficiï el conjunt dels col·lectius de la universitat i la diversitat de les seves funcions. En aquest sentit, per exemple, la política d'aliances i la integració en xarxes remet a una mena de diplomàcia universitària que és part fonamental i, avui dia, pràcticament imprescindible en el context d’una aposta estratègica per a una internacionalització realment efectiva.

D'altra banda, hi ha la visió reduccionista que equipara internacionalització amb mobilitat (sobretot, d'estudiants). La mobilitat ha estat, efectivament, el pilar de la internacionalització, una pràctica que en els últims vint anys ha assolit un pes determinant tant en termes quantitatius (vegeu l'increment constant del nombre d'estudiants que es beneficia dels programes d'intercanvi) com qualitatius (l’impacte en l'experiència formativa, acadèmica i personal, i en l'ocupabilitat dels titulats). Amb tot, internacionalitzar no és únicament promoure i facilitar la mobilitat física; és un aspecte que es revela necessari, però no suficient.

És precisament el model de mobilitat de proporcions massives i a escala global el que, per diferents factors, ha esgotat el seu potencial i la seva capacitat d'evolucionar. A més de plantejar-se la qüestió del sentit del seu creixement exponencial, els costos ambientals en el context de la crisi climàtica global han contribuït a la mirada crítica amb la qual ens plantegem avui aquest fenomen. I aquest debat ja era anterior a l'expansió de la pandèmia i al seu impacte en l'educació superior a tot el món en els últims mesos. A la sostenibilitat, s’hi suma finalment la inclusivitat en termes socials: encara massiu, el gaudi de la mobilitat internacional continua sent limitat.

L'impacte de la covid-19 ha agreujat un procés de reflexió necessària i està accelerant una transformació del model d'internacionalització. El repte present és el de pensar pràctiques de mobilitat i d'interacció més sostenibles i dinàmiques, d'acord amb un món que s'endinsa en la quarta revolució industrial.

L'impacte de la covid-19 ha agreujat un procés de reflexió necessària i està accelerant una transformació del model d'internacionalització. El repte present és el de pensar pràctiques de mobilitat i d'interacció més sostenibles i dinàmiques, d'acord amb un món que s'endinsa en la quarta revolució industrial. D'una banda, la internacionalització a casa gaudirà previsiblement de més pes estratègic, ja que representa una nova manera de viure una experiència intercultural que ajuda a superar barreres geogràfiques, socials i culturals. D'altra banda, el desafiament més immediat remet a la transformació digital de l'educació superior segons modalitats que, alhora, complementin la mobilitat física i facin un pas més enllà. Pel que fa a la internacionalització, el desafiament se centra a desenvolupar imaginativament el potencial de la mobilitat virtual en tots els seus formats, però amb un lligam necessari amb la interacció presencial. El model de la mobilitat internacional física evolucionarà cap a una mobilitat diversa, híbrida i inclusiva, que s'inscriurà en el que s'ha denominat el "gir digital".

La internacionalització de les institucions d'educació superior, com ho són les universitats, ha assolit un grau de complexitat difícilment imaginable a la fi del segle passat, i que l'emergència climàtica, la globalització i les crisis presents i futures, ara com ara imprevisibles, accentuaran.

En aquest sentit, una institució amb visió i projecte com la UPF no ha defugit el desafiament de dotar-se d'un marc estratègic que la situï amb avantatge com una universitat autènticament internacional en un escenari de competició global.

Internacionalització de la comunitat UPF

Evolució de la mobilitat d’estudiants

Mobilitat sortint de la UPF

*Curs amb afectació per la covid-19

Mobilitat entrant a la UPF

*Curs amb afectació per la covid-19

Convenis amb 27 de les 50 millors universitats del món (rànquing THE, 2021)

 

  Convenis de col·laboració institucional

  Convenis de col·laboració institucional que inclouen mobilitat d'estudiants

 
 

Graduats amb estades a l'estranger

Participació en xarxes internacionals d’universitats

  • Eutopia
  • A4U
  • Europaeum
  • YERUN
  • ALEUESS
  • Consortium for Advanced Studies Abroad

Programes Internacionals de la UPF

  • BISS
  • BaPIS

Galeria fotogràfica

galeria Xavier Güell galeria Xavier Güell galeria Xavier Güell galeria Xavier Güell galeria Xavier Güell galeria Xavier Güell