Llums  i  ombres :  l'obra  poètica  de  Lluís  Solà

19h   José Maria Micó, poeta i traductor, professor de la UPF

Lluís Solà, poeta i assagista

Rosa Cadafalch, actriu

20h   Concert de Montserrat Bertral, mezzo-soprano 

electrònica: Pablo Fredes

Programa

Per les escletxes:  Jordi Rossinyol a partir dels Cinc sonets de la llum

Cinc cançons sobre poemes de Lluís Solà: Llorenç Balsach

És pura l'aigua / Immòbil /  Dansa la flama /  Boca contra la boca / Immòbils a la riba

Tres cançons sobre textos de Lluís Solà: Andrés Lewin-Richter

Volta volta / Entre bellesa i dolor  /  No et paris 

Boscos de llum i foscor: Agustí Charles

Alè sobre alè / Llum ajaguda / I ve la nit  

Notes al programa

Montserrat Bertral Ribas

Llicenciada en Història de l’Art. Piano amb Anna Fernández Recasens. Estudis de Cant amb Estrella Estévez, Montserrat Aparici i Mercè Baiget. Música Antiga amb Cristina Miatello (Diploma en Cant Barroc). Col·labora amb Collegium Vocale de Gent. Ha participat en espectacles amb Quim Lecina, teatre Romea... Ha participat en produccions del Liceu, Auditori, Palau de la Música, Auditorio Nacional, Festival de Peralada, Festival de Música Antigua de Daroca, Festival de música religiosa de Cuenca, Teatre Lliure, Festival Shakespeare,

Festival de Teatro de Almagro, Festival de Teatre de Tàrrega, Festival d’Edimbourg, Festival d’Òpera de Butxaca... Gravacions: Collegium Vocale (Gent), Los Músicos de su Alteza, l’Orquesta Barroca de Sevilla.

Lluís  Solà (Vic, 1940)

Membre fundador i director de la revista de poesia Reduccions (1977). Ha fundat i dirigit el Centre d’Osona de l’Institut del Teatre i el Centre dramàtic d’Osona. És autor i director de teatre. Ha dirigit obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami... Ha dirigit espectacles de poesia de Verdaguer, Bartra, Bauçà, Riba, Vinyoli... Publicacions: La paraula i el món i diversos assaigs. Traduccions: Kafka, Dürrenmatt, Beckett, Handke, Pound, Ungaretti, Rimbaud, Pessoa... Obra poètica: De veu en veu, L’arbre constant, Al llindar de l’ara, Entre bellesa i dolor i Poesia completa. Premi Cavall Verd de poesia i Premi Nacional de la Crítica. Recentment: Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana.

Llorenç Balsach (Sabadell, 1953). Ha estudiat música als conservatoris de Sabadell i Barcelona, a la desapareguda Escola d'Estudis Musicals de Vallvidrera, i a l'estudi Phonos. Classes particulars amb el compositor Josep Soler. Ha estudiat Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Bellaterra. La seva música ha estat interpretada a Catalunya i Espanya, així com a alguns països d'Europa, Àsia i Amèrica. La majoria de les seves obres han estat enregistrades en diferents discos (cinc de monogràfics). Compagina la seva tasca com a compositor amb les seves investigacions sobre l'anàlisi i els fonaments de la música.

Agustí Charles. Autor de música per a formacions diverses. Se li han concedit encàrrecs i nombrosos premis de composició d'institucions nacionals i internacionals. Té editats quatre CD, a més d'altres enregistraments. Ha estrenat sis òperes (Darsmtadt, Teatre del Liceu, Festival de Peralada, Oracles Teatre, Palau de la Música). Ha publicat Análisis de la Música española de siglo XX, Dodecafonismo y serialismo en España, Instrumentación y orquestación clásica y contemporánea. Doctor en Història de l'Art, ha estat catedràtic de Composició (C.S.M. de Aragón) i professor a l'ESMUC. Ensenya orquestració a la E.S.M. Reina Sofía.

Andrés Lewin-Richter (Miranda de Ebro, 1937), fundador i durant molts anys director executiu de Phonos, organitzador dels esdevenimentsSCM 2005 i SMC 2010, va ser professor a la UPF i a l'ESMUC. És un compositor especialitzat sobretot en música electroacústica, i ha compost obres instrumentals amb cinta i música per a ballet, teatre, cinema i vídeo.

Jordi Rossinyol. Formació amb Gabriel Brncic i cursos amb Luigi Nono, entre altres. Assisteix a Darmstadt el 1986. Projectes amb: Guinjoan, Mestres Quadreny, Padrós, Anna Ricci. Director de Vol ad Libitum (amb músics i compositors com Nuix, Brncic, Padrós, Carles Riera, Ronald Lloyd, Néstor Eidler...)  Ha dirigit òperes de cambra (amb cantants com Josep Pieres, Marisa Martins, Montserrat Bertral...) Col·laboracions en l'àmbit poètic amb Joan Brossa, Albert Mestres, Lluís Solà.

Rosa Cadafalch es va formar a l’Institut del Teatre de Barcelona. La seva carrera s’ha desenvolupat principalment en el teatre, on ha estat dirigida, entre d’altres, per Josep M. Flotats, Lourdes Barba, Hermann Bonnin, Jordi Mesalles, Calixte Bieito, Sergi Belbel, Joan Ollé, Núria Candela, Carlota Subirós. També ha participat en muntatges de lectures i recitals d’autors com Montserrat Abelló i Jacint Verdaguer, i en sèries de televisió i cinema.

José María Micó, poeta, músic i traductor. Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus llibres més recents són Primeras voluntades i De Dante a Borges (Acantilado). Ha traduït al castellà autors catalans i italians com Ramon Llull, Dante, Petrarca, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Ludovico Ariosto i diversos poetes contemporanis. Premis de literatura, de traducció, de recerca i reconeixements al conjunt de la seva obra. En els darrers anys integra el duo Marta i Micó.

Per les escletxes (Rossinyol)

Per fer l'obra vaig treballar en dos tipus de sons, el text cantat (o recitat) i la veu transformada. Primer, a partir d'un bloc de gràfics, la Montserrat Bertral va fer un magnífic enregistrament; gràfics que partien d'una paraula, d'una frase, i anaven resseguint tot el text dels sonets. El resultat va ser molt interessant, un graó essencial en la composició. Tant en el cant monòdic o polifònic com en els sons transformats, sovint es perdien les paraules, o fins i tot els fonemes: s'esvaïa la literalitat però mantenint el sentit.

Ens trobem davant d'un encontre impossible (el del text i la música) i tot i això, donat que la intenció que mou el poeta i el compositor és coincident, la tasca és agraïda. Per les escletxes fa referència a l'espai obert en què ens trobem quan encetem la conjunció imaginària entre un text poètic i els mitjans musicals, que són d'un altre registre. Un espai que s'obre a la interpretació: els aiguamolls, lloc on es produeix l'encontre barrejant-se l'aigua dolça amb el mar. És l'espai  que constata la diferència d'àmbits, l'aiguabarreig de la distància i de la trobada. Els sons, construïts i classificats, són ordenats seguint el text (en una aproximació il·lusòria al seu discurs) el qual serà irreconeixible. Resseguint les paraules sorgeix, autònoma, la forma musical.

Cinc cançons sobre poemes de Lluís Solà (Balsach)
Es tracta de cinc petites peces musicals per a veu sola sobre cinc poemes de Lluís Solà.
És pura l'aigua
En aquesta peça es fan servir bàsicament només quatre notes, que a més són quatre harmònics de la primera nota que sona (do, sol, re, si). Només es fa servir en un breu moment una nota cromàtica que fa ressaltar la puresa de les altres.
Immòbil
En aquest poema sento onades de mar lliscant sobre la sorra, per això la música intenta imitar les onades amb grups de notes que creixen, pugen i decreixen seguint el ritme de les onades. El registre  de la veu és molt similar per a cada onada musical, però mai hi ha exactament les mateixes notes, només petites variacions, com el so del mar a la sorra.
Dansa la flama
Aquesta peça contrasta amb les anteriors, ja que té un aire de dansa; una peça més descabdellada i teatral, intentant descriure la lletra.
Boca contra la boca i Immòbils a la riba
Mostren la meva visió musical dels poemes, més abstracte musicalment que les tres anteriors, tot i   que els motius i els ritmes també intenten descriure el text, a vegades literalment.

Tres cançons sobre textos de Lluís Solà (Lewin-Richter)

Va partir d'una idea de Jordi Rossinyol per a la mezzosoprano Montserrat Bertral, que s'ha treballat durant més d'un any. El meu principi és la màxima claredat en l'expressió del text i que s'adapti a les millors possibilitats de la intèrpret, amb la qual cosa se n'enriqueix el resultat: la cantant té un grau màxim de llibertat per expressar el text fent-se'l seu. L'electrònica en aquest cas és un reforçament a l'expressivitat i/o un acompanyament no contrapuntístic sinó ambiental, utilitzant fragments vocals    de la mateixa intèrpret.

Boscos de llum i foscor (Charles)

Forma part de la sèrie de peces per a veu, composta per l'autor, denominada Cants. En aquest cas és    la número V. Aquests cants es comporten com un micro-melodrama per a veu de dona sola (mezzosoprano), on la cantant dialoga amb si mateixa dins d'un entorn imaginari que pugna entre el silenci i la paraula, la llum i la foscor, i el dia i la nit. Els poemes escollits d'en Lluís Solà es disposen per crear un joc dramàtic, on l'electrònica esdevé l'entorn agrest que envolta a la veu. Alhora, mitjançant uns sensors que porta en els seus braços en forma de braçalets, interactua i modifica la   seva pròpia veu creant un diàleg a l'infinit al llarg de les tres peces que la componen: I. Alè sobre alè; II. Llum ajaguda; III. I ve la nit; on la màgia de les paraules esdevé innascible.

Amb el suport de: