8. Calidoscopi

Blockchain 3.0 i la promesa de la revolució democràtica

Josep Martí

Josep Lluís Martí, professor de filosofia del dret i recercador en teoria de la democràcia, i en concret en democràcia deliberativa, democràcia participativa i democràcia digital

No parem d’escoltar que blockchain transformarà profundament els àmbits financer, comercial i empresarial en general en els propers deu anys. El poder de canvi, ens diuen alguns experts, pot ser comparable al de l’aparició d’Internet. Blockchain, juntament amb la intel·ligència artificial, el machine learning i el big data, formen part de la propera onada de tecnologies transformadores que estan canviant les nostres societats de dalt a baix, fins a les bases més profundes de la nostra civilització i els nostres valors ètics.

Siguin del tot encertats aquests vaticinis o no, és obvi que el món de la política i, més concretament, el de la democràcia no en quedarà al marge. Blockchain arriba amb la promesa de fer possible una autèntica revolució en les formes d’organització democràtiques com no s’ha vist mai abans a la història, de distribuir el poder de manera veritablement igualitària i transformar totes les institucions existents. És el que s’anomena Blockchain 3.0, l’aplicació de la cadena de blocs a l’organització col·lectiva i la governança. Però de què estem parlant exactament?

Blockchain fonamentalment pot fer dues coses molt bé. La principal és certificar o autenticar informació. És, en aquest sentit, una tecnologia que proporciona certesa o confiança. I és fàcil veure com això és de gran utilitat no només en l’àmbit econòmic, financer i comercial; sinó també en la governança, en què  la confiança en els processos és crucial. Blockchain, per exemple, pot certificar la identitat dels participants en un procés de participació política digital, pot blindar una votació electrònica i fer-la immune als atacs i la manipulació, i pot certificar la informació pública així com garantir les delegacions de responsabilitat i poder en formes d’organització complexes.

La segona cosa que blockchain pot fer deriva de l’anterior, però és encara més revolucionària: permet desintermediar. Totes les nostres formes d’organització social, econòmica i també política han estat basades en la necessitat d’intermediaris. La forma estrella d’intermediació en política ha estat la representació política, i en relació amb aquesta, de manera més recent, els partits polítics. Blockchain permet formes de delegació de poder molt més complexes i sofisticades i, més important encara, estructures distribuïdes o descentralitzades de participació política digital, en allò que alguns han anomenat democràcia líquida o democràcia horitzontal. No és que no calgui ja la representació, sinó que ningú en tindrà l’exclusiva. Per exemple, en comptes de votar una llista confeccionada per un partit (en el qual dipositem la nostra confiança) en unes eleccions periòdiques com a mecanisme central de participació, podrem votar persones diverses per a processos de decisió també diversos (un representant per a temes socials, un per a temes econòmics, un per a temes culturals...), o delegar el nostre vot d’elecció a un tercer en el qual confiem, si és que no ens sentim qualificats per fer la tria nosaltres, o fins i tot preservar el nostre vot directe sobre alguna matèria si és que estem segurs de poder-lo exercir de manera responsable.

Les possibilitats que s’obren són quasi il·limitades, i tenim una gran oportunitat per a l’experimentació, així com una gran responsabilitat per estudiar rigorosament els possibles efectes de cada una d’aquestes innovacions democràtiques. Ens trobem només a l’inici, però ja hi ha al món més d’una vintena de grups de recerca treballant sobre blockchain aplicat a la governança i la transformació de la democràcia, com el Center for Blockchain and Technologies, l’Institute for Blockchain Studies, o el Blockchain Research Institute. Algunes startups han creat apps de governança d’organitzacions en general, com Boardroom (http://boardroom.to/), o de vot per mòbil com Votem (https://votem.com/). Fins on tinc informació, els que estan fent coses més avançades són el grup de la Democracy Earth Foundation (https://www.democracy.earth/), i la línia de recerca de Primavera de Filippi, del CNRS i del Berkman Klein Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard (https://cyber.harvard.edu/people/pdefilippi). Caldrà que seguim de prop les seves recerques.