Estudi: "Inversió cinematogràfica de Catalunya 2002-2013"
Estudi: "Inversió cinematogràfica de Catalunya 2002-2013"
Per Carles José i Solsona
La realització d’estudis sobre l’economia de la indústria i del comerç cinematogràfics ha d’acarar amb ben elevada freqüència l’absència de dades estadístiques tocant a aspectes essencials de la seva activitat. És un buit que barra el pas a una detallada coneixença de les fortituds i de les febleses que en realitat posseeixen les variables fonamentals que caracteritzen el nostre sector. Al capdavall la mancança de dades obstrueix la millorança en l’encert a l’hora de dissenyar polítiques encarrerades a forallançar xacres i a potenciar i enrobustir tant les fortaleses del teixit empresarial com les xifres resultants de l’explotació de les seves produccions.
A Catalunya —de la mateixa manera que a tot Espanya— les estadístiques relatives al cinema es mouen bàsicament al girientorn de les dades del control de taquilla tocant a espectadors congregats i a diners recaptats, magnituds flanquejades per les resolucions de concessions d’ajuts per part del sector públic. El Boletín estadístico. Películas. Recaudaciones. Espectadores, de l’ICAA (Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales), l’anuari Cine español (abans en edició en paper i ara en versió electrònica), la pàgina web d’aquesta entitat que, entre d’altres informacions, forneix la base de dades de pel·lícules qualificades, les memòries anyals de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i la base de dades de Catalan Films & TV subministren el gruix de les estadístiques a l’abast dels analistes, ara subministrant sèries temporals d’algunes variables, adés procurant el material idoni per construir-les. D’altra banda el seguiment del BOE (Boletín Oficial del Estado) i del DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya) —en aplec amb l’anuari Ayudas a la cinematografía, de l’ICAA, i amb les memòries de l’ICEC— permeten de confegir l’historial de subvencions atorgades al cinema per cadascun dels dos instituts. D’altra banda, les publicacions Estadístiques culturals de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i l’Anuario de Estadísticas Culturales, de la Secretaria General Tècnica del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, recullen dades de les fonts que han estat inventariades línies enrere. Quant a les xifres de la comptabilitat nacional, l’enquesta anual de serveis procura diferents magnituds que han de ser cercades a les publicacions o en els webs de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) i de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).
Aquest petit arxipèlag de caus de dades està ancorat encara a espectacular distància [1] dels esplèndids exemples del CNC (Centre National de la Cinématographie et de l’Image Animée) o de l’OEA (Observatoire Européen de l’Audiovisuel). Alguns petits illots d’informació acaben de completar la nostra petita geografia estadística. Es tracta de les xifres que forneixen publicacions de periodicitat superior a l’anual (compte satèl·lit de la cultura, Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España, ...) o d’articles i llibres que s’apropen a noves variables, tot termenant-ne les dimensions en un any concret o en un interval específic d’exercicis. En aquests casos, però, l’avaluació quantitativa de les variables investigades, per dissort, neix i mor en el propi document i les xifres que s’hi recullen no troben descendència encarnada en forma de sèrie temporal publicada amb regularitat.
En el meu llibre Producció cinematogràfica de Catalunya. Trets i dimensions es procedí a l’examen i a la quantificació de diferents variables del nostre cinema, delimitant alhora, als efectes de comparança, la significació numèrica corresponent als elements homòlegs del cinema espanyol. Nombre de films, coproduccions, volum d’espectadors i de recaptacions, anàlisi per intervals, quotes del mercat català, pes específic del cinema de Catalunya en català, costos dels llargmetratges i finançament de les pel·lícules hi foren estudiades mitjançant la creació d’una base de dades numèriques que abastà el sexenni 2002-2007. De manera excepcional aquella obra fou revisada, ampliada i actualitzada, tot eixamplant el període de sis anys fins al decenni, i el treball quallà en el llibre Una dècada de producció cinematogràfica a Catalunya (2002-2011) [2].
Atès que, per raons editorials, no hi hauran noves posades al dia d’aquestes obres, una possible alternativa per tal que les sèries no romanguin encotillades en els deu exercicis que ja han estat objecte de mesurament consisteix a la posada al dia dels seus capítols mitjançant la seva conversió en articles. Es tracta, doncs, d’afegir als diferents quadres del capítol escollit en cada article les xifres abastables que siguin posteriors al darrer any que figurava en el llibre. Amb el seu allarg, hom aconsegueix l’acostament de la sèrie temporal a l’hora present i garanteix la vigència de les conclusions en relació al moment actual.
Per causa de la seva gran significació, m’ha semblat procedent encetar la tasca amb el capítol dedicat als costos dels films, recerca que, en darrer terme, ens mena al càlcul de la inversió cinematogràfica a Catalunya i també, com a factor de contrast, a tot Espanya. Val a afegir que aquesta indagació —que té la intenció de ser prosseguida d’una recerca del mateix caire encarrerada a endinsar-se en el finançament del nostre cinema— també comporta l’actualització de sèries referents a volum de producció de films, a tipus de producció i a gènere de pertinença dels llargmetratges.
Descarrega l'estudi complet en pdf