EL SINDICATO DE ALTAVOCES

Comissari: Pablo Fredes

Programa:

Vaciando el hueco - Álex Martínez

Roce  - Julio Argudo Mielgo

In nomine Patris  - Medín Peirón Martín

Absències  - Francesc Llompart

Vaciando el hueco (1999 composta al laboratori Phonos)

Ni siquiera sé qué me llevó a dar nombre a esta obra, evitando el “sin título”: su frágil
oquedad o la manera en que aparece y desaparece en medio de la nada…
…nombrar las cosas
…sin alejarme de ellas…

Roce 

Roce parte de una colección de ideas e intenciones que nacen de una necesidad de expresar sentimientos y emociones interiores hacia un mundo exterior. Hay una fricción y una resistencia internas que se oponen a esta expresión, poniendo barreras invisibles pero tangibles que definen qué es el interior y qué es el exterior. Esta obra es la parte que ha conseguido salir de la lucha interior por expresarse, un documento imperfecto de aquellos impulsos vitales. A la vez, el mundo interior recibe los impulsos que le llegan del mundo exterior y reacciona a estos como puede. El individuo entra en comunicación defectuosa con el espacio a su alrededor, aunque las palabras se pierden en el roce con sus barreras.

In nomine Patris

In nomine Patris és la primera part d’El viatge dels morts, un cicle electroacústic de l’autor dedicat a les anomenades “experiències properes a la mort”, enteses aquí com a testimoni de la continuïtat de l’ésser més enllà de la mort material. La locució llatina significa “En el nom del Pare” i forma part de la fórmula trinitària cristiana In nomine Patris, et Filii, et Spiritus Sancti, és a dir, “En el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant”. En la litúrgia cristiana, aquestes paraules serveixen per obrir un espai sagrat i per invocar la presència divina en ritus especialment significatius, com les benediccions o el baptisme. Aquí, però, la citació no pretén evocar l’inici de la vida espiritual, sinó el seu possible trànsit final: una mena d’extrema unció simbòlica, un gest d’acompanyament i de pietat davant d’algú que mor, un comiat murmurat sobre una vida que s’apaga i, alhora, sobre alguna cosa que potser comença.

Absències

"Absències" observa el pes d'allò que no hi és mitjançant el forat que deixa. És també l'absència d'un pont que connectaria esdeveniments que han quedat deslligats i el sentit que es perd intentant salvar aquests forats en un laberint inconnex i incoherent.

Amb el suport de: