Gema Revuelta, professora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut i directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF)

Al principi de la COVID-19, durant els mesos de gener i febrer, a Europa estàvem a la mitja part del conte de Pere i el Llop. No només no coneixíem una epidèmia similar a l'actual, sinó que a més diverses vegades en aquest mateix segle XXI alguns models matemàtics ens havien advertit que el llop podia venir (vaques boges-2000, SARS-2003, grip aviària-2005, grip A / H1N1-2009); però el llop, finalment, no s'havia presentat. Per tant, a la incertesa científica del moment –reflectida en estimacions de risc molt dispars– s’hi havia d’afegir l'efecte que produeixen les experiències passades sobre la percepció de l'amenaça. Sigui com sigui, la informació que va circular majoritàriament durant els dos primers mesos de l'any 2020 va acabar resumint-se en dos missatges: 1. Atenció, hi ha una epidèmia nova, però llunyana, i 2. No sembla molt més greu que una grip. Per aquesta època, la comunitat científica entrevistada per diferents mitjans o a les xarxes sostenia majoritàriament aquesta visió.

A principis de març, l'exemple d'Itàlia i la multiplicació de casos en diverses autonomies, ens va indicar que l'escenari havia canviat per a nosaltres. Comença així una etapa de clara controvèrsia que es plasma sobretot en la comunicació. Les xarxes socials i la representació gràfica del big data possibiliten que sectors polítics i líders d'opinió, utilitzant la informació de científics de diferents disciplines (viròlegs, matemàtics, epidemiòlegs, informàtics, etc.) ens aclaparin amb impactants gràfics que arriben amb rapidesa a les masses enormes de població, àvides d'informació. Comparar (països amb països, autonomies amb autonomies) es converteix en el centre dels debats. S'afegeix, a més, l'efecte d'un altre fenomen propi d'aquest temps comunicatiu: el dels rumors i les falses informacions. Davant les grans controvèrsies generades per uns i altres, els dubtes sobre què creure i a qui creure es disparen.

L'efecte d'un altre fenomen propi d'aquest temps comunicatiu: el dels rumors i les falses informacions. Davant les grans controvèrsies generades per uns i altres, els dubtes sobre què creure i a qui creure es disparen

A partir de la declaració de l'Estat d'Alarma, el discurs oficial canvia radicalment. En aquest moment, el missatge passaria a resumir-se en: 3. La situació és molt greu, 4. Hi ha un objectiu col·lectiu: aplanar la corba. En el terreny de la comunicació, entren en escena noves veus que, fins al moment, hi havien participat poc: les dels sanitaris. Professionals mèdics i d'infermeria expliquen les seves experiències de primera mà, espantats davant la situació que comencen a viure i la que intueixen que se'ls ve a sobre. L'impacte en l'opinió pública és presumiblement molt elevat, atès que és un clàssic en estudis d'opinió que aquests se situïn en el primer lloc en el rànquing de professions que inspiren credibilitat. Els dubtes, lluny de reduir-se, augmenten, i l'atenció es va desplaçant d'un tema a un altre: la situació a les UCI i les residències, la manca de respiradors i tests, les mascaretes.

En les últimes setmanes, la situació sanitària ha millorat (5. Hem doblegat la corba és el missatge més repetit), i això probablement ha relaxat la necessitat de consumir informació. Ara, el focus de la comunicació s'ha desplaçat cap a les mesures del desconfinament i a la preocupació per com serà el futur a curt i llarg termini (6. La nova normalitat).

Al llarg d'aquests mesos, ens hem acostumat a la controvèrsia i a utilitzar múltiples fonts i canals per obtenir informació

Al llarg d'aquests mesos, ens hem acostumat a la controvèrsia i a utilitzar múltiples fonts i canals per obtenir informació. Cadascun de nosaltres tenim la nostra pròpia percepció de la situació, depenent molt de com i amb qui compartim informació. Curiosament, hi ha un repunt en l'ús de la televisió, que segons certs analistes no només es deu al fet que estem més hores a casa, sinó també al fet que, per a molts, un informatiu de la televisió infon més confiança que un missatge de Twitter.

En aquests moments, hi ha desenes d'investigadors a tot el món analitzant la comunicació de la COVID-19; però caldrà esperar encara un temps per saber si hem après alguna cosa pel camí.