EL SINDICATO DE ALTAVOCES

Comissari: Pablo Fredes

Programa

Lluis Callejo: A Pitàgoras en re

Joan Moreno Sanchez: Essències / Sons 

David Mormeneo: Bel·ligerància

Octavi Rumbau: Quiet canon for 16 speakers (homenaje a J. Tenney)

Sobre els compositors i les obres:

Lluís Callejo i Creus (Villafranca del Panadés, 1930 — Barcelona, 1987).

Enginyer Industrial. Entre 1948 i 1955 la seva activitat musical es va centrar principalment en la direcció de formacions corals. Un dels fundadors de Phonos. Va dissenyar i construir diversos instruments per a la producció de so sintètic (el primer dels quals va ser un sintetitzador de sons aleatoris que va ser denominat Stokos 4). Va ser professor de Teoria de la Informació i de Dinàmica de Sistemes a la UAB i a la UPC. A Phonos es va dedicar a la investigació en generació digital de so i composició assistida per ordinador. Va impartir cursos d' informàtica musical des de 1982.

A Pitàgores en re

És una de les seves obres pòstumes utilitzant la combinació d'un generador digital de sons amb un microprocessador Rockwell AIM 65 i el Sithi AKS com a generador de timbres

Joan Antón Moreno Sánchez

Compositor i pedagog. Amplià els estudis de composició i anàlisis i tècniques de la música electroacústica amb Gabriel Brncic, a més d'assistir a diferents cursos i seminaris amb Lluís Callejo, Luigi Nono, Horació  Vaggione, Dieter Schnebel. El 1991 va rebre l'encàrrec del Gabinet de Música Electroacústica de Cuenca on va composar l'obra El hombre sin atributos i Buenache. Ha realitzat el muntatge i la composició musical de diverses pel·lícules.

Essències / Sons

Convertir en música progressivament els elements sonors que la natura ens dóna, és la millor manera d'enriquir la creació musical i també a l'home (al respecte, convé fer notar que tan natural és un instrument fet de canya de bambú com un generador de sinusoides).  

David Mormeneo

(1998) Estudia Composició a l’ESMUC (2020-2024). Treballa la creació musical en els àmbits de l’escenificació amb noves tecnologies, la creació col·laborativa i interdisciplinar i la hibridació de la música amb altres disciplines, sempre donant rellevància a la dramatúrgia del so. Ha participat en diversos projectes teatrals com a intèrpret musical i creador d'espais sonors.

Bel·ligerància

La peça és concebuda com un paisatge sonor oníric que representi el record de la multitud agitada davant la imminència del conflicte bèl·lic. Pren el mar i la nàutica com a univers sonor, entrellaçant el setge amb l'horror oceànic i transformant el seu record en un vaixell naufragat, varat als confins de la memòria.

Octavi Rumbau

Pianista de formació clàssica, inicia els seus estudis de Composició a Barcelona amb Enric Palomar i Agustín Charles. Més tard, es trasllada a París per seguir la seva formació a l'École Normale de Musique amb Yoshihisa Taïra (2001/2004) i, posteriorment, al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París (CNSMDP) obtenint els Premis de Composició amb Frédéric Durieux i d'Orquestració amb Denis Cohen (2007/2012). En paral·lel, realitza el cursus 1 anual d'informàtica musical a l'IRCAM. Actualment és professor al departament de composició del Conservatori Superior de Música del Liceu. Va ser compositor convidat a l'Auditori de Barcelona durant la temporada 2017/2018. El 2021 rep el Premi Reina Sofia.

Quiet canon for 16 speakers (homenatge a J. Tenney)

Aquesta peça per a 16 altaveus és un modest homenatge al compositor nord-americà James Tenney. El concepte de base per construir l'obra parteix del conegut tribut de Tenney a Conlon Nancarrow "Canon spectral" per a piano mecànic. En el cas de la meva obra, el mateix concepte que Tenney fa servir en la seva obra consistent a transposar de manera estricta els intervals de freqüència d'un espectre en durades de temps de cara a organitzar la totalitat del cànon, però, en el meu cas, potenciant la dimensió tímbrica a través de referències a la música chillout en un espai envoltant on cadascun dels altaveus representa cadascuna de les 16 veus del cànon.

Amb el suport de: