ESTUDI

"Producció i exhibició de cinema a Catalunya 2000-2019"

Actualització dels indicadors estadístics principals 

L'any previ a la Covid-19 hi havia símptomes de canvi en alguns indicadors

 

Per Anna Medrano

 

Descarregar en pdf

04.01.2021

 

 

 

1.- Producció

Entre els anys 2000 i 2007 la producció de llargmetratges a Catalunya va seguir una lògica ascendent. A partir de 2007, però, trobem pujades i baixades contínues, on destaquen les 96 i 93 produccions de 2010 i 2015 respectivament. Contràriament, els darrers anys amb menys produccions són el 2018, amb 55 títols produïts, i el 2019, amb un total de 61. El 2015 observem una gran crescuda, però aquesta no es va mantenir durant els anys immediatament posteriors. De fet, la tendència a la baixa es va pronunciar el 2018, amb 38 produccions menys que el 2015. El 2019 es van produir sis pel·lícules més que el 2018 i es va aconseguir trencar amb aquesta tònica descendent.

 

 

Si comparem les dades amb la producció del conjunt de l’estat espanyol, comprovem que la producció catalana ha perdut pes percentual durant els darrers anys. Mentre el 2010 les productores catalanes participaven aproximadament en la meitat de les pel·lícules fetes a Espanya, el 2013 van participar en una de cada tres. L’informe dels anys 2016-2017 demostra la consolidació d’aquesta pèrdua de pes. El 2016 la participació catalana va representar el 30% del total de produccions espanyoles i el 2017 la xifra va baixar fins al 29%. Aquest percentatge va caure fins al 20% l’any 2018. El 2019 hi ha una lleu recuperació i els films catalans representen el 23% del total de pel·lícules de l’estat. Tanmateix, el percentatge segueix sent baix si el comparem amb el de fa deu anys.

 

 

Moltes de les pel·lícules catalanes es fan en coproducció amb altres empreses espanyoles, europees o d’altres països. Quin és el pes de les productores catalanes en aquestes coproduccions?[1] En aquest sentit, les dades s’han mantingut més o menys estables en els darrers anys. Els llargmetratges amb una baixa participació de les productores catalanes és força reduït i, a més, des del 2007 s’observa un augment amb alts i baixos de la producció majoritària. El 2018, concretament, va ser clarament dominant, ja que el 95% de les coproduccions van comptar amb una participació catalana majoritària. El percentatge de les coproduccions majoritàries va disminuir fins al 77% el 2019, però va haver-hi un 10% de coproduccions amb una participació catalana altament significativa. Així doncs, el pes de les productores catalanes en el conjunt de les coproduccions és molt rellevant.

 

 

Pel que fa al nombre de films de ficció i de documentals, els primers van ser els majoritaris entre el 2006 i el 2017. Cal destacar, però, que durant el període 2014-2015, els documentals gairebé van aconseguir representar la meitat de la producció catalana. Els anys 2016 i 2017 els documentals patien una certa davallada, tot i que les xifres seguien sent molt millors que en anys anteriors. El 2006, per exemple, els documentals només representaven el 20% del total de la producció catalana. Onze anys més tard, el percentatge se situava per sobre del 35%. El 2018, per primer cop, els documentals van superar els films de ficció i van representar gairebé el 64% del total de les produccions. El 2019 el percentatge de documentals no va ser tan dominant i es va quedar en el 51%. Malgrat això, el nombre total de documentals va superar per segon any consecutiu el de llargmetratges de ficció.

 

 

Centrant-nos en l’evolució de les coproduccions, observem que aquestes han estat majoritàries des de l’any 2006, amb l’excepció del període 2014-2015, quan les pel·lícules d’un sol productor van créixer notablement, i del 2018, amb un gran domini de les obres amb una sola empresa productora (69% del total de produccions).

 

 

Quant a les llengües originals de les pel·lícules, el castellà s’ha imposat amb contundència des del 2005, amb l’excepció dels anys 2009 i 2019, amb uns percentatges idèntics de llargmetratges en català i en castellà. No obstant això, no podem definir una tendència clara, ja que hi ha augments i descensos continus de les produccions rodades en català i en castellà. Si ens fixem en els darrers anys estudiats, la diferència entre ambdues llengües es va aguditzar l’any 2017, amb un 59% de films rodats en castellà i només un 21% de pel·lícules en català. El 2018 també va portar canvis en aquest aspecte, ja que les pel·lícules rodades en català van créixer fins al 31%. El 2019 les pel·lícules rodades en català van igualar les rodades en castellà, tal com ja havia passat el 2009. El següent gràfic ens mostra els percentatges de produccions segons la llengua original.

 

 

2.- Exhibició

El nombre de pel·lícules exhibides a Catalunya entre 1997 i 2018 ha patit diversos alts i baixos. En el període de 1997 a 2007 trobem xifres que oscil·len força amb crescudes i baixades constants. A partir de 2007, quan s’inicia la crisi econòmica, es produeix una caiguda notable dels films exhibits. Fins a l’any 2014 els títols exhibits se situen per sota del miler. Aquesta tendència es trenca amb les 1007 pel·lícules de 2014. El 2015 s’observa un gran creixement dels llargmetratges exhibits que arriben als 1214. Aquest nombre descendeix lleugerament els anys 2016, 2017 i 2018, però el 2019 s’exhibeixen 1242 pel·lícules, la xifra més alta dels darrers vint anys.

 

 

Des del punt de vista de la nacionalitat dels films exhibits, a partir de l’any 2015 es va produir un canvi significatiu. Fins aleshores, les pel·lícules estatunidenques havien estat les majoritàries, però el 2015 els títols de la Unió Europea van desbancar per primer cop els dels Estats Units, encara que la diferència va ser tan sols d’un film. Les dades del període 2016-2019 permeten constatar aquest predomini de les pel·lícules europees sobre les estatunidenques.

 

 

Sobre el volum d’espectadors, els estudis indiquen un fort decreixement més o menys constant des de l’any 2004. Tanmateix, les dades des de 2014 demostren un augment progressiu fins al 2016. El 2017 el nombre d’espectadors va caure molt poc respecte del 2016, però el 2018 va seguir baixant i el 2019 es va recuperar lleugerament. Malgrat que les dades s’han recuperat una mica si les comparem amb les de 2013, els 19 milions d’espectadors de 2019 queden molt lluny dels més de 31 milions de 2001, la xifra més alta dels darrers anys.

 


[1] Classificació dels films catalans en funció del grau de participació de les productores catalanes en el finançament de la pel·lícula. S’estableixen quatre categories: participació ‘simbòlica’ (entre l’1% i el 15%), participació ‘minoritària’ (entre el 16% i el 30%), ‘altament significativa’ (entre el 31% i el 50%) i ‘majoritària’ (més del 50%).

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: