8. Calidoscopi

Tal com ho veig. El que llegeixo i el que em diu l’experiència

Guillem Lopez Casasnovas

Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Economia del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i conseller del consell de govern del Banc d’Espanya del 2005 al 2017

En un tema tan complex com el que m’ocupa en aquest text, de tantes arestes, d’incessant innovació i enginy, esdevé molt difícil ‘mantenir peu’. Però voldria ser amable i respondre a la gent que em demana opinió a les noves disjuntives amb un senzill tal com ho veig ho dic a partir del que llegeixo i del que em diu l’experiència.

El blockchain, les plataformes en general, han vingut al món real per quedar-s’hi. El procés de desintermediació com tot allò nou –particularment quan el vell no acaba de morir–, suposa perills i oportunitats. Perills perquè encara persisteix el contrafactual del passat, la vella manera de fer, marcada a més per la bretxa generacional. Oportunitats perquè en aquest nou context els one winner takes all (o ‘el guanyador s’ho emporta tot’) predominen. Certament, els canvis impactaran a qui havia fet de la seva intermediació el seu ofici, registradors, compensadors financers, liquidadors mercantils, transaccionistes de negocis, notaris, centraletes de connexió d’activitats, validadors contractuals, verificadors d’activitats, compensadors de pagaments. Tots ells es podran reciclar i potser fins i tot aprofitar-se de les noves oportunitats si saben migrar de les inèrcies i reciclar el seu know-how. La descentralització que s’obre va en tot cas en la línia de societats que cada cop volen ser més lliures. Però fora dels avaladors públics, el camp obert és el de la responsabilitat personal: sense bons samaritans, des de l’exercici de decisions informades, però que acaben en operacions irreversibles. S’acaben així els mecanismes de protecció a l’ús –els fons de garanties–, assumint els individus els riscos de la volatilitat i compensant-los en un pool propi al llarg de la seqüència de les seves decisions i no de la mutualització amb les d’altres. Tot un nou món. L’individu especula (mira a la seva arrel llatina). I el regulador hi és present però amb poca interferència si no es violen drets primaris. Circulen monedes sense autoritat responsable que les faci fiables, ni a les emissions ni als registres. Risc de crèdit i de liquiditat a càrrec dels seus usuaris (sense indemnització pública per robatoris ni catàstrofes sobrevingudes!) en una base de política monetària amb molt pocs marges d’actuació. Tota una revolució per com entenem la macroeconomia avui.

Com moltes coses a la vida, la nova situació obre finestres d’elevats guanys possibles però amb forta prima de risc. I per això amb grans temptacions dels qui, tergiversant els nous mercats, oberts i descentralitzats, els volen oligopolitzar, apropiant-se dels guanys i protegint-se dels costos (els riscos implícits). Wait and see.