La Clínica Jurídica de la Universitat Pompeu Fabra ha alertat que el nou reglament de costes, en procés de tramitació, pot perjudicar negocis consolidats de platja, com ara els vinculats al sector de la restauració o de serveis turístics, que podrien veure reduïda la seva activitat o perdre la concessió abans del previst. El nou reglament també podria provocar que terrenys o instal·lacions de la línia de la costa que fins ara eren privats passessin a ser domini públic, generar incertesa sobre la situació jurídica i la continuïtat en habitatges a primera línia de mar, o  limitacions en activitats econòmiques vinculades al litoral, com la pesca o el marisqueig.

La Clínica Jurídica ha presentat recentment un document d'al·legacions a l'avantprojecte de modificació del Reglament General de Costes elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en què adverteix de riscos jurídics rellevants en la reforma projectada, tant des de la perspectiva del Dret de la Unió Europea com de l'ordenament constitucional espanyol. En particular, les al·legacions alerten de possibles vulneracions de la jerarquia normativa, la seguretat jurídica, la reserva de llei i la garantia indemnitzatòria.

El document d’al·legacions qüestiona, entre altres aspectes, que es pretengui resoldre per via reglamentària un problema que afecta també normes amb rang de llei; la insuficient concreció del nou procediment competitiu per a l'accés al domini públic marítim-terrestre; les deficiències del règim de pròrrogues i l'impacte de la reforma sobre concessions ja prorrogades. El treball ha estat elaborat per un equip d’estudiants format per Jordi Bravo Berta Trayter, Víctor Prats i Lleïr Vila, i ha comptat amb la col·laboració d’Alicia Rius, professora de Dret Administratiu de la Universitat.

Quines són les possibles vulneracions jurídiques que identifica el document d’al·legacions?

Pel que fa a la jerarquia normativa, l’equip de la Clínica Jurídica considera que el reglament podria anar més enllà del que permet la llei que desenvolupa, quan això no és legal. “Una norma de rang inferior (com és el reglament) no pot modificar o ampliar el contingut d’una llei, i en alguns punts sembla que ho fa”, afirmen des de la Clínica Jurídica de la UPF. En aquest sentit, alerten que, en diversos apartats, el projecte de reglament introdueix canvis que, en la pràctica, alteren el règim jurídic fixat per la Llei de Costes (per exemple, en la delimitació del domini públic o en el règim de concessions).

Quant a la seguretat jurídica, l’equip ha detectat que algunes disposicions són poc clares o poden generar interpretacions contradictòries. “Aquesta indefinició pot provocar incertesa tant per a ciutadans com per a administracions sobre quines normes s’han d’aplicar. A banda, deixa un marge molt ampli d’interpretació (potser massa) a l’Administració, i això pot generar incertesa en activitats econòmiques i en titulars de drets, especialment en zones costaneres amb usos consolidats”, afirmen.

Respecte a la reserva de llei, la Clínica Jurídica apunta que hi ha matèries que, per la seva importància (com drets o limitacions sobre la propietat), només poden regular-se per llei. “El reglament podria estar entrant en aquests àmbits sense la cobertura legal suficient”, sostenen.

Finalment, en referència a la garantia indemnitzatòria, alerten que en alguns casos, els canvis proposats podrien afectar drets adquirits sense preveure adequadament compensacions. Això podria vulnerar el dret a ser indemnitzat quan l’Administració limita o retira drets prèviament reconeguts. “Quan una norma afecta drets que l'Administració ja ha donat, i els limita, ha d'indemnitzar els ciutadans. La proposta presenta mecanismes d’indemnització, però son molt insuficients, poc determinats i corren el risc de deixar concessionaris sense indemnització”, conclouen.

Exemples concrets que, amb l’avantprojecte actual, comporten riscos jurídics, segons la Clínica

• Revisió de concessions en “xiringuitos” i negocis de platja: el projecte obre la porta a revisar o modificar concessions vigents amb criteris nous i poc definits. Això pot afectar negocis consolidats (restauració, serveis turístics, etc.) que podrien veure reduïda la seva activitat o perdre la concessió abans del previst.

• Ampliació del domini públic marítim-terrestre: alguns criteris tècnics permetrien redefinir la línia de costa amb més discrecionalitat. A la pràctica, això podria implicar que terrenys o instal·lacions que fins ara eren privats passessin a ser domini públic, amb l’impacte directe sobre els propietaris.
   
• Impacte en habitatges a primera línia de mar: la possible revisió de delimitacions o concessions pot afectar habitatges existents, generant incertesa sobre la seva situació jurídica o sobre la continuïtat.
   
• Activitats tradicionals (pesca, marisqueig, aqüicultura): en línia amb el que han denunciat alguns territoris, els canvis podrien introduir més limitacions o incertesa en activitats econòmiques vinculades al litoral que depenen d’autoritzacions administratives.

La Clínica Jurídica, un espai d’anàlisi rigorós de problemes normatius d’actualitat

La professora Alicia Rius destaca que "la reforma de costes planteja qüestions d'enorme rellevància en termes de seguretat jurídica i és important que les clíniques jurídiques ens impliquem". I afegeix: “Aquest treball reflecteix el valor de la Clínica Jurídica com a espai de formació avançada i d'anàlisi rigorosa de problemes normatius amb impacte real”.

De la seva banda, Jordi Bravo, coordinador de la Clínica Jurídica de la UPF i estudiant del doble grau en Dret i Economia de la Universitat, subratlla que "la reforma del Reglament de Costes planteja qüestions sensibles des de la perspectiva de la seguretat jurídica i la distribució de competències, i considerem essencial que aquest tipus de processos comptin amb aportacions acadèmiques independents i ben fonamentades. L’elaboració d'aquestes al·legacions respon a la vocació de la Clínica de contribuir al debat jurídic públic amb anàlisis rigoroses”.

Amb aquesta iniciativa, la Clínica Jurídica de la UPF reafirma el compromís amb una formació jurídica pràctica, crítica i connectada amb els grans debats reguladors d'actualitat.