El 1999, amb la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), va tenir lloc la darrera de les grans reformes universitàries. La Universitat va adaptar el seu model als requisits d’aquella reforma, i posteriorment l’ha fet evolucionar en conseqüència al llarg d’aquests anys.

Actualment, però, hi ha un nou canvi en les institucions i en la societat, en què l’aprenentatge impregna tots els àmbits, amb una pressió social per transformar la manera d’aprendre. Aquest fet ha portat a universitats d’arreu del món a revisar els seus models per respondre a les noves necessitats.

D’altra banda, els centres de primària i de secundària estan agafant cada vegada més el protagonisme en aquest tipus de transformacions. Ells són els primers a rebre les noves fornades d’alumnes, que arriben als centres amb unes expectatives molt diferents de les que tenien els estudiants de fa deu anys. I aquestes transformacions, tard o d’hora, hauran de ser recollides per les universitats per no decepcionar les expectatives dels futurs universitaris.  

La Universitat Pompeu Fabra treballa en la definició d’un nou model educatiu propi que expressi la singularitat de la seva naturalesa com a institució d’ensenyament i s’adeqüi a les necessitats dels professionals, les empreses i els agents socials del futur.

La Universitat Pompeu Fabra treballa en la definició d’un model educatiu propi per respondre als nous reptes del coneixement i l’aprenentatge. Un model que expressi la singularitat de la seva naturalesa com a institució d’ensenyament i s’adeqüi a les necessitats dels professionals, les empreses i els agents socials del futur.

D’aquí neix EDvolució, un model pensat des de la flexibilitat i la versatilitat de l’estudiant; des de la transdisciplinarietat de l’aprenentatge; des de la integració del treball col·laboratiu entre societat, empresa i universitat; des de la generació del coneixement; des de la integració de la docència i la recerca.

Un model transformador que ofereix a l’estudiant una visió global per enfrontar-se a les professions del futur de manera autònoma i proactiva. Un model que ofereix a la societat professionals altament qualificats, tant en l’àmbit teòric com en el pràctic, amb una alta competència tecnològica i una excel·lent capacitat comunicativa. I un model que interpel·la també el professorat, amb un canvi total del seu rol: cal abandonar la unidireccionalitat de la transmissió de continguts perquè l’estudiant ja no només és al centre de l’aprenentatge, sinó que és al centre de la creació de coneixement.