ESTUDI
LES SALES DE CINEMA ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA.
CATALUNYA
Primera part: Consideracions generals i documentació
Per Carles José i Solsona
A l’enyorat amic Joaquim Romaguera i Ramió.
Tretze anys d’absència ens recorden
que potser tothom pot ser substituït,
però que no pas tothom és substituïble.
“Lo primero que recuerdo del cine son los cines.”
Vicente Molina Foix
(del llibre El novio del cine)
Aquesta quarta etapa en el viatge pels locals de projecció de pel·lícules dels Països Catalans troba acollença dins del model que ha estructurat el tercet d’estudis precedents, però en la present avinentesa ho fa amb unes determinades singularitats. Aquests trets específics brosten del fet que Catalunya és l’única de les disset comunitats autònomes que exerceix un control de taquilla propi en matèria d’exhibició cinematogràfica. Atès que l’Administració de l’Estat executa idèntica tasca per a tot Espanya, l’existència de dues fonts estadístiques sobre diversos aspectes d’una mateixa realitat ens empeny, de forma tan immediata com imperiosa, a no bandejar aquest notable aspecte diferencial i a acarar-ne les diferents quanties. La seva comparança ens permetrà d’avaluar la dimensió de les distàncies existents entre les xifres abocades per les dues Administracions, tot cartenint la significació dels nivells que, tocant a cadascuna de les quantitats enfrontades, revelin, en termes absoluts i també en significació percentual, les magnituds de les dades que s’hagin esquitllat de la vigilància de l’Administració que es mostri deficitària en cada cas.
Amb les informacions, tan qualitatives com numèriques, emanades dels dos controls de taquilla dels cinemes ha estat elaborada (totalment o parcial) la gran majoria de quadres del present document. Tots ells encaixen amb mil·limètrica precisió i sense esquerdes amb les diferents magnituds consignades a les taules estadístiques de la respectiva administració pública. En el cas que es pogués advertir l’absència de sales comercials actives en exercicis dels intervals temporals resseguits en aquests fulls, el seu buit no pot imputar-se al present informe sinó que arrela en l’incompliment de l’obligació de declarar per part dels centres exhibidors esmunyedissos en combinació amb la manca de reeixida en l’activitat inspectora de l’específic organisme encarregat del control.
Tal com es veurà en la secció corresponent, les dades de l’Administració Central resulten més incompletes (i en alguns anys ho són en un grau espaordidor) que no pas les xifres subministrades des de Catalunya, insuficiència que decanta la nostra anàlisi —tot trencant la línia seguida pel parell d’estudis precedents— vers l’adopció d’aquestes últimes com a font estadística essencial del treball que sojorna en aquests fulls. El triatge, però, no bandeja les altres xifres, puix que una secció del present estudi es dedica al seu contrast, tot confrontant, una a una, les sèries temporals de dades relatives a cada aspecte de la nostra exhibició fílmica que hagin estat computades per ambdues administracions. Certament, les dades de l’Administració Central, puix que poden ser reconstruïdes fins a l’any 1965, procuren un reguitzell estadístic amb molt més recorregut que les xifres catalanes, que nasqueren el 1989, per bé que les tres dècades d’informacions publicades des d’aleshores ençà ja tinguin recorregut suficient per oferir una adequada visió de l’evolució del sector a llarg termini.
Val a subratllar que les dades procedents de l’organisme autònom públic de l'Administració General de l'Estat espanyol que, dins del Ministerio de Cultura y Deporte, s’encarrega de la cinematografia tenen el clar avantatge de poder mesurar les quotes de participació que cada variable estadística de Catalunya sotmesa a examen representa sobre l’homòleg nivell de tota la pell de brau. En tractar-se d’elements pertanyents a una mateixa base de dades, dins de la qual la suma de les diverses parts integrants encaixa a la perfecció amb el total, el parangó resulta plenament acceptable. Per contra, les xifres subministrades des de Catalunya fineixen el seu abast en arribar a les seves fronteres, de manera que, en paral·lel, no poden procurar dades sobre un àmbit geogràfic més extens amb el qual quedi facultada la comparança. En conseqüència, els acaraments entre les xifres de Catalunya i d’Espanya es limitaran a aquesta secció concreta del treball.
En sintonia amb els informes antecessors, la secció que s’acaba de comentar anirà precedida per l’especificació de la distribució territorial de l’àmbit geogràfic que pertoca a la visita territorial que l’estudi efectua. L’afegiment de les corresponents dades demogràfiques, tot combinant-les amb diverses magnituds de la xarxa local d’exhibició cinematogràfica, permetrà d’escatir en quin grau d’intensitat els diferents indicadors que resulten de les comparances s’atansen —o bé se n’allunyen— al nivell estàndard que regna en el mercat espanyol de sales de cinema per a cada índex de mesura. La part final (particularment fonamentada en el seguiment i en l’anàlisi de la caminada històrica realitzada pel públic que ha sovintejat les platees del territori, ara en nombre d’assistents abocats al còmput de cada exercici, adés en forma de contribució dinerària mitjançant l’adquisició d’entrades a les taquilles dels recintes) s’enfondeix en el detallat sondeig dels trets significatius del parc de cinemes a l’àrea geogràfica analitzada, amb l’afegiment de variables tals com l’aforament de les sales o el nombre de sessions que hi ha estat celebrades..
Tot i que està constituïda per peces completament independents, aquesta sèrie d’informes pot ser objecte de contemplació com el conjunt de capítols d’una mateixa obra. Aquest tronc comú planteja una alternativa a resoldre a l’hora d’incorporar noves baules a aquesta petita cadena. A diferència del document que passà revista a la flota de cinemes de la Catalunya Nord, únic territori de parla catalana en terres franceses, els treballs sobre les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya i la Franja de Ponent tenen el denominador comú de la seva inserció dins de l’exhibició cinematogràfica espanyola i, consegüentment, estan afectats per la seva legislació. Per tant, quan a cada article s’analitzi qualsevol de les variables relatives als parcs de sales, es plantejarà una clara disjuntiva. Atès que durant l’acostament al sector balear ja es deixà constància de la normativa legal que incidia sobre aquestes variables i dels seus antecedents històrics o bé hi foren introduïdes explicacions que anaven enllà de l’específic àmbit geogràfic explorat o que detallaven les particularitats de les fonts d’informació emprades, caldrà, tal com ja succeí en el text sobre el País Valencià, el triatge entre dues opcions.
D’una banda hom pot considerar que les indicacions addicionals ja han estat subministrades en un altre document i que, en conseqüència, esdevé sobrer fer-ne reiteració en el present informe. D’altre costat, atesa la possibilitat que l’interès de les persones que puguin acostar-se a aquests treballs es focalitzi tan sols en un únic territori, l’absència d’aquests comentaris produiria una discriminació que impel·liria a salvar l’absència dels comentaris aclaridors amb diferents notes que, en relació a cada especificació o ampliació explicativa, adrecessin momentàniament la lectura cap a un altre document, concretament vers el respectiu enclavament de la informació a l’estudi balear. Ben segur que els persistents saltirons cap a un altre text farien força malagradosa i enutjosa la lectura de l’informe; en conseqüència, aquest treball, d’idèntica manera que ho féu el precedent estudi sobre el País Valencià, escull la via de la repetició.
