Ana García,
Professora del CEI International Affairs, centre adscrit a la UB, i col·laboradora de la Iniciativa Benestar Planetari de la UPF

A causa de la intensa dependència del nostre benestar als recursos no renovables, la crisi energètica que travessem en l'actualitat ha de ser analitzada també des d'una perspectiva de drets humans, tant des del punt de vista dels impactes com de les respostes, i tant al Sud com al Nord global.

D'una banda, és inqüestionable que aquesta crisi energètica té impactes directes i indirectes en els drets humans, ja que afecta la infraestructura de provisió de béns i serveis necessària per a garantir la dignitat humana (accés a aliments suficients i adequats, a un habitatge digne, etc.) Garantir unes condicions materials mínimes és, en efecte, la funció principal del dret a un nivell de vida adequat, que està reconegut internacionalment, i que inclou el dret de tota persona a la salut i el benestar, en particular en relació amb l'alimentació, la vestimenta, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials. Encara que el nivell de vida és un estàndard relatiu, que depèn, per tant, de cada context particular, hi ha elements d'aquest dret que són absoluts i que han de garantir-se en qualsevol situació, com, per exemple, el dret a estar lliure de fam o el dret a l'aigua.

En el sistema globalitzat en el qual vivim, els elements que garanteixen el dret a un nivell de vida adequat depenen, en bona part, de la disponibilitat de fonts d'energia barates. El funcionament del sistema econòmic mundial està caracteritzat per una elevada i creixent voracitat energètica i per una alta dependència dels combustibles fòssils, fins al moment disponibles a baix cost. Un clar exemple d'aquesta dependència són els aliments, els preus dels quals han augmentat considerablement en els últims dos anys, de la mà dels preus materials fonamentals per a la seva producció com el petroli o els fertilitzants inorgànics. Aquesta pujada té un fort impacte en el dret a l'alimentació, i està desencadenant una crisi global que està llançant a milions de persones a la pobresa i la fam, en particular al Sud global. Segons el Dret internacional, garantir aquest dret fonamental a estar lliure de fam ha de ser absolutament prioritari en les agendes dels Estats, que han de subministrar a les persones i grups vulnerables els mitjans necessaris perquè puguin adquirir aliments.

D'altra banda, en relació amb les respostes a la crisi energètica en les nostres societats al Nord global -i davant futurs canvis en el panorama energètic i ambiental- una perspectiva basada en els drets humans implica que les polítiques de reducció de la demanda haurien de dirigir-se a assegurar un nivell de vida adequat; això implica, d'una banda, assegurar el bon funcionament i la resiliència de les infraestructures de producció i subministrament, de cara a garantir que les persones cobreixin les seves necessitats energètiques bàsiques; per un altre, i de manera complementària, cal dirigir les polítiques a desincentivar el consum energètic superflu de les persones que tenen aquestes necessitats ja cobertes.

En conclusió, davant un context d'escassetat de recursos i de superació de diversos límits planetaris, on la reducció de les demandes energètiques i de materials s'imposa, els drets humans poden configurar-se com a eines pràctiques que ens permetin orientar les polítiques a satisfer les necessitats bàsiques de tota la població, dins dels límits planetaris. Són, per tant, una brúixola primordial que ha de guiar a les nostres societats en aquests temps incerts.

"Els drets humans com a eina per a l'acció climàtica: una proposta comunicativa"