Ester Oliveras, cap del Grup de Recerca en Accounting, Control, Management and Education i professora del Departament d’Economia i Empresa de la UPF

Maria Antonieta Fernández, professora de l’àrea de Dret Administratiu del Departament de Dret de la UPF

Blockchain és la paraula sexy del moment. Una blockchain és un registre de dades no centralitzat i inalterable. Parlem d’aquestes dues característiques. Actualment, la majoria de les bases de dades són centralitzades: Facebook, Google o qualsevol banc, per posar-ne alguns exemples, són entitats que tenen les nostres dades i que decideixen l’ús que els donen o a qui les venen. En canvi, la blockchain és un registre de dades que està distribuït en molts ordinadors i en diferents llocs geogràfics. Però com que ningú treballa gratis, el manteniment d’aquestes dades ha de generar incentius per finançar-se. Un dels mecanismes de remuneració que hi ha actualment és que la màquina que tanca un bloc —que és una agrupació d’un conjunt de transaccions— és la que rep la remuneració. Mentre que Google obté beneficis de la publicitat a partir de les nostres dades, en un sistema de registre blockchain es remunera la formació dels blocs.

La segona característica és la no alterabilitat de les dades. Les mateixes dades estan copiades en totes les màquines repartides geogràficament. Si s’intenta manipular una de les màquines, com que no és congruent amb la resta de còpies no es manté la manipulació. Per poder alterar les dades, caldria manipular més de la meitat de les màquines. Aquestes característiques fan que la blockchain sigui anomenada la “Internet del valor”.

La primera aplicació de la blockchain va ser la criptomoneda bitcoin, que s’utilitza bàsicament com a instrument d’inversió i, en una mesura molt menor, degut a l’alta volatilitat del seu valor, com a mitjà d’intercanvi. Més endavant, l’evolució de la tecnologia ha permès afegir els anomenats smart contracts. A les monedes amb capacitats ampliades, i per distingir-les de les monedes tipus bitcoin, se les anomena tokens. Actualment, la xarxa més rellevant que permet smart contracts és Ethereum i la seva unitat és l’ether.

Des de la Unió Europea, diverses institucions, entre aquestes el mateix Parlament Europeu, han començat a analitzar l’abast de les transformacions vinculades a la blockchain, i a advertir sobre la necessitat de preparar-se per fer front a les dificultats i les oportunitats que presenten. Veiem-ne algunes de les aplicacions possibles.

Els tokens poden utilitzar-se per atorgar un dret, que fomenta la participació i la implicació en un projecte. Per exemple, podria atorgar el dret de vot, de propietat, o d'ús d'un determinat actiu. En aquest sentit, la blockchain podria solventar la pirateria de música i de vídeo. Cal destacar les possibilitats de votació electrònica mitjançant aquesta tecnologia, amb gran potencial en els contextos organitzatius, i de fet ja s’ha utilitzat per a eleccions internes de partits polítics a Dinamarca i per a votacions d'accionistes a Estònia. A més llarg termini, alguns suggeriments ambiciosos han plantejat la possibilitat d'utilitzar aquesta tecnologia per aplicar la “democràcia líquida”, combinant la democràcia directa, en la qual els ciutadans voten periòdicament decisions polítiques específiques, amb un sistema de vot delegat en què els ciutadans poden votar aquestes qüestions específiques per si mateixos o assignar el seu vot a un altre ciutadà —per exemple un polític, periodista o científic de confiança— i retirar o reassignar aquesta delegació en qualsevol moment.

Les blockchain també poden millorar la qualitat de les cadenes de subministraments, ja que la tecnologia permet verificar l'autenticitat, l'origen i els estàndards ètics dels béns i serveis, millorant així els processos d’adquisició, logística i pagament.

Com a conclusió, podem fer nostres les afirmacions del Parlament Europeu quan indica que “la blockchain no farà millor les persones; però podria fer més ràpids, econòmics, segurs i transparents” molts dels mecanismes necessaris per generar confiança i seguretat jurídica, factors clau per al desenvolupament de qualsevol societat.