Havent establert aquestes consideracions inicials i després de raonar el criteri adoptat quant a les notes comunes als diferents treballs, resta encara un últim punt a addicionar. Certament l’objectiu essencial d’aquesta sèrie d’estudis consisteix a oferir una visió global del sector, per bé que detallada fins al màxim nivell de desagregació que esdevingui possible per a cada variable examinada. Els seus diferents treballs, però, no han defugit mai l’acost, encara que només s’hagi limitat al subministrament bibliogràfic, a la història individual de les diferents sales exhibidores del país que, des de l’arribada del nou art a les diferents poblacions del territori, han tingut activitat durant l’estrat temporal que sigui i amb la durada que pertoqui a cada local. Pel que fa l’estudi sobre les Illes Balears, les diverses referències documentals, tant de caire general com específic, s’especificaren en sengles (i extenses) notes a peu de pàgina. L’informe valencià, puix que abastava un nombre força més considerable de municipis, ja hi dedicà una secció sencera del treball, de la mateixa manera que ho efectuen per a Catalunya les pàgines que tot seguit s’atansen.
La història de l’exhibició cinematogràfica d’un territori és el resultat de l’aplec de les vivències i de les trajectòries individuals de les sales de projecció que l’integren i d’aquells establiments inactius o desapareguts que en algun interval temporal n’han format part. Rastrejar i reconstruir les seves vides és una tasca tan fascinant com ingent, que escapa a les possibilitats d’un sol investigador, atesa l’enormitat de sales de projecció que, des de les primeres barraques fins als gegantins megaplex, poden ser biografiades. La vinculació de la persona que fa la cerca a la població o al barri on estigui assetiada o hagi radicat la sala estudiada facilita la recerca, no pas únicament quant a l’accés als arxius municipals i comarcals, a publicacions de la vila i de la rodalia o a entitats que elaborin estudis locals, sinó també en relació tant al contacte amb persones connectades amb la propietat o amb la gestió dels locals com a l’accés a la recollida del testimoniatge oral del veïnatge de l’establiment.
En els meus llunyaníssims anys a la facultat, Jordi Nadal Oller, professor d’història econòmica i ben eminent deixeble de Jaume Vicens Vives, instava els alumnes a dedicar part de les seves vacances a sovintejar les parròquies dels respectius pobles o de les seves barriades a les ciutats per tal de resseguir, mitjançant les anotacions de bateigs i de defuncions, l’itinerari demogràfic de les èpoques analitzades o bé, amb l’ajut dels llibres de comptes, aprofundir en el procés inflacionari experimentat pels béns de consum en el període visitat. Seria bo que, de la mateixa manera, en els centres dedicats a l’ensenyament de matèries vinculades a la cinematografia, s’encoratgés l’alumnat a elaborar treballs sobre els cinemes del seu entorn que contribuïren a forjar la seva educació sentimental i cultural alhora que afavoriren la seva vida social. Ben segur que aquestes tasques il·luminarien nombrosos punts del nostre passat cinematogràfic i preservarien unes recordances i unes paraules que, d’altra manera, s’extingiran amb les persones que ens les haguessin pogut llegar.
El recull de documents que a continuació s’ofereix beu amb intensa aviditat del mestratge de Joaquim Romaguera i Ramió, gran pioner de la fervorosa defensa dels estudis d’abast local sobre la nostra cinematografia i tenaç estimulador de la proliferació d’aquesta mena de treballs. L’agost de 1987 ja presentà, en el curs de les “II Xornadas de historia do cine en Galicia”, la ponència Estado actual de la historiografía cinematográfica en Catalunya. Aquest text, on sota la invocació de Guido Aristarco preconitzava un mètode de treball que abastés tots els aspectes inherents a la indústria del cinema, fou revisat i recollit un parell d’anys més tard en el volum Metodologías de la historia del cine [“Cinematógrafo”, nº 1, I Encuentro de la AHCEE (Asociación de Historiadores Cinematográficos del Estado Español), AHCEE, Gijón, 1989, pàgines 89 a 97]. L’autor insistiria sobre l’interès de les diferents aportacions relatives a l’àmbit local tant a El cinema català vist també des d'una altra perspectiva: la local [”Revista de Catalunya”, nº 64, Fundació Revista de Catalunya, Barcelona, juny de 1992, pàgines 106 a 115] com a l’article Del I Encuentro de l'AHCEE al V Congreso de l'AEHC: l'evolució dels estudis cinematogràfics "autonòmics" i/o "nacionals" i el major interès pel "local" (bibliografia) [“Treballs de Comunicació”, nº 6, Societat Catalana de Comunicació (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, octubre de 1995, pàgines 71 a 88].
A l’article publicat a la “Revista de Catalunya“ que s’acaba d’esmentar, en el seu incansable coresforç orientat a enriquir la saviesa obtinguda gràcies a l’aplicació d’una àvida mirada polièdrica a l’hora de realitzar l’anàlisi de les diferents qüestions relatives al setè art, insistí en la necessitat del coneixement de la realitat cinematogràfica més propera per tal de copsar de forma completa i entenedora els fenòmens globals. L’estudi de la història local constituí, dins de les variades línies de recerca que recorregué, una de les seves rutes més preuades i, entre les nombroses consideracions que plantejà, deixà escrit, tal com ja he recordat en d'altres avinenteses, que “interessa moltíssim saber com s’ha desenvolupat, o a força municipis ha retrocedit, el cinema a les ciutats principals del país com un dels components de la història local amb tots els seus plecs i replecs” (a El patrimoni cinematogràfic de Catalunya. Estat de la qüestió, dins de l’obra col·lectiva El patrimoni cinematogràfic de Catalunya [Col·lecció “Orphea”, nº 4, Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona, 1995, pàgina 34]).
M’agradaria pensar que el seguici de documents que acompanya aquestes consideracions generals sobre l’estudi pugui contribuir en algun grau a continuar explorant amb més intensitat els complexos plecs i replecs d’aquestes petites (però alhora grans) històries locals i, al capdavall i per acumulació, a aprofundir i a eixamplar el coneixement de la història global de l’exhibició comercial de pel·lícules a Catalunya. M’agradaria també que els malignes tripijocs biològics no haguessin arrabassat Joaquim a la seva família i a les seves amistats amb tant d’afanyat encrueliment i haver pogut continuar parlant molt de temps amb ell de tantes i tan diverses coses. Ben segur que aleshores n’hauria tingut prou amb les seves opinions i consells sobre el present estudi per rescabalar-me molt sobrerament dels esforços invertits en la seva realització.
La tirallonga de referències sobre locals d’exhibició fílmica (en funcionament, inactius o desapareguts) assetiats en els diferents àmbits de la geografia catalana que aquests fulls tot seguit recullen —ara en sales de cinema, adés en teatres que han estat dedicats a la projecció comercial de llargmetratges en alguna etapa de la seva existència— aplega informacions sobre llibres, articles de revistes o d’altra mena de publicacions periòdiques i allotja també diferents entrades corresponents a pàgines webs o a blogs d’Internet. No s’hi agombolen, però, ni notícies dels mitjans de comunicació tocant a succeïts que afectin algun establiment de projecció fílmica ni adreces de pàgines web de cinemes on la informació es constrenyi a les pel·lícules en cartell o als títols de propera estrena, sense comptar amb cap secció on es faci referència a la seva història.
DOCUMENTACIÓ GENERAL
(Tot Catalunya. Províncies. Entitats supracomarcals)
“Se habla mucho de cine y demasiado poco de los cines.”
Vicente Molina Foix
(de l’article Elogio de los cines;
pàgina 26 del diari “El País” del
del dia 10 de setembre de 1996)
L’escorcoll de bibliografia referent a treballs que analitzen diferents aspectes de l’exhibició cinematogràfica de Catalunya en el conjunt del seu territori, a les diferents comarques o a qualsevol escala supracomarcal ha procurat els següents documents:
Álvarez Berciano, Rosa i Sala Noguer, Ramon
El cinema a Catalunya durant els anys de la guerra civil
“L’Avenç”, nº 11, Barcelona, desembre de 1978, pàgines 32 a 38.
Amposta Ràdio 87.8
Entrevista amb Toni Cartes Reverté. Exposició “Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”
https://www.amposta.cat/radio/pagina.asp?id=1728&i=ca
Arte y Cinematografía
Guía de la industria y el comercio cinematográfico en España e industrias relacionadas con el mismo
“Arte y Cinematografía”, Barcelona, 1925, 1927, 1929 i 1933-1934, 272, 291, 322 i 376 pàgines respectivament.
Mitjançant Internet les quatre guies de cinema poden ser objecte de consulta en el repositori de la biblioteca de la Filmoteca de Catalunya.
Bernat Monje, Joaquim
Una història del cinema a Lleida
El vuitè capítol està dedicat al cinema a la província de Lleida.
Pròleg de Sandro Machetti Sánchez. Col·lecció “Guiamet”, nº 89, Pagès Editors, Lleida, 2006, 241 pàgines.
Besalú Casademont, Reinald; Ciaurriz Velasco, Fermín; Guerrero-Solé, Frederic; Oliva Rota, Mercè
Informe sobre l’exhibició cinematogràfica (2008)
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2009, 21 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/13160
Besalú Casademont, Reinald; Ciaurriz Velasco, Fermín; Guerrero-Solé, Frederic; Oliva Rota, Mercè
L’exhibició cinematogràfica 2007: Continua baixant l’assistència a sales
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2007, 24 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/13038
Boixader, Sergi
L’exhibició cinematogràfica a Catalunya 2012-2013
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2014, 36 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/23207
Boletín de Defensa Cinematográfica Española
Relación de empresarios
Subministra els noms dels titulars de cinemes de tot Espanya. Les informacions corresponents als locals de Catalunya són a la pàgina 13.
“Boletín de Defensa Cinematográfica Española”, nº 56, Barcelona, juny-agost de 1924, pàgines 13 a 18.
Bosch Bausà, Oriol i Machetti Sánchez, Sandro
Lleida: sessió contínua
Catàleg editat en l’avinentesa de l'exposició celebrada a l'Institut d'Estudis Ilerdencs del 16 de juny al 23 de juliol de 2009.
Institut d'Estudis Ilerdencs, Diputació de Lleida, Lleida, 2009, 109 pàgines.
https://gruparxiverslleida.wordpress.com/tag/lleida-sessio-continua/
Cantal, Cristina
Els cinemes municipals
Article integrat en el dossier Les sales de cinema a les comarques gironines. “Revista de Girona”, nº 309, Diputació de Girona, Girona, 2018, pàgines 72 i 73.
https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/340648/431428
Centre d’Estudis de Planificació (Cubeles Bonet, Xavier; Miralles, Josep Maria; i Bonet i Agustí, Lluís)
La indústria del cinema a Catalunya. Estructura, evolució i elements per a la seva planificació
Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1989, 219 pàgines.
Ciaurriz Velasco, Fermín
El cinema en sales a Catalunya: Evolució del panorama de l’exhibició, 2009-2011
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2012, 25 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/22914
Cine & Tele
Familia Gratacós: cuatro generaciones en la industria
Entrada en el web del dia 22 de maig de 2017.
https://www.cineytele.com/2017/05/22/familia-gratacos-cuatro-generaciones-en-la-industria/
Colomé Roqueta, Lali
L’últim fotograma
Vídeo de TVC (Televisió de Catalunya) i de la productora Sticakí, emès en el programa “Sense ficció” de TVC el dia 3 de febrer de 2015.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/lultim-fotograma/video/5449472/
Condeminas Tejel, Daniel
Sales de cinema: generadores d’experiències compartides
“Comunicació 21”, nº 9, especial 20 anys, Grup Comunicació 21, Barcelona, tardor de 2019, pàgines 8 a 13.
https://comunicacio21.cat/wp-content/uploads/comunicacio21/publicitat/COMUNICACIO_21_NUMERO_9.pdf
Departament de Cultura
Estadístiques culturals de Catalunya
Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona. La seva publicació s’inicià amb al volum corresponent a l’any 2000 i, a hores d’ara, el darrer exemplar aparegut pertoca a 2019.
https://dadesculturals.gencat.cat/ca/estadistiques_culturals_catalunya/
Duran i Jané, Sílvia
Els públics del cinema
ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, abril de 2016, 35 pàgines.
https://issuu.com/icec_generalitat/docs/els_pu__blics_del_cinema?e=5788537/57958501
El Galliner
Entrevista amb Toni Cartes Reverté, sobre l’exposició “Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre”
Realitzada el dia 10 de maig de 2017.
Esteban Pagés, Ramon
Multisales, el fast-food del cinema
“Revista de Girona”, nº 205, Diputació de Girona, Girona, 2001, pàgines 20 a 25.
https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/111479/139076
Estivill i Pérez, Josep
Cinema, política i societat (1939-1945)
Dins de l’obra col·lectiva La província de Tarragona durant el franquisme (1939-1976). Política, societat i cultura, Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver", 1996, pàgines 171 a 185.
Ferrer i Serra, Josep
L’arribada del cinema a les comarques gironines
Dins de l’obra col·lectiva La construcció del públic dels primers espectacles cinematogràfics, Ajuntament de Girona i Fundació Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol, Girona, 2003, pàgines 211 a 214.
http://www.girona.cat/shared/admin/docs/3/9/39.pdf
González López, Palmira
Història del cinema a Catalunya. I. L’època del cinema mut, 1896-1931
“Coneguem Catalunya”, nº 12, Els Llibres de la Frontera, Sant Cugat del Vallès, 1986, 143 pàgines.
Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)
Memòria anual
ICEC, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Les memòries de l’ICEC es publiquen des de l’any 2004. En el seu web (http://icec.gencat.cat/ca/sobre_icec/memories/) es poden obtenir els volums des del 2012 ençà. La resta de memòries s’ha d’espigolar entre els 186 documents que a hores d’ara l’ICEC ofereix a la plataforma ISSUU.
https://issuu.com/icec_generalitat/docs
Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)
Estadística de l'audiovisual a Catalunya
Idescat, Barcelona. Publicació anual des de 2005. Actualment el darrer volum publicat correspon a l’exercici 2015.
https://biblio.idescat.cat/publicacions/Record/20470
Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales (ICAA)
Boletín informativo del control de taquilla. Películas. Recaudaciones. Espectadores
ICAA, Ministerio de Cultura y Deporte, Madrid. El butlletí inicià la seva trajectòria l’any 1965 i es publicà en suport paper fins al 2010. En el 2008, paral·lelament, també se’n facilità una versió electrònica que continua essent subministrada cada exercici. El darrer volum accessible a l’hora present correspon a l’exercici 2018.
http://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/cine/mc/anuario-cine/portada.html
Instituto Nacional de Cinematografía
Listado de cines por provincias
Instituto Nacional de Cinematografía, Madrid, 1965, 195 pàgines.
José i Solsona, Carles
De la monosala al megaplex: exhibició cinematogràfica a Catalunya i concentració
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2007, 20 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/13015
José i Solsona, Carles
De la monosala al megaplex: exhibició cinematogràfica i concentració
“Cinematògraf”, segona època, nº 3, Societat Catalana de Comunicació, IEC (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, 2001, pàgines 287 a 301.
https://www.raco.cat/index.php/Cinematograf/article/view/220164/300940
José i Solsona, Carles
Desertització i concentració a l'exhibició de cinema a Catalunya
“Cinematògraf”, segona època, nº 2, Societat Catalana de Comunicació, IEC (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, 1995, pàgines 319 a 327.
https://www.raco.cat/index.php/Cinematograf/article/view/247380/331266
José i Solsona, Carles
El sector cinematogràfic a Catalunya: una aproximació quantitativa Volum 1: Exhibició
Ediciones Alba, Barcelona, 1983, 182 pàgines.
José i Solsona, Carles
Els cinemes de Catalunya. Evolució municipal i comarcal
Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona,1994, 368 pàgines.
José i Solsona, Carles
Les sales d’exhibició cinematogràfica a Catalunya
"Treballs de Comunicació", Volum 2, Societat Catalana de Comunicació, IEC (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, juny del 1992, pàgines 51 a 53.
https://www.raco.cat/index.php/TreballsComunicacio/article/view/246502/330274
José i Solsona, Carles
Tendències de l'exhibició cinematogràfica a Catalunya
ICC (Institut del Cinema Català), Barcelona, 1987, 271 pàgines.
Letamendi Gárate, Jon i Seguin Vergara, Jean-Claude
Los orígenes del cine en Cataluña
Les principals referències a l’exhibició cinematogràfica es troben a les pàgines 347 a 357.
Euskadiko Filmategia i ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals), Barcelona, 2004, 606 pàgines.
Lluís i Falcó, Josep
Evolució de la legislació sobre sales cinematogràfiques: la prevenció d'incendis (1896-1935)
“Cinematògraf”, segona època, nº 2, Societat Catalana de Comunicació, IEC (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, 1995, pàgines 307 a 318.
https://www.raco.cat/index.php/Cinematograf/article/view/247379/331265
López Sánchez, Isaac
Cines: espejos socioeconómicos e instrumentos institucionales. Historia de los cines en las comarcas tarraconenses 1956-2009
Tesi doctoral, Facultat de Lletres, URV (Universitat Rovira i Virgili), Tarragona, 2009, 525 pàgines.
https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/462206/TESI.pdf?sequence=1&isAllowed=y
López Sánchez, Isaac
Historia de los cines tarraconenses: un viaje de cine por la provincia, desde sus inicios hasta la actualidad
Isaac López Sánchez, Salou, 2015, 670 pàgines.
Medrano, Anna
L'exhibició de cinema a Catalunya (2016-2017)
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2019, 35 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/42435
Medrano, Anna i Besalú Casademont, Reinald
L'exhibició de cinema a Catalunya (2014-2015)
OPA (Observatori de la Producció Audiovisual), Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2017, 30 pàgines.
https://repositori.upf.edu/handle/10230/32317
Ministerio de Información y Turismo
Estudio del mercado cinematográfico español (1964-1967). Control de taquilla
Subdirección General de Espectáculos, Dirección General de Cultura Popular y Espectáculos, Ministerio de Información y Turismo, Madrid, 1968, 534 pàgines.
Moncho Pascual, Paco
Prospectos de cine
http://www.prospectosdecine.com/salas-cine
Els textos que acompanyen els 1.703 locals acollits en el seu web (a l’hora de consignar aquesta referència) es poden descarregar en un únic arxiu. El nostre recompte hi ha totalitzat 158 cinemes en terres catalanes.
http://www.prospectosdecine.com/pdf/salas-cine
Museu de les Terres de l’Ebre i SAM (Servei d’Atenció als Museus)
Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre
Exposició itinerant inaugurada en el 2017.
Navarro, Judit
La màgia del cinema a la fresca
Article integrat en el dossier Les sales de cinema a les comarques gironines. “Revista de Girona”, nº 309, Diputació de Girona, Girona, 2018, pàgines 88 i 89.
https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/340650/431430
Nogales Cárdenas, Pedro; Mendoza Egea, María del Pilar; i Suárez Fernández, José Carlos
L’arribada del cinema a les comarques meridionals de Catalunya
Dins de l’obra col·lectiva L'origen del cinema i les imatges del s. XIX, Ajuntament de Girona i Fundació Museu del Cinema - Col·lecció Tomàs Mallol, Girona, 2001, pàgines 95 a 108.
http://www.girona.cat/shared/admin/docs/1/3/13_b.pdf
Ocine
75 anys de cinema amb la mateixa il·lusió del primer dia
https://www.cineytele.com/2018/04/25/75-anos-de-cine-con-la-ilusion-del-primer-dia/
https://www.ocineroquetes.es/component/cines/?task=aniversari
Plasencia, Juan
Fila Siete
Reportatge fotogràfic sobre 43 cinemes espanyols de sala única. D’aquesta xifra, setze locals estan assetiats a Catalunya: tres a la ciutat de Barcelona, dos a Sitges i la resta s’escampa per onze municipis del territori (Bot, Calella, la Garriga, Girona, el Masnou, el Prat de Llobregat, Puigcerdà, Ribes de Freser, Solsona, Tornabous i Vilafranca del Penedès).
http://www.juanplasencia.com/portfolio/projects/fila-siete/
http://www.culturavisual.uji.es/filasiete/
L’autor ha elaborat un teaser del seu treball de documentació fotogràfica que pot ser contemplat a https://www.youtube.com/watch?v=H7-2SVD_bgk.
Porter i Moix, Miquel
Història del cinema a Catalunya (1896-1990)
Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1992, 414 pàgines.
Porter i Moix, Miquel
Història del cinema català
“Biblioteca de la Cultura Catalana”, Editorial Tàber, Barcelona, 1969, 302 pàgines.
Regàs Sánchez, Natàlia
Cinema mon amour
Migmetratge de l’any 2019 produït per Juan Antonio Martín Piñol.
https://www.youtube.com/watch?v=u3EoJt7r3fk
https://www.youtube.com/watch?v=t0f9W_ZTing
Romaguera i Ramió, Joaquim
Silenci, rodem! Historia del cinema a les comarques de Girona
Col·legi de Periodistes de Catalunya - Demarcació de Girona, Girona, 2005, 709 pàgines.
Sánchez García, Jesús Ángel
Inventario y selección de salas cinematográficas para elaboración del Plan Nacional de Patrimonio del siglo XX
Amb la col·laboració d’Irene Calvo Mosquera.
IPCE (Instituto del Patrimonio Cultural de España), Madrid, revisió a juliol de 2019, 108 pàgines.
Sánchez García, Jesús Ángel
Listado de salas cinematográficas
IPCE (Instituto del Patrimonio Cultural de España), Madrid, juliol de 2019, 320 pàgines.
Secretaría General Técnica del Ministerio de Cultura
Cinematografía. Datos estadísticos
Subdirección General de Estudios, Documentación y Publicaciones, Secretaría General Técnica, Ministerio de Cultura, Madrid. D’aquest butlletí de periodicitat anual n’aparegueren 21 títols des de 1969 fins a 1991. Aquestes informacions es perllongaren un any més gràcies a la publicació, també per la Secretaría General Técnica del Ministerio de Cultura, de Cinematografía. Estudio estadístico 1992 [Col·lecció “Datos Culturales”, nº 3], però aquesta darrera obra mancà de continuïtat.
Torras i Comamala, Jordi
Una aproximació a la història de CINAES i CINESA. Dues cadenes de distribució i exhibició a Catalunya
“Cinematògraf”, segona època, nº 2, Societat Catalana de Comunicació, IEC (Institut d’Estudis Catalans), Barcelona, 1995, pàgines 117 a 143.
https://www.raco.cat/index.php/Cinematograf/article/view/247369/331255
Vilallonga Montañà, Francesc
El sector de l’exhibició cinematogràfica a Catalunya en l’era de la digitalització (2000-2013). Evolució i anàlisi. Formes d’exhibició alternatives als cinemes independents. El cas del Cinema Truffaut de Girona
Tesi doctoral, Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, Universitat Ramon Llull, Barcelona, 2015, 499 pàgines.
https://www.tesisenred.net/handle/10803/336985
Vilallonga Montañà, Francesc
Estudi sobre l’exhibició cinematogràfica a la província de Barcelona i l’accés del públic a les pel·lícules de producció catalana i al cinema en català (2013-2017)
Gerència de Serveis de Cultura, Diputació de Barcelona, Barcelona, octubre de 2019, 289 pàgines.
http://cercles.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-retrieve-file.pl?id=9ff447bf0bd7eea01770a35793a0bfd2