3. Comunitat

EDvolució, el nou model educatiu de la UPF

La societat evoluciona; la universitat, també. Per respondre als nous reptes del coneixement i l’aprenentatge, la Universitat Pompeu Fabra treballa en la definició d’un model propi, que expressi la singularitat de la seva naturalesa com a institució d’ensenyament i s’adeqüi a les necessitats dels professionals, les empreses i els agents socials del futur.

“Amb EDvolució és el primer cop que la UPF, al llarg de la seva història, fa una reflexió institucional sobre com hauria de ser el seu model educatiu. No intentem fer cap revolució ni trencar amb coses que estan funcionant bé, però sí evolucionar tractant d’introduir les millors pràctiques de qualitat educativa per oferir el millor servei que podem donar com a universitat”, assegura Josep Lluís Martí, vicerector per a la direcció de projectes d’innovació de la UPF i encarregat de liderar aquesta transformació.

El 1999, amb la creació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), va tenir lloc la darrera de les grans reformes universitàries. En aquell moment, la Universitat va adaptar el seu model educatiu als requisits d’aquesta reforma, i posteriorment l’ha fet evolucionar en conseqüència al llarg d’aquests anys.

“No intentem fer cap revolució ni trencar amb coses que estan funcionant bé, però sí evolucionar tractant d’introduir-hi les millors pràctiques de qualitat educativa”

Des d’aleshores, però, s’han produït nombrosos canvis socials i culturals al voltant dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Per aquest motiu, a partir del curs 2017-2018, es va decidir reflexionar profundament sobre l’evolució del model educatiu propi “que expressi la singularitat de la naturalesa de la UPF com a institució d’ensenyament i s’adeqüi a les necessitats dels professionals, les empreses i els agents socials del futur”, explica Martí.

Manel Jiménez, director acadèmic del Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK) de la UPF i corresponsable d’EDvolució, apunta que “actualment hi ha un canvi en les institucions i en la societat, en què l’aprenentatge impregna tots els àmbits, amb una pressió social per transformar la manera d’aprendre”. Aquest fet ha portat a universitats d’arreu del món a revisar els seus models per respondre als nous reptes. Bons exemples d’això són l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors (TEC) de Monterrey (Mèxic), amb el seu model TEC21, o la Universitat de Stanford (Estats Units) i el seu programa Stanford2025.

D’altra banda, els centres de primària i de secundària estan agafant cada vegada més el protagonisme en aquest tipus de transformacions. Ells són els primers a rebre les noves fornades d’alumnes, que arriben als centres amb unes expectatives molt diferents de les que tenien els estudiants de fa deu anys. La xarxa Escola Nova 21, que aglutina prop de 500 centres de Catalunya, està promovent canvis per repensar els models educatius. Canvis que, tard o d’hora, hauran de ser recollits per les universitats per no decepcionar les expectatives dels futurs universitaris.

EDvolució, en paraules de Jiménez, “és un model pensat perquè l’estudiant obtingui una visió global del món i l’afronti de manera autònoma, proactiva, amb una alta competència tecnològica i amb una excel·lent capacitat comunicativa”. Però la transformació no afecta només l’esfera de l’estudiant; “el rol del professorat també canvia totalment”, afegeix. “Hem d’abandonar la unidireccionalitat de la transmissió de coneixements perquè l’estudiant ja no només és al centre de l’aprenentatge, sinó que és al centre de la creació de coneixement”.

“EDvolució és un model pensat perquè l’estudiant obtingui una visió global del món i l’afronti de manera autònoma, proactiva, amb una alta competència tecnològica i amb una excel·lent capacitat comunicativa”

El projecte s’ha portat a terme de manera col·laborativa, implicant-hi el màxim nombre d’agents, tant externs com interns, vinculats a la Universitat. El lideratge compartit del Vicerectorat per a la direcció de projectes d’innovació i del CLIK s’ha vist reforçat per la participació d’un equip de consultors externs experts en la matèria i per la creació d’equips de treball interdisciplinaris integrats per personal docent i investigador (PDI), personal d’administració i serveis (PAS) i estudiants de la Universitat. D’altra banda, també s’ha fet partícips del projecte els qui seran els futurs estudiants universitaris, a través del treball amb centres de secundària i la participació directa d’alumnes d’aquests centres en la confecció de la proposta d’un nou model educatiu.

Edvolució

Els futurs estudiants hi diuen la seva

En el marc del projecte EDvolució s’ha volgut tenir molt en compte l’opinió dels futurs estudiants. D’una banda, per conèixer de primera mà quina és la percepció que tenen de la universitat avui en dia, i de l’altra, per recollir les propostes de millora que incorporarien a la universitat del futur.

Inicialment, es van fer tallers in situ en tres centres de secundària de l’àrea de Barcelona —l’Institut Costa i Llobera, l’Escola Virolai i l’Institut Joan Salvat Papasseit—, amb l’objectiu de respondre preguntes bàsiques sobre la universitat: Has imaginat mai com seria la teva universitat del futur? Hi hauria exàmens? Quin aspecte tindrien els espais d’aprenentatge, la zona esportiva, la biblioteca...? I les classes?

Les reflexions dels futurs estudiants han estat clau per dibuixar el nou model educatiu de la UPF. Volen una universitat flexible, tecnològica i inclusiva

Posteriorment, la reflexió es va traslladar als campus de la Universitat a través de l’organització d’una Thinkató, una marató de pensament i reflexió, el passat mes de febrer. Hi van participar 24 estudiants de quart d’ESO i de batxillerat, i estudiants i Alumni de la UPF. 

El resultat de les reflexions dels futurs estudiants ha estat clau per ajudar a dibuixar el nou model educatiu de la UPF: volen una universitat que sigui flexible, tecnològica i inclusiva:

  1. Que renovi les competències del professorat amb programes de formació contínua.

  2. Que introdueixi la ludificació en la docència.

  3. Que moduli l'ús de les xarxes socials per a l'aprenentatge.

  4. Que personalitzi l’avaluació de cada alumne.

  5. Que ofereixi pràctiques adequades i tutoritzades per crear un vincle real entre empresa i universitat.

  6. Que fomenti la mobilitat internacional mitjançant beques.

  7. Que disposi d'espais oberts, interconnectats i multifuncionals, adaptats a les noves necessitats dels estudiants i als nous mètodes d'ensenyament.

Al voltant de quins àmbits s’estructura EDvolució?

EDvolució és un model pensat des de la flexibilitat i la versatilitat de l’estudiant; des de la transdisciplinarietat de l’aprenentatge; des de la integració del treball col·laboratiu entre societat, empresa i universitat; des de la generació del coneixement; des de la integració de la docència i la recerca.

Per articular-ne l’estructura s’han definit sis àmbits principals d’actuació: identitat UPF, rol del professorat, acompanyament a l’estudiant, arquitectura d’aprenentatge, espais i recursos, i formats educatius.

1. Identitat UPF

El sistema de rànquings que planteja el panorama educatiu actual estableix, des de fa temps, una situació competitiva entre les universitats. Per tal de diferenciar-se entre elles, moltes institucions desenvolupen programes de capacitació propis i es nodreixen d’unes competències identitàries que les singularitzen respecte de les altres.

El projecte EDvolució defineix un conjunt de competències i de polítiques identitàries transversals amb la voluntat de distingir els estudiants i els professionals de la Universitat dels de la resta d’institucions d’ensenyament superior.

Competències identitàries de la UPF

  • Desenvolupar les capacitats d’autoconeixement.

  • Desenvolupar les capacitats de pensament crític i creatiu.

  • Desenvolupar les capacitats d’iniciativa personal i emprenedoria.

  • Desenvolupar les capacitats d’adaptació i gestió del canvi en entorns complexos.

  • Desenvolupar les capacitats d’aprenentatge autònom, gestió de projectes i resolució de problemes.

  • Desenvolupar les capacitats de treball col·laboratiu.

  • Desenvolupar les capacitats d’aprenentatge interdisciplinari i transdisciplinari.

  • Desenvolupar les capacitats de recerca aplicant el mètode científic.

  • Desenvolupar la capacitat de generar i transferir coneixement.

  • Desenvolupar una visió global del món.

  • Desenvolupar actituds d’integritat ètica personal i professional.

  • Desenvolupar actituds de compromís amb la justícia social i la sostenibilitat.

  • Desenvolupar la capacitat d’avaluar les desigualtats per raons de sexe i gènere, per tal de dissenyar solucions.

  • Desenvolupar actituds de cultura democràtica.

  • Desenvolupar les capacitats de comprensió crítica lectora, oient i espectadora.

  • Desenvolupar amb excel·lència la capacitat d’expressió escrita, oral i audiovisual.

  • Desenvolupar les capacitats plurilingüística, multilingüística i intercultural.

  • Assolir un grau competitiu d’alfabetització digital.

  • Desenvolupar les capacitats de treball col·laboratiu digital.

  • Desenvolupar les capacitats de creació i difusió de continguts digitals.

 

2. Rol del professorat

EDvolució fa un pas més enllà en l'assumpció de nous rols per als professors per evitar que aquests siguin únicament transmissors unidireccionals del saber. La nova realitat és la d’un alumnat amb tantes fonts d’accés a la informació que es pot pensar —erròniament— que el professorat ja no és necessari.

Els docents ja no són els únics dipositaris de la informació i del coneixement, però sí que aporten valor afegit donant claus i criteris perquè l’estudiant aprengui a moure’s entre tants continguts.

Edvolució Rol del professor

Des d’aquesta perspectiva, s’enforteix la idea, ja present i desenvolupada en algunes iniciatives docents, de concebre l’estudiant com l’eix vertebrador d’allò que s’aprèn; l’assignatura, com el seguit d'activitats acadèmiques dins i fora de l’aula, el recull d’informacions diverses que l’estudiant va acumulant, i el professorat com el referent organitzador i transformador d’aquest volum d’informació en coneixement, capacitat reflexiva i disseny d’actuacions pràctiques lligades a la disciplina en concret.

Aquest canvi de rol implica equilibrar el grau de dedicació que el professorat ha d’invertir en docència, recerca, transferència i gestió. A més a més, es replanteja l’objecte de la seva tasca, la metodologia docent, el grau de dedicació i els sistemes d’avaluació.

3. Acompanyament a l’estudiant

És imprescindible que les universitats dissenyin programes d’acompanyament a l’estudiant més enllà de les activitats lectives. Aquest tipus d’acompanyament fomenta l’aprenentatge no estrictament acadèmic i afavoreix uns lligams socials que repercuteixen positivament en el futur professional dels estudiants.

Aquests programes, però, han de posar el focus en dos moments clau molt concrets: l’arribada a la universitat (landing) i la sortida i l’accés al mercat de treball (take off).

El primer trimestre és un dels moments de més estrès per als estudiants de primer any. De fet, el major percentatge d’abandonament dels estudis universitaris es produeix durant aquest trimestre, i poques vegades és recuperable. En conseqüència, s’implementarà un programa intensiu d’acompanyament a l’estudiant durant el període d’accés a la universitat amb dos objectius principals: facilitar l’adaptació de l’estudiant al nou context educatiu —coneixement del campus, edifici i aules; presentació dels recursos i serveis que ofereix la institució; informació referent al grau; coneixement de les metodologies d’aprenentatge i del model educatiu de la Universitat, etc.—; i crear comunitat i sentiment de pertinença —fomentar la socialització dels nouvinguts i la seva implicació en els aspectes relacionats amb la universitat i l’entorn més pròxim.

Edvolució Acompanyament dels estudiants

D’altra banda, enfrontar-se al món laboral després d’uns quants anys a la universitat és una de les situacions que més estan avaluant diverses institucions d’arreu del món per incidir en l’èxit dels seus estudiants i, de retruc, en el prestigi de la mateixa universitat. Per aquest motiu, implementar un programa de transició cap al món laboral ha de facilitar el procés d’inserció en el teixit industrial, social i acadèmic dels alumnes de la institució, permetre l’enfortiment dels lligams institucionals i millorar la marca de qualitat de la universitat gràcies a una major relació amb el col·lectiu Alumni.

4. Arquitectura d’aprenentatge

EDvolució planteja una organització del procés d'aprenentatge dissenyada per crear itineraris acadèmics personalitzats i interdisciplinaris, que ofereixin flexibilitat als estudiants per construir el seu coneixement i currículum d'aprenentatge, i amb un alt grau d'internacionalització. L'arquitectura d'aquest nou model docent s'empara en la idea que els estudiants desenvolupin competències transversals que responguin a les necessitats de la societat i la indústria, en programes oberts que permetin satisfer les seves inquietuds, i en portafolis acadèmics singulars i adaptats a la seva projecció professional i social.

En aquest sentit, l’accés a la universitat per via única planteja l’opció d’oferir un primer curs amb determinats continguts comuns per a tots els estudiants. Des d’aquestes matèries es treballen continguts generals i es desenvolupen un conjunt de competències transversals. Aquesta via d’accés, però, no anul·la l’especialització des de bon principi i permet a l’estudiant anar configurant un currículum propi des de l’entrada a la universitat i escollir la formació més adient per a ell.

L’exemple paradigmàtic és el cas del programa Grau Obert, que la UPF ofereix des del curs 2015-2016, i que ha tingut una gran acollida entre els futurs estudiants.

Per adaptar-se a la transversalitat que està demanant la societat i afavorir una millor integració a la universitat per part dels nous estudiants, es proposa també la creació d’una única via d’accés per als diferents àmbits acadèmics de la UPF. Cada curs inicial inclouria assignatures genèriques orientades a desenvolupar un conjunt de competències bàsiques, així com assignatures específiques pròpies de cada àmbit acadèmic.

5. Espais i recursos

La UPF es planteja redissenyar els espais disponibles per convertir-los en espais polivalents capaços d'acollir tot tipus d'esdeveniments (tutories, treballs en grups, xerrades, espais de coworking, etc.). Aquesta reorganització ha d'adaptar-se, sobretot, a les necessitats dels nadius digitals: cal eliminar entorns fixos de treball i substituir-los progressivament per espais líquids i flexibles que permetin una mobilitat i una connexió totals. En aquesta transformació, l'ús d'entorns i d’aplicacions digitals (Aula Global, MyApps, etc.) hi juga un paper clau.

Tenint en compte els espais actuals de la Universitat, el nou model proposa una sèrie de canvis amb l’objectiu d’estimular la imaginació i la creativitat dels estudiants. Dissenyar entorns d'aprenentatge flexibles ajuda les universitats a maximitzar el seu espai:

  • Més aules de gran capacitat (de 120 a 240 places)

  • Menys aules de mitja capacitat (de 60 a 90 places)

  • Més aules de petita capacitat (de 20 a 40 places)

  • Volum total d’aules inferior a l’actual (menys concentració d’aules)

  • Menys mobiliari fix

  • Més amplitud dels espais, tant dins les aules com a les zones comunes

  • Més espais polivalents

  • Millor gestió de l’ús de les aules i dels altres espais de manera que els usuaris puguin fer reserves

La Biblioteca/CRAI també juga un paper important en la redefinició del nou model educatiu. Els estudiants han de deixar de veure-la com un espai d’estudi intensiu enfocat a l’examen. S’ha de convertir en un espai obert que els ofereixi oportunitats per a tota la diversitat possible de necessitats que tinguin.

Amb aquest propòsit, ha d'incorporar espais que configurin i que potenciïn el nou model educatiu de la UPF:

  • De docència, recerca i aprenentatge: ha de ser un espai privilegiat per fer activitats de suport a l'aprenentatge amb makers spaces o laboratoris digitals.

  • De treball col·laboratiu i formats oberts: espais per fer reunions i trobades, i per a formats oberts com tallers o conferències amb una capacitat mitjana.

  • De treball autònom i aprenentatge: espais per a grups reduïts, com a conseqüència de les dinàmiques formals, no formals i informals d'aprenentatge.

  • De treball individual, aïllat i en silenci.

  • De diàleg, conversa i debat.

  • D’experimentació (amb tecnologies o sense).  

  • De l'experiència cultural: un espai cultural en el sentit més ampli del terme, que pot allotjar exposicions pròpies o externes.

  • Espais de descans i socialització.

Finalment, el nou model preveu la posada en marxa d’incubadores i centres d’innovació que connectin l’aprenentatge amb les oportunitats del món real, al mateix temps que ajudin els estudiants a establir xarxes i a trobar finançament. L'espai també ha d’ajudar a vincular estudiants i personal amb iniciatives locals, inversors i representants governamentals a través de programes i d’esdeveniments especials.  

La transformació de l’Àrea Tallers del campus del Poblenou és una de les primeres accions que van en aquesta direcció:  un espai d’espais, de gestió de l’aprenentatge i la producció cultural, on se citen zones compartides, abocades al treball col·laboratiu i interseccional entre la docència, la recerca i la transferència del coneixement, i on tenen lloc dinàmiques educatives que van més enllà de la formació reglada, amb l’objectiu de ser un punt de trobada obert al campus i al barri.

Edvolució àreaTallers

6. Formats educatius

Les noves modalitats educatives i la inclusió de les TIC han propiciat una nova manera de relacionar-se i d'adquirir coneixement. Dinàmiques com el flipped learning, les classes per videoconferència, els MOOC o el núvol s'ofereixen com un complement efectiu a l'educació presencial. Més enllà de les classes magistrals, l’educació actual demana també metodologies actives i participatives que situïn l’estudiant en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge i el converteixin en un individu crític, pràctic i reflexiu.

És fonamental que des de la Universitat es proposin models d’ensenyament semipresencials, més flexibles, accessibles i integradors per a tota la comunitat d’estudiants. En aquest sentit, es reconsideren el nombre d’hores presencials que es demana als estudiants durant els seus estudis i els recursos paral·lels que se’ls ofereixen per complementar la seva formació.

La classe presencial no deixa de ser un element de molt valor, però el replantejament de la quantitat d’hores que implica neix amb la voluntat de fer més efectiu l’aprenentatge i els resultats tangibles d’aquest.

El canvi facilita l’accés a un major nombre de persones gràcies a la flexibilitat horària. A més, ofereix la possibilitat d’internacionalitzar alguns cursos, facilita seguir un doble grau i augmenta la viabilitat d’associar els programes de la Universitat a programes externs.

L'aplicació pràctica del nou model

Les conclusions dels grups de treball, la reflexió de les escoles i l’expertesa dels consultors externs ha servit per dibuixar el model base genèric. A partir d’ara, en una segona fase del procés, són les diverses unitats acadèmiques de la UPF  les que integraran el model i desenvoluparan accions concretes per executar-lo. La previsió és que durant el curs 2019-2020 es comencin a aplicar els primers elements distintius del nou model educatiu.