Una invitació a repensar l'abast de la tecnologia en l'era digital

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:2001-A_Space_Odyssey_Space_Station_%289457837561%29.jpg#Licensing

 

Dates 2026: 15, 20 i 29 de gener; 3, 12, 17 i 26 de febrer; 3 de març.

Hora: els dimarts i dijous, de 17.00 a 19.00 h

Lloc: en línia, a l'Aula Global

Adreçat a tots els membres de la comunitat UPF

Aportació: 10,00 €

Inscripció

 

 
 

El cinema de ciència-ficció no només planteja escenaris futurs, en què el progrés ha transformat les condicions de vida (sigui en un sentit positiu o, més freqüentment, negatiu, de caràcter distòpic). Es tracta del gènere que millor projecta les inquietuds existencials dels éssers humans com a espècie, tant pel que fa a la possibilitat d’altres formes de vida, present o futura, com, sobretot, pel que fa a la interpretació del precís moment que ens ha tocat viure, aquell en què els interrogants emergeixen. Lluny d’inhibir-los, l’art els explicita, gràcies a la humana facultat per a crear imatges i desplegar narratives que els fan més assumibles.

Cadascuna de les sessions del present curs de filosofia, centrades en obres de cinema específiques, permetran avaluar críticament la vigència d’algunes de les propostes més icòniques de la tradició: les contribucions de Plató, Descartes, Kant, Nietzsche o Freud es mostraran actuals a través de la seva capacitat per contribuir a l’anàlisi i comprensió de narratives audiovisuals, en una apassionant retroalimentació amb el llenguatge cinematogràfic. Tindrem presents, en aquest sentit, les interpretacions de pensadors contemporanis, com ara Eugenio Trías o Slavoj Žižek, entre d’altres; aquells filòsofs que han concebut l’àmbit de la ficció com especialment idoni per apropar-se a una comprensió de la realitat.

 

Visualització parcial de pel·lícules -en forma de clips o tràilers-, estudi i comentari de passatges d’algunes obres fonamentals de la història de la filosofia.

  1. Com pot el cinema fomentar la reflexió filosòfica? (15 GENER)
    Sobre mons possibles, identificació amb els personatges, pactes de ficció i meta-ficció. La idea de mimesi des d’Aristòtil. Explicitació filosòfica i científica de la relació entre pensament i imatges.
  2. Orígens del Cinema Fantàstic (20 GENER)
    Definició del cinema fantàstic. L’ambivalència del progrés: celebració (De la terra a la lluna, G. Méliès) i ombres des del paradigma romàntic (E. T. A. Hoffmann, Mary Shelley, Robert L. Stevenson). Primeres pel·lícules sobre científics: Frankenstein, Dr. Jekyll y Mr. Hyde...
  3. PLATÓ: Realitat i virtualitat (29 GENER)
    El somni de la realitat virtual com a forma d’esclavitud. Matrix (1999-2003) de L.&L. Wachoswki, Gattaca (1997), realització de la distopia d'Huxley. Her (2014) de Spike Jonze, l’enamorament d’una identitat digital.
  4. DESCARTES: Pensament matemàtic i autòmats (3 FEBRER)
    La realització mecànica de la vida. Altres replicants, de Blade Runner (1982 i 2017) a Westworld (HBO), passant per A. I. Intel·ligència artificial (2001) de Steven Spielberg.
  5. KANT: Perspectives sobre la Raó pura  (12 FEBRER)
    Ultimatum a la terra (1951), quan l’amenaça no ve de fora. El planeta dels simis (1968), invertint la perspectiva de l’evolució. Destrucció de la realitat externa / interna. Armaggedon Vs Melancholia (Lars von Trier).
  6. NIETZSCHE: Immediatesa de la vida i altres misteris de la physis (17 FEBRER)
    2001. Una odissea de l’espai (1968), les transformacions de l’esperit (Zaratustra). Interstellar (2014), de Ch. Nolan, i Arrival (2016), de D. Villeneuve: de l’experiència lineal a la simultaneïtat dels temps.
  7. FREUD: La realitat de l’inconscient (26 FEBRER)
    Solaris (1972) d’ A. Tarkovski, amb Slavoj Zizek. Total Recall (1990), de Paul Verhoeven i Origen (2010) de Christopher Nolan. Psicologia positiva per a nens, Inside-out. La funció de l’humor en relació amb l’inconscient. Paròdies del gènere de ciència ficció: Sleeper (1973) i Mars Attacks! (1996).
  8. CONCLUSIONS (3 MARÇ), amb una atenció especial a la narrativitat subliminal de la música, i al seu impacte emocional.

Jacobo Zabalo Puig és investigador Postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra, imparteix assignatures de Filosofia en el Grau d'Humanitats. Doctorat el 2009, ha realitzat estades de recerca a la Universitat de Friburg i en el Søren Kierkegaards Forskningscenteret (Universitat de Copenhaguen). Des del 2010 ha publicat crítiques musicals, cròniques, assajos i articles sobre estètica en publicacions com La Porta Clàssica, la Revista Musical Catalana, Sonograma Magazine o The New Barcelona Post, mitjà digital en el qual va exercir de coordinador de la secció Arts.

Per obtenir el crèdit, és necessari també assistir, com a mínim, al 75% de les sessions del curs.