4. Calidoscopi

Les xarxes que ens aguanten

min
Àngel Lozano

Àngel Lozano, catedràtic del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, i cap del Grup de Recerca en Wireless & Secure Communications (WiSeCom)

En les sessions de presentació dels graus d’enginyeria de la UPF, el professor Rafael Pous i jo gaudim argumentant que l’enginyeria és la millor professió del món, perquè és la que més ha fet per millorar la qualitat de vida de les persones. En efecte, el món en què vivim, amb totes les seves comoditats, està pensat, dissenyat i construït per enginyers. Sospito, però, que la propera vegada que tinguem la sort de fer una presentació d’aquest tipus, modularem el discurs i proclamarem que l’enginyeria és la segona millor professió del món, després de la medicina i els seus satèl·lits.

La segona meitat del segle XX va ser dels enginyers industrials i dels enginyers de camins; el segle XXI és dels enginyers de les tecnologies de la informació i les comunicacions

El que no canviarà en la nostra argumentació és que, mentre la segona meitat del segle XX va ser dels enginyers industrials i dels enginyers de camins, el segle XXI és nostre. És el moment dels enginyers de les tecnologies de la informació i les comunicacions. Certament, continuen sent rellevants les infraestructures físiques (autopistes, trens, aeroports, etc.); però les que ara regnen de veritat són les infraestructures digitals. Les autèntiques autopistes del segle XXI són les línies de fibra òptica que travessen el planeta transportant bits a la velocitat de la llum, i les autèntiques vies de proximitat són les ones electromagnètiques dels sistemes Wi-Fi.

Aquesta terrible crisi de la COVID-19 està fent més palès que mai la importància capital de les infraestructures digitals. Ara mateix, les xarxes de comunicacions estan aguantant l’activitat econòmica i fent tolerable el confinament de la població. Costa imaginar aquest confinament sense la connectivitat que ara mateix està vehiculant totes les activitats diàries: treball, entreteniment, consum, relacions personals i familiars, telemedicina, etc.

L’adaptabilitat i la resiliència són alguns dels principals atributs de les xarxes modernes, fruit d’un enorme esforç per part dels enginyers, i mai com ara aquests atributs havien estat posats a prova

Aquesta concentració d’activitat està tensionant les xarxes, amb una demanda diverses vegades superior a aquella per la qual estan dimensionades; però les xarxes aguanten i aguantaran. Entre les seves moltes virtuts hi ha l’elasticitat, que no és infinita però sí molt considerable. Un exemple és el vídeo streaming, que suposa aproximadament dos terços del trànsit que es mou per les xarxes. En moments de congestió, l’streaming no es bloqueja, sinó que redueix gradualment la seva resolució per ajustar-la a la capacitat disponible, i la qualitat retorna tan aviat com aquesta capacitat augmenta de nou. En moments de disponibilitat, es descarreguen continguts per endavant i es guarden en buffers caches (termes tècnics que es refereixen a diferents tipus de memòria). Als continguts amb menys tolerància al retard (videoconferències, videojocs), se’ls dóna prioritat per davant de transmissions resistents a certs nivells de retard (correus electrònics, missatges de whatsapp, pàgines web, descàrrega de pel·lícules). L’adaptabilitat i la resiliència són alguns dels principals atributs de les xarxes modernes, fruit d’un enorme esforç per part dels enginyers, i mai com ara aquests atributs havien estat posats a prova.

Les enginyeries TIC estem passant aquesta crisi amb nota. Els segons de la classe, després dels metges i el personal sanitari.