Nou Nou

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Blog: "Alguns resultats de l’estudi Televidente 2.0 a tenir en compte per a la distribució de cinema (i televisió) online"

Blog: "Alguns resultats de l’estudi Televidente 2.0 a tenir en compte per a la distribució de cinema (i televisió) online"

14.07.2017

 

Reinald Besalú

Podeu consultar el document en format .pdf en aquest enllaç

La consultora The Cocktail Analysis ha publicat recentment el seu estudi periòdic Televidente 2.0, que ja ha arribat a la desena onada. En un context de canvis importants en els hàbits de consum audiovisual, i coincidint amb la publicació de l’informe d’OPA sobre presència del cinema català a les noves plataformes, creiem interessant aportar algunes breus reflexions sobre diversos fenòmens que detecta l’estudi.

En primer lloc, cal explicar que els resultats de l’estudi estan basats en una enquesta feta a internautes d’entre 18 i 55 anys. Això, lògicament, introdueix un biaix en els resultats, en què el consum audiovisual no lineal previsiblement tindrà un pes superior al que tindria si es comptabilitzés tota la població. Tot i això, inclús entre aquest grup poblacional l’estudi detecta que només el 10% del consum audiovisual total es fa a través de serveis OTT tipus Netflix, Wuaki o Filmin, als quals estan subscrits el 25% dels enquestats. Les aplicacions multidispositiu dels operadors de TDT i IPTV acaparen un percentatge major del temps de consum (19%), mentre que les descàrregues i l’streaming suposen el 18%. En tot cas, si tenim en compte que en aquests serveis OTT la presència del cinema català, amb notables excepcions, hi és marginal (per sota de l’1% del catàleg en la majoria de serveis, segons l’últim informe d’OPA), podem concloure que només una part ínfima del consum de cinema català prové de les visualitzacions realitzades en plataformes d’internet. Clarament el negoci no pot provenir encara d’aquí.

Font: Televidente 2.0, X Onada

Això no vol dir que no calgui ser-hi present. Una altra de les constatacions de Televidente 2.0 és que el perfil d’usuari dels serveis OTT tendeix a ser més jove i amb més presència d’homes si es compara amb el perfil de consumidors de serveis audiovisuals en general. Es tracta d’un perfil d’espectador força coincident amb les característiques del públic que assisteix a les sales de cinema, segons dades d’AIMC per a tot Espanya l’any 2016, de manera que es pot afirmar que aquests serveis són capaços d’aglutinar els usuaris més interessats d’entrada en aquest producte audiovisual. A més, l’estudi també constata que la ficció és el contingut preferit pels usuaris d’aquests serveis, tot i que preval l’estrangera per sobre de la pròpia.

Per altra banda, l’estudi revela que els serveis OTT, a diferència del que es podria pensar, no són de moment una competència per als serveis IPTV tipus Movistar + o Vodafone, sinó que més aviat es complementen. Un 16% dels enquestats tenen contractats ambdós tipus de serveis, i l’estudi constata que la contractació d’un servei OTT rarament respon a una voluntat de desfer-se d’una subscripció a la televisió de pagament amb una oferta més genèrica, sinó a la necessitat de complementar aquesta oferta amb una de més específica. D’aquesta manera, no es pot parlar de fenomen cord-cutting a Espanya: clarament tots aquests serveis es troben encara en fase d’implantació i tenen camp per créixer sense perjudicar-se els uns als altres.

Font: Televidente 2.0, X Onada

Alhora, sembla que el consum de continguts audiovisuals a través de descàrregues o streaming “pirata” segueix a la baixa (el realitzen el 67% dels enquestats, sis punts menys que en l’estudi anterior). La subscripció a serveis IPTV, amb una oferta premium d’esports, a banda de la ficció, té un efecte en aquesta reducció del consum “pirata”; en canvi, els subscrits a serveis OTT realitzen aquesta pràctica en major mesura. De nou, una mala notícia per al cinema, que veu com la competència de la pirateria pot treure-li els espectadors que podria aconseguir per les noves vies que obren els serveis OTT.

Al marge de totes aquestes consideracions, també resulta interessant fixar-se un resultat de l’estudi certament curiós: YouTube comença a perdre posicions. La penetració d’aquest servei de vídeos en streaming cau quatre punts respecte de l’any anterior, fins al 86% (la caiguda és de sis punts en telèfons mòbils i smart TV). Els únics consums d’aquest servei que es mantenen són els corresponents als canals de youtubers. Tot i els esforços per introduir-hi el pagament i retransmissions d’esdeveniments, clarament YouTube segueix sent percebut com una plataforma on consumir productes audiovisuals de baix valor afegit. De moment no és, per tant, un espai d’atenció prioritària per a la distribució de cinema ni de televisió.

Categories: