•  
 

5. Protagonista

“Ens amoïna que el virus  sigui molt infectiu al començament, quan encara els símptomes no són visibles”

“Un grup d’estudiants s’ha implicat absolutament per donar suport tant a la part sanitària com social durant aquest temps i han mostrat la seva vocació, mereixen tot el nostre reconeixement”

 

Nom i cognoms: Joaquim Gea Guiral
Lloc i any de naixement: Barcelona, 1956
Càrrec: degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar
Formació: llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (1979) i doctor per la mateixa universitat (1989). Especialista en Medicina Interna (1982) i en Pneumologia (1987)

Durant el període de crisi sanitària causat pel virus SARS-CoV-2 que provoca la malaltia anomenada COVID-19, Quim Gea ha tingut un paper clau com a degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar. També coordina el Grup de Recerca en Miogènesi, Inflamació i Funció Muscular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques(IMIM), on la seva recerca se centra en l’aparell respiratori i els músculs, sobretot en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). A més, és catedràtic de Fisiologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF, i president de l’associació d’investigadors Barcelona Respiratory Network (BRN).

Parlem amb ell per conèixer el seu punt de vista sobre com aquesta situació ha afectat tant la docència de la Universitat com l’organització de l’assistència a l’hospital i la recerca biomèdica.

 

Què diferencia el SARS-CoV-2 d’altres coronavirus?

En primer lloc, aquest coronavirus, tot i que no és especialment agressiu en tots els pacients, només en una petita proporció, és molt més infectiu que d’altres. El problema és que com que hi ha molta població que en queda infectada, el grup que pateix la malaltia greu és relativament gran en xifres absolutes i, per tant, hi ha un nombre molt important de morts. El virus es transmet amb molta facilitat i, segons els últims articles publicats, sabem que és molt infectiu al començament: quan la persona encara no en té símptomes hi ha molta capacitat de transmetre’l. Per tant, abans del confinament, en aquesta primera fase, al nostre país probablement es van produir molts contagis.

De cop i volta, uns evolucionen malament i no tenim pistes per saber quins seran. Ho estem buscant desesperadament marcadors biològics, clínica inicial diferent, estudis genètics per si algun tipus de població pot ser més susceptible

L’altra característica gens habitual és que comença, en gairebé tots els casos, amb una malaltia que sembla lleu, molt moderada de símptomes. Una part dels pacients evoluciona molt favorablement; però, en d’altres, deriva cap a una malaltia molt greu. Sabem que això és més probable en persones que pateixen determinades malalties prèvies; però també es dóna en persones joves de 30, 40 o 50 anys. De cop i volta, uns evolucionen malament i no tenim pistes per saber quins seran. Ho estem buscant desesperadament de totes les maneres possibles: marcadors biològics, clínica inicial diferent, estudis genètics per si algun tipus de població pot ser més susceptible. També estem fent un estudi sobre les característiques de la tos, que podria donar-nos alguna pista... Hi ha estudis de tot tipus, però encara no tenim respostes.

Joaquim Gea