EL SINDICATO DE ALTAVOCES

Comissari: Pablo Fredes

Programa

Mercé Capdevila: Fons de Mar

Mila von Chobiak: Was es war Wasser” – 2023

Francesc Llompart: Per camins salvatges

Oriol Graus: Murmuris. Immersió

Sobre els compositors i les obres:

“Fons de Mar” 8’47”

Aquest música s’ha creat a partir de dos plans de diferents significacions:Sons concrets i sons electroacústics.Els sons concrets, enregistrats en espais exteriors i interiors, van ser posteriorment manipulats, portant alguns dels seus paràmetres a l’extrem. Els sons estrictament electrònics es van abordar orgànicament; de vegades, troben un sentit no lineal i d’altres, el gruix i la perspectiva. Els sons directes i d´altres ofagats, permeten que la seva electricitat i energia sobresurtin tot intentant evitar qualsevol ús mimètic En ressonar, els sons se superposen unint-se amb els sons posteriors i alguns es tanquen sobre ells mateixos, mentres que algunes pulsacions irregulars es permeten actuar com a tensors.

Mercè Capdevila

Nascuda a Barcelona l’any 1946, va estudiar al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament, també va estudiar Arts Plàstiques a l’Escola Massana de Barcelona, així com a la Kunsthand Werk Schule de Pforzheim a Alemanya.  Posteriorment Capdevila va treballar en música electroacústica als Phonos Labs de Barcelona amb el professor Gabriel Brncic i va assistir a cursos de composició amb Luigi Nono, Josep M. Mestres-Quadreny, Coriun Aharionan, Lluis Callejo, Carmelo Bernaola i Luis de Pablo. Durant els anys 1993-94, Capdevila va treballar a l’estudi d’Aaron Copland de la Universitat de Nova York al Queens College com a compositora convidada. Les monografies del seu treball es troben en 2 CDs i d’altres que s’han gravat en col·leccions de CDs colectius. 

“Was es war Wasser” – 2023

Està treballada conceptualment a partir de tres estats de l’aigua: sòlid, líquid i gasós i la relació que aquests estats tenen amb l’energia cinètica. En el cas de l'estat sòlid, l'energia cinètica de les molècules és molt baixa, gairebé immòbils. En estat líquid augmenta l'energia cinètica de les molècules, produint trencament als enllaços d'hidrogen i deixant algunes molècules soltes i la majoria unides. En estat gasós l'energia cinètica és tan gran que es trenquen tots els enllaços d'hidrogen i queden totes les molècules lliures. S'interpreten de manera sonora aquests tres estats de l'aigua, així com el trencament dels enllaços d'hidrogen, a partir de variacions creades exclusivament sobre 5 arxius i és a partir d'aquest nou orgànic que es disposa la matèria sonora a l'espai i el temps , creant estructura i forma des d'un procés dialèctic entre les bondats que ofereix la matèria i el pla traçat prèviament. “Was, és war Wasser” és doncs el resultat de la tensió creada entre la proposta innata al material, la manipulació sobre aquest i la coexistència de tots dos en un plantejament macro formal.

Mila von Chobiak

Mila von Chobiak/Fernando Jobke és llicenciat en composició musical (U.N.Q. Bs.As. Argentina), especialitzat en música contemporània i electroacústica. Ha perfeccionat els seus estudis al Postgrau de noves tècniques Compositives (Barcelona, ​​Pompeu Fabra ) i al Màster d'art sonor (Universitat de Barcelona). Ha presentat les seves peces a diferents festivals i ha compost música per a obres de teatre, a més de desenvolupar una carrera paral·lela a la performance (action art), el teatre físic, i la comèdia. Destaca entre les seves produccions la instal·lació sobre “ l'inconvenient d'haver nascut” que va tenir el suport de les beques OSIC per a la investigació (2022).

Per camins salvatges

Aquesta peça és un treball d’exploració dels sons en el que he imaginat com si aquests sons s’obrissin com flors per mostrar el seu interior. Partint d’aquesta imatge he intentat anar separant els diferents components interns dels sons i anar-los transformant en quelcom impredictible i així convertir cada so, abans compacte, en un ramell d’elements diversos que es separen cada cop més del seu origen.

Francesc Llompart

Maó, 1987. Inicia els estudis de composició el 2005 a l’Esmuc amb Bernat Vivancos i Lasse Thoresen i el 2008-2009 estudia amb Georg Friedrich Haas durant una estada d’un any a Basilea. Posteriorment, estudia el Màster en Art Sonor a la UB i s’inicia en la música electroacústica amb José Manuel Berenguer. Ha rebut el “Premi de Composició Coral” de la FCEC per “Enamorat i al·lota” i “Sa nuvia d’Algendar” (2008), el premi “Sound Silence Thought” per “De temperatures i ordres” (2020) i el premi “Ise-Shima” per “Horizon of Memory” (2021). 

Murmuris. Immersió. (2023). Estrena
Versió: 16 pistes. 

Aquesta obra que escoltarem avui és la tercera d'una trilogia que porta com a títol Murmuris. La primera s'anomena "Les veus del bosc", la segona, "Les veus de l'aigua" i aquesta tercera "Immersió". Totes elles tenen dues versions. L'estereofònica i una altra de multifocal, en aquest cas són 16 pistes que s'escoltaran cada una d'elles pel seu altaveu corresponent. Aquesta obra és purament musical, no té cap component visual que l'acompanyi, per tant, us proposo escoltar-la amb els ulls clucs. Gràcies.

Oriol Graus Ribas

Neix a Barcelona el 1957. Va estudiar composició i música electroacústica amb Gabriel Brncic, informàtica musical amb Lluís Callejo. Ha assistit a cursos impartits per Luigi Nono, Dieter Schnebel i Josep Mª Mestres-Quadreny. El 1986 va rebre una beca per participar al “33 Internationale Ferienkurse für Neue Musik” a Darmstadt. (Alemanya)

Membre fundador de L'AMEE (Associació de Música Electroacústica d'Espanya) i entre el 1997 i el 2000 va ser vicepresident de l'Associació Catalana de Compositors.

Va formar part del grup de música tradicional Lahiez i del grup instrumental de música contemporània Phonos. Entre 1990 i 1997 el seu treball se centra en la transformació electrònica del so dels instruments acústics tradicionals. Interessat a aplicar a la música instrumental certes tècniques compositives pròpies de la música electrònica, el 1999 va estrenar: Stella Fugacis, Orquestra de la Radiotelevisió Espanyola, dirigida per Enrique García Asensio. Des de l'any 2009 el seu treball se centra principalment en la música electroacústica, especialment en projectes de difusió multifocal amb sistemes de 8 a 30 altaveus.

Conjuntament amb artistes d'altres disciplines, ha participat en projectes interdisciplinaris i multimèdia, puntualment ha creat música per a dansa, curtmetratges i vídeos.

https://www.oriolgraus.cat

Amb el suport de: