El Sindicato de Altavoces: A. Llanas, L. Broto, A. Núñez, O. Rumbau, G. Eisner
El Sindicato de Altavoces: A. Llanas, L. Broto, A. Núñez, O. Rumbau, G. Eisner

EL SINDICATO DE ALTAVOCES
Comissari: Pablo Fredes
Programa:
3 mini studies and an epilogue (2006) - Albert Llanas
bluefield 503 - Lucia Broto
Watching time - Adolfo Nuñez
Estudio nº1 sobre el desborde - Octavi Rumbau
Estudio de lo ínfimo - Guillermo Eisner
Albert Llanas (1957-2025)
Va estudiar música al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Va estudiar composició amb Josep Soler (Espanya) i Franco Donatoni (Itàlia), i també va treballar les tècniques de música electroacústica sota la supervisió d'Andrés Lewin-Richter. Ha impartit classes als Conservatoris de Tarragona, Vilaseca, Badalona i Saragossa i a l'Escola de Tècnics de l'Espectacle de l'Institut del Teatre. Ha impartit classes al Conservatori Municipal de Barcelona sent el seu director de juliol de 2008 a febrer de 2019. Seleccionat al Primer Concurs de composició Musician's Accord per a l'estrena d'una obra al Carnegie Recital Hall de Nova York/1985, Premi Citat de Barcelona 1987, Premi Ciutat d'Alcoi 19 Reina Sofia. Entre els més recents figuren l'International Composition Prize – Wiener Music Academia – 2020 i el World Championship in Composition – Franz Schubert Konservatorium Wien-2021.
bluefield503
És una peça electrònica multicanal que transita entre allò natural i allò sintètic. Inspirada en una fallada tècnica sobre una gravació de camp del mar, l'obra explora la transició cap a un entorn inestable i digital, com un somni que comença a revelar la seva artificialitat i en el qual la creença en allò real es distorsiona i es descompon. A través del processament i l'acumulació progressiva, la peça construeix un paisatge sonor en constant mutació, obrint una poètica de l'error i d'allò irreal.
Lucía Broto
Compositora, artista sonora i flautista. Finalitza recentment els seus estudis de composició a l'Escola Superior de Música de Catalunya, on ha treballat amb Bernat Vivancos i Reiko Yamada. El seu interès per l'electrònica i l'electroacústica es consolida durant una estada d'un any a la Sibelius Academy, a Hèlsinki, sota la tutela de Riikka Talvitie. La seva pràctica artística es mou entre la música electroacústica, la instal·lació sonora, l'art interdisciplinari i la creació col·lectiva.
Watching time
Aquesta peça sorgeix com una reflexió, metàfora i fins i tot com una obsessió sobre el pas del temps, contemplant com de ràpid o lent pot transcórrer, tractant de suggerir tant l'instant que dura una eternitat com l'eternitat que dura un instant. L'obra està dedicada a la memòria de la compositora Françoise Barrière, per la seva música i per la seva feina, al capdavant de l'Institut International de Música Electroacústica de Bourges, de suport a la creació artística amb el so. La composició va ser realitzada el 2021 a l'estudi privat de l'autor i al laboratori de l'ECIS-CSIPM (Universidad Autónoma de Madrid). Concebuda per a 6 canals/altaveus independents, existeix una versió estèreo publicada al segell VIAJERO INMÓVIL EX]P[RIMENTAL, 2022.
Adolfo Núñez
Adolfo Núñez va néixer a Madrid (1954), compon per a una varietat de mitjans (concert, música gravada, per a la imatge, etc.) però s'interessa especialment en ampliar la música instrumental mitjançant l'electroacústica. Prefereix el classicisme al romanticisme i li fascinen la coherència i l'economia de mitjans, establertes mitjançant esquemes temporals molt clars i dinàmics. No concep les seves obres en termes de tensió-relaxació, sinó mitjançant processos que porten el contingut musical d'un punt a un altre. I al llarg d'aquests viatges musicals, aquests processos generen nous materials i relacions. Algunes de les seves peces exploren l'humor, ja que considera que és una de les característiques més importants de l'ésser humà.
Titulat superior en Composició, Guitarra i Enginyeria Industrial, va estudiar amb els compositors Guerrero, Bernaola, Alís, García Abril, Ferneyhough i de Pablo; així com Computer Music al CCRMA (Stanford University) amb Chowning. Doctorat per la Universidad Autónoma de Madrid, és docent en aquesta, a l'Escola Superior de Música Reina Sofía i al Centro Superior Katarina Gurska. Va escriure Informática y Electrónica Musical (Paraninfo) i va ser director del LIEM-CDMC (Madrid). www.adolfonunez.com
Estudi núm. 1 sobre el desbordament per a electrònica multicanal 15 canals
Aquesta peça parteix de l'ús del piano digital com un mitjà que excedeix les seves funcions tradicionals. Aquí no hi ha intenció expressiva en el sentit clàssic, ni desenvolupament temàtic, ni narrativa sonora. L'interès se centra en l'activació d'un pla d'intensitat, on el control de les velocitats portades a l'extrem mitjançant el protocol MIDI, produeix una textura en constant col·lapse. La idea és generar les condicions perquè el so es desbordi. La peça no es construeix sobre lògiques de continuïtat ni equilibri formal, sinó sobre acumulació, interrupció i saturació. La forma no ve donada per una arquitectura, sinó per la persistència del gest. El resultat se situa en un llindar: entre l'instrument i la màquina, entre allò musical i allò sorollós, entre el control i allò indeterminat. L'escolta queda desplaçada cap a una percepció de la velocitat com a única substància.
Octavi Rumbau
Pianista de formació clàssica, inicia els seus estudis de Composició a Barcelona amb Enric Palomar i Agustín Charles. Més tard, es trasllada a París per seguir la seva formació a l'École Normale de Musique amb Yoshihisa Taïra (2001/2004) i, posteriorment, al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París (CNSMDP) obtenint els Premis de Composició amb Frédéric Durieux i d'Orquestració amb Denis Cohen (2007/2012). En paral·lel, realitza el cursus 1 anual d'informàtica musical a l'IRCAM. Actualment és professor al departament de composició del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Estudi sobre allò ínfim
Obra sonora que es construeix a partir de mostres d'àudio d'un violoncel, de molt curta durada i poca dinàmica. Es proposa treballar amb mostres sonores que recullen els sons indesitjats que formen part de la gravació d'un instrument, i desenvolupar a partir d'aquest material "descartat", "inservible", la construcció musical. Es busca d'aquesta manera posar en valor allò que és deixat de banda, allò que no volem escoltar, i que de totes maneres forma part del so i de la música.
Guillermo Eisner Sagüés
Professor Associat i Director del Departament de So de la Facultat d'Arts de la Universitat de Xile. Doctor en Música, camp de Composició Musical, per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Va estudiar música i composició a Xile, Espanya, Portugal i Mèxic. Ha desenvolupat música de concert acústica i electroacústica, participant en festivals a Sud-amèrica, Nord-amèrica i Europa. Ha publicat els CDs Música para guitarra (Chile Clásico, 2021); música de barrio (Cero Records, Mèxic, 2019); i habitar el tiempo (2012). L'any 2015 va publicar el llibre i CD guitarrerías. 10 monotemas para guitarra (Microtono Ediciones Musicales). I ha compost i estrenat les òperes de cambra Titus (2017) al Teatro Helénico, Ciutat de Mèxic; i La isla de los peces (2015) al Centro Cultural GAM, Santiago. Juntament amb això, ha desenvolupat el seu treball creatiu en l'àmbit de les arts escèniques i audiovisuals, component la música i el disseny sonor de diverses obres de teatre, dansa, vídeo dansa i vídeo art.
Amb el suport de:
