• Ca
 

2. A Fons

“Hem de continuar creant sinergies amb l'entorn perquè és així com la UPF ha avançat”

Jaume Guillamet, assessor de Campus i Ciutat de la UPF

min
 

Nom i cognoms: Jaume Guillamet i Lloveras (@jaumeguillamet)
Lloc i any de naixement: Figueres, 1950
Càrrec: assessor de Campus i Ciutat de la UPF
Vinculació actual: catedràtic de Periodisme del Departament de Comunicació
Càrrecs acadèmics exercits: vicerector d'Infraestructures i Fundacions, director del Departament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual i degà dels Estudis de Periodisme

Recerca: coordinador del Grup de Recerca en Periodisme (GRP). Expert en la història del periodisme a Catalunya, el paper del periodisme a la transició i la història comparada del periodisme

Trajectòria com a periodista: subdirector dels diaris Tele/eXprés i Avui i director de la revista Annals del Periodisme Català; cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona; vocal de la junta directora de l’Associació de la Premsa de Barcelona i de la primera junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Altres: és membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC i president de l’Asociación de Historiadores de la Comunicación

Llegir més presentació

Des de 1990, la UPF ha ajudat a transformar i regenerar àrees i barris de la ciutat en els quals ha anat creixent. Aquesta és també una funció de la universitat?

Històricament, les universitats han format part del centre de les ciutats i han contribuït a la definició del seu caràcter. Això va canviar els anys 1970, seguint un model més estès als Estats Units, que també va servir per allunyar els conflictes estudiantils. En vigílies dels Jocs Olímpics, Barcelona es trobava en un moment de reforma urbana que va afavorir la ubicació de la Universitat Pompeu Fabra al centre de la ciutat i va reprendre aquella tradició, tot contribuint a la seva millora.

Guillamet

  • El fet de ser una universitat urbana fa que la relació amb el seu entorn adquireixi una especial importància?

    • És natural. En ser la primera universitat pública creada per la Generalitat, quan Jordi Pujol era president, la Pompeu Fabra va rebre també un gran suport de l’Ajuntament de Barcelona, amb Pasqual Maragall com a alcalde, en un moment de grans reformes en el qual era important recuperar la vida universitària al centre de la ciutat.

  • En quins aspectes la implantació territorial de la Universitat a Ciutat Vella, Poblenou i Sant Martí ha ajudat a millorar la ciutat?

    • La reconversió de les antigues casernes de Jaume I i de Roger de Llúria va dotar els estudis de ciències socials i humanes d’un campus ampli, còmode i ben comunicat, en la nova zona d’expansió urbana de Barcelona, entre el parc de la Ciutadella i la Vila Olímpica acabada de construir. 

      La regeneració de Ciutat Vella va ser un objectiu principal de l’alcalde Maragall, i la instal·lació dels estudis de Comunicació i Lingüística al capdavall de la Rambla hi va ajudar molt. En fer-se petits aquells edificis pel creixement de les facultats i la creació dels estudis de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, l’Ajuntament ens va oferir de nou espais al Poblenou, en el districte tecnològic conegut com 22@, que s’estava engegant. Després del trasllat a l’actual campus del Poblenou, la nostra contribució a la Rambla continua viva amb la presència de l’escola de disseny Elisava, que és un centre adscrit.

      La ubicació dels estudis de Ciències de la Salut i de la Vida a la zona universitària de l’Hospital del Mar i la participació al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona varen completar aquest maridatge ciutadà..., permeteu-me una expressió ara de moda.

      Guillamet

      “La ubicació dels campus de la UPF ha fet un bon maridatge amb la ciutat de Barcelona”

  • Tots els edificis de la Universitat, tant els de nova construcció com els rehabilitats, han estat obres singulars i reconegudes. Estem davant una imatge de marca de la UPF?

    • Sens dubte que ho és. Podríem dir, com el poeta Foix, que ens exalta el nou i ens enamora el vell!

  • Li queda gaire marge a la Universitat per continuar creixent urbanísticament en els seus campus?

    • N’hi queda una mica, sí, i és important aprofitar l’oportunitat que se’ns presenta per completar el creixement, cosa que ara cal fer principalment en el camp de la recerca. Aquesta oportunitat es presenta al campus de la Ciutadella, on disposem d’una reserva d’edificabilitat que va quedar aturada a causa de la crisi financera del 2008. En els altres campus podrem disposar també de possibilitats d’ampliació d’espais, si són necessaris, però no tant amb noves edificacions sinó amb acords d’ocupació d’espais ja existents en el veïnat.

       

      “És important aprofitar l’oportunitat que se’ns presenta per completar el creixement, sobretot en el camp de la recerca”

  • Després de la construcció dels edificis de Mercè Rodoreda i del BarcelonaBeta Brain Research Center, quines actuacions hi ha previstes per als propers anys al campus de la Ciutadella?

    • Es tracta de completar l’edificació del campus de Ciutadella en l’espai que encara ocupa el segon bloc dels antics habitatges militars i en l’espai disponible en el solar de l’antic Mercat del Peix, actualment ocupat per un aparcament.

  • Quines perspectives hi ha per a l’edifici que queda dels antics habitatges militars de Ciutadella?

    • En principi, aquest futur edifici podria acollir activitats derivades de les necessitats sorgides en aquest campus de ciències socials i humanes, tant pel que fa a aules, serveis i espais relacionats amb la docència i amb la comunitat universitària, com a possibles nous centres de recerca en aquestes disciplines.

  • La zona de l’antic Mercat del Peix, actualment ocupada per un pàrquing públic, està situada en un lloc estratègic, al costat de l’edifici Roger de Llúria. Hi ha alguna idea per a aquest espai?

    • Aquest espai l’hem de veure com una ampliació del campus de la Ciutadella, alhora que un element de connexió amb el campus del Mar, del qual només està separat per la Ronda del Litoral. Comencem a disposar d’algunes oportunitats que permetrien incorporar a l’àmbit de la UPF algunes institucions i centres de recerca de primer nivell en el que podria ser un clúster científic orientat principalment a l’àmbit de la biomedicina, en el qual Barcelona aspira a consolidar-se com un referent internacional. Ara com ara, la Universitat està en una fase d’exploració de possibles acords en aquesta direcció.

      Guillamet

      “Disposem d’oportunitats per incorporar institucions i centres de recerca de primer nivell per crear un clúster científic molt potent en l’àmbit de la biomedicina”

  • Fins a quin punt el mur del Zoo que dóna el carrer Wellington frena urbanísticament el potencial de l’entorn de la Ciutadella com a espai de docència, recerca i cultura?

    • El mur del Zoo i del Parlament de Catalunya, que és al costat, és un fre per a la plena connexió de la UPF amb la ciutat. També ho és per al desplegament mateix de tot el potencial ciutadà i científic de l’entorn del Parc de la Ciutadella. De nou tornen a coincidir l’interès de Barcelona i de la Pompeu Fabra!

      “El mur del Zoo i del Parlament de Catalunya és un fre per a la plena connexió de la UPF amb la ciutat”

  • La situació estratègica dels diferents campus sempre ha buscat cooperar amb l’entorn, tant pel que fa a les empreses com a les indústries i els centres de recerca. Com es concreta aquest criteri? Es continuarà potenciant en els futurs projectes?

    • Es tracta, justament, de crear aquestes sinergies amb l’entorn. Perquè és així com la UPF ha avançat en moments anteriors i com s’han de fer les coses en la societat actual. També perquè no podríem emprendre tot sols aquest projecte amb el qual la UPF ha de poder completar el seu campus en l’horitzó del 2025.