EL SINDICATO DE ALTAVOCES

Comissari: Pablo Fredes

Programa:

Bruixes - Leonardo Espejo Santis

Les veus de l'aigua - Oriol Graus 

Llum - Andrés Lewin- Richter 

Sonnos - Pablo Fredes

Notes sobre les obres:

Bruixes

Leonardo Espejo Santis (Estrena)

Entre els anys 1400 i 1850 desenes de milers de persones van ser jutjades i condemnades per bruixeria a tota Europa, majoritàriament dones. Entre els segles XV i el XVIII, només al territori de Catalunya, hi ha documentades més de set-centes dones processades per bruixeria a dues-centes poblacions, però se’n calcula que van ser moltes més.

El març de 2021 la revista Sàpiens va publicar un especial sobre bruixes i va fer públic el manifest No eren bruixes, eren dones. Les històries publicades em van copsar el cor i inspiraren aquesta peça, que és un homenatge a les bruixes: no a les mitològiques o fantàstiques, sinó a les de carn i os que van ser acusades i condemnades injustament, i a tantes dones reprimides al llarg de la història.

Text: Leonardo Espejo Santis

Veus:  Llúcia Vives Vidal, Mª Carmen Paniagua Monterrubio, Montserrat Vendrell Balaguer, Lídia Just i Calpe. 

Les veus de l’aigua

Oriol Graus (2025, Estrena)

Us  proposo un recorregut auditiu en què la morfologia de la veu es reconfigura en paisatges aquàtics, explorant la permeabilitat entre identitat tímbrica i entorn acústic. L’obra parteix de mostres d'aigua i de veu humana, que són sotmeses a diferents transformacions, fins a obtenir textures que s’aproximen a la sonoritat de l’aigua en els seus diversos estats i moviments. El material vocal es desdibuixa integrant-se en un continuum sonor on els límits entre font i resultat esdevenen quasi imperceptibles. Espero que sigui del vostre agrat

Sonnos

Pablo Fredes (Estrena)

El temps es bifurca i encadena desviacions. La narració està perpètuament corba. Justament abans que un petit segment s'hagi resolt, ja s'ha bifurcat. En aprofundir en això, fins i tot saturar-ho, l'espai apareix com una corba més de temps. L'espai es bifurca i encadena desviacions. La seva narració està perpètuament corba, encara més. Justament abans que un petit segment s'hagi resolt, ja s'ha bifurcat. En aprofundir en això, fins i tot saturar-ho, el temps apareix com una corba més en l'espai.

En el mateix moviment per a tots dos, un s'obre i l'altre es tanca. També està corb. 

Llum

Andrés Lewin-Richter (estreno)

La idea de trabajar con poemas de Lluis Solà fue original de Jordi Rossinyol que se puso rápidamente a la obra con una partitura para que la pudiera cantar con variaciones Monserrat Bertral. Se grabaron éstas y como hacía mucho tiempo que no había trabajado con la voz, le pedí a Rossinyol poder utilizar esta grabación para poder experimentar las posibilidades con nuevos recursos utilizados en los últimos años. Después de trabajar con ahinco en obtener resultados cree una base sonora y una capa solista. El resultado me pareció muy sorprendente y de gran efectividad, pero a su vez observé que sería difícil su interpretación real por parte de la solista. Requeriría un cúmulo de ensayos para memorizarla, si no hubiera una posibilidad de amortizarla con muchos conciertos. Esto me decidió a considerarla una obra puramente electroacústica para 8 altavoces y un altavoz central solista. Y cree las “Tres canciones sobre textos de Lluis Solà” para el proyecto final de Rossinyol. Dedico esta pieza a Montserrat Bertral que hizo una gran labor en el mencionado proyecto que se acabó presentando en l’Atlàntida de Vic el pasado mes de octubre 2025.

Amb el suport de: