Resum executiu

L’estudi sobre la presència i  les condicions de la presència de les corporacions audiovisuals públiques d’Europa a Youtube, promogut per l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) té com a objectiu ajudar a entendre les peculiaritats que ha seguit en cada un dels països analitzats la col·laboració entre aquests ens públics i la principal plataforma privada de distribució audiovisual per internet, almenys durant la primera part del segle XXI.

A continuació s’apunten els principals resultats.

• La major de les radiotelevisions segueixen un cicle de vida similar en relació amb Youtube, des de l’aperturisme i la col·laboració al proteccionisme i l’exclusivitat. Aquest cicle està estretament vinculat amb la posada en marxa de les plataformes pròpies de vídeo i àudio.
  • (1) La relació comença generalment amb un aperturisme extrem a la plataforma. Una gran part de les corporacions públiques crea comptes i distribueix material entre el 2005 i el 2008, quan la xarxa encara no s’ha consolidat a Europa (en aquest període d’expansió, 8 de les 13 corporacions creen els seus comptes corporatius).
  • A partir del 2007 la majoria de corporacions públiques estrenaplataformes pròpies, situació que juga en contra del volum i el tipus de contingut que s’ofereix als seus canals de Youtube.
  • (2) En aquest sentit, la relació passa a ser d’associació comercial, quan la plataforma de vídeos ofereix opcions de monetització, amb catàlegs voluminosos però de curta durada.
  • (3) Els canvis en les condicions comercials, la regulació de cada país sobre la distribució a través de tercers i la radiotelevisió pública o l’aposta d’aquestes corporacions per plataformes pròpies fa que la relació canviï (reduint la presència, canviant la política de publicació, reestructurant els arxius, etc.).
    • Aquesta fase també està caracteritzada per acords puntuals de les corporacions públiques amb la plataforma, amb la finalitat d’oferir continguts exclusius i captar nous públics dels segments més joves de l’audiència, especialment a través de la producció ‘Youtube – first’
• El compte corporatiu de la CCMA a Youtube (TV3) ocupa la segona posició en volum de vídeos pujats per les radiotelevisions públiques aamb 38.299 vídeos, darrere el canal principal de la BBC (BBC Channel), que lidera amb 43.406 vídeos.
  • La tipologia de vídeo varia significativament entre les corporacions i, especialment, els canals destacats. Però tots coincideixen a oferir formats de curta durada, especialment vídeos promocionals.
  • El volum de visualitzacions mostra una diferència destacable entre el compte principal de la BBC i la resta de comptes examinats (acumulant el 70% del total de visualitzacions del conjunt de corporacions, possiblement com a efecte del públic objectiu de la plataforma (de caràcter global).
  • Els comptes principals de la BBC, SVT (Suècia), RAI (Itàlia), RTVE i FT (França) són els que presenten un major volum de visualitzacions per vídeo de mitjana.
  • El volum de subscriptors del canal principal varia considerablement entre les corporacions examinades. Els comptes principals de la BBC i la RAI encapçalen el rànquing amb 3.993.367 usuaris i 1.568.804 usuaris subscrits, respectivament.
  • Per gènere i temàtica, els canals de BBC, CCMA i VRT presenten la major diversitat del conjunt. La categoria predominant dels canals és la d’entreteniment, seguida de la divulgació i infantil.
    • A totes les corporacions, un grup reduït de canals acumula la major part de les visualitzacions, coincidint en una gran quantitat de casos amb els canals que ofereixen un major volum de vídeos.
    • Yle i DR són les corporacions que posicionen la major part dels canals analitzats entre els quals tenen un major nombre de visualitzacions per vídeo de mitjana. En canvi, BBC, RTP, RTBF o CCMA presenten una distribució més polaritzada de les visualitzacions/vídeo per canal.
    • Els canals dedicats a contingut d’emissores de ràdio se situa, en la majoria dels casos, entre els que obtenen un millor rendiment en visualitzacions i en volum de subscriptors. El contingut d’aquests canals és majoritàriament musical, a més a més de producció original destinada a públic jove.

 

Introducció

La relació de les radiotelevisions públiques europees (RTVPE, d’aquí endavant) amb Youtube ha estat, per a moltes d’aquestes corporacions, accidentada. L’aparició del canal de distribució, considerat per molts una xarxa social, coincideix en el temps amb l’aparició de les primeres ofertes de vídeo sota demanda (VOD). En aquest sentit, algunes RTVPE com la CCMA (CCRTV llavors) es van avançar a aquest moment i ja oferien el seu propi servei VOD. El cas de la Corporació és especialment rellevant perquè va estrenar el 3alacarta un any abans del llançament de Youtube i vuit anys abans que la BBC estrenés la versió estable de l’iPlayer.

Així doncs, durant els primers anys de desenvolupament i estrena d’aquests serveis (2005-2012), moltes RTVPE van optar per la col·laboració amb Youtube, enlloc d’un costós desenvolupament propi que passava per una inversió en sistemes de gestió (CMS) i capital humà, entre d’altres elements necessaris per mantenir un servei d’aquestes característiques. Tot i això, la qüestió anava més enllà de la inversió econòmica i se situava en el debat sobre l’afavoriment de plataformes de tercers, com en el cas de Youtube, i més quan es tracta de contingut produït per radiotelevisions públiques.

Es sabut, a més a més, que Youtube va seguir estratègies semblants a les de Facebook amb el Live, oferint als mitjans una solució ajustada a les seves necessitats a canvi d’un repartiment dels ingressos generats per la publicitat dels vídeos. Aquesta proposta, que es va adaptar segons la situació i l’oferta de cada mitjà, va marcar en gran mesura la relació de les RTVPE amb la plataforma.

D’altra banda, els estudis sobre els públics i les audiències mostraven que els usuaris de Youtube eren d’un perfil més jove que el de l’oferta lineal. Un perfil que ha estat sempre altament preuat per les RTVPE. Això, sumat als incentius inicials per a l’adopció de la plataforma, van provocar un desplegament generalitzats d’aquestes corporacions a Youtube. És important tenir en compte que això no va fer que abandonessin el desenvolupament d’ofertes pròpies sinó que van optar per una estratègia de presència extensiva que els assegurava -en principi- un augment de la rendibilitat del seu contingut i arribar a un públic més ampli.

En conseqüència, actualment, com podem observar a la gràfica de l’EBU (organisme que associa la major part dels organismes públics estatals de l’audiovisual d’Europa)‘Online TV & Video Offer’, el 77% de les RTVPE membres tenen canals actius a Youtube davant el 95% que ofereixen plataformes VOD gratuïtes. El 53% de radiotelevisions públiques que hi tenen presència, ofereix contingut complet de vídeo a través de Youtube. Aquestes xifres proven el pes de la plataforma com a principal aposta externa de distribució digital del seu contingut.

Davant de tot això, trobem que el fenomen té prou rellevància com per aplicar una  anàlisi d’aquesta relació des d’un punt de vista estructural i d’oferta. Per una banda, per comprovar quines han estat les fites clau en la relació de les principals RTVPE amb Youtube i, d’altra, per examinar com es configura actualment la seva oferta i els indicadors principals del seu consum.

 

Nota metodològica

L’anàlisi inclou tretze radiotelevisions públiques europees, que s’han seleccionat com a mostra representativa del conjunt de corporacions públiques de la Unió Europea (UE), tenint en compte factors com les comunitats lingüístiques, l’estructura i dimensió, la forma de finançament i l’antiguitat.

Les corporacions seleccionades són: British Broadcasting Corporation (BBC), Radiotelevisione Italiana (RAI), Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Österreichischer Rundfunk (OR), France Télévisions (FT), Sveriges Television (SVT), Danmarks Radio (DR), Radio-Télévision belge de la Communauté française (RTBF), Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie (VRT), Radiotelevisión Española (RTVE), Rádio e Televisão de Portugal (RTP), Yleisradio (Yle) i Raidio Teilifís Éireann (RTÉ).

 

 

 

 

 

 

Sobre aquesta mostra s’ha aplicat una anàlisi de contingut quantitatiu i qualitatiu sobre els canals principals i els canals destacats de cada corporació, tot recollint les següents dades per al període que va de l’octubre de 2017 al gener de 2018:

• Corporació
• Nombre de canals
• Data de creació del compte principal
• Data de creació de cada canal
• Subscriptors principal/canals
• Volum de vídeos principal/canal
• Volum de visualitzacions principal/canal
• Nombre de llistes de reproducció

Cal aclarir que s’analitzen els canals principals o destacats per cada plataforma davant la impossibilitat de rastrejar la mostra completa de canals associats al compte principal de la corporació. En casos com la BBC o France Télévisions la quantitat de canals va créixer exponencialment a partir de 2012. S’analitza un total de 106 canals, entre corporatius i destacats.

Els resultats de l’anàlisi de contingut s’interpreten de forma complementària amb una recerca específica per conèixer les fites clau de la relació de les radiotelevisions examinades amb Youtube –que normalment estan relacionades amb les fites clau del desenvolupament digital de cada corporació. A fi de garantir el màxim abast, s’han revisat les següents fonts en un període que va des de l’any 2005 a l’actualitat:

• Pàgines web corporatives de cada radiotelevisió
• Informes anuals sobre el compliment de les missions de servei públic
• Notes de premsa oficials
• Premsa i espais digitals especialitzats
• Premsa generalista de cada país

 

Primera part:

Radiotelevisions públiques europees i Youtube

La relació de les radiotelevisions públiques europees (RTVPE) amb Youtube ha estat marcada, en molts casos, per dificultats de tipus legislatiu, desacords comercials o dissonàncies de tipus estratègic que afecten la seva oferta a la plataforma. A continuació oferim algunes fites clau per contextualitzar els resultats d’aquest informe i entendre, especialment, el desplegament de canals i el tipus d’oferta que s’hi ofereix.  

En la següent taula hem sintetitzat la informació de la principal plataforma de serveis de VOD de les corporacions examinades en funció de l’any de creació. És important tenir en compte que el llistat que es presenta (i la data) es refereix a les plataformes desenvolupades per les corporacions públiques, i propietat exclusiva d’aquestes. En les notes al peu sobre algunes de les plataformes, així com a l’explicació que s’ofereix més endavant, es poden trobar les excepcions a aquest requeriment.

 

Any de creació de les plataformes VOD i de la presència a Youtube de les corporacions examinades

 

 

Font: Elaboració pròpia

Notes

 

Fites clau

El recorregut que proposem a continuació no pretén ser una cronologia exhaustiva de la presència de cada corporació a Youtube sinó una síntesi de les fites clau que han marcat la seva política de distribució a la plataforma. Inevitablement, aquesta política va lligada al desenvolupament de les plataformes pròpies que cada RTVPE posa a l’abast de l’usuari al llarg del període analitzat (2004 – 2018). De fet, com veurem a continuació, una major o menor aposta estratègica per una plataforma pròpia de vídeo i àudio comporta una menor o major aposta pels serveis que va oferir i que ofereix Youtube a les corporacions audiovisuals.

 

British Broadcasting Corporation (BBC)

La BBC i Youtube acordaren l’any 2007[1] distribuir contingut de curta durada de la corporació amb l’objectiu d’arribar a noves audiències digitals. La justificació d’aquest acord va fer referència a la necessitat de la BBC d’estendre la seva oferta en plataformes que li resultaven alienes, ja que en aquest moment no oferia una plataforma pròpia de distribució de vídeo. Fins l’any 2012 aquest acord es mantingué intacte i, com es pot comprovar a l’oferta de la cadena fins llavors, es complien els criteris que limitaven el format dels vídeos, tot i que es poden trobar algunes peces específiques de llarga durada, concretament de temàtica documental.

 

Home del BBC iPlayer, 2008

Font: Internet Archive

El 2012 es va estrenar la primera versió estable del servei de VOD de la BBC, l’iPlayer. Això feu que s’introduïssin canvis en l’acord amb Youtube i en l’estratègia global de distribució de vídeo de la corporació. Per una banda, es diversificà l’oferta de canals i es feu una aposta pel contingut del servei global BBC Worldwide, entenent-ho com una extensió internacional de la cadena, que no interferia en el desenvolupament del mercat audiovisual britànic.

 

Home del BBC iPlayer, 2012

Font: Internet Archive

Per altra banda, el contingut destinat a públic britànic es mantingué pràcticament inalterable, tot i que s’introduïren canvis en el sistema de supervisió dels vídeos que es pujaven a la plataforma,  per tal que l’oferta no entrés en conflicte amb la de l’iPlayer[2].

Finalment, l’any 2015 la BBC acordà una nova política de distribució de contingut propi per part de tercers (productores) amb finalitats promocionals o comercials a Youtube amb tres objectius:

1. Perquè aquests continguts i la distribució compleixin amb les missions, objectius, estratègia i valors de la BBC
2. Perquè sigui una oferta clarament diferenciada dels productes digitals de la BBC
3. Perquè encaixi amb les expectatives de l’audiència i eviti la confusió sobre el que s’ofereix gratuïtament a través de Youtube i a través de les plataformes pròpies

Aquesta política, que segueix fins a l’actualitat, manté les limitacions de format dels vídeos (especialment pel que fa a la durada), i imposa restriccions especials per contingut de producció aliena i per la distribució domèstica. De nou, amb l’objectiu de protegir els interessos de l’iPlayer, sense abandonar l’aprofitament del potencial de Youtube per a la captació de públic cap aquesta plataforma.

Finalment, l’iPlayer introdueix millores pel que fa al disseny i a la disponibilitat del contingut amb l’objectiu d’oferir un servei prou atractiu com per competir amb actors externs com Netflix.

 

Home de l’iPlayer, 2018

Font: Captura de l’autor

Fer créixer l’iPlayer i el directe (Grow iPlayer and Live) és l’objectiu actual, i passa per implementar millores per duplicar l'abast i quadruplicar el temps per visita amb l'objectiu de convertir-se en el sistema a la carta més consumit de Regne Unit (competint explícitament amb Netflix) mitjançant actuacions sobre la cobertura d'esdeveniments en directe (tenint en compte la nova era daurada del liveness), l'increment de la personalitzaciói l'oferta de continguts 'mobile-first'[3].

 

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

L’any 2004 es va introduir el servei 3alacarta, amb un ampli catàleg i de pagament, condició que es va mantenir fins al novembre de l’any 2008. Entre aquests anys es milloraren les funcionalitats del servei i s’amplià el contingut disponible. Una de les fites més destacables és que va ser la primera televisió de l’Estat en emetre a través de telefonia 3G amb aquest servei.

Pel que fa a Youtube, l’any 2006 es va crear el primer canal corporatiu a la plataforma i un any més tard s’hi sumà el de les emissores de Catalunya Ràdio. A partir del 2007 es feu un desplegament de vídeos promocionals i de fragments de programes seleccionats, com ara Polònia, de TV3. En tot moment es considera que els canals són un ‘complement del 3alacarta’[4].

 

Home del 3alacarta, 2004

Font: CCMA, 2004

 

L’any 2008 es va continuar amb la millora del 3alacarta, tot coincidint amb el pas a oferir el servei en règim de gratuïtat. Destaca la remodelació del portal per adaptar-lo a la tecnologia flash-video (la mateixa de Youtube). La intenció era posicionar el servei com a oferta competitiva davant l’increment de popularització de Youtube.

Tot i això, es va mantenir l’aposta per la plataforma, com a finestra promocional, i l’any 2009 es va renovar la imatge gràfica dels canals, així com l’automatització del procés d’ingesta dels vídeos. Tot seguit, l’any 2010, es començaren a pujar programes sencers seleccionats, en qualitat HD, i a formular una estratègia destinada a la monetització dels vídeos, davant l’èxit d’audiència que experimentaven els canals. Aquest any també destaca l’estrena d’una nova versió del 3alacarta, amb funcions interactives i millores pel que fa a la connexió amb altres serveis (per exemple Facebook connect, per comentar en directe els programes).

 

Home del 3alacarta, 2010

Font: CCMA, 2010

 

A partir de l’any 2011, la CCMA apostà també per la plataforma Dailymotion, amb una oferta de més de 4.000 vídeos de TV3 i del canal 33[5]. Un any més tard, al 2012, l’estratègia en aquestes plataformes ja havia passat de ‘complement’ del 3alacarta a constituir una nova finestra de consum. Així, en el cas de Youtube “es comencen a publicar a la plataforma pràcticament tots els vídeos complerts dels programes de producció pròpia[6]”, activitat que s’agilitza gràcia a la millora de l’automatització en el sistema d’ingesta.

Entre aquesta data i el 2014 no es produïren fets significatius pel que fa a l’oferta de la corporació a Youtube. Aquest any, però, cal esmentar una fita pel que fa a la plataforma pròpia: la creació del portal web únic de la CCMA, que agrupava tota l’oferta de la corporació sota el mateix espai.

 

Home del 3alacarta, 2014

Font: Internet Archive

 

També al 2014 s’ampliaren els canals de Youtube vinculats als comptes de TV3 i Catalunya Ràdio, fet que incrementà el volum de treball per poder gestionar eficientment tots els canals. Davant d’això, l’any 2015 es va licitar a una empresa externa la gestió de la presència i el contingut de la CCMA a la plataforma[7].

La gestió externa, que es manté fins l’actualitat, no fa que es deixi d’actualitzar l’estratègia de la CCMA a Youtube. L’any 2016 hi va haver una nova reestructuració dels canals i de la política de publicació dels continguts. L’any 2017, davant l’èxit internacional de programes com Crackòvia es va començar a incloure subtítols en vídeos seleccionats, per fomentar el consum i la monetització.

 

Radiotelevisione Italiana (RAI)

La RAI va ser una de les primeres radiotelevisions de la mostra que hem seleccionat per a aquest estudi que va fer el desplegament a Youtube, l’any 2005, i també va ser una de les primeres en desenvolupar un servei VOD. L’any 2000 la RAI es va aliar amb la companyia FastWeb per desenvolupar un servei VOD pensat per als clients de la banda ampla d’aquesta companyia, que inclouria l’oferta de la radiotelevisió italiana (Raiclick)[8] com un canal més del servei OnTV[9]. Raiclick es combinaria a partir d’aquest moment amb el servei de vídeo per internet Rai Click Web, amb la mateixa oferta que per a televisió, però de consum exclusiu via ordinador i, més tard, telèfon mòbil.

 

Home de Rai Click, 2002

Font: Internet Archive

 

Aquesta situació es va mantenir fins l’any 2007, quan la RAI va decidir desenvolupar el seu propi servei VOD, completament gratuït. D’aquesta forma va néixer el mateix 2007 rai.tv. De forma paral·lela, la RAI proposava una completa oferta de vídeos a Youtube, des de la seva creació i a partir de diversos acords amb la plataforma.

 

Home de Rai.TV, 2008

Font: Internet Archive

 

La situació es va mantenir fins l’any 2014, amb una política de distribució extensiva que intentava aprofitar el potencial de Youtube davant la manca de certes característiques (cerca, recomanació, interfície, etc.) al VOD propi. És important valorar que l’aposta de la RAI per la plataforma va arribar a acumular un catàleg de més de 40.000 vídeos, nodrit de material d’arxiu, programes en emissió i films de producció pròpia amb drets de distribució digital[10].

A partir de l’any 2014, amb la renovació de la cúpula directiva de la corporació, es va començar a planificar el desenvolupament de la nova plataforma VOD, que havia de corregir i millorar rai.tv. Això feu que es prengués la decisió d’eliminar progressivament la pràctica totalitat de l’oferta acumulada fins llavors a Youtube. També es van esborrar els canals temàtics i l’oferta es va concentrar sota un mateix canal amb el nom de la corporació.

L’any 2016, dos anys després que es comencés el desenvolupament del nou servei VOD, la corporació va decidir crear Rai Digital. Una nova direcció digital va ser l’encarregada de finalitzar l’execució de l'estratègia amb plataformes de tercers com és el cas de Youtube, reduint la presencia de la RAI al mínim indispensable per a finalitats promocionals[11] i estrenant la nova RAI Play. Aquesta estratègia es manté fins a l’actualitat.

 

Home de Rai.Play, 2018

Font: Captura de l’autor

 

Österreichischer Rundfunk (ORF)

La radiotelevisió pública austríaca és l’única de la mostra que no ha ofert mai cap contingut a Youtube. Dins de la seva estratègia digital, en canvi, sí es contemplava la distribució de contingut en aquesta i d’altres plataformes. El principal problema per al seu desenvolupament és la posició del regulador audiovisual del país, KommAustria. Si bé no s’oposa a que la corporació ofereixi continguts específics a través de programes de subscripció, consideren injustificat el desplegament a Youtube d’una oferta ‘permanent’ de contingut.

Aquesta prohibició respon a dues raons principals. Per una banda, perquè afavoreix a una tercera plataforma privada per sobre d’una altra local. En segon lloc, perquè consideren que pot ‘debilitar’ l’operador VOD propi ORF TVHEK. De fet, KommAustria també manté un rígid control sobre l’oferta d’aquest servei, ja que només permet que ORF TVHEK ofereixi un servei de catch up TV amb 7 dies de capacitat de recuperació, tot i que estudia ampliar aquest període de disponibilitat[12]. Les restriccions també afecten a la interfície de la plataforma, que roman amb pràcticament el mateix disseny des de la seva creació l’any 2009.

 

Home d‘ORF THEK, 2010 (dalt) i 2018 (baix)

Font: Captura de l’autor

 

Tot i això, cal afegir que la corporació participa en un servei VOD comercial sota el nom de FILMMIT (2007) des de l’any 2014[13]. És un servei amb oferta de vídeos i sèries que l’ORF volia convertir en el ‘Netflix austríac’. Davant d’aquesta iniciativa, el regulador també va generar una interlocutòria prohibint l’operador participar directament del servei.

En tot cas, les decisions de KommAustria no són legalment vinculants, tot i que han de complir-se ab-antecedente, i per no cenyir-se a elles cal recórrer-les judicialment. A aquesta situació no s’ha arribat mai, en les diferents intervencions que el regulador ha fet sobre aquesta matèria.

 

France Télévisions (FT)

L’actitud de FT davant la distribució a terceres plataformes va ser proteccionista fins l’any 2012. Això està directament vinculat amb una política de desenvolupament i promoció de la seva plataforma digital ‘France·TV pluzzVAD’ que va estrenar l’any 2012.

 

Home del pluzzVOD, 2012

Font: Internet Archive

 

L’any 2012 la corporació declarava, per primer cop, la seva intenció de desenvolupar una estratègia de distribució a Yotube i Dailymotion. El mitjà francès Zdnet ho recollia de la següent forma: Inicialment hostil a les plataformes de streaming de tercers, el servei públic sembla estar canviant el seu posicionament cap a una noció d'híper-distribució.

Entre l’any 2012 i l’any 2013, la corporació desplegà un total de 25 comptes a Youtube. En aquests comptes oferia una selecció de programes sencers, tot escollint els de més èxit en l’emissió de les diferents cadenes de FT. Els resultats d’aquesta estratègia van confirmar, aparentment, que la corporació seguia l’estratègia adequada, en acumular més de 50 milions de visualitzacions per al conjunt de canals a la plataforma[14].

Aquests resultats i un augment de la penetració de les plataformes de vídeo a França van empènyer FT a ampliar l’estratègia que engegà a partir de 2012, tot focalitzant-la a Youtube. Això es va traduir en la multiplicació i redistribució dels canals presents a la plataforma. L’objectiu era donar coherència a l’oferta que s’hi proposava i ampliar la presència de contingut de ficció, després de comprovar que és el que més rendibilitat reportava (monetització)[15].

Entre aquest any i el 2017, FT va mantenir l’estratègia d’oferta extensiva a la plataforma de vídeo, però en el període 2017-2018 se succeïren diversos fets que cal comentar. El primer fou la renovació de la plataforma pròpia a la carta pluzzVAD sota la marca comuna de FranceTV. S’introduïren millores substancials en la interfície i l’oferta de contingut (qualitat tècnica i catàleg).

 

 

Home de France.TV, 2018

Font: Captura de l’autor

 

El novembre de 2018 la presidenta de FT, Delphine Ernotte, va anunciar un canvi radical en la relació de la corporació amb Youtube. El canvi més destacable era la reducció del catàleg de programes sencers ja presents en aquesta plataforma, així com la decisió de no pujar més contingut de llarga durada. A partir d’aquell moment opten per una estratègia de mínims, focalitzada en la pujada de clips promocionals per augmentar les possibilitats de captació cap a l’emissió lineal i/o a les seves plataformes a la carta[16].

 

Sveriges Television  (SVT)

L’estratègia VOD de SVT va començar l’any 2006 amb la creació de la plataforma digital ‘SVT Play’. Amb això es convertí en una de les primeres plataformes amb oferta pròpia en aquest àmbit. La penetració de Youtube en aquell moment era poc significativa i per aquest motiu la corporació no va plantejar cap estratègia a la plataforma.

 

Home de SVT.play, 2007

Font: Internet Archive

 

A partir de l’any 2009, quan Youtube guanyava presència i popularitat a Suècia, el departament d’interactius de SVT va arribar a un acord amb el parlament suec per oferir a l’audiència la possibilitat d’enviar qüestions als polítics abans d’unes eleccions generals a través de Youtube. Aquest seria el primer contacte en ferm de la pública sueca amb la plataforma de vídeo; un cas semblant al de RTVE a les eleccions generals espanyoles de 2008.

Però no fou fins l’any 2012 que SVT decidí implementar una estratègia de distribució a Youtube. Lena Glaser, la directora de SVTi (la branca interactiva de la corporació), va explicar d’aquesta manera el que motivava aquesta estratègia: el nostre interès és exposar el contingut a una audiència que normalment no es pot trobar als nostres canals. Publiquem només clips i així les persones poden interessar-se i buscar la nostra oferta digital[17].

Tal i com afirmava Glaser, entre 2012 i 2014 la corporació va nodrir els seus canals de Youtube amb una oferta de clips, tot complint amb l’objectiu promocional. Aquesta estratègia estava també limitada pel contracte programa de la corporació, que regulava la relació d’aquesta amb terceres plataformes.

Amb aquest estat de coses, entre 2013 i 2014 es va negociar la renovació del contracte-llicència (2014-2019) de serveis públics de SVT i les empreses vinculades. Això suposava l’oportunitat d’incloure en l’encàrrec a la radiotelevisió pública la possibilitat d’oferir un catàleg més ampli de continguts a Youtube (i a d’altres plataformes), permetent que SVT pogués desenvolupar una estratègia completa a la plataforma. Ara bé, sempre respectant les limitacions establertes per la darrera versió del contracte-llicència perquè no interferís en l’activitat del mercat privat, afavorint el creixement de Youtube amb contingut produït amb finançament públic[18]. Aquestes modificacions també li van permetre realitzar inversions en la plataforma pròpia i estrenar una nova versió de SVT.play.

 

Home de SVT.play, 2012

Font: Internet Archive

 

La corporació SVT aprofità els canvis introduïts al contracte-llicència, i entre 2014 i 2016 intensificà la presència (canals) i l’oferta de vídeos (quantitat i format) a Youtube. Al 2016 feu una passa més i començà a produir i estrenar produccions originals a la plataforma, destinades a públics-nínxol d’un perfil d’usuari jove. Aquesta oferta obrí el debat sobre la política de SVT amb Youtube. Com recollia el diari Dagens media, el regulador i el parlament consideavren que “la companyia ha de mantenir limitada la publicació de material a les xarxes socials, com Youtube. La indústria debat sobre si és raonable que una corporació amb finançament públic distribueixi a través de gegants americans com Google (Youtube) o Facebook”[19]. Aquest debat es manté fins l’actualitat, a un any vista de la renovació del nou contracte.

En darrer lloc, com que la renovació de l’estratègia a Youtube va de la mà de canvis en tota l’estratègia digital, cal esmentar la darrera renovació de SVT.play, que millora i adapta el servei tot aplicant les darreres modificacions del pla estratègic 2014-2019, tot i que no suposa una transformació tan significativa com la que es van produir entre 2006 i 2012.

 

Home de SVT.play, 2018

Font: Captura de l’autor

 

Danmarks Radio (DR)

La danesa DR és una de les corporacions de la mostra d’aquest estudi que crea i publica continguts a Youtube més tard. Fins l’any 2013 va defensar una estratègia de presència mínima a la plataforma amb accions esporàdiques lligades a la difusió de continguts culturals, vinculats a la producció d’aquests espais als canals de la corporació danesa.

Però entre finals de 2013 i el juny de 2014 DR introduí importants millores en la seva plataforma digital, especialment en l’oferta de continguts i la interfície. La modernització de la plataforma va fer que guanyés tracció entre la població danesa, tot presentant un ús regular per part del 50% dels danesos (setmanalment). Això reafirmà la seva aposta per un VOD propi (DR TV), que es manté sense variacions significatives fins l’actualitat. Alhora, com a conseqüència de la posada en marxa d’aquest servei manté una política molt restrictiva amb els continguts disponibles a Youtube.

 

Home de DR TV, 2013

Font: Internet Archive

 

Malgrat tot, DR replantejà la seva estratègia un any més tard. A partir de 2015 creà nous canals per promocionar el contingut de la cadena, però especialment per arribar a audiències més joves. En aquest sentit, DR també apostà per la producció de contingut “Youtube-inspired” a la seva plataforma amb la intenció de fidelitzar aquest públic jove i d’augmentar l’abast global de la seva producció digital[20].

Entre aquest any i 2017 no es produïren diferències significatives en relació amb l’oferta de DR a Youtube. A partir del 2017, però, tornà al camí de les polítiques restrictives del període 2013-014, en part -segons argumentà DR- pel creixement que experimentaven al país altres plataformes, com Netflix. Entre els principals objectius que es plantejaven amb aquesta política es troba una aposta decidida per la producció i distribució de contingut audiovisual danès, així com d’altres productes audiovisuals produïts per serveis públics nòrdics i d’arreu Europa.

En aquest sentit, si bé DR ha donat les primeres passes per posar en marxa el més aviat possible aquesta nova política, necessita el suport del parlament danès. A l’igual que en altres casos, com els de l’ORF, la BBC i la SVT, la regulació vetlla perquè els serveis públics no interfereixin en el normal desenvolupament del mercat. El que ha demanat DR, a hores d’ara, és flexibilitzar els drets de difusió digital per poder oferir un millor servei als usuaris de la seva plataforma, i poder ser competitius davant operadors externs[21].

 

RTBF i VRT

En primer lloc, cal contextualitzar que a nivell global l’any 2010 Youtube va estrenar un dels primers serveis regionals, Youtube.be. L’aposta de l’empresa per aquest mercat no va ser baladí sinó que es derivava d’unes dades de penetració excepcionals, en comparació amb les d’altres mercats del continent. El servei va arribar a Bèlgica amb el lema: “A partir d’ara els artistes podran guanyar diners, les televisions compartir el seu contingut i els anunciants fer anuncis”[22]. Aquest servei consolidà les relacions de RTBF i VRT amb Youtube, que es convertí en el principal soci de les corporacions per a la distribució digital dels seus continguts.

 

Radio-Télévision belge de la Communauté française (RTBF)

RTBF manté una distribució regular amb Youtube, que es deriva de diversos acords amb la plataforma. El més important es va signar l’any 2012 i comportava que la radiotelevisió belga francòfona comencés la distribució sistemàtica de programes sencers. Fins llavors, la pujada de contingut era més erràtica i no se sustentava en una política editorial clara per part de RTBF. El principal objectiu que es fixà la corporació era arribar a noves audiències, poc fidels a l’oferta de les cadenes del grup en lineal[23].

El més sorprenent és que dos anys després d’aquesta aposta, RTBF i la seva filial publicitària RMB s’aliaren per crear una alternativa a Youtube, al 2014. Vike (Videos + Likes), com la van nomenar, havia de ser el “Youtube belga” i es marcava com a objectius fonamentals la difusió i la comercialització de contingut propi  de la RTBF però també extern i l’aposta per la creació de diversos formats publicitaris dins de la plataforma[24].

 

Home de Vike, 2013

Font: Internet Archive

 

Al 2015, exactament vuit mesos després de la seva creació, RTBF i RMB es van desfer de la plataforma, com a conseqüència de les importants pèrdues econòmiques. En canvi, segons el diari Le Soir[25], les raons tenien més a veure amb els problemes de competència que Vike generava a RTBF. El seu model de negoci entrava en conflicte amb l’oferta de plataforma pròpia que es trobava en desenvolupament, per tal de ser estrenada entre finals de 2015 i principis de 2016.  En paraules del diari belga, “RTBF es va trobar en competició directa amb el servei públic que la va crear”.

La creació del servei de catch up Auvio, disponible a partir de 2016, va fer que RTBF restringís la seva oferta a Youtube. Des de llavors es manté una rígida política editorial que prioritza l’ús de la plataforma com a aparador promocional del contingut que s’emet a la cadena i/o està disponible a través d’altres canals propis.

 

Home d’Auvio, 2018

Font: Captura de l’autor

 

Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie (VRT)

L’estratègia de distribució de vídeo de la corporació VRT és menys accidentada que la de RTBF, tot i que també està marcada per una dependència inicial de Youtube. Ens hem de remuntar a l’any 2006 per trobar les primeres passes de la radiotelevisió flamenca amb la plataforma. La política de publicació contemplava la distribució de vídeos en diferents formats, i ja s’incloïa el programa sencer entre ells.

La VRT no va establir cap acord directe i estable amb la plataforma. De fet, fins l’any 2014 ni tan sols es pot trobar una presència corporativa de VRT a Youtube. En canvi, hi ha una àmplia oferta de canals temàtics i de programes. 

Mentrestant, VRT oferia el seu contingut a través de diversos serveis de catch up, que en cap cas es poden considerar plataformes VOD com les primeres versions de l’iPlayer o el SVT Play. Aquesta situació es va mantenir fins l’any 2017, quan la corporació presentà una plataforma d’aquestes característiques sota el nom de NU.

 

Home de NU, 2018

Font: Captura de l’autor

 

Entre aquest any i el 2018, la política de publicació de VRT a Youtube es va mantenir estable, tot i que es produí un important canvi intern per dotar de més pes la branca digital de la corporació. Amb aquest canvi, la corporació pública es començà a plantejar el desenvolupament d’una nova política editorial pel que fa als canals i el contingut disponible a Youtube. En paraules del Director d’Estratègia de mercat de VRT[26]: “Què oferim als nostres canals propis i què passa amb la resta de plataformes? Fins a quin punt podem arribar a compartir contingut a Youtube?”

 

Radiotelevisión Española (RTVE)

Des de la seva creació, el canal de Youtube de RTVE i els canals associats han mantingut una política de publicació flexible, amb la pujada continuada de clips de vídeo i programes sencers (especialment informatius). Tot i així, el volum d’aquesta oferta ha estat sempre reduït, en comparació amb altres corporacions europees. Cal afegir, que entre l’arribada de Youtube a Espanya i la posada en marxa d’una plataforma pròpia per part de la corporació van transcórrer pràcticament tres anys.

Feta aquesta observació, cal dir que l’any 2008 s’acumularen diverses fites que cal esmentar. Per una banda, Youtube i RTVE van arribar a un dels principals acords amb motiu de les eleccions generals. L’objectiu era facilitar un canal de comunicació entre candidats i ciutadans, de manera que els usuaris podien enviar les seves consultes a través d’aquesta plataforma i RTVE actuava com a moderadora per garantir la resposta dels candidats[27].

Aquest mateix any RTVE llançà rtve.es, el primer servei de VOD de la corporació. La plataforma es va crear amb un ampli catàleg i volia ser una alternativa pròpia a Youtube. La millora del servei va ser continua, i l’any 2015 estrenà una nova plataforma, adaptada a tots els dispositius. No obstant això, RTVE continua amb una política d’acords esporàdics amb Youtube, destinats especialment a la promoció de contingut i a l’oferta de producció original destinada a públic jove.

 

Home de RTVE.es 2008 (esquerra) i Alacarta, 2015 (dreta)

Font: Internet Archive

 

Entre aquests acords destaca la creació del canal de Youtube ‘Playz’. Sorgeix com una proposta de contingut per a públics d’aquest perfil d’edat. La distribució del contingut és exclusivament a través del compte de Youtube i de la plataforma digital pròpia, amb la qual cosa es deixa de comptar amb la distribució lineal. 

Per últim, cal esmentar entre aquestes accions puntuals la posada en marxa d’El canal 24 horas de Operación Triunfo a Youtube. El servei no està disponible a través de rve.es i vol eliminar, com en el cas de Playz, les barreres que suposen la marca i el canal de distribució per a determinats perfils d’audiència.

 

Rádio e Televisão de Portugal (RTP)

RTP és una de les primeres corporacions de la mostra que va arribar a un acord amb Youtube en els primers anys de vida de la plataforma a Europa. L’acord contemplava la publicació regular del contingut emès per RTP amb l’objectiu d’estendre la finestra de visionat de l’audiència de la corporació, i d’estalviar-se un costós desenvolupament i manteniment tècnic[28].

Fins al 2009 es mantingué l’acord amb modificacions mínimes, davant l’absència d’un servei propi. Però a partir del 2010, RTP renovà la seva estratègia de distribució digital i creà la branca digital de la corporació (‘RTP Multimèdia’), que agregava diversos serveis de la corporació i desenvolupà els primers portals de contingut digital[29].

 

Home de RTP Multimèdia 2010

Font: Internet Archive

 

Tot i que a partir de l’any 2010 RTP va anar introduint diversos canvis que afectaven al tipus de contingut que s’hi oferia, cada cop més restrictius, la relació amb Youtube es va mantenir. No seria fins l’any 2012 que s’unificarien els serveis digitals sota el nom de ‘RTP Play’, plataforma VOD per a tots els serveis online de RTP, que els oferia de manera gratuïta als usuaris.

 

Home de RTP Play, 2012

 

Font: Internet Archive

 

Dos anys més tarda d’aquesta fita, al 2014, RTP decidí crear una nova estructura per a la gestió dels continguts digitals de la plataforma, que va passar a ser el node principal que coordinava tota l’estratègia en línia de la corporació. Aquest canvi ve acompanyat de la darrera modificació de la plataforma pròpia, l’any 2016, que seguia agrupant tots els continguts audiovisuals sota la marca RTP Play.

 

Home de RTP Play, 2016

Font: Internet Archive

 

Entre aquesta data i l’actualitat no s’ha produït cap modificació significativa de la relació de RTP amb Youtube. Els esforços de la corporació portuguesa es concentren en l’actualització i el manteniment de RTP Play. Aquest any, cal esmentar que RTP revela la seva estratègia 2018/2020 i es marca, de nou, com a objectiu principal revitalitzar RTP Play amb l’objectiu de fer arribar els continguts de RTP a públics que prefereixen altres formes de consum (RTP/publico.pt) i obre la porta a canviar la política de publicació amb Youtube[30].

 

Yleisradio (Yle)

La relació entre la corporació finesa i Youtube ve marcada per un important enfrontament legal per la pujada a la plataforma d’una important quantitat de vídeos propietat d’Yle entre 2005 i 2006. El director de la corporació finesa va reclamar la baixada del contingut de la plataforma però, per evitar un precedent negatiu, va afirmar que “no es tanca a la possibilitat de comercialitzar part del seu contingut a Youtube en un futur pròxim[31]. Els continguts que Yle reclamava van ser esborrats de Youtube dos mesos més tard.

A partir d’aquest moment, Yle manté una presència mínima en la plataforma, que destina a continguts promocionals, i se centra en el desenvolupament d’una plataforma pròpia de vídeo. A finals de 2007 presentà Yle Areena, servei de radiotelevisió online inspirat en el BBC iPlayer, que havia estat estrenat a principis del mateix any. Atesa la inversió econòmica que va suposar el desplegament d’Areena, la direcció d’Yle va prioritzar la plataforma pròpia com a espai prioritari per a la distribució del contingut digital de la corporació.

 

Home d’Yle Areena, 2007

Font: Internet Archive

 

Tot i això, l’any 2008, davant la popularitat de Youtube al mercat finés, Yle proposà crear una segona plataforma per augmentar la competència nacional. El procediment va ser molt similar al que va seguir la RTBF però es va obrir a la col·laboració d’empreses de telecomunicacions, ràdio i televisió privada i anunciants. Aquesta iniciativa, no obstant,  no va fructificar perquè no es va reunir la inversió econòmica necessària[32].

L’any 2013 Yle afegí serveis a Areena, entre els quals destaca l’emissió en directe de tots els seus canals de televisió i ràdio. Això la convertí en la primera radiotelevisió finesa amb aquesta oferta.

 

Home d’Yle Areena, 2013

Font: Internet Archive

 

Fins l’any 2015 no es van produir canvis significatius en l’activitat de la corporació a Youtube. Aquest any començà una nova estratègia, que apostava per l’impuls de la producció original a la plataforma pròpia, a Youtube i a d’altres xarxes socials que permeten la distribució de vídeo (com ara Facebook al seu moment). Aquesta estratègia va pivotar sobre l’objectiu de crear una oferta per a públic jove i d’aquí sorgiren apostes com l’Yle Kioski[33], que analitzarem més endavant.

 

Raidió Teilifís Éireann (RTÉ)

La radiotelevisió pública irlandesa va incloure Youtube com a peça fonamental de la seva estratègia digital des dels primers passos de la plataforma dels Estats Units en terres europees. Des de la creació del canal principal l’any 2006, la RTE va concebre la plataforma com la millor manera de posicionar el contingut i arribar a una nova audiència global[34]. A partir d’aquest moment, arribà a un acord de distribució amb la plataforma i s’oferiren continguts promocionals i programes sencers.

L’any 2009 la corporació va presentar RTÉ Player, la plataforma VOD de la corporació. Tot i aquesta nova oferta, es va mantenir durant uns anys l’acord amb Youtube i l’estratègia de distribució de vídeo passà a ser bicèfala.

 

Home de RTÉ Player, 2009

Font: Internet Archive

No fou fins a l’any 2013 que RTÈ es replantejà la seva relació amb la plataforma i va fer públiques les línies editorials clau que havien de regular l’ús que feien la corporació i els programes a les xarxes socials, on s’incloïen especificacions sobre l’ús de Youtube[35]:

(a) RTÉ té un canal de Youtube exclusiu que pot allotjar clips (no programes sencers); un programa específic pot crear la seva playlist per allotjar els seus continguts

(b) Els canals de Youtube de RTÈ estan ideats per facilitar a l’audiència clips curts i materials de making off que els productors vulguin distribuir

A partir d’aquell moment s’introduiren modificacions en l’acord de RTÈ amb Youtube, que abastaven la reorganització del catàleg i l’eliminació de programes sencers. L’objectiu era mantenir la finestra promocional a la plataforma, però no perjudicar les possibilitats de captació de RTÈ Player, que va ser renovat integralment amb posterioritat.

Finalment, l’any 2018 la RTÈ s’enfronta a un procés de renovació del seu sistema de finançament, que manté estancades les inversions en innovació i estratègia digital. Segons recull el portal especialitzat Extra.ie, “l’estratègia de la corporació és establir una unitat sota el nom de Digital Lab destinada a crear contingut de vídeo, àudio i formats de realitat virtual amb l’esperança d’arribar a les audiències més joves”.

 

Segona part:

Resultats de l’anàlisi de la presència de les radiotelevisions públiques a Youtube

En aquesta segona part s’analitzen els comptes corporatius  i altres canals significatius de les corporacions de RTVPE seleccionades per a aquest estudi a la plataforma Youtube, i es presenta un balanç de la comparació de les estratègies de totes elles.

 

Els comptes corporatius de les RTVPE a Youtube

Amb la finalitat de facilitar la comprensió del fenomen, en primer lloc es presenta una taula que informa de la data d’obertura dels comptes corporatius de cadascuna de les radiotelevisions incloses en l’estudi.

 

Any de creació dels comptes corporatius a Youtube de les RTVPE

 

Font: Elaboració pròpia

 

L’any 2005, mesos més tard de la creació de Youtube, BBC, RAI i Yle van ser les primeres corporacions en crear un compte corporatiu a la plataforma. El cas més sorprenent és de la corporació finesa, tenint en compte que la seva relació amb la plataforma començà amb una reclamació per continguts que s’havien penjat sense el seu consentiment. En el cas de la RAI i la BBC, llavors eren de les corporacions amb una estratègia digital més sòlida, sorgida dels plans estratègics del 2004 en els dos casos. Per aquest motiu no és estrany que fossin pioneres en la presència a Youtube.  Un any més tard s’afegiren la major part de les corporacions.

En canvi, fins l’any 2010 no s’hi afegiren France Télévisions, que s’havia mostrat més interessada per oferir els seus continguts a través de Dailymotion (per la seva popularitat a França). Molt més tard, l’any 2014, VRT creà el seu canal corporatiu, tot i que la corporació ja era present a la plataforma amb una oferta poc estructurada des de l’any 2006. Els canvis en l’estratègia digital, provocaren que a partir de 2014 la VRT organitzés l’oferta al voltant de la marca principal. Finalment, DR creà el seu compte corporatiu l’any 2015, tot i que era present a la plataforma des de 2013. La situació és semblant a la de VRT, tot i que en aquest cas està més vinculada a una política restrictiva de publicació a la plataforma, que a una manca d’estratègia digital.

D’altra banda, l’oferta de canals varia considerablement entre les corporacions examinades. És interessant examinar-los perquè indiquen l’heterogeneïtat dels seus catàlegs així com l’estructuració de l’oferta al voltant del compte corporatiu (compte principal). La francesa FT és, amb diferència, el compte que té més canals associats (83), amb una diferència de 34 canals en relació als vinculats al corporatiu de la BBC (49).

 

Nombre de canals de Youtube vinculats al compte corporatiu (principal) en funció de la corporació

 

Font: Elaboració pròpia

 

Si s’exclou aquests dos comptes de FT i BBC per la gran diferència respecte a la resta, las mitjana és de 14 canals/compte. RTÈ, CCMA i Yleisradio es troben per sobre d’aquesta xifra, mentre que STV, RTP, DR i RTBF es troben per sota. El més destacable és la RAI, amb un únic canal vinculat al compte principal. Aquest resultat s’explica per la recent estrenada estratègia de la corporació italiana, que concentra tota l’oferta en un sol canal amb la intenció d’unificar la imatge de marca i agilitzar la gestió.

Finalment, d’aquest indicador no podem deduir que el volum de canals estigui vinculat a l’envergadura de la corporació. Si bé en el cas de FT i BBC ho és, en el cas de RTVE o la RAI no és dona amb el mateix volum.

El volum total de subscriptors tampoc està vinculat amb la mida de la corporació. Tot i això, en la gràfica corresponent s’observa l’enorme base d’usuaris subscrits al compte principal de la BBC (3.993.367). En aquest cas, hem de tenir en compte que aquest canal ofereix contingut informatiu així com contingut promocional de diverses produccions dels serveis BBC News i BBC Worldwide, amb un públic potencial molt superior que el de l’oferta de la resta de corporacions examinades, atès que la qüestió de la llengua és un factor clau en aquest sentit, però no exclusivament.

 

Volum de subscriptors del compte corporatiu (principal) en funció de la corporació

Font: Elaboració pròpia

 

La RAI és la única corporació, per darrere la BBC, que supera el milió de subscriptors al seu canal principal (i únic), que s’explica per la concentració de l’oferta que es deriva de la seva darrera estratègia a la plataforma. RTÉ, RTP, RTVE, CCMA i FT es mantenen en nivells similars de subscriptors, amb públics potencials força diferents. El cas de la CCMA i RTP és especialment significatiu perquè abasteixen a comunitats lingüístiques molt reduïdes en comparació amb les de RTVE i RTÉ. Situar-se junt aquestes en volum de subscriptors és un bon símptoma del rendiment del compte.

Per últim, les corporacions més restrictives pel que fa a la publicació de contingut a Youtube són, a excepció de la BBC, les que presenten uns nivells més baixos de subscriptors. En el cas de VRT hem de tenir en compte que el canal principal només es va crear perquè servís de referència de marca per a la resta de canals de la corporació; la seva activitat, com veurem a continuació, és mínima, igual que el seu potencial per atreure usuaris. En el cas de SVT, Yle, RTBF i DR el resultat està vinculat amb dues raons: per una banda, una política de publicació restrictiva a la plataforma, i per l’altra una oferta limitada de contingut vinculat al canal principal; tal i com succeeix en el cas de VRT.

El volum total de vídeos que s’ofereix als comptes principals confirma el baix nombre de subscriptors de canals com VRT i pot explicar, en part, l’alt nombre de la BBC. En tot cas, és un indicador clau per comprovar quina és l’aposta de cada corporació per la plataforma, complementant la informació del gràfic sobre el nombre de canals que conformen l’oferta a Youtube d’aquestes radiotelevisions.

 

Volum de vídeos del compte corporatiu (principal) en funció de la corporació

Font: Elaboració pròpia

 

Tot i que no hem fet una anàlisi de la durada mitjana dels vídeos, per les dificultats tècniques que suposava, l’observació intencional i l’estudi del context que envolta la relació de les corporacions amb Youtube ens permet caracteritzar el tipus d’oferta en cada cas. Així, la BBC és la RTVPE que disposa del catàleg de vídeo més ampli en el compte principal de tota la mostra. Són vídeos de curta durada en la seva majoria, tot seguint la política de publicació de la corporació britànica. A més a més, tenen una funció promocional, tant de crida al consum lineal com al digital (enllaç cap l’iPlayer).

En contrast amb aquest cas, el canal de TVC, el principal de la CCMA, composa el seu catàleg tant de programes sencers com de clips de vídeo. No hi ha una funcionalitat promocional clara cap al consum digital al 3alacarta, sinó una de finestra complementària, tot seguint l’estratègia que s’especifica a les memòries de la corporació que hem analitzat. Aquesta pujada de vídeos a l’engròs la situa per darrera de la BBC en oferta neta, tot i les diferències (enormes) de mida i volum de producció de les dues corporacions.

La radiotelevisió portuguesa completa el tercet de RTVPE amb una proposta més àmplia. El catàleg del compte principal de la RTP s’apropa en volum al de la CCMA, amb el 20% menys d’unitats. Aquesta oferta respon als diversos acords de la corporació portuguesa amb Youtube, que es remunten a l’any 2006, i també perquè es mantingué sense plataforma VOD pròpia fins a l’any 2012.

Pel que fa a la resta de corporacions, tret de la irlandesa, es mantenen entre els 9.000 i els 60 vídeos. Hem de tenir en compte que en casos com la RAI, Yle i STV s’han produït importants reestructuracions del catàleg i de la funcionalitat del compte corporatiu des de la seva creació. El cas de la RAI és probablement el més significatiu, perquè a partir 2014 eliminà progressivament més de 40.000 vídeos, entre clips promocionals i programes sencers, mantenint-se a partir de llavors en nivells comparativament baixos. De fet, encaixa amb l’actual política editorial de la corporació italiana, molt restrictiva amb el contingut que distribueix a plataformes de tercers.

En relació amb Yle, l’oferta es pot considerar prou voluminosa tenint en compte la (mala) relació de la corporació finesa amb Youtube i que és de les poques de la mostra que no va arribar a acords amb la plataforma. En tot cas, l’ús està restringit -com en el cas de la BBC o la RAI- als vídeos promocionals i -molt excepcionalment- de llarga durada que tenen l’objectiu de fomentar el consum cap al Yle Areena.  Pel que fa a SVT, és de les primeres corporacions que va crear un servei VOD, i de les que manté (com la seva veïna Yle) una política de publicació molt restrictiva a Youtube. Això explica el volum de vídeos oferts.

Per últim, el cas de VRT evidencia la manca d’aposta de la corporació per Youtube, almenys des del punt de vista del compte corporatiu, si bé la majoria dels canals relacionats ofereixen un volum similar de vídeos.

Des d’una perspectiva complementària, el consum dels canals -analitzat des del punt de vista de les visualitzacions- revela resultats interessants sobre el rendiment dels canals corporatius. Altre vegada la BBC se situa indiscutiblement al capdavant de la classificació i en aquest cas multiplica per 11 el nombre de visualitzacions (91% més de reproduccions) del segon canal (RAI), però amb un volum de vídeos també molt superior que aquest (+80%). En canvi, la CCMA i –en menor mesura- la RTÉ, que estan entre les corporacions que ofereixen un major volum de vídeos en els comptes corporatius, se situen a molta distància de les anteriors pel que fa a les visualitzacions al lloc principal.

 

Volum de visualitzacions del compte corporatiu (principal) en funció de la corporació

Font: Elaboració pròpia

 

Al contrari, RTP, RTVE i France Télévisions obtenen resultats positius des d’aquest punt de vista. Les tres corporacions tenen una oferta molt inferior a la de la BBC però, tot i això, obtenen un rendiment que podem qualificar de favorable en relació a les corporacions anteriors.

Per finalitzar, cal tornar a assenyalar el cas del compte corporatiu de VRT. És l’únic que obté un nombre de visualitzacions inferior al milió, tot i que no és la darrera corporació en crear aquest tipus de compte a Youtube (és la danesa DR). Aquest resultat l’hem de contextualitzar tenint en compte el tipus de contingut d’aquests vídeos, vinculats a diverses activitats de relacions públiques de la corporació així com promocions de la programació.

Per completar aquesta anàlisi de rendiment, ers pot observar la gràfica corresponent a la mitjana de visualitzacions per vídeo. Aquest càlcul s’ha realitzat sobre el volum total del catàleg dels comptes corporatius. Per tant, cal ser prudents amb la interpretació d’aquesta gràfica, ja que caldria considerar també les desviacions típiques derivades del model de llarga cua del consum d’aquests canals: gran part de les visualitzacions correspon a un nombre molt limitat de vídeos.

 

Mitjana de visualitzacions per vídeo del compte corporatiu (principal) en funció de la corporació

 Font: Elaboració pròpia

 

Així doncs, de mitjana aritmètica, la BBC situa el seu compte corporatiu com el més rendible amb 95.138 visualitzacions/vídeo. La segueixen SVT, RAI, RTVE i FT, que se situen a nivells similars i en tots els casos clarament per sota de la meitat que la BBC. Aquestes corporacions no se situen entre les que ofereixen un volum elevat de vídeos. En el cas de SVT, amb 1.340 vídeos allotjats al compte corporatiu, obté una mitjana de 42.744 visualitzacions, mentre que RTVE amb 8.251 vídeos lligats a aquest canal, n’obté 38.358.

Cal tornar a la comparativa amb les corporacions que han optat per ús intensiu de Youtube com a finestra independent. En el cas del compte corporatiu de la CCMA (TVC), la mitjana és de 5.502 visualitzacions per a un catàleg de 38.299 vídeos. És cert que en aquest cas cal encara més prudència que en el de RTÉ, ja que els públic potencial de la Corporació és, a priori, molt més reduït que el de la BBC i també de la corporació irlandesa, que se situa per damunt, amb 17.829 visualitzacions per un catàleg de 30.593 vídeos.

Finalment, és interessant observar el cas de DR. Mentre que el volum de vídeos que ofereix a través d’aquest canal és de només 596, obté una mitjana de 19.436 visualitzacions, molt per sobre de corporacions amb un catàleg força més extens.

 

Anàlisi dels canals destacats de les RTVPE, vinculats al compte corporatiu

Després d’analitzar els comptes corporatius en la seva globalitat, és important entrar també a estudiar el detall dels canals més destacats de l’oferta de les RTVPE. I en primer lloc cal veure el ritme de creació d’aquesta oferta a partir de l’any de creació.

 

Any de creació

Una anàlisi detallada dels canals destacats[36], associats als comptes corporatius, és útil per comprovar quan i com s’ha produït el desplegament de les corporacions a Youtube. En la majoria dels casos passa entre 1 o 2 anys des de la creació del primer canal fins a una estratègia més extensiva, com es pot comprovar al gràfic següent. Això és coherent amb el que s’ha exposat en l’apartat contextual.

 

Any de creació dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu) en funció de la corporació

Font: Elaboració pròpia

 

Només la BBC manté una creació constant de canals des de la data en que comença a la plataforma i fins al 2016. No hi ha cap altra corporació amb una freqüència de creació similar. Això és, en part, perquè algunes (com la CCMA, DR o RTÉ) van mantenir una estratègia de concentració fins al 2012-2014, en què els seus comptes corporatius actuaven com a catàleg principal. És a partir d’aquest moment que hi ha diversos replantejaments.

El cas de VRT és dels més significatius. Mentre que el canal corporatiu va ser creat l’any 2014, la corporació flamenca ja comptava amb diversos canals que s’havien creat a partir de 2010. Són canals temàtics, vinculats a produccions d’entreteniment i culturals en la seva majoria. Fins que no es produí la unificació de l’estratègia a partir de 2014, no hi havia un control editorial efectiu sobre la creació dels comptes de programa, i d’aquí que no es fes la vinculació fins aquesta data.

D’altres, com FT o RTVE destaquen per la creació recent de canals dedicats a oferta produïda exclusivament per a Youtube i/o la reorganització del seu catàleg a la plataforma. En el primer cas trobem com a exemple per excel·lència el canal de RTVE ‘Playz’ creat per a la captació de públic jove-adolescent. En el segon cas, l’oferta de continguts extres, avançaments o -fins i tot- programes sencers de divulgació i entreteniment a través de canals com ‘Investigaciòns’ o ‘Le Goût du Risque’.

Per últim, aquest conjunt de gràfiques revela dos resultats que cal retenir.

Per una banda, que tot i haver realitzat l’anàlisi fins a mitjans de 2018 no es registra cap canal destacat vinculat al compte principal en aquest any. En canvi, podríem dir que es detecta un estancament general en la creació, després de l’estratègia extensiva entre els anys 2006 i 2012. Amb això no volem dir que les corporacions hagin deixat d’apostar per la presència dels seus programes a Youtube, sinó que justament encaixa amb un control més ferm de la política de publicació, que es reflecteix en la reorganització enlloc de la creació.

Per una altra banda, que són poques les corporacions que estan apostant per la creació de contingut ‘Youtube-first’ per atreure nou públic, tot i que com s’observa a l’apartat contextual és un dels objectius principals de la presència actual en la plataforma.

 

Anàlisi temàtica dels canals destacats

Vista la freqüència i les circumstàncies de la creació dels canals, és també molt reveladora l’anàlisi de la temàtica principal de la proposta de vídeos de cadascuna de les  RTVPE. La gràfica següent ofereix la perspectiva de conjunt.

 

Temàtica principal dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu) en funció de la corporació

Font: Elaboració pròpia

 

La temàtica principal de cada canal referma els resultats finals que s’expliciten a l’apartat anterior. Un cop més, la BBC destaca per oferir la major diversitat de gèneres als seus canals destacats, amb una presència especialment destacable de les seves emissores de ràdio. És la mateixa situació que es dóna en el cas de VRT i RTÉ, on la ràdio resulta tenir més presència que altres gèneres que s’associen normalment amb la plataforma, com ara l’entreteniment televisiu.

De fet, hi ha corporacions que dediquen pràcticament tots els canals destacats a contingut d’entreteniment, com ara SVT o RTBF. D’altres tenen presència majoritària d’aquest gènere, com ara la CCMA, DR o Yle. El cas de la RAI és excepcional perquè només té un canal destacat vinculat al compte principal, dedicat al programa de producció externa The Voice of Italy. La resta de contingut roman lligat al compte corporatiu, per l’estratègia de reestructuració que s’executa a partir de l’any 2014. Per aquest motiu, en aquest apartat de l’estudi dedicat als canals principals de cada RTVPE no te cabuda el cas italià.

Pel seu costat, altres corporacions aposten per una oferta equilibrada entre divulgació i entreteniment, com és el cas de RTVE. Fins i tot en el de FT l’entreteniment és el gènere majoritari dels canals destacats.

En relació al contingut infantil, només la meitat de les corporacions examinades ofereix canals destacats dedicats en exclusiva a aquest gènere. El mateix succeeix en el cas dels esports. És imprescindible en ambdós casos, però, tenir en compte que aquests continguts estan subjectes a importants restriccions de drets d’autor, i això dificulta que es pugui conformar un catàleg ampli de contingut. La CCMA i la BBC són, en aquest cas, de les poques corporacions que ofereix programes sencers de contingut infantil, de producció pròpia: Súper 3 i Cbeebies.

 

El rendiment dels canals destacats

En aquest apartat analitzem el rendiment dels canals destacats en base als indicadors que hem fet servir per als comptes corporatius. Es destaca els resultats més significatius de cada corporació de forma individual, tot fent èmfasi en l’any de creació del compte i la seva temàtica principal. També s’ofereixen dades contextuals de la temàtica dels canals vinculats a aquests resultats, així com el format i la durada majoritària dels vídeos que ofereixen i, si escau, l’objectiu del canal pel que fa als plans estratègics de distribució de vídeo de cada corporació

 

Rendiment dels canals destacats de la BBC

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

La majoria de vídeos dels canals examinats de la BBC es concentren al voltant del gènere informatiu, concretament de BBC News (7.100) i BBC Worldwide (5.925). Destaca també el volum de vídeos que ofereixen els canals de les emissores de ràdio BBC Radio 1 (3.191), BBC Radio 2 (773) i BBC Radio 3 (728). També l’oferta per a nens dels canals CBBC (3.016) i Cbeebies (1.831).

En relació amb el rendiment, el canal dedicat al món de l’automòbil, Top Gear, és el que obté la millor ratio de visualitzacions per vídeo (1.699.698) amb una oferta molt inferior que els comptes esmentats en el paràgraf anterior, de 971 vídeos. És important tenir en compte que el programa televisiu en què es basa (Top Gear) tenia un públic global consolidat, però que degut als ajustos pressupostaris de la BBC, Amazon va  adquirir-lo i s’ha traslladat com a oferta exclusiva de la plataforma de vídeo Amazon Prime. Això fa que amb un catàleg reduït pugui treure aquest rendiment. No es pot, en canvi, vincular al format i la durada dels vídeos perquè no s’ofereixen programes sencers en aquest canal de la BBC.

BBC Radio 1 és el segon canal que obté un millor rendiment, amb 395.066 visualitzacions de mitjana per vídeo. En aquest cas, és necessari puntualitzar el vincle de Youtube amb el gènere musical, que és precisament la temàtica predominant dels vídeos d’aquest canal. Tot i així, no deixa de ser un resultat significatiu tenint en compte que BBC Music n’obté un rendiment força inferior amb una oferta de vídeo similar, en volum.

Els canals que obtenen un rendiment menor s’han d’analitzar, en aquest cas, en termes relatius. BBC Radio Wales i bbccareers obtenen una mitjana de visualitzacions que es pot considerar proporcional a l’oferta de vídeos dels seus canals (molt reduïda). En el cas de bbccareers fins i tot es pot assenyalar la qüestió del contingut, dedicat a les oportunitats laborals en la companyia, com a factor explicatiu del baix volum de visualitzacions.

 

Rendiment dels canals destacats  de FT

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

El cas de FT presenta diferències significatives en relació amb el de la BBC. La major part dels vídeos no es concentra al voltant de continguts informatius sinó d’entreteniment i divulgació. Destaquen, en primer lloc, el magazín de tarda C à vous (4.789) que ofereix al canal vídeos d’actualitat, entrevistes a personatges famosos i seccions de cuina. En segon lloc, el canal de France 4  (1.557) amb una àmplia oferta de contingut de vídeo juvenil i infantil, la majoria en format clip. On n’est pas couché (3.244), en tercer lloc, és un late-show amb seccions d’humor i entrevistes també a personatges famosos. Són precisament aquestes entrevistes les que s’ofereixen en format clip al canal. En darrer lloc, Archipels (2.495) és un canal dedicat a documentals culturals i de natura amb una oferta de vídeos sencers i clips dels programes.

Pel que fa al rendiment, el canal dedicat a l’espai televisiu de documentals Infrarouge és el que obté, amb diferència, un millor rendiment (136.949 visualitzacions/vídeo). Archipels, del mateix gènere, obté un rendiment molt inferior, que el situa com el darrer canal en visualitzacions per vídeo (73). La causa es podria trobar en la diferència entre el volum del catàleg de cada canal, mentre que Infrarouge ofereix un total de 84 documentals (sencers en la seva majoria), Archipels se centra més en clips i reportatges com hem dit, amb un volum molt superior de vídeos.

On n’est pas couché és el segon canal en rendiment, amb un voluminós catàleg de vídeo (77.190 visualitzacions/vídeo). És, a més a més, un canal de llarg recorregut que s’estrenà a Youtube l’any 2012. C à vous, amb un format similar, se situa en sisè lloc en rendiment (22.626 visualitzacions/vídeo), tot i tenir un catàleg molt superior al del late-show.

Finalment, el canal dedicat a la sèrie infantil de France 5 Zouzous se situa en tercer lloc amb una mitjana de 75.190 visualitzacions/vídeo, però amb un catàleg molt per sota dels canals que se situen en primera i segona posició (129 vídeos).

 

Rendiment dels canals destacats de la CCMA

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

Els canals destacats de la CCMA que acumulen un volum de vídeos més gran estan vinculats amb l’entreteniment. En destaquen les dues produccions de Minoria Absoluta Polònia i Crackòvia amb 1.569 i 1.266 vídeos respectivament. En els dos casos s’ofereixen programes sencers i clips de vídeo. Entre els canals amb més oferta també se situa el de Sèries TV3 amb 1.384 vídeos, que es nodreix de les ficcions de producció pròpia i aliena que s’emeten a TV3, tant en format clip com amb programes sencers.

En relació amb el rendiment, el canal Crackòvia és el que obté, amb diferència, el  volum de visualitzacions més alt per vídeo (102.593) del conjunt analitzat. Polònia, en canvi, se situa en quart lloc amb un rendiment molt inferior (9.709 visualitzacions/vídeo). Cal tenir en compte que els continguts de Crackòvia es consumeixen globalment per la temàtica tractada, i destaca especialment la seva fama al continent llatinoamericà. És un cas similar al del canal Top Gear de la BBC, tot i que amb un volum de vídeos molt superior. És tal l’èxit que la corporació va començar a incloure subtítols a partir de 2016[37] en els vídeos d’aquest i d’altres canals amb continguts d’interès internacional.

El canal infantil Súper 3 i el d’entreteniment dedicat al programa APM? se situen en segona i tercera posició. Pel que fa al Súper 3, es pot considerar que obté un bon rendiment (25.877) d’una oferta reduïda de vídeos (123) que es corresponen principalment amb la producció pròpia Mic. El cas de l’APM? també registra un bon rendiment dins del seu gènere, considerant que l’oferta és de 550 vídeos amb 12.954 visualitzacions. En aquest canal cal especificar que l’oferta és tan de clips com de programes sencers.

Per últim, els canals que obtenen un pitjor rendiment són Cuines, Generació digital i Divendres. El canal de les receptes del programa Cuines obté 690 visualitzacions/vídeo, el de divulgació tecnològica -que ofereix programes sencers- 129 visualitzacions/vídeo i el del magazín de tarda Divendres es queda amb 92 visualitzacions/vídeo.

 

Rendiment dels canals destacats de RTVE

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

 

Font: Elaboració pròpia

 

RTVE també ofereix els catàlegs més voluminosos a través de canals d’entreteniment, tot i que l’oferta és molt inferior a la de corporacions com BBC, FT o la CCMA. RTVE Series se situa en primer lloc amb 718 vídeos, entre els quals s’ofereixen capítols sencers de sèries clàssiques de la corporació com Verano Azul o de més recents com Cuéntame,  a més de clips promocionals. RTVE Cocina i Españoles por el Mundo se situen en tercer i quart lloc amb una oferta de 296 i 137 vídeos. El primer ofereix les receptes senceres del programa Torres en la Cocina, entre d’altres recursos relacionats amb la gastronomia, mentre que el segon ofereix en format clip els programes que s’emeten a través del canal principal de la corporació.

En segona posició se situa Ràdio 3 Extra amb 367 vídeos. És la mateixa situació que trobem a l’oferta de la BBC, on destaquen els canals vinculats a les emissores. Els vídeos de Ràdio 3 són principalment concerts complets realitzats als estudis de l’emissora, així com entrevistes a músics que passen pels programes.

En el cas de Playz cal dir que el baix volum de vídeos coincideix amb que l’estudi s’ha realitzat quan el canal no arriba a l’any de vida. No vol dir, per tant, que no hi hagi una aposta de RTVE per aquest canal ‘Youtube-first’, sinó que encara es trobava en procés de nodrir el canal. En el moment de fer l’estudi ofereix 617 vídeos, entre produccions originals, entrevistes i clips promocionals.

Pel que fa al rendiment, RTVE Cocina és el que presenta una mitjana més elevada de visualitzacions per vídeo (112.106). En segona posició se situa Ràdio 3 extra, reforçant els resultats obtinguts en el cas de la BBC, amb 10.344 visualitzacions/vídeo. En tercera, el canal dedicat a les ficcions RTVE Sèries amb 7022 visualitzacions/vídeo.

 

Rendiment dels canals destacats d’Yle

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

 

Font: Elaboració pròpia

 

Els canals d’Yle que ofereixen els catàlegs més voluminosos són Summeri Yle (818 vídeos), Ylex (660 vídeos) i Yle Kioski (660 vídeos). En el primer cas es tracta d’un canal d’un programa referent de la corporació finesa adreçat a públic jove. Es va emetre a través del canal de televisió principal d’Yle entre 1999 i 2016. A partir de llavors, passà a ser un format exclusivament digital que es posa a disposició del públic a través de la plataforma pròpia Yle Areena i d’aquest canal de Youtube, tot mantenint l’estructura del programa en seccions de reportatges, entrevistes, musical, etc. 

El segon canal està vinculat amb la principal emissora musical d’Yle. S’ofereixen videoclips i concerts de producció pròpia, així com entrevistes i reportatges.

El tercer és Yle Kioski, un programa que va néixer com a projecte lineal i digital l’any 2015, dedicat a contingut divulgatiu per a públics joves. El programa pot ser consumit a través de televisió o de plataformes digitals, on manté una estratègia de publicació intensiva a Youtube i a d’altres xarxes socials com ara Instagram o Facebook.

Amb això, només Summeri Yle se situa entre els tres primers canals en rendiment, en tercera posició amb 54.776 visualitzacions per vídeo, de mitjana. El primer canal és Yle Uusi pävä, espai dedicat a una ficció diària de llarg recorregut que s’emet des de 2010 a la primera cadena de televisió d’Yle. En aquest canal els usuaris poden trobar els programes sencers de la sèrie. El segon és Uuden Musilkin Kilpailu, canal dedicat a un concurs musical que s’emet a televisió des de 2012. Aquest concurs sorgeix com a espai per escollir al representant del país a Eurovisió. A la plaforma s’hi poden veure continguts extra, les actuacions i entrevistes als concursants.

Finalment, cal comentar la posició d’Yle Kioski i d’Ylex. Per una banda, Yle Kioski per situar una oferta centrada en el públic jove, un dels més preuats per les corporacions en la seva estratègia a Youtube, en quart lloc amb 26.741 visualitzacions/vídeo. D’altra banda, Ylex, com a emissora musical manté el que podem considerar com a bon rendiment, tenint en compte la seva distància dels dos darrers canals. També perquè reforça l’evidència que els canals vinculats amb contingut radiofònic (principalment musical) mantenen una bona relació entre volum de catàleg/visualitzacions, si ho comparem amb la resta de gèneres.

 

Rendiment dels canals destacats de DR

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

 

Font: Elaboració pròpia

 

DR situa el canal dedicat al seu servei informatiu  DR Nyheder com el primer en volum de vídeos oferts, amb un total de 3.822. Són, en la seva majoria, vídeos de curta durada i reportatges originals elaborats per a la seva difusió digital a través de Youtube i DR TV Digital. En segon lloc, amb un catàleg de 1.940 vídeos se situa DR Ultra. És un canal dedicat a contingut infantil, inclou sèries d’animació (curta durada), seccions participatives i contingut ‘digital-first’.

En tercer lloc, se situa l’emissora de ràdio DR P3, que està ideada per a públic jove, amb 1.612 vídeos. El catàleg es composa a través d’una selecció de clips dels magazins musicals i d’entreteniment que s’emeten diàriament a la plataforma. En darrer lloc, la versió danesa de Factor X. És un canal que actualment es troba inactiu, s’han esborrat la major part dels vídeos de la temporada passada, que coincidien amb el període d’anàlisi. S’ofereixen audicions, entrevistes, actuacions i contingut extra del programa, però en cap cas programes sencers.

Pel que el rendiment, el canal DR MGP, dedicat a públic infantil, se situa com el primer en visualitzacions per vídeo amb 102.076. El volum de vídeos del canal és molt inferior al de la resta, amb 354 vídeos de promoció i contingut extra de curta durada. El podem considerar un contenidor per a la promoció dels programes que produeix DR per aquest perfil d’audiència. De fet, el tercer en rendiment és un canal que també està dedicat a públic infantil, el DR Ultra amb 51.420 visualitzacions/vídeo.

En segona posició se situa el DR Melodi Grand Prix, canal dedicat al concurs musical a través del qual s’escull la representació del país a Eurovisió. Cal dir que és un dels programes més antics que emet DR, en actiu des de 1957. A més a més, pel format i oferta del canal és molt semblant al cas del canal Uuden Musilkin Kilpailu d’Yle.

Per últim, és necessari comentar la posició de DR Nyheder, en darrera posició en rendiment. Una de les possibles causes és que ofereix una ingent quantitat de vídeos, fet que pot generar una desviació en les 2.461 visualitzacions/vídeo que obté de mitjana. Altres corporacions examinades, com la BBC, situen en millor posició la seva oferta informativa a Youtube, i d’altres com RTÉ presenten una situació similar que DR.

 

Rendiment dels canals destacats de RTÉ

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

RTÉ segueix el patró de corporacions com BBC o Yle i ofereix un gran nombre de vídeos al seu canal informatiu RTÉ News Now (1.270 vídeos). Són, en la seva majoria, vídeos d’actualitat, de curta durada, contingut extra i reportatges, però el podem considerar un mirall del que emet RTÉ al seu canal principal. En segon posició se situa el canal The Late Late Show, un programa nocturn a l’estil del francés On n’est pas couché. Els 1.027 vídeos són, en la seva majoria, actuacions i entrevistes en format clip, en cap cas programes sencers.

En tercera i quarta posició RTÉ 2 FM i RTÉ Radio 1 ofereixen un total de 1.046 i 791 vídeos, respectivament. RTÉ 2 FM és la segona emissora de ràdio de RTÉ, està dedicada a música pop i programa principalment hits musicals. Al canal s’ofereixen principalment videoclips, actuacions en estudi i entrevistes a músics. En canvi, RTÉ Radio 1 està centrada en contingut d’actualitat i política, els vídeos són fragments de tertúlies de diversos programes, i altres entrevistes i seccions gravades directament a l’estudi.

Sobre el rendiment, en primera posició hi ha RTÉ Republic of Comedy amb 75.778 visualitzacions/vídeo. És un canal que agrupa contingut d’humor de diversos programes de la segona cadena de televisió RTÉ, principalment clips, esquetxos i entrevistes, la majoria de curta durada. En segon lloc se situa The Late late show, a molta distància, amb 27.753 visualitzacions per vídeo de mitjana.

Per últim, en tercer i quart lloc trobem els canals de les emissores de ràdio RTÉ 2 FM i RTÉ Radio 1. Ambdues obtenen nivells similars de rendiment, amb 10.051 i 9.605 visualitzacions/vídeo.

 

Rendiment dels canals destacats de SVT

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

Els canals destacats amb una major oferta de vídeo de SVT són Barnkanalen, SVT Humor i Melodiefestivalen. El primer amb 1.154 vídeos és l’oferta a Youtube del canal infantil amb el mateix nom de SVT, i ofereix principalment una selecció de clips de vídeo de curta durada dels programes que s’emeten a la televisió i contingut extra especialment ideat per adolescents. La principal novetat del canal en relació amb d’altres infantils com els de la BBC, DR o Yle és que no inclou publicitat.

SVT Humor (698 vídeos) és un contenidor per a clips dels programes d’humor que s’emeten a SVT i d’arxiu. La presència de contingut extra és pràcticament nula i el format, com en el el cas de RTÉ Republic of Comedy, és de vídeo de curta durada.

En tercer lloc, se situa el canal Melodifestivalen (392 vídeos), que és la finestra a Youtube del concurs musical del mateix nom que emet SVT, i té l’objectiu d’escollir la representació sueca a Eurovisió. El canal té una configuració i una oferta molt semblant als de DR Melodi Grand Prix i el Uuden Musilkin Kilpailu d’Yle. Al canal s’ofereixen principalment les audicions i les actuacions dels concursants.

En relació amb el rendiment, és justament aquest programa el que se situa en primera posició. Tot i que la seva oferta de vídeo és força baixa, obté una mitjana de 285.845 visualitzacions per vídeo de mitjana. En segona posició, a molta distància, se situa el canal MVH SVT amb 51.455 visualitzacions/vídeo. Aquesta canal sorgí d’un talk-show que SVT va emetre fins l’any 2015 per televisió. Estava destinat a públic jove i justament per aquest motiu la corporació va decidir expandir l’oferta a la plataforma SVT Play i al canal de Youtube. El contingut està produït per joves influents del país i segueix una estratègia semblant a la d’Yle Kioski, amb distribució de vídeo a diverses xarxes socials.

Per últim, l’infantil Barnkanalen se situa en tercera posició, a un nivell similar als d’Yle Kioski amb 33.466 visualitzacions/vídeo. En termes relatius, té un rendiment semblant que d’altres ofertes similars com el DR Ultra de DR o el Súper 3 de la CCMA.

 

Rendiment dels canals destacats de VRT

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

Els canals de VRT que ofereixen un major volum de vídeos són MNMBE, CanvasTV, Studio Brussel i Eén. Es tracta de dos canals dedicats a emissores de ràdio, MNMBE (7.227 vídeos) i Studio Brussel (2.877 vídeos), i dos canals dedicats a cadenes de televisió de VRT, CanvasTV (3.012 vídeos) i Eén (2.707 vídeos). MNMBE és una extensió digital de l’emissora de ràdio destinada a públic jove. Té l’objectiu, en aquestes plataformes, d’oferir contingut poc present a l’oferta de VRT. L’estratègia específica a Youtube és produir vídeos inèdits, especialment de temàtica musical: agenda cultural, actuacions i entrevistes amb músics. Són, en la seva majoria de curta durada.

El canal CanvasTV està dedicat a promocionar la producció que s’emet a la cadena d’entreteniment homònima. També s’hi ofereixen continguts extres, com ara entrevistes a personatges famosos i vídeos per a consum exclusiu a través de Youtube. Eén, en quart lloc, és també un canal dedicat a promocionar el contingut de la cadena del mateix nom dedicada a la ficció. En darrer lloc, el canal Studio Brussel està destinat a oferir actuacions, entrevistes i reportatges de curta durada que complementen l’emissió radiofònica. Cal afegir que és una emissora especialitzada en música alternativa, que pretén donar a conèixer creadors joves a través d’aquestes plataformes.

Pel que fa al rendiment, cap dels canals esmentats se situa entre els que obtenen més visualitzacions, de mitjana, per vídeo. El líder és  el canal Ketnet, dedicat a promocionar i oferir programes sencers de producció pròpia per a nens i públic juvenil (179.232 visualitzacions/vídeo). En segon lloc se situa el canal VRT met VGT, dedicat al doblatge de contingut seleccionat per a llengua de signes. No té un catàleg ben definit i l’oferta de vídeos és mínima, com es pot observar en la gràfica, i això pot explicar les 114.538 visualitzacions/vídeo que obté de mitjana.

Per últim, se situa el canal Universitet van vlanderen amb 72.594 visualitzacions/vídeo. Aquest canal està dedicat a l’educació superior, i professorat d’universitats flamenques dona lliçons magistrals a l’estil TEDX. S’ofereix exclusivament en format digital i es tracta, lògicament, de vídeos de llarga durada.  

 

Rendiment dels canals destacats de RTP

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

El canal destacat de RTP que acumula un catàleg més ampli és 5meianoite  (4.425 vídeos), un programa d’humor que s’emet en prime time a RTP 1. El canal està especialitzat en sketches del programa i no s’ofereix contingut extra. En segona posició, a molta distància, se situa el canal de l’emissora de ràdio Antena 3 (1.364 vídeos) que ofereix principalment videoclips, entrevistes amb músics i reportatges de curta durada. A continuació, en tercer lloc es troba el canal dedicat al programa The Voice Portugal, que ofereix principalment les actuacions dels concursants així com promocions dels programes que s’emeten a RTP 1.

En relació amb el rendiment, The Voice Portugal se situa a molta distància de la resta de canals, amb 343.784 visualitzacions/vídeo de mitjana. És una situació similar a la del canal X-Factor DR entre els canals de la corporació danesa.

La resta de canals presenten nivells similars de rendiment, no es detecten diferències en funció de l’oferta, del gènere o del mitjà relacionat amb el canal. Cap d’ells assoleix una mitjana de 20.000 visualitzacions per vídeo.

 

Rendiment dels canals destacats de RTBF

Volum de vídeos i visualitzacions dels canals destacats (vinculats al compte corporatiu)

Font: Elaboració pròpia

 

RTBF té una oferta limitada de canals destacats vinculats al compte principal i, en general, a Youtube. Com s’observa a la gràfica, un canal es diferencia significativament dels altres pel que fa a l’oferta i al rendiment. Le Dan Late Show és un programa que s’emet en el prime time del canal La Deux. A Youtube s’ofereix clips de vídeos de les seccions principals del programa, com ara el monòleg inicial del presentador, l’entrevista amb diverses personalitats belgues i reportatges sobre qüestions d’actualitat. Són vídeos de curta durada.

El rendiment, en canvi, situa Typique Sèrie RTBF com el canal que obté més visualitzacions per vídeo del conjunt (40.659). La particularitat d’aquest canal és que es tracta d’una websèrie de llarg recorregut que va ser estrenada per RTBF a Youtube l’any 2012, abans de ser emesa a través de La Deux. La sèrie acabà la seva emissió al 2014, però entre el 2015 i el 2016 s’estrenaren dos capítols inèdits al canal de Youtube i diversos continguts extres que es poden trobar en aquesta plataforma.

 

Annex

Directori de plataformes VOD

 

British Broadcasting Corporation (BBC)	https://www.bbc.co.uk/iplayer
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)	https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/
Radiotelevisione Italiana (RAI)	https://www.raiplay.it/
Österreichischer Rundfunk (OR)	https://tvthek.orf.at/
France Télévisions (FT)	https://www.france.tv/
Sveriges Television (SVT)	https://www.svtplay.se/
Dannmarks Radio (DR)	https://www.dr.dk/tv/
Radio-Télévision belge de la Communauté française (RTBF)	https://www.rtbf.be/auvio/
Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie (VRT)	https://www.vrt.be/vrtnu/
Radiotelevisión Española (RTVE)	www.rtve.es/alacarta/
Rádio e Televisão de Portugal (RTP)	https://www.rtp.pt/play/
Yleisradio (Yle)	https://areena.yle.fi/tv
Raidio Teilifís Éireann (RTÉ)	https://www.rte.ie/player/