Nou Nou

Torna a la pàgina principal

ESTUDIS

Les estratègies de la televisió per adreçar-se als joves

 

Anàlisi de l’actuació d’una selecció d’operadors públics i privats a Catalunya i Espanya

 

Per Ona Anglada

 

Descarregar en pdf

25.02.2021

 

Introducció

 

Les televisions tradicionals veuen com cada vegada perden més el públic jove (d’entre 13-25 anys)[1], que es veu més atret cap a noves plataformes, des de Netflix a Twitch. Malgrat que el descens del consum televisiu a l’Estat espanyol és generalitzat, els segments de població infantil i juvenil van registrar un mínim històric de consum televisiu l’any 2019 segons l’informe anual de Barlovento Comunicación.[2]

En aquest context, les televisions tradicionals, públiques, privades i de pagament, estan buscant noves maneres d’adreçar-se a aquest públic, tan a nivell temàtic com de format. La voluntat d’aquest estudi, doncs, és realitzar una radiografia de les estratègies emprades per part de set operadors públics i privats de l’Estat espanyol (RTVE, Atresmedia, Movistar+, TVC, EiTB, IB3 i À punt[J1] [OAP2] ). S’han escollit aquests operadors ja que constitueixen un ventall ampli del mapa televisiu més pròxim: la televisió pública d’àmbit estatal (RTVE); la televisió de pagament més important d’àmbit estatal (Movitar+); les televisions públiques autonòmiques dels països catalans (TVC, IB3 i À punt); la televisió pública basca per les similituds amb el context català (EiTB) i finalment, un dels dos principals operadors privats espanyols en obert (Atresmedia). Mediaset no s’ha incorporat a la mostra per dos motius: en primer lloc, perquè el cas d’Atresmedia constitueix una aposta més diferenciada i distintiva per als joves, especialment amb la plataforma de Flooxer, i en segon lloc, en el cas de Mediaset, els programes pel públic juvenil (First Dates, Mujeres y Hombres y viceversa, etc.) s’inclouen en la programació regular de la cadena i amb una orientació generalista, i no s’ha identificat cap aportació específica per a joves.

S’aposta només per continguts de ficció seriada o s’exploren altres formats? Es creen plataformes ad hoc destinades només a aquest públic o s’integren a la resta d’estratègies de la cadena? Són continguts emesos exclusivament online? Hi ha diferències entre operadors privats i públics? Aquestes són algunes de les preguntes que guiaran aquest estudi per tal de poder conèixer aquest paisatge i identificar les principals apostes dels set operadors de televisió escollits.

 

Anàlisi per operadors

 

RTVE i la plataforma Playz

 

El 30 d’octubre de 2017 RTVE va llençar Playz, una plataforma online destinada al públic juvenil i que es va estrenar amb la sèrie transmèdia de ficció Si fueras tú. La plataforma funciona independentment de la programació lineal dels canals de TVE, i es defineix com “un espacio abierto, interactivo y multiplataforma, [...] se adapta a un usuario nativo digital que quiere consumir contenido de calidad cuando quiere y como quiere, sin depender de horarios” [3]. Tots els continguts es poden trobar recollits a la web, de consulta lliure i oberta, i la majoria també es troben al canal de Youtube de Playz. Així doncs, RTVE aposta per separar els continguts dirigits al públic juvenil en una única plataforma, i amb una presència social activa a xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram i TikTok).

Imatge del vídeo promocional del 3r aniversari de Playz

 

Els continguts que podem trobar a Playz son molt diversos. Hi ha una clara aposta per la ficció seriada, especialment de formats breus. Es tracta de mini sèries, la majoria d’uns 6-8 capítols d’una durada d’entre 20-30 minuts, d’una o dues temporades. Algunes propostes destacades són Drama, Grasa, Bocanorte (que també es va emetre per La 1), Una Nochevieja inolvidable, Bajo la Red, Hit (que també es va emetre en directe a La 1)... Les sèries s’acostumen a acompanyar de contingut addicional, com ara entrevistes als actors, moments destacats, testos de personalitat, debats sobre la trama...

Malgrat que tots els continguts es pengen exclusivament online, els capítols es pengen de forma periòdica setmanal, enlloc de penjar-los tots el mateix dia, que és una estratègia emprada per Netflix. Algunes d’aquestes sèries innoven el format i narració clàssics, ja que adopten estratègies transmèdia (Si fueras tú) o es desenvolupen en plataformes com Instagram (Una Nochevieja inolvidable). El públic al qual es dirigeixen és el “young adult” (YA), és a dir, les persones que podríem situar entre els 18-24 anys. Per exemple, en el cas de Drama, els protagonistes es troben en aquesta franja d’edat i els conflictes ressonen en aquesta audiència: precarietat, incertesa sobre el futur, la concepció de les relacions amoroses...

En un inici, Playz va donar molt pes a la presència de youtubers. El programa The challengers, per exemple, consistia en un concurs que posava a prova a influencers i youtubers per tal d’erigir-se com “the best challenger” al final del programa. El programa Gente viva, d’humor, també estava protagonitzat per diferents influencers que feien sketches. Tot i així, actualment, la presència de youtubers i influencers ja no és una de les línies principals de l’estratègia de Playz, que tal i com veurem més endavant, sí que ocupa un espai important a Flooxer.

Pel què fa al documental, Playz ofereix vàries propostes de formats curts i també interactius. Podem trobar una mini sèrie documental sobre la història del moviment LGBTI a Espanya, Nosotrxs somos, que va acabar fent el salt a La 2; GRL PWR, una sèrie de sis capítols curts sobre sis dones joves que han destacat en els seus àmbits personals; Generación espontánea, sis capítols sobre fotògrafs de l’actualitat o Héroes, sobre figures espanyoles del parkour. També podem trobar documentals interactius, realitzats amb col·laboració del Lab (el Laboratori d’Innovació Audiovisual de RTVE) com per exemple En La Brecha, sobre la desigualtat de gènere a l’entorn laboral; Lo Que Hicimos Fue Secreto, sobre el moviment punk a Espanya o García-Alix: La línia de sombra, sobre l’univers fotogràfic de García-Alix.

Una proposta creada recentment és el programa Gen Playz, estrenat al setembre de 2019 i que se centra en l’actualitat i informació política, creant espais de debat sobre temes concrets (poliamor, missatges d’odi a les xarxes...). GenPlayz està presentat per Inés Hernand i Darío Eme Hache, tots dos havien estat influencers a xarxes. El programa és un paraigües de diversos formats, dividits al llarg de la setmana i en diferents plataformes: dilluns un “consultori virtual” a Instagram; dimarts, programa en directe a través de Youtube; dimecres, entrevistes i focus grups quinzenals; dijous, programa en directe a Youtube i finalment, divendres, “Fomo pills” a Instagram, les notícies de la setmana més rellevants de forma resumida. En aquesta línia també trobem Ok Playz, un espai d’actualitat diari, però en aquest cas, més enfocat al món de la cultura i les últimes tendències.

Miniatura del capítol "Relaciones Tóxicas" (27/10/2020), que segueix el model dels thumbnails de Youtube

 

La música, i més concretament, el freestyle (un estil de rap), ocupa una part important de l’oferta de Playz. La plataforma té els concursos de Rimas&Barras i Réplica, però també és el mitjà oficial de la Freestyle Master Series (FMS), que és la lliga nacional professional de rap freestyle a Espanya. A part d’aquests formats d’entreteniment, Playz també ha estrenat el documental Bnet, el campeón tranquilo, centrat en la figura del freestyler Bnet. També tenen una secció a la pàgina web anomenada Urbana, on es recopilen continguts sobre música urbana (tant programes com notícies).

Al gener de 2021 Playz va presentar la nova temporada, on es renoven alguns programes com Héroes, Réplica o Cam On o noves temporades de Drama i Grasa. De ficció s’estrenarà Riders, una sèrie de comèdia sobre treballadors de plataformes de repartiment de menjar a domicili. També s’estrenarà Llámalo X, un programa sobre temes de sexe, presentat per Noemí Casquet; Danz, un espai sobre dansa i ball; Whaat!?, de divulgació científica i Tintas, un programa sobre tatuatges de persones famoses.

Finalment cal esmentar també Operación Triunfo (OT), que malgrat estar fora de Playz, les tres últimes edicions del talent show (2017-2020) van aconseguir captar audiències joves més enllà de l’emissió lineal. A Youtube tenen 1,08M de subscriptors i una gran quantitat de seguidors a altres xarxes socials, com Instagram o Twitter. Un dels factors clau d’aquest èxit va ser la presència a Youtube, tant en l’streaming de gairebé 24h de tot el que passava a l’Acadèmia o els muntatges de vídeos editats gairebé “a demanda” i amb gran rapidesa. [R3] [OAP4] 

El fet de que Operación Triunfo se situés fora de Playz (amb emissions en lineal i una presència a xarxes socials) podria explicar-se per varis motius. Primer, cal tenir en compte que quan es va recuperar OT a RTVE, el 2017, Playz encara no havia nascut. De fet, OT va estrenar-se el 23 d’octubre de 2017 i Playz es va estrenar uns dies després, el 30 d’octubre de 2017. En segon lloc, quan es va estrenar l’edició del 2017, ja es va apostar per atreure el públic juvenil (amb l’emissió per Youtube i també perfils a les xarxes socials dels concursants) però alhora intentant mantenir una audiència més generalista al flux lineal de la televisió. I en últim lloc, el futur d’OT és incert després de l’última edició, la del 2020. Tinet Rubira, director de Gestmusic, va explicar que estaven considerant la possibilitat de traslladar el programa completament en línia, “fora de la televisió” i anar directament a una plataforma de streaming, oferint el contingut de pagament, com per exemple utilitzant Youtube Premium, i per tant, no s’emetria a Playz [4].  

En definitiva, l’aposta de RTVE es concentra gairebé a Playz, una plataforma que ja duu tres anys produint contingut original, de diverses temàtiques i format. La ficció ocupa un pes important de l’estratègia de Playz, tot i que cada cop s’exploren més noves vies, com l’actualitat i la informació, així com noves formes de narrar en col·laboració amb el Lab.

 

Atresmedia i Flooxer

 

L’any 2015 Atresmedia va estrenar Flooxer, una plataforma que definien com “la ventana de la nueva generación [...] [una] nueva plataforma para los creadores con más talento y proyección, los que enganchan a millones de usuarios con sus vídeos cada día”[5]. El contingut de Flooxer es distribueix només online, i començava amb una aposta forta per donar espai a creadors digitals, com influencers o youtubers. Als inicis, Flooxer també es va centrar sobretot en la producció de contingut breu, enlloc sèries de llarga durada o pel·lícules. Flooxer va començar com una plataforma independent, però l’any 2019 es va integrar a Atresplayer i actualment la trobem com una secció dins del servei, amb la majoria del contingut disponible gratuïtament, tot i que requereix registrar-se.

Tal i com hem esmentat, a Flooxer els influencers i youtubers apareixen en diversos espais. Per exemple, trobem Entrevistas by AuronPlay, una sèrie d’entrevistes breus del youtuber AuronPlay a altres persones del sector; Silencio by Wismichu, un concurs que adapta Silent Library de la MTV o Looser, una sèrie de la youtuber Soy Una Pringada. Recentment també han fet el concurs Top Gamers Academy, un talent show d’aspirants a gamers i que contava amb la participació de El Rubius, Willyrex o TheGrefg, amb presència a Twitch[OAP5] . També trobem el cas de Comando Squad, un format híbrid que combina ficció i reality, amb presència de influencers i també actors i actrius.

Flooxer ofereix sobretot continguts breus, similars a formats que podem trobar a Youtube, com per exemple Roomies, un format que consisteix en fer “challenges” als convidats que passen pel programa, així com bromes i càmeres ocultes, formats molt típics de canals de Youtube. És el cas també de Freakhouse, un espai presentat per youtubers on es parla de continguts culturals com còmics, pel·lícules de terror, videojocs... Altres formats són Beautyfloox, similar a un canal de bellesa o On Board, una sèrie sobre viatges.

Pel què fa a ficció, a Flooxer destaquen els continguts dirigits a un públic adolescent (13-18) i de gènere de misteri i terror. És el cas de Campamento Albanta, un thriller juvenil estrenat al 2020; +100 mentiras, una sèrie de misteri que comença amb la filtració per part d’un hacker del contingut del mòbil dels alumnes i professors d’un institut o Terror.app, una sèrie de misteri i terror d’uns adolescents que han d’obeir les indicacions d’una aplicació del mòbil. Totes aquestes sèries són d’uns 6 capítols per temporada, amb capítols d’uns 30 minuts aproximadament, i +100 mentiras és l’única que té dues temporades.

Fotograma de la sèrie +100 mentiras

 

Una altra línia de Flooxer és el contingut dirigit a un públic més YA i també del col·lectiu LGBTIQ+. En els seus inicis, una de les primeres apostes va ser la sèrie Paquita Salas, que Netflix va comprar i n’ha produït la segona i tercera temporada, i que només es pot veure a Netflix. Tot i així, Atresmedia han firmat un contracte d’exclusivitat amb “Els Javis” (Javier Ambrosi i Javier Calvo), els creadors de Paquita Salas, i amb qui ja han produït la sèrie Veneno. L’univers dels Javis mostra icones i referents de la història i el món LGBTIQ+ espanyol, com és el cas de Veneno, centrada en la figura de Cristina Ortiz Rodríguez.

També trobem les sèries Marica tú, una pel·lícula de ficció sobre un noi gay que ha de superar la ruptura amb la seva parella; The Voids, una sèrie musical sobre un grup de persones que volen fer una obra musical o Paca la Piraña ¿Dígame?, format per capítols breus d’uns 5 minuts en format consultori. Finalment, Atresmedia també produirà l’adaptació de RuPaul’s Drag Race a Espanya, que es titularà Drag Race España. El format original és un talent show de drags de gran èxit arreu del món i que estarà disponible exclusivament a la plataforma d’Atresmedia.

Atresmedia concentra la majoria de les seves produccions juvenils dins del marc de Flooxer, encara que podem trobar altres continguts, com per exemple Veneno, que s’ofereixen a Atresplayer i que requereixen de subscripció de pagament per poder-les consultar, a diferència de Flooxer que només requereix registre gratuït. La majoria de ficcions es dirigeixen a un públic adolescent, i també es constata un interès per produir amb youtubers i influencers, imitant formats propis de les xarxes.

 

Movistar+

 

A diferència de RTVE i Atresmedia, que tenen plataformes específiques per al contingut juvenil, en el cas de Movistar+ trobem que està integrat dins de l’oferta de la plataforma, i no de forma separada. Movistar+ és un servei de pagament, que fins el 2019 requeria ser client de l’operadora telefònica de Movistar i tenia un cost elevat (mínim 55€). A l’estiu del 2019, però, van llençar el servei de Movistar+ Lite, que és una subscripció que no implica contractar altres serveis de Movistar i que té un preu similar al d’altres plataformes de VOD com Netflix o HBO (8€).  El contingut al qual es pot accedir és limitat, però té una gran oferta de sèries i pel·lícules, tant originals com no. Aquesta nova possibilitat de subscripció segurament respon a l’interès d’acostar-se a un públic més jove que pot tenir interès pel catalèg de Movistar+ però amb menys poder adquisitiu.

Pel què fa a l’oferta de ficció juvenil, cal destacar en primer lloc Skam España, l’adaptació de la sèrie noruega de NRK Skam (2015-2017), que ha estat adaptada a varis països arran del seu èxit. Skam tracta de la vida quotidiana d’un grup d’adolescents, i una de les particularitats que té és el model d’emissió. La sèrie es va penjant en petits fragments d’uns quatre o cinc minuts, que al final de la setmana es munten i formen un capítol sencer. En el cas de Movistar+, aquests fragments es pengen a una pàgina web, fora de la plataforma de Movistar+ i que es poden consultar en obert. En canvi, els capítols sencers, d’uns 30-40 minuts, s’han de veure a Movistar+ i requereixen una subscripció de pagament.

Captura de pantalla de la pàgina web de la quarta temporada de Skam España

 

Movistar+ també va co-produir, juntament amb TV3, l’spin-off de Merlí, titulat Merlí: Sapere Aude. La primera temporada es va estrenar al final del 2019, i segueix la vida universitària d’alguns personatges de la sèrie original. Des del setembre de 2020 la sèrie es pot veure en obert a TV3alacarta, però per veure-la a Movistar+ es necessita subscripció de pagament. Una particularitat de la sèrie és que és bilingüe de català i castellà, un fet diferencial ja que és l’única plataforma que produeix a l’Estat espanyol que ha fet una ficció bilingüe. La resta de ficcions de Movistar+ interpel·len a un públic més adult, i per ara no s’han anunciat més ficcions dirigides de forma directa al públic juvenil.

Per altra banda, el talk show La Resistencia, presentat per en David Broncano, està dirigit a un públic juvenil, i malgrat que el programa sencer només es pot veure a Movistar+, al canal de Youtube del programa es poden trobar molts fragments i actualment compta amb 2,2M de subscriptors. En el cas de Loco Mundo, un programa de format similar, que en un inici també havia estat presentat per en David Broncano, també podem trobar molts clips a Youtube, encara que el programa no té un canal propi.

Finalment, Movistar+ també acull la sèrie d’animació Virtual Hero, basada en l’anime creat per El Rubius. La sèrie també s’ha de veure a la plataforma, però han estrenat dos capítols al canal de El Rubius a Youtube, i es poden veure gratuïtament. Movistar+ també va produir un documental sobre la sèrie i la figura de El Rubius, titulat De Rubén a Rubius i que es pot veure tant a Movistar+ com al canal de El Rubius.

Movistar+ també té un equip de e-Sports (esports electrònics), els Movistar Riders, i tenen un canal de Twitch on els membres de l’equip fan streamings. L’estratègia de e-Sports de l’operador va néixer l’any 2017 com un canal anomenat Movistar eSports i una pàgina web, així com amb la creació de l’equip, els Movistar Riders. A finals del 2018, però, el canal va tancar i els continguts sobre e-Sports es van passar a altres canals esportius de Movistar+ i la web es va integrar a la pàgina web del diari esportiu AS. Actualment, la majoria d’activitat es vehicula a través de l’equip al seu canal de Twitch i a les xarxes socials. Per tant, Movistar+ ha decidit centrar la seva aposta dels e-Sports a l’entorn virtual i allotjar-ho principalment a Twitch, que pertany a Amazon, enlloc de fer-ho a la seva pròpia plataforma.[OAP6] 

L’oferta de la plataforma no té una gran quantitat de continguts juvenils, però les dues sèries de ficció produïdes (Skam i Merlí: Sapere Aude) estan dirigides a un públic adolescent i provenen de productes anteriors que han tingut èxit. A més a més, tot i que els continguts s’han de veure a Movistar+ i són de pagament, també s’ha explorat baixar el cost de la subscripció i estrenar o penjat alguns continguts amb accés lliure, sobretot a Youtube.

 

TVC

 

A TVC no trobem cap plataforma específica dirigida a públic juvenil, malgrat que anteriorment havia existit el canal 3XL, que va començar com un programa l’any 2000 i va convertir-se en un canal l’any 2009 fins el 2012, quan es va tancar i va desaparèixer completament. El 3XL es caracteritzava per oferir una programació al públic juvenil, separant-lo dels continguts del Club Súper 3, que es dirigeix al públic infantil. El 3XL emetia sèries d’animació (sobretot anime) i algun programa de producció pròpia. Des de que va tancar, però, no s’ha creat cap altre espai similar dirigit a aquest públic. A l’estiu del 2020, en una entrevista Vicent Sanchís (director de TVC) va anunciar que hi hauria una reestructuració dels canals de la CCMA per recuperar aquest espai que va deixar el 3XL, malgrat que encara no s’ha concretat la forma que prendrà, tal i com va explicar en una entrevista en aquest observatori. [6] [R7] [OAP8] Així doncs, a la data en què s’ha elaborat aquest estudi TVC encara no disposa d’un espai propi pels continguts juvenils.

De l’estratègia actual podem identificar-ne dues vessants: les sèries de ficció emeses en prime-time i la recent estratègia de nous programes emesos exclusivament online. Pel què fa a les sèries de ficció, TV3 n’ha produït dues dirigides al públic adolescent en els últims anys. Cal recordar el gran èxit de Polseres Vermelles, de dues temporades, emesa entre el 2011-2013.  L’any 2015 TV3 va estrenar Merlí, que va tenir un gran èxit d’audiència i de la qual se’n van produir tres temporades. La sèrie també es va emetre a La Sexta, i posteriorment, Netflix va comprar-ne els drets per emetre-la a Estats Units i Llatinoamèrica. Recentment s’ha anunciat que Merlí tindrà una adaptació francesa (a la cadena pública France 2) i italiana (a la cadena pública Rai 1). També va fer-se’n un spinoff, Merlí: Sapere Aude, una co-producció de TVC i Movistar+, de la qual ja n’hem parlat anteriorment. Merlí: Sapere Aude és bilingüe i es va estrenar a Movistar+ el desembre del 2019, i a l’octubre del 2020 es va emetre a TV3.

A l’abril del 2019 es va estrenar Les de l’hoquei, una sèrie protagonitzada per noies adolescents i co-produïda per Netflix, on podem veure-hi la la primera temporada, disponible arreu del món. La sèrie té dues temporades, i un aspecte destacable és que sorgeix d’un Treball de Final de Grau de la UPF i per tant, està creada per persones joves. La sèrie també tenia una pota transmèdia, ja que durant la primera temporada es van crear perfils d’Instagram de les set protagonistes (seguint el model de Skam) i un xat de Telegram.

Aquestes sèries s’emeten en prime-time i cal tenir en compte la vocació de TVC per interpel·lar a una audiència generalista. Així doncs, malgrat que les sèries tinguin com a protagonistes adolescents, els adults segueixen tenint molt de pes a la ficció. L’únic cas de ficció dirigida a un públic juvenil emesa fora del prime-time és Poliamor, una sèrie creada i emesa per Instagram l’any 2018. Poliamor va innovar a nivell formal: s’emetia per Instagram Live, i la interacció amb el públic feia canviar el curs dels guions. A més a més, després de que s’acabés el capítol, els actors parlaven i debatien entre ells i amb l’audiència d’Instagram.

Per altra banda, a l’octubre del 2020 TVC va estrenar 5 produccions dirigides al públic juvenil, totes per ser emeses exclusivament online. Segons TVC, són produccions “dissenyades per l’entorn digital i suposen una forta aposta de TVC per arribar a noves audiències amb nous formats i noves maneres de distribuir els continguts”[7].

Algunes d’aquestes propostes són Mood Z, un programa d’informació i actualitat, amb perfils a totes les xarxes socials, on es pengen petites píndoles, i presentat per persones joves i també influencers. La comunitat és un format presentat per Bibiana Ballbé, “un programa col·laboratiu de reflexió i històries personals” i on l’audiència pren un gran paper, ja que participa amb les seves pròpies històries personals. Els programes es penjaven un dia a la setmana (a vàries plataformes i a TV3alacarta) i també se n’oferia un capítol resum a TV3. Cover és un talent show musical, presentat per Miki Núñez i emès de forma exclusiva online. Els concursants havien de versionar cançons d’artistes i bandes catalanes, que després tant l’audiència com els propis artistes jutjaven. Jugada mestra (que a data d’elaboració d’aquest estudi encara no s’ha estrenat), serà un programa en format “podcast de vídeo i àudio” d’humor, presentat per Carles Sànchez Verdú i Charlie Pee, “acompanyats per nous talents de la comèdia catalana”[8]. Jugada mestra, com tots aquests nous programes esmentats, només es veurà online, tant a TV3alacarta com al canal de Youtube.

Imatge promocional de Mood Z

 

Així doncs, l’estratègia de TVC per al públic juvenil apunta en una nova proposta de canal o plataforma per agrupar els continguts per aquest públic. Mentre aquesta nova estratègia no pren forma, els continguts s’articulen principalment mitjançant la web de TV3alacarta i altres plataformes (com Youtube o TikTok), menys la ficció serial, que s’emet en prime-time.

 

EiTB

 

La programació d’EiTB dirigida al públic juvenil es troba majoritàriament online. Pirincipalment, hem identificat diverses propostes de ficció seriada, que menys Go!azen, es troben només a la web de EiTB, sense estar a cap plataforma separada.

Go!azen és una sèrie original de la cadena que neix d’una pel·lícula musical, també d’EiTB, estrenada l’any 2008. La pel·lícula i la sèrie se situen en un campament d’estiu de joves, i la part musical cobra una gran rellevància, ja que els personatges canten cançons típiques de la història del pop-rock del País Basc. Arran de l’èxit de la pel·lícula entre el públic juvenil i infantil, EiTB va estrenar-ne una versió en sèrie l’any 2009 i n’ha produït 6 temporades, que formen part del mateix univers però amb un repartiment que es va renovant.

La sèrie s’emet per la televisió lineal, i també es pot trobar a la carta. Go!azen té molta repercussió en l’audiència més jove, tot i que també interpel·la a un públic adult, especialment gràcies a la música, que recupera grans èxits d’altres generacions. Així doncs, malgrat tenir protagonistes adolescents i tractar temàtiques rellevants per a la joventut (com per exemple el bullying), la sèrie busca un públic més general, una tendència compartida per la majoria de televisions públiques que analitzarem. A més a més, Go!azen compta amb un gran univers transmèdia: més enllà de la pel·lícula i la sèrie, se n’ha fet una obra de teatre musical i diversos llibres, a part de divers merchandising.

A part de Go!azen, trobem una sèrie de web sèries originals disponibles a la pàgina web de EiTB, dirigides a un públic jove i també desenvolupades per nous creadors, com Pikuak, una sèrie de tres capítols que parla de la vida de tres noies joves que viuen a Donostia o GTB (Gutuberrak), una sèrie transmèdia, sobre un conjunt personatges que publiquen vídeos a Youtube per guanyar diners per tal d’evitar un desnonament.

Imatge promocional de l'última temporada de Go!azen 6.0

 

EiTB no té una gran programació dirigida a la joventut, encara que Go!azen és un cas d’èxit, que té molta continuïtat i amb una gran expansió transmèdia. Com la majoria de cadenes públiques autonòmiques, el contingut de ficció s’emet exclusivament online, sense fer el salt a la graella lineal. Tot i així, és molt rellevant la presència de nous creadors en les sèries de ficció, encara que sigui només en l’àmbit de les websèries.

 

IB3

 

El cas d’IB3, la televisió pública de les Illes Balears, tampoc té cap plataforma separada enfocada al públic jove. Tot i així, de les tres televisions en llengua catalana, podríem destacar-ne la producció original d’una sèrie de ficció dirigida al públic YA, Mai neva a ciutat, que també ha sigut emesa a TV3.

Mai neva a ciutat, estrenada l’any 2017, és una sèrie de ficció d’uns 30-40 minuts per capítols, i amb una primera temporada de 6 capítols i una segona i tercera formada per 12 capítols cadascuna. La sèrie va guanyar el concurs de pilots de comèdia que va fer la cadena, on el públic va votar la proposta que més els agradava, que després va ser produïda i emesa per IB3.

Les tres temporades de la sèrie s’han emès per la televisió i no només online, un fet que diferencia IB3 de la majoria de casos analitzats en aquest estudi. A més, la sèrie s’ha emès a TV3 i està disponible a la plataforma Filmin. Mai neva a ciutat està creada per persones joves, que retraten la seva pròpia experiència millenial, parlant de temes com la inestabilitat laboral o emocional; la immaduresa o la precarietat laboral.

Fotograma de la sèrie Mai neva a ciutat

 

Mai neva a ciutat no és l’única sèrie de ficció per a aquest públic de IB3, ja que també trobem el cas de la “microsèrie” Nou normals¸ una proposta que innova de format i plataforma, ja que es va estrenar per Instagram. La sèrie neix en el context del confinament i tracta sobre aquesta realitat amb un to de comèdia. Els protagonistes són els propis creadors i guionistes de la sèrie –Pau Escribano i Ann Perelló–, ja que Nou Normals sorgeix d’una primera proposta que havien fet de forma lliure i que penjaven a Youtube, anomenada 2021, la sèrie. A l’Instagram de IB3 es poden trobar els sis capítols de Nou Normals, i a la web està disponible el primer capítol.

Finalment, hi ha dos programes culturals a IB3 que malgrat no estar exclusivament dirigits al públic juvenil, tant els presentadors com la temàtica i contingut dels programes ressonen amb les inquietuds culturals d’aquesta franja d’edat. Són Llibrèfags i Els Entusiastes. Llibrèfags, de format breu, es presenta com un format que “fuig del programa cultural clàssic per tractar de mostrar la part més dinàmica, divertida i canalla del món dels llibres i la literatura”. Consta d’una sola temporada, de capítols d’una durada de menys de 10 minuts, que tracten una diversitat de temes però sovint amb una perspectiva local i feminista.

Els Entusiastes són petites píndoles que s’emeten diàriament a la graella de IB3, que acaben formant un programa de 25 minuts que s’emet els dijous. El programa fa recomanacions culturals, entrevistes a artistes, creacions d’obres artístiques per després subhastar per causes benèfiques, etc. El cas de Els Entusiastes és interessant per dos aspectes: per una banda, el programa es defineix com a transmèdia ja que es pot trobar a ràdio (en format podcast), a xarxes i a televisió; i per l’altra, se’n desprèn el programa Els entusiastes en concert.

IB3 destaca especialment per l’èxit de la sèrie Mai neva a ciutat i per l’aposta no només de continguts dirigits a joves sinó també creats per gent jove, obrint la televisió a nous creadors i creadores.

 

À punt

 

La televisió pública valenciana À punt segueix el mateix patró que la majoria de cadenes que hem vist anteriorment, ja que no té cap plataforma específica dirigida al públic juvenil ni té una gran oferta de contingut per a aquesta franja, de fet, només hem pogut identificar dos programes de divulgació. Destaca l’absència de ficció original per adolescents, tot i que sí que ha emès sèries originals de TV3 com ara Merlí o Les de l’hoquei.

69 raons és un programa de divulgació sobre sexe i educació afectiva, dirigit a un públic adolescent i amb una clara voluntat didàctica. El programa, d’una sola temporada i de capítols temàtics d’uns 25 minuts, només s’emet online. Està conduit per una psicòloga i sexòloga, i dóna veu a adolescents que a cada programa debaten sobre determinats temes, com la masturbació o la primera vegada. També inclou petites píndoles de ficció, similar al format del programa Oh My Goig! de Beteve.

Pel què fa als programes culturals, trobem Una habitació pròpia, que tracta sobre literatura. El programa va néixer i s’emet a la ràdio, presentat per Irene Rodrigo, i està dirigit a un públic ampli.  Però des del 2018 el programa també té una part audiovisual, emesa online, elaborada amb col·laboració de la Conselleria d’Educació. Es tracta de guies didàctiques de llibres que serveixen com a recurs pel professorat i alumnat de l’ESO i Batxillerat, formades per un capítol d’uns 30 minuts i un breu document escrit amb propostes per treballar la lectura, tant a l’aula com de forma individual. El cap d’Innovació i Nous formats d’À Punt, Albert Arnau, va destacar que era una “eina perfecta per motivar a l’alumnat i interessar-lo per un programa de televisió públic sobre literatura i que parla en valencià”[9]. Per tant, s’intenta crear un pont entre l’alumnat adolescent i la televisió pública mitjançant la literatura.

1Fotograma de Una habitació pròpia

 

Així doncs, l’oferta de À punt pel públic juvenil es concreta en dos programes de divulgació (un sobre sexe i l’altre sobre literatura) emesos de forma exclusivament online i molt lligat al món educatiu, més enllà de les emissions de sèries d’altres cadenes. Els programes es dirigeixen a un públic adolescent, per sota els 18 anys, i no trobem cap proposta pel públic YA. També és important destacar la falta de producció pròpia original de ficció seriada, una aposta molt comuna en la majoria de cadenes analitzades anteriorment.

 

Tendències

 

Després d’haver realitzat una panoràmica de les propostes de cada cadena, a continuació apuntarem algunes de les tendències compartides i diferències entre les diferents estratègies.

 

  1. Plataformes i continguts online

Tal i com hem vist, les úniques cadenes que tenen plataformes específiques per agrupar els continguts dirigits al públic juvenil són RTVE amb Playz i Atresmedia amb Flooxer. Ambdues plataformes es poden consultar gratuïtament, tot i que Flooxer requereix registrar-se com a usuari. La resta de cadenes no tenen cap plataforma ni cadena destinada a aquest públic, malgrat que TV3 està plantejant-se crear un espai per agrupar aquests continguts. 


 

Un altre fet comú en totes les cadenes analitzades és que els continguts juvenils s’emeten de forma gairebé exclusiva en línia. Tant Flooxer com Playz emeten el seu contingut a la plataforma-web, menys alguna excepció (per exemple, la sèrie Hit de Playz). En el cas d’EiTB o À Punt, els continguts específicament juvenils només es poden trobar online. TV3 i IB3 emeten en lineal les ficcions (per exemple Merlí en el cas de TV3 o Mai neva a ciutat de IB3) però la resta de formats només es troben online i en altres plataformes, com Youtube o Instagram.

Així doncs, sembla que el contingut juvenil s’associa a l’entorn digital, i menys alguna excepció, no té cabuda a la graella lineal de les cadenes. En el cas de TV3, que estan treballant la nova proposta, caldrà veure quina forma prendrà i si només estarà disponible online o s’encabirà dins d’una cadena.

 

  1. Ficció serial

Totes les cadenes analitzades (menys À punt) donen molt pes a la producció de ficció serial original, i en canvi destaca l’absència de producció de llargmetratges. La majoria de ficcions comparteixen un element: la brevetat. Són capítols curts, d’uns 20 o 30 minuts, i acostumen a tenir una o dues temporades de pocs capítols. D’aquesta lògica s’escapen sèries com Les de l’hoquei de TV3, amb capítols de 50 minuts, o Skam España de Movistar+, que té quatre temporades. Tot i així, el més habitual que hem identificat són capítols curts i temporades curtes, assimilant-se més al format de les ficcions de plataformes de streaming. És interessant destacar que EiTB (Pikuak) o IB3 (Mai neva a ciutat) han obert aquest espai a nous creadors, i en alguns casos, RTVE també, com ara amb la sèrie Drama.

 

  1. Informació, divulgació i documentals

A Playz és on trobem més propostes documentals, de divulgació o programes informatius. Com en el cas de GenPlayz, que és un programa amb diverses formes i que posa sobre la taula temes d’actualitat i els debat amb figures millenials o de la generació zeta. També trobem diverses propostes documentals, com ara Nosotrxs somos i també d’interactives com Lo Que Hicimos en Secreto. També han presentat nous formats per la propera temporada, com Whaat?!, un programa de divulgació científica.

En aquesta línia, a la cadena valenciana À punt, trobem dues propostes de divulgació: 69 raons, sobre educació sexoafectiva per a joves i Una habitació pròpia, sobre literatura i amb un apartat construït per ser emprat a les aules de secundària i batxillerat. Ambdós programes només es troben a la web de la cadena. A IB3, en canvi, els programes culturals s’emeten per la televisió. Podem trobar-hi Els entusiastes, sobre varis aspectes culturals i Llibrèfags, centrat en la literatura. A TV3 van estrenar el programa MoodZ, de reportages i informació conduït per persones joves, però només es troba online o a xarxes.

 

  1. Influencers i youtubers

Hem identificat com a la majoria de cadenes i plataformes s’ofereixen continguts amb participació de figures famoses del món digital, com youtubers o influencers. El cas d’Atresmedia és el que té més programes conduits i protagonitzats per influencers, com per exemple la sèrie-reality Squad, el concurs Top Gamers Academy o la sèrie de ficció Looser de Soy Una Pringada. A Playz, en un inici, també tenia una gran presència de influencers, amb programes com The challengers o Gente viva, una tendència que ha disminuït però encara hi és present, com per exemple a GenPlayz. A les cadenes autonòmiques aquesta aposta no hi és tant present, però si ens fixem en TV3, Mood Z està conduit per persones joves de diferents perfils però amb certa reputació a les xarxes.

 

  1. Transmèdia i xarxes socials

Tal i com hem esmentat al punt a), la majoria d’aquests continguts s’emeten només en línia. Més enllà de l’emissió en lineal o a la carta, alguns programes, fins i tot, innoven a nivell formal i fan propostes transmèdia. Playz es va estrenar amb la sèrie interactiva Si fueras tú, o el cas de GenPlayz, que és un mateix programa però desgranat en diferents plataformes (per exemple, Instagram). A Movistar+ la sèrie Skam España es penjava en petites càpsules durant diferents hores del dia, i compartia perfils de xarxes socials i xats que simulaven els que tindrien els protagonistes. TV3 i IB3 han explorat l’emissió de sèries exclusivament per Instagram, amb Poliamor (TV3) i Nou Normals (IB3). TV3 també va crear perfils d’Instagram de les protagonistes de la sèrie Les de l’hoquei, i un xat grupal de Telegram on podien unir-se els espectadors i veure, a temps real, converses que tindrien els personatges de la sèrie.

La majoria de plataformes i programes tenen perfils a xarxes, sobretot a Instagram i a Twitter, i alguns a TikTok (per exemple, GenPlayz de Playz o MoodZ de TV3). També és habitual penjar els continguts no només al servei de la carta de la cadena, sinó també oferir-los a Youtube. Movistar+, que és l’únic cas estudiat que requereix una subscripció de pagament, també penja i comparteix fragments del contingut a Youtube. En el cas de RTVE, l’èxit de Operación Triunfo entre l’audiència jove es deu, en gran part, a la presència i activitat constant a Youtube.

 

 

Conclusions

 

En definitiva, després d’haver vist cada proposta individualment i les tendències compartides, podem dir que el mapa d’estratègies de continguts dirigits al públic juvenil és variat, i en la majoria de casos, tímid i poc estructurat. Es diferencien de la resta i destaquen RTVE i Atresmedia, amb una estratègia clarament definida, al voltant d’una plataforma o una marca, i amb un gran volum de continguts originals, de diversos gèneres i formats. Pel què fa a la resta de cadenes, l’oferta és més dispersa, sovint només està disponible online i la majoria de programes tenen poca continuïtat. Malgrat que no podem afirmar que el fet de tenir una plataforma és un encert per atreure a aquest públic, sí que sembla que es correspon a una voluntat de les cadenes d’oferir més quantitat de contingut divers i amb certa periodicitat.

La ficció serial juvenil sembla ser un puntal en totes les cadenes analitzades, i ocupa un espai en la graella d’emissió lineal, però la majoria tenen molt poca continuïtat. Amb l’excepció d’algunes sèries (Merlí, Go!azen, Mai neva a ciutat), gairebé totes les produccions només tenen una o dues temporades, una nova durada de les sèries que es pot inscriure en la tendència de funcionament de les plataformes de streaming, com seria el model de Netflix.

I finalment, una reflexió per tancar aquesta panoràmica: totes les cadenes semblen buscar el públic juvenil, cada cop menys present consumint televisió lineal, però poques decideixen apostar fermament per nous i noves creadores. Mai neva a ciutat, Pikuak, Mood Z... són alguns dels pocs casos que deixen espai a veus joves, veus necessàries per atreure aquest públic ja que coneixen la forma de consumir i el llenguatge de les noves generacions que busca la televisió.

 

 


[1] Per parlar de “públic juvenil” ens referim a la franja d’edat compresa entre els 13 i 24 anys, ja que és el segment utilitzat i compartit per les empreses de mesura d’audiències i les cadenes de televisió.

[2] Les dades que s’han emprat corresponen a l’informe de l’any 2019, ja que l’informe del 2020 està profundament marcat pel confinament domiciliari que hi va haver entre el març i juny a l’Estat espanyol, que va provocar que el consum televisiu augmentés fent xifres de rècord. Els informes es poden consultar a: https://www.barloventocomunicacion.es/audiencias-anuales/

[3] “RTVE lanza Playz, un nuevo espacio digital en abierto con contenidos originales e interactivos para nuevos públicos”, RTVE, 27 d’octubre de 2017.

Disponible a:  https://www.rtve.es/rtve/20171027/rtve-lanza-playz-nuevo-espacio-digital-abierto-contenidos-originales-interactivos-para-nuevos-publicos/1630733.shtml

[6] Inicialment, Sanchís va comentar que es crearia un canal pel públic infantil i juvenil, “un Super 3 Z”, tal i com es pot llegir a l’entrevista a El Cinèfil: https://elcinefil.cat/2020/07/23/tv3-creara-un-canal-juvenil-aquest-2020/. Però a l’entrevista realitzada a finals del 2020 en aquest observatori, Sanchís parlava de que encara s’estava estudiant quina seria la fórmula definitiva.

[7] TV3 estrena 5 produccions per a internet que aposten pels joves, l’humor i la cultura”. 5 d’octubre de 2020. https://www.ccma.cat/tv3/tv3-estrena-5-produccions-per-a-internet-que-aposten-pels-joves-lhumor-i-la-cultura/noticia/3050910/

[8] Ibid.

 [9] “Una habitación pròpia” enlazará À Punt con la educación literaria valenciana”, La Vanguardia, 26 d’octubre de 2018.
Disponible a: https://www.lavanguardia.com/vida/20181026/452554660725/una-habitacion-propia-enlazara-a-punt-con-la-educacion-literaria-valenciana.html

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: