Vés enrere 50 anys de Phonos: Kiev Portella, piano i electrònica

50 anys de Phonos: Kiev Portella, piano i electrònica

Dimarts 5 de novembre de 2024 a les 20h. Sala Aranyó (UPF Campus Poblenou). Entrada gratuïta.

25.10.2024

Imatge inicial

Programa

Força piano (1988, 7') - Joan-Anton Moreno (1953)  |  piano

Salms (2000, 10') - Mercè Capdevila (1946)  |  piano i electrònica

Reflecting Surface (2004, 7') - Josep Maria Guix (1967)  |  piano i electrònica

Resonancias (2000, 7') - Andrés Lewin-Richter (1937)  |  piano i electrònica

Dir per dir
Dir fàstics
Dir amén
Dir el cor - Josep Maria Mestres Quadreny (1929-2021) del Promptuari dels Dirs  (1996, 6')  |  piano

El ángulo de la gota (2019, 7') - Anna Bofill  (1944)  |  piano i electrònica

Brolla l'erm (estrena, 2024, 9') - Jordi Rossinyol  (1956)  |  piano i electrònica

 

Notes al programa

Força piano (1988), de Joan Moreno
Deliberadament dibuixa el text musical a l'engròs, situant-nos (a partir de dues textures complementàries i successives) en un teixit musical de variabilitat extrema. Defuig el discurs creant un llenguatge que cerca la imprecisió, l'absència de depuració, la proximitat uniforme. D'aquesta manera apunta un munt inesgotable de suggeriments, de promeses, per aconseguir la concreció d'una idea, d'un pensament abstracte. (7')

Salms (2000), de Mercè Capdevila
La claredat ens la marca el ritme, l'harmonia despietada del timbre, la uniformitat del contrapunt imprevisible, la insistència i la sorpresa estable. Un objecte pictòric, perdurable, que s'ha de llegir plàsticament, però en el temps (10').

Reflecting Surface (2004), de Josep Maria Guix
Des de l'encís pel so obre Guix l'instrument acústic a l'electrònica de les ressonàncies. Una prolongació que provoca l'oïda a cercar imaginàries simpaties entre les cordes i ecos inexistents, alguns dels quals es realitzaran i d'altres quedaran mig ocults. No li cal fer esclatar l'electrònica, sinó utilitzar-la per estirar l'escolta cap a una subtilitat contemplativa i exigent. (7')

Resonancias (2000), d'Andrés Lewin-Richter
La riquesa tímbrica electrònica i la contundència del piano es vertebren mútuament de manera indestriable. La solemnitat, la ironia, l'humor, el dramatisme, es troben, encalçant-se entre l'equilibri i la contradicció. En l'obra, tota sonoritat, tot gir melòdic és possible si s'adequa a aquesta funció polièdrica d'unitat. Es persegueix una escolta d'amplitud, com la mirada a un quadre absorbent que no tingués títol. (7')

Del Promptuari dels dirs (1996), de Josep Maria Mestres Quadreny:
Dir per dir, Dir fàstics, Dir amén, Dir el cor
Peces evocadores que mostren un Mestres Quadreny poc conegut. No abandona del tot la trama amant d'un to alliberat del discurs i continua accentuant la seva línia característica, però li plau aproximar-se a referències d'una semàntica musical que vol que reconeguem. Mostra en aquestes peces un camí estètic d'anar i retornar, sovintejat més i més en la seva darrera època. Períodes que són indicatius, com en tota la seva producció, del seu tarannà estètic obert. (6')

El ángulo de la gota (2019), d'Anna Bofill
Si l'electrònica és la puntualització i les marques entre blocs, el piano, des del contrast en blanc i negre i amb insistència, dibuixa les línies assenyalant els vectors sobre el paper mil·limetrat. (5')

Brolla l'erm (2024), estrena, de Jordi Rossinyol
El piano dirigeix la música cercant un diàleg casual entre l'electrònica i l'instrument acústic. Com sorgit d'un fil intern, durant el procés és empès cap al camí tancat (en l'execució) i obert (per la direcció que pren). Formulant-se, quan s'inscriu a través de l'expressió musical, l'atzar condueix cap a l'imprevist: "Brolla", com una font, "l'erm", el desert. (9')

(Textos de J.Rossinyol)

 

Kiev Portella

Kiev Portella (1974), pianista d'origen maonès, realitza una sòlida trajectòria concertística a Espanya, Itàlia, Alemanya i Anglaterra. Ha estudiat amb Emili Muriscot, Ramon Coll i Josep Colom. Durant la seva carrera professional, ha actuat entre altres amb l'Orquestra de Cambra «Gonçal Comelles», la Banda Municipal de Barcelona, l'Orquesta Camera Musicae, l'Orquestra «Solistes de Mallorca»... i ha compartit escenaris amb directors com Salvador Brotons, Philippe Bender, Tomàs Grau, Xavier Puig, Barry Sargent. Ha realitzat concerts en el Palau de la Música, l'Auditori, Festival Chopin de Valldemosa, Festival Internacional de Música de Ciutadella, Williamson Art Gallery de Liverpool, Auditòrium de Palma de Mallorca, Auditori de la Chettam's School of Music de Manchester, Teatre Principal de Palma de Mallorca, SGAE de Barcelona, Fundació Juan March de Madrid, Bluecoat de Liverpool... Ha tocat amb diferents formacions com el Liverpool String Quartet, el Quintet Gradiva. Juntament amb Sarah Bells (violí) i Jean Baptiste Texier (violoncel) ha format el trio Rec4. Kiev Portella ha enregistrat per a diverses ràdios i televisions. Ha impartit classes magistrals al costat de noms com Dimitri Ashkenazy, Lluís Claret, Ramzi Yassa o Ramon Coll.

Amb el suport de:

 

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact