7. A fons

20 anys del programa de Voluntariat Lingüístic: una comunitat internacional unida a través de l’experiència UPF

L’any 2000 es va posar en marxa el Voluntariat Lingüístic, un programa cultural impulsat i gestionat per la mateixa UPF, per acollir els estudiants internacionals i mostrar-los la varietat i la riquesa de la cultura, la llengua, la nació, el territori i la gastronomia de Catalunya. Des d’aleshores, més de 14.000 estudiants d’arreu del món n’han format part i han forjat un vincle amb la UPF, Barcelona i Catalunya que perdura un cop tornen als seus països.

min

“Abans de l’Erasmus, havia sentit a parlar de l’existència de Catalunya i que els catalans parlen la seva pròpia llengua, però això era l’únic que en sabia. Sis mesos després, podia explicar-ne moltíssimes coses”, diu Polina Nenasheva. Al gener del 2019, va venir d’intercanvi des de Sant Petersburg (Rússia) a la Universitat Pompeu Fabra per estudiar-hi Ciències Empresarials-Management. “Va ser el primer lloc que vaig considerar i, per alguna raó, em va robar immediatament el cor i vaig decidir que no en sol·licitaria cap altre. En aquell moment, no ho sabia; però el destí em va portar al lloc adequat”, explica.

Polina Nenasheva a l'escultura de la lleona de Girona, durant una sortida amb el Voluntariat Lingüístic

Un cop a Barcelona, va assistir a la sessió de benvinguda que la Universitat fa per als estudiants internacionals. Allà, li van parlar “amb tanta estima del programa de Voluntariat Lingüístic, sobre estudiants que són una gran família, que em van guanyar el cor. Vaig sentir que hi havia gent amable que volia aprendre coses noves i interessants junts, compartir les seves emocions i impressions i gaudir del seu temps a Barcelona i Catalunya i m’hi vaig apuntar sense dubtar-ho”, recorda.

Des que la UPF va néixer, ara fa trenta anys, el nombre d’estudiants internacionals que vénen d’intercanvi ha aumentat exponencialment any rere any. Al curs 2019-2020, prop de 1.900 estudiants d’arreu del món van escollir-la per fer-hi la seva estada. Tot i que, actualment, la ciutat i Catalunya són força conegudes en l’àmbit mundial, a mitjans dels noranta, quan el fenomen Erasmus es va començar a generalitzar, la realitat era força diferent. “Ens vam trobar amb un problema lingüístic: cada cop hi havia més estudiants internacionals que alçaven el dit i demanaven que s’expliqués la classe en castellà perquè no entenien el català”, explica Albert Servitje, coordinador de Serveis Lingüístics i responsable del programa de Voluntariat Lingüístic. “Probablement, la majoria no havien estat degudament informats, ningú s’ocupava d’ells i estaven enfadats”, continua.

Aleshores, es van adonar que calia fer-hi alguna cosa i que no n’hi havia prou de captar molts estudiants internacionals sinó que, un cop ja eren aquí, calia acompanyar-los i ajudar-los. Per aquest motiu, es va decidir establir un pla amb tres eixos: informar-los sobre la Universitat i què s’hi podien trobar, abans que vinguin; formar-los amb cursos gratuïts, un cop són aquí; i dinamitzar el que estaven aprenent. Aquesta tercera branca, es va convertir en el Voluntariat Lingüístic, un programa cultural institucional que té l’objectiu de mostrar als estudiants de fora la varietat i la riquesa de la cultura, la llengua, la nació, el territori i la gastronomia de Catalunya, mitjançant activitats i sortides culturals. A diferència d’altres programes, és la mateixa UPF qui impulsa, gestiona i ofereix als seus estudiants aquesta oportunitat de formar-se amb activitats d’extensió universitària.

En els 20 anys del programa de Voluntariat Lingüístic s’han fet més de 600 sortides, una mitjana de trenta cada curs, i al voltant de 14.000 estudiants d’arreu del món n’han format part.

L’acord de la Junta de Govern del 17 de maig del 2000 va donar-li el tret de sortida i es va posar en marxa el curs 2001-2002. Des de llavors, s’han fet més de 600 sortides, una mitjana de trenta cada curs, i al voltant de 14.000 estudiants d’arreu del món n’han format part. L’any 2010, va experimentar un gran salt qualitatiu i es van ampliar el nombre i el tipus de sortides i enguany, al 2020, el Voluntariat Lingüístic celebra el seu vintè aniversari acollint estudiants internacionals i ajudant-los a vincular-se amb Barcelona, Catalunya i la UPF.

Cinc experiències en primera persona

AAG
AAG
AAG
AAG
AAG
 

 

Aprendre a viure com un “local de curt termini”

Visita del Voluntariat Lingüístic a Andorra la Vella

“Ja havia estat a Barcelona diverses vegades, però viure-hi és molt diferent d’anar-hi de vacances”, explica la Mizan Rambhoros, que va arribar des de Sud-àfrica el juliol del 2015 per començar el seu doctorat al Departament d’Humanitats de la UPF. “Estava decidida a submergir-me en la vida quotidiana de Barcelona, conèixer la cultura social i espacial, i el Voluntariat Lingüístic va ser l’oportunitat perfecta per a mi”, diu. Des del primer moment, el programa intenta que els estudiants se sentin part de la societat catalana. “Jo sempre els dic que són locals de curt termini, i els agrada molt que els anomenem així perquè els estem dient que ara són dels nostres. Un turista marxarà i es quedarà amb un coneixement superficial; però ells, no”, explica Servitje.

Ell és la cara visible del programa, qui s’encarrega d’acompanyar els estudiants i d’organitzar les sortides, des del desplaçament fins a les activitats que s’hi faran. Fa temps, va decidir crear un fil cronològic que permet als participants seguir i entendre la història de Catalunya des de l’inici fins al moment actual i visitar els llocs més emblemàtics. “Com a locals, han d’haver anat a Montserrat, saber fer pa amb tomàquet, beure amb porró, haver visitat Girona…”, diu.

El tret de sortida és a Empúries, on descobreixen què hi havia abans que Catalunya existís, quins pobles hi vivien i la romanització, entre d’altres. “Em va ajudar a comprendre la posició i la història de Catalunya a Espanya. Em va oferir l’oportunitat de veure les runes físiques del que estava estudiant a classe, i això em va ajudar a comprendre millor la història i la cultura”, explica la Lillian Wangler, estudiant estatunidenca que va ser a la UPF de l’abril al juny del 2016, estudiant la història de la regió mediterrània occidental.

La següent sortida és a Ripoll, anomenada el bressol de Catalunya, on coneixen la llegenda de Guifré el Pilós i, aquella mateixa tarda, visiten el volcà de Santa Margarida, a Olot. També, recorren Banyoles, Besalú, Girona i Tarragona, entre d’altres i, fins i tot, van un cap de setmana a esquiar a Andorra. “Fins que vaig trobar el programa, l’única cosa que feia els caps de setmana era seure i llegir articles del màster. Apuntar-me a les sortides em permetia veure una altra part de Catalunya i em va ajudar molt a estudiar, a estar més motivada”, explica l’Ai Muto, que va venir des del Japó a la UPF el curs 2018-2019 a estudiar el màster universitari en Lingüística Teòrica i Aplicada.

Ai Muto, d'excursió a Montserrat amb el Voluntariat Lingüístic

Gràcies al Voluntariat Lingüístic, molts estudiants surten dels límits de Barcelona i descobreixen indrets que d’altra manera els haguessin passat desapercebuts. Són, sobretot, els estudiants de grau els qui, per la seva edat, s’atreveixen menys a fer-ho pel seu compte. “Quan vaig arribar, sabia que volia conèixer diversos llocs, atraccions, gastronomia… Tot i això, jo sola no hauria visitat tants llocs amagats, bonics i interessants de Catalunya. Segurament, hauria escoltat parlar sobre festes importants i esdeveniments internacionals; però no els hauria pogut celebrar com ho fan els locals”, diu Polina Nenasheva. En el cas d’en Carlos Andrés Barbosa, que va venir el 2014 a fer el doctorat en Humanitats des de Colòmbia, va ser el canal principal per conèixer tot sobre Catalunya i “em va motivar a fer algunes excursions pel meu compte”.

Cada dissabte durant els deu que dura un trimestre, s’organitza una sortida, i s’alternen les visites a fora amb les visites a la ciutat. Els estudiants descobreixen espais com l’Eixample Modernista, el Palau de la Música, Montjuïc o el Tibidado. “Totes les activitats són diferents i cadascuna té el seu ambient especial. Alguns recorreguts estan plens d’història i cultura de Catalunya; en d’altres, ens vam familiaritzar més amb les tradicions; i en algunes principalment vam parlar entre nosaltres i vam compartir els nostres trets culturals i històries interessants”, explica la Polina. A vegades, també se n’organitzen entre setmana, perquè els estudiants coneguin institucions com ara TV3 o la Biblioteca Nacional de Catalunya.

A banda de descobrir-los la història, el Voluntariat Lingüístic també els brinda l’oportunitat de conèixer les tradicions i la gastronomia catalanes. 

Però, a banda de descobrir-los la història, el Voluntariat Lingüístic també els brinda l’oportunitat de conèixer les tradicions i la gastronomia catalanes. A l’octubre, celebren la castanyada, amb panellets, castanyes i moscatell. “Em diuen: vaig veure un cartell al barri on posava que feien la castanyada i no sabia què era”, explica Servitje. Fan una sortida al Penedès, on visiten un celler: passegen per les vinyes i aprenen a veure en porró. En una altra ocasió, fan un taller de pa amb tomàquet. I en la darrera sortida del primer trimestre van a Girona, on tasten els xuxos. “Associen molt donar-los a tastar una cosa amb un lloc”, diu Servitje. “Vaig poder experimentar Catalunya amb tots els meus sentits: escoltar el llenguatge, olorar i tastar menjar i beguda autèntics, veure obres d’art, tocar els edificis tant de gent local com de grans mestres… Vaig conèixer l’esperit del lloc i de la gent”, valora la Mizan Rambhoros.

En el marc global cultural que se’ls vol transmetre, també hi juga un paper molt important la música. “Anys enrere un estudiant em va preguntar si hi havia música en català. Ells no ho saben, i una nació sense música no és res”, explica Servitje. Per aquest motiu, cada dimarts reben un correu electrònic amb informació sobre la propera sortida que inclou diverses cançons, tant actuals com més clàssiques, vinculades molts cops amb els llocs que es visitaran. “Els donem informació sobre el lloc, per què hi anem, per què és important, enllaços d’interès… Així, els qui no poden venir, també poden aprendre”, diu Servitje.

L’experiència també repercuteix en les seves famílies. “Molts m’expliquen que quan els vénen a veure els porten a llocs que han conegut i els n’expliquen la història. Això els fa sentir que no només estan aquí respirant i estudiant sinó que, realment, els que s’impliquen estan vivint aquí, formant part de la societat i se n’orgulleixen de poder fer el paper de guia a familiars i amics”, diu Servitje.

Un espai per crear una xarxa d’amics

El Voluntariat Lingüístic és una història d’èxit. La majoria d’estudiants valoren molt el programa i consideren que dóna un valor afegit a la seva estada. “El feedback és molt positiu i el programa aporta un plus d’estimació i vinculació amb la Universitat. Hi ha molta gent que se l’estima molt”, diu Servitje.

Lukas Jungwirth (a l'esquerra), d'excurisó al Puigmal (Ripollès) amb el Voluntariat Lingüístic

Per al Lukas Jungwirth, que va venir de Munic (Alemanya) a fer el màster universitari en Democràcies Actuals: Nacionalisme, Federalisme i Multiculturalisme, “el Voluntariat Lingüístic et dóna des del principi la sensació de formar part d’alguna cosa realment especial. És com una família sense la qual no vols quedar-te i gaudeixes cada segon dels viatges. No pots esperar al proper dissabte”. A banda de tot el que aprenen sobre Catalunya, la majoria considera que el Voluntariat Lingüístic és l’espai on poden socialitzar i conèixer gent d’arreu del món. Per al Carlos, el programa va ser un punt de contacte social i un mitjà a través del qual es va poder sentir a casa. “Deixar el teu país d’origen és un repte al principi. No coneixes ningú, t’has d’adaptar a la cultura d’acollida… El Voluntariat Lingüístic va significar una diferència enorme per fer amistats i conèixer millor l’indret del món on arribava”, diu.

“Molta gent, quan acaba les classes, està esperant l’endemà per veure gent. Les sortides marquen una diferència enorme perquè els interessa l’activitat i, a la vegada, poden estar amb gent. Els ajuda a crear una xarxa d’amics, necessària per sentir-se bé i com a casa en un lloc”, diu Servitje. “Per a mi, el Voluntariat Lingüístic és particularment valuós per la seva diversitat, perquè uneix persones tan diferents d’arreu del món en una gran família”, considera Polina Nenasheva.

Excursió del Voluntariat Lingüístic a Sant Cugat del Vallès

Una de les particularitats del programa és que els estudiants descobreixen noves experiències amb persones que també les estan vivint per primera vegada. “Tinc amics catalans que m’han ensenyat Catalunya, però l’experiència del Voluntariat Lingüístic està per sobre de qualsevol explicació i és genial. És tota l’experiència al mateix temps. Des de la UPF se n’ocupen de tot i podíem tenir tota la informació i els participants apreníem junts”, diu l’estatunidenca Lillian Wagner.

L’experiència va motivar, fins i tot, la tesi doctoral de la Mizan, perquè les relacions que ella va teixir amb els estudiants i l’experiència del programa van configurar la seva geografia interior i la van vincular amb molt més que un lloc.

L’experiència va motivar, fins i tot, la tesi doctoral de la Mizan, perquè les relacions que ella va teixir amb els estudiants i l’experiència del programa van configurar la seva geografia interior i la van vincular amb molt més que un lloc. “Curiosament, les geografies interiors són especialment rellevants per als membres del Voluntariat Lingüístic. Barcelona és alhora un punt de transferència, d'interconnexió, de connexió i de centrament que està entrellaçat amb els nostres viatges, i també amb les percepcions, els efectes i els afectes que en tenim o que hi tenim quan vivim a la ciutat i quan hi passem”, explica.

Internacionalitzar els estudiants catalans sense sortir de Catalunya

L’altra branca del Voluntariat Lingüístic són les parelles lingüístiques, en què s’aprofita l’enorme riquesa que suposa tenir tants estudiants d’arreu del món a la UPF. Estan formades per un estudiant, PAS o PDI català, per una banda, i un estudiant internacional, per l’altra, amb llengües maternes diferents que es troben per fer un intercanvi lingüístic i cultural. Fins ara, se n’han format vora de 7.000. “Em va atraure molt aquesta oportunitat de poder practicar idiomes amb una persona nativa a la meva pròpia ciutat”, diu l’Anna Marmol, estudiant del grau en Llengües Aplicades. La seva parella era dels Estats Units i van estar quedant durant un trimestre un cop per setmana com a mínim. “No només vaig aprendre nou vocabulari, sinó que em parlava de la vida al seu país, donant-me a conèixer aspectes del seu dia a dia. Vaig poder culturitzar-me sense anar-hi”, explica. La portava a visitar diferents espais de la ciutat i a cafeteries i restaurants que m’agradaven.

“Em va atraure molt aquesta oportunitat de poder practicar idiomes amb una persona nativa a la meva pròpia ciutat”

En el cas de Núria Capdevila, estudiant del grau en Traducció i Interpretació, el seu objectiu principal era “conèixer una persona amb una cultura, costums i maneres de pensar completament diferents dels meus”. I ho va aconseguir gràcies a una parella lingüística de la Xina. “Valoro l’experiència molt positivament i, personalment, repetiré, sens dubte”, i afegeix que un cop acabat l’intercanvi encara manté el contacte.

Les dades del curs 2019-2020 del Voluntariat Lingüístic

  • 312

    parelles lingüístiques

  • 345

    sol·licituds d’estudiants internacionals

  • 365

    sol·licituds d’estudiants catalans

 
% de tipus dels participants
% de sexe dels participants
 

El curs passat, es van formar més de 300 parelles lingüístiques amb idiomes tan diversos com el noruec o el xinès. Fins ara, s’han intercanviat fins a 17 llengües diferents, tant majoritàries com minoritàries. L’Oriol Espinosa, estudiant del grau en Humanitats, estava estudiant anglès, noruec i francès. “La Universitat m’oferia parlar amb nadius i em va semblar molt bona idea perquè, a més, els podia ajudar a conèixer més la cultura i el país”, explica. També l’Irene Vílchez, del doble grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades reconeix que el programa la va ajudar a aprendre noves cultures. Va fer tàndem amb una noia de Bucarest, i van intercanviar el romanès i el castellà.“Recordo especialment un dia que vam estar parlant de costums que hi ha a Romania, Espanya i Catalunya per Nadal, i es va quedar de pasta de boniato quan li vaig explicar què era el tió”, diu.

“La Universitat m’oferia parlar amb nadius i em va semblar molt bona idea perquè, a més, els podia ajudar a conèixer més la cultura i el país”

Entre un 10 i un 15% dels estudiants internacionals que demanen una parella lingüística, volen aprendre català. I des del Voluntariat Lingüístic, els encoratgen a fer-ho. “El nostre objectiu no és que l’aprenguin completament, però saber-ne algunes paraules enriqueix la seva experiència perquè els permet entendre millor i relacionar-se amb els locals”, reconeix Servitje. La majoria, torna al seu país sabent dir alguna cosa. “Encara no parlo bé el català, però estic contenta que al menys el puc entendre una mica, respondre algunes frases estàndard i cridar amb alegria 'bon dia a tothom'”, diu la Polina. En el cas del Carlos, ell ja en parlava abans; però l’experiència el va ajudar a millorar-lo. “Ara, a Bogotà, continuo en contacte amb la cultura catalana a través de la Comunitat Catalana de Colòmbia”, explica.

Un sentiment de pertinença que els vincula amb la UPF i la cultura catalana

Fa sis anys, el Voluntariat Lingüístic va inaugurar el seu compte de Facebook. Fins al moment, tenen més de 2.000 seguidors, que sovint interactuen amb les publicacions i amb les fotografies. Amb motiu del vintè aniversari del programa, una cinquantena d’estudiants internacionals de diversos cursos, des del 2014 fins a l’actualitat, procedents de 30 països diferents, han creat un àlbum de fotos en aquesta xarxa social en el qual feliciten el programa i li desitgen una llarga vida. “Els vint anys són una data especial i ha fet sentir a molta gent que el programa encara hi és”, valora Servitje.

#followvlbackpack

Aquest només és un petit gest que mostra que, després d’haver marxat als seus països, molts estudiants que van formar part del programa volen continuar-hi vinculats. Una altra, és la motxilla. “Els donem una motxilla del Voluntariat Lingüístic i ens envien fotografies viatjant arreu del món amb ella. Dóna una sensació de comunitat internacional unida a través del Voluntariat Lingüístic escampada per tot el món”, diu Servitje.

Hi ha estudiants que, en ocasions, han tornat a Barcelona i s’hi han unit puntualment en alguna sortida. És el cas de la Polina, que el curs anterior els va acompanyar al viatge a Andorra. “Em vaig adonar que la gent del Voluntariat Lingüístic canvia sempre, però el que els uneix roman inalterat i que és una llar on sempre s’és benvingut, sense importar el temps que hagi passat”, explica.

“Em vaig adonar que la gent del Voluntariat Lingüístic canvia sempre, però el que els uneix roman inalterat i que és una llar on sempre s’és benvingut, sense importar el temps que hagi passat”

El Voluntariat Lingüístic els vincularà sempre amb la UPF i la cultura catalana, perquè, un cop marxen, l’espai que havien habitat, els professors i molts dels companys que havien conegut, queden enrere, la ciutat canviarà, però el que han viscut gràcies al programa perdura per sempre. “Tot i que ara ens trobem lluny, tenim la sort que l’amistat trenca qualsevol distància. Continuem en contacte des dels nostres països d’origen, mantenint-nos al dia, animant-nos, motivant-nos i recordant els bons moments que hem compartit a Barcelona amb el Voluntariat Lingüístic. Catalunya sempre serà el lloc on “tornem a”, independentment del lloc on estiguem”, diu la Mizan